El TecnoCampus ha lliurat avui la tercera edició del premi Indústria 4.0. N'ha resultat guanyador Oriol Villegas Martín, estudiant de l'IES Joan Ramon Benaprès de Sitges, que ha recollit el premi acompanyat pel tutor del treball, Víctor Lamote . “Desenvolupament i aplicació d’una intel·ligència artificial en un robot industrial” és el treball que ha presentat l'estudiant, que ha rebut el premi de mans de Marc Mora, en representació de Kriter Software, empresa patrocinadora. 

El treball presentat per l'estudiant Matías Genovese, alumne del Freta de Mataró, tutoritzat pel docent Esteve Vallmajor, ha rebut un accèssit de mans del coordinador de les enginyeries industrials del TecnoCampus, Joan Triadó, que ha destacat que aquesta premis volen reconèixer els millors treballs de recerca i projectes tecnològics o socials elaborats pels estudiants de Batxillerat i
CFGS dels centres educatius de Catalunya que estiguin relacionats d’alguna manera -ja sigui en el seu conjunt o en algun dels seus capítols- amb el concepte de tecnologia digital aplicada a la indústria.

El programa, organitzat amb el suport de