El nou edifici permetrà al TecnoCampus fer front a nous projectes tant l’oferta de graus i postgraus com en l’àmbit empresarial, amb nou espais per a companyies interessades a integrar-se en el seu ecosistema d’innovació. 

La previsió apunta que les obres podrien estar acabades a finals de 2029. La inversió inicial en el projecte va ser de 52 milions d’euros, i en aquesta ampliació la inversió global serà de 20 milions d’euros en el nou edifici. Estarà situat en una parcel·la d’equipament molt propera a l’edifici principal, al carrer Narcís Monturiol amb el carrer Arenys, al sector Iveco Pegaso. El TecnoCampus ha formalitzat un préstec de 18 milions d’euros amb el BBVA que es complementarà amb l’aportació que farà la Generalitat.

La consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, ha anunciat que els pressupostos del 2026 ja inclouen 2 milions d’euros per a impulsar l’ampliació del TecnoCampus. “La Generalitat ha d’apostar per grans projectes com aquest”, ha dit Romero, que ha assenyalat que aquest és el primer cop que el Govern hi fa una inversió. I ha subratllat que aquesta ampliació permetrà atraure més talent, facilitar la implantació de noves empreses i generar més activitat econòmica. 

En aquest sentit, la consellera ha apuntat que és “imprescindible” que el TecnoCampus, “un node d’una xarxa gran com és Catalunya”, continuï creixent i contribuint a fer el país més competitiu i innovador. 

L’alcalde de Mataró i president del TecnoCampus, David Bote, ha remarcat que el projecte TecnoCampus és un gran actiu per a la ciutat, per a la seva promoció i per a la generació de llocs de treball i impacte econòmic. S’ha demostrat, ha indicat Bote, que el TecnoCampus “no era fum”. L'alcalde ha defensat el projecte d’ampliació com “aposta per seguir transformant el model productiu” de Mataró. “Si ens podem plantejar aquesta passa endavant és perquè l’activitat i el centre funciona”, ha dit. 

El director general del TecnoCampus, Josep Lluís Checa, ha apuntat que el futur equipament inclourà aules, laboratoris, espais de recerca i transferència, àmbits per a formació professional i aparcament, i respon a les necessitats de creixement i consolidació del projecte. “Passem d’una fase de consolidació d’un projecte d’èxit a un nou cicle de creixement en què ens fixem com a objectiu ser un actor en els nous reptes que com a societat tenim en els àmbits de la formació i l’empresa”, ha apuntat.

Un total de 924 estudiants han sol·licitat en primera opció estudiar al TecnoCampus, una xifra superior a la del curs passat (877), en el procés de preinscripció universitària de juny.

El centre universitari mataroní, adscrit a la Universitat Pompeu Fabra, consolida un any més l’elevada demanda en els estudis de grau, focalitzats en la professionalització, la internacionalització i l’emprenedoria, amb un model singular de centre integrat en un parc tecnològic i empresarial. L’elevada demanda ha fet que dotze de les divuit titulacions que s’ofereixen en el centre tinguin nota de tall. 

L’alta demanda en primera preferència és general en el conjunt dels estudis, tant de l’àmbit de la tecnologia com de l’empresa o la salut:

• Infermeria (8,868).
• Fisioteràpia (8,606).
• Fisioteràpia i Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (8,508).
• Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (8,125).
• Administració d’Empreses i Gestió de la Innovació (7,766).
• Administració d’Empreses i Gestió de la Innovació i Màrqueting (7,222).
• Administració d’Empreses i Gestió de la Innovació en anglès (7,16).
• Enginyeries industrials -Mecànica, Electrònica i Organització Industrial- (7,038).
• Informàtica i Gestió de Sistemes (7,01). 
• Màrqueting (6,602).
• Logística (6,176). 
• Nutrició (5,248).

Cal destacar així mateix que el Grau en Robòtica i Intel·ligència Artificial, de nova impartició, té 55 estudiants assignats en primera i següent preferències, de manera que ha tingut una molt bona acollida en el seu primer curs.

El total d’assignats al TecnoCampus en aquest procés de preinscripció de juny és de 1.161 estudiants (assignats en primera preferència i següents). 

A partir de la propera setmana començaran a matricular-se, en un procés en línia que s’allarga tot el mes de juliol. El TecnoCampus posa a disposició dels estudiants un portal web on informar-se de tot el procés.

La participació en aquesta jornada s'emmarca en el programa Llavor – Indústria del Coneixement, una iniciativa impulsada per la Generalitat de Catalunya que té com a objectiu fomentar la valorització dels resultats de la recerca i facilitar la seva transferència cap al mercat i la societat.

El projecte StrongArm se centra en el testatge i la validació d'una pròtesi de baix cost orientada a la rehabilitació física i social. La iniciativa busca oferir una solució accessible que contribueixi a millorar la qualitat de vida de les persones usuàries, posant la tecnologia al servei de la inclusió i l'autonomia personal.

La presentació del projecte en aquest espai d'innovació ha permès donar visibilitat a la recerca aplicada que es desenvolupa a TecnoCampus i al potencial de les seves línies de treball per generar impacte social i econòmic. 

La participació de StrongArm en aquesta edició de la Fira d'Innovació i Innovation Day reforça el compromís de TecnoCampus amb la recerca orientada a resoldre reptes reals de la societat i amb la transferència de coneixement com a motor d'innovació.

La jornada va reunir prop de 200 persones en una acció comunitària que tenia com a objectiu promoure la sensibilització ciutadana davant una realitat sovint invisibilitzada i reforçar el compromís col·lectiu amb el bon tracte i la dignitat de les persones grans. 

La programació va incloure una caminada popular oberta a la ciutadania i diverses activitats informatives, participatives i divulgatives a l’Espai Mataró Cuida, un equipament de referència en l’àmbit de les cures, l’envelliment i la innovació social. La jornada va esdevenir un punt de trobada entre ciutadania, professionals, entitats i institucions que treballen per fomentar el benestar i la qualitat de vida de les persones grans. 

El TecnoCampus va comptar amb un estand per informar a la ciutadania i a la resta d’entitats participants de les línies de recerca i transferència de coneixement que impulsa per contribuir a un envelliment saludable. Durant la jornada, la doctoranda Diana Flaqué, de la Càtedra d’Envelliment i Qualitat de Vida va presentar el projecte SEREM, un estudi adreçat a dones majors de 65 anys residents a Mataró que té com a objectiu conèixer millor com influeixen les relacions socials, el sentiment de soledat, la memòria, l’atenció i el benestar emocional en el procés d’envelliment. 

La participació en aquesta jornada s’emmarca en el compromís del TecnoCampus amb la transferència de coneixement i la col·laboració amb els agents del territori per promoure entorns més inclusius, segurs i amigables per a les persones grans. Accions com aquesta permeten apropar la recerca a la ciutadania i posar en valor el paper de la innovació i el coneixement científic en la construcció de comunitats més cohesionades i compromeses amb el benestar de totes les persones.

Els investigadors del grup de recerca GRAEFES de TecnoCampus i del grup de recerca CRES UPF Helena M. Hernández-Pizarro i Albert Prades-Colomé han presentat la ponència Too Hot to Cope? The Role of Long-Term Care Against Heatwave Health Risks en el marc de les XLV Jornadas de Economía de la Salud (AES), celebrades del 17 al 19 de juny a la Universitat de Sevilla sota el lema “Datos, evidencia, decisiones: generando valor para la gestión y las políticas sanitarias". 

Aquest congrés és una de les trobades científiques de referència a Espanya en l'àmbit de l'economia de la salut i reuneix investigadors, professionals sanitaris, gestors i responsables de polítiques públiques per debatre els principals reptes dels sistemes de salut. 

L'estudi analitza com l’entorn on s’ofereixen les cures de llarga durada (atenció a la dependència) influeix en el risc de mortalitat associat a les onades de calor entre les persones grans amb necessitats de dependència, una qüestió de gran rellevància davant l'augment de la freqüència i la intensitat dels episodis de calor extrema derivats del canvi climàtic. La recerca utilitza dades administratives de més de 182.000 persones majors de 60 anys amb dependència de grau II o III a Catalunya, corresponents al període 2015-2024, combinades amb informació meteorològica i ambiental. 

Mitjançant tècniques economètriques avançades, els investigadors estimen l'efecte causal del tipus d'atenció rebuda —atenció residencial o atenció en l’entorn domiciliari— sobre la mortalitat durant les onades de calor. Els resultats indiquen que, en comparació amb l’atenció domiciliària, les persones en centres residencials presenten un increment significativament superior de la mortalitat durant els episodis de calor extrema i els dies immediatament posteriors. L'estudi apunta que aquest efecte podria estar relacionat amb limitacions en la climatització dels equipaments, les característiques dels edificis o determinats condicionants organitzatius, com ara la disponibilitat de personal i la formació específica davant situacions de calor extrema.

A partir d'aquests resultats, els investigadors destaquen la necessitat d'incorporar l'adaptació al canvi climàtic en les polítiques d'atenció a la dependència, reforçant mesures com la millora dels sistemes de refrigeració i ventilació, els protocols d'actuació davant onades de calor i la formació dels professionals, tant en l'àmbit residencial com en l'atenció domiciliària. 

La participació de TecnoCampus en aquest congrés internacional contribueix a reforçar la visibilitat de la recerca que es desenvolupa a la institució en els àmbits de l'economia de la salut, l'envelliment i les polítiques públiques, i posa en valor la generació d'evidència científica per afrontar els efectes del canvi climàtic sobre la salut de la població més vulnerable. 

Aquesta recerca s'emmarca també en el doctorat industrial que desenvolupa Albert Prades-Colomé, en col·laboració amb el Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, un projecte finançat per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), que promou la transferència de coneixement entre la universitat i l'administració pública.

L'Ajuntament de Mataró, en la seva condició de presidència d'ACTE (Associació de Col·lectivitats Tèxtils Europees), ha conclòs amb èxit la missió institucional celebrada els dies 2 i 3 de juny a Brussel·les, marcada per la celebració de l’Assemblea General Anual i del Comitè Executiu de l’entitat, així com per una conferència i taula rodona dedicades als reptes de la transició neta i la competitivitat del sector tèxtil europeu. 

La reunió ha servit per consolidar un dels principals compromisos assumits per la candidatura de Mataró a la presidència d’ACTE ara fa un any: ampliar la representativitat territorial i reforçar la presència de l’associació a escala europea. 

En aquest sentit, l’Assemblea General ha aprovat la incorporació de cinc nous membres procedents de dos nous països europeus, ampliant la xarxa de l’associació i reforçant la presència dins el sector tèxtil d’àmbit europeu. Les noves adhesions corresponen a:

• Amsterdam University of Applied Sciences – AMFI (Holanda).
• Open Connector Alliance (Bèlgica).
• Fashion Innovation Center (Suècia) . Hogent (Bèlgica) . 
• Eurecat (Espanya) . Boras Incubator (Suècia).

Aquest creixement reafirma el paper d’ACTE com a principal xarxa europea de territoris tèxtils i de la moda, consolidant la seva vocació de representació, cooperació i defensa dels interessos d'un sector estratègic per a nombroses regions europees. 

En el marc de la trobada institucional, ACTE va organitzar la conferència “La transició neta del sector tèxtil europeu: marc regulador i oportunitats de competitivitat”, que va reunir representants d’institucions europees, agents industrials, centres tecnològics i territoris tèxtils. 

Amb aquesta iniciativa, Mataró reforça el seu lideratge dins d’ACTE i el seu compromís amb la innovació, la sostenibilitat i la defensa dels interessos dels territoris tèxtils europeus.

Durant la jornada es va posar de manifest que els grans reptes de la intel·ligència artificial passen per tres eixos: la formació de talent, l’adopció efectiva per part de les empreses i la seva democratització, perquè sigui accessible a organitzacions de qualsevol dimensió. 

Diversos ponents van coincidir que la IA ja és una eina transversal que permet automatitzar tasques repetitives, augmentar la productivitat i generar noves oportunitats d’innovació. Per al TecnoCampus, aquesta trobada reforça el seu paper com a connector entre Universitat, empresa i emprenedoria, impulsant un entorn on el coneixement tecnològic es transforma en projectes empresarials reals. La celebració de la Pitch Battle, amb startups innovadores com Sense, Niddo i Distinkt entre les premiades, exemplifica aquesta aposta per fomentar la creació i el creixement d’iniciatives amb base tecnològica i impacte de mercat. El missatge compartit pels participants va ser clar: la IA no ha de substituir les persones, sinó potenciar-ne les capacitats. E

En aquest context, el TecnoCampus es posiciona com un agent clau per formar els professionals que lideraran aquesta transformació i per facilitar que les empreses del territori incorporin la intel·ligència artificial de manera responsable i competitiva. 

Llegeix l'article publicat a La Vanguardia.

En el llibre es recullen diferents articles i reportatges publicats per l'autor al digital mataroní Capgròs sobre esdeveniments de la transició democràtica, emmarcats entre els anys 1973 i 1982. 

S'inicia amb un article en què s'explica com es va viure la mort de Carrero Blanco a Mataró i es conclou amb la victòria del PSOE a les eleccions generals de 1982, també des del punt de vista del que va passar a la ciutat. A més, hi ha un capítol inèdit dedicat a les diferents vegades que els mataronins van tenir l’oportunitat de votar durant la transició. 

La publicació compta amb un pròleg de Salvador Milà, que fou Conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i regidor d'Urbanisme a l'Ajuntament de Mataró, i un epíleg de Manuel Mas, Alcalde de Mataró entre 1983 i 2004 i diputat al Congrés entre 2004 i 2011. 

Ambdues persones, junt amb el periodista mataroní Vern Bueno, van acompanyar Miguel Guillén en l'acte de presentació, a què va assistir un centenar de persones.

La teoria que defensa Torras, coordinador del grup de recerca SSIT, és que els dispositius de conducció òssia trenquen un paradigma d’escolta de cent cinquanta anys on, fins ara, la recepció sonora es realitzava a través del timpà. 

Amb la conducció òssia l’escolta es duu a terme directament a l’oïda interna, esquivant la membrana timpànica. Aquest petit canvi representa la variació més important en l’escolta en un segle i mig. 

De retruc, aquesta variació en la modalitat d’escolta implica menys atenció a l’objecte escoltat (música, per exemple), més immersió en l’entorn sonor de qualsevol activitat d’escolta, i l’ús del cos com a receptor. A l’article, s’hi apunta que els futurs canvis lògics en la relació usuari-dispositiu es centraran en la desaparició del dispositiu d’escolta extern.

L’Ajuntament de Mataró i el TecnoCampus han posat en marxa el projecte “Bosc de Dades”, una iniciativa de ciència ciutadana que combina tecnologia oberta, educació ambiental i participació comunitària amb l’objectiu de construir una xarxa ciutadana de monitorització ambiental a la ciutat. 

Aquesta xarxa col·laborativa permet que estudiants, docents i veïns construeixin, instal·lin i gestionin els seus propis sensors per mesurar la qualitat de l’aire i el soroll urbà. “Bosc de Dades” vol anar més enllà del concepte tradicional de smart city per avançar cap a una ciutat amb una ciutadania activa i implicada en la generació i interpretació de dades ambientals. 

La iniciativa utilitza sensors de codi obert i eines digitals accessibles per transformar dades ambientals invisibles en coneixement compartit i accions de sensibilització. Aquesta xarxa ciutadana té diversos objectius: fomentar la cultura científica i tecnològica, promoure l’educació ambiental, generar dades obertes sobre la qualitat ambiental de la ciutat i impulsar processos participatius vinculats a la sostenibilitat i la salut urbana. També busca apropar la tecnologia a la ciutadania des d’una perspectiva pràctica i educativa. Aquest projecte s’integra en la xarxa internacional Sensor.Community, fet que permet que les dades recollides a Mataró formin part d’un mapa mundial d’accés lliure. 

Així mateix, a nivell pedagògic s’estan desenvolupant situacions d’aprenentatge específiques perquè els instituts de Mataró treballin amb dades reals a les assignatures de ciències i tecnologia, fomentant l’esperit crític.

El projecte compta amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i el projecte EDINT (Espais de Dades per les Infraestructures Urbanes Intel·ligents), projecte de la FEMP.

La cita, al Centre de Congressos del TecnoCampus, aborda alguns dels grans reptes que afronta avui el sector públic: la simplificació administrativa, la comunicació clara amb la ciutadania, la transformació digital, l'ús responsable de la intel·ligència artificial, l'atracció i retenció de talent, la millora de la qualitat institucional o l'avaluació de les polítiques públiques. 

El Congrés compta amb l'impuls i la participació activa de la Generalitat de Catalunya, les diputacions de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida, l'Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i els ajuntaments de Barcelona i Mataró. Aquesta implicació reforça el paper del Congrés com a espai estratègic per al futur de les administracions públiques del país.

Compta amb la participació de referents destacats de l'àmbit de la gestió pública i la innovació institucional. Entre ells, el politòleg i professor de la Universitat de Göteborg, Víctor Lapuente, una de les veus més reconegudes en l'àmbit de la qualitat institucional, que reflexiona sobre els reptes que han d'afrontar les administracions per reforçar la confiança ciutadana i millorar la qualitat dels serveis públics. 

També hi participen experts com Juli Ponce, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona, i Cristina Gelpí, especialista en comunicació clara, que aborden com construir administracions més àgils i entenedores; Karma Peiró, doctora en rendició de comptes algorítmica, que analitza els reptes ètics de la intel·ligència artificial en el sector públic; o Mireia Borrell, directora executiva d'IVÀLUA, que posa el focus en la necessitat d'avaluar l'impacte real de les polítiques públiques.

L’esdeveniment va reunir diferents universitats, alumnat i gimnastes d’arreu del país en una celebració de la gimnàstica i dansa tant en la seva vessant participativa com competitiva. 

Durant el matí es van presentar diverses disciplines com la gimnàstica artística, rítmica, estètica, dansa contemporània, teles aèries i diferents muntatges col·lectius, amb la participació de centres universitaris de tot Catalunya. 

L’alumnat de primer curs del grau en CAFE del TecnoCampus va presentar una coreografia grupal treballada a l’assignatura d’Expressió Corporal, sota la direcció dels docents Sori Dico i Alba Pardo. 

Per als estudiants, va ser la primera participació en una experiència d’aquest tipus, que va posar en valor el treball col·lectiu i l’expressió corporal com a eina pedagògica i artística. La jornada va consolidar la gimnàstica i la dansa com un espai de cohesió, convivència i creativitat dins l’àmbit universitari.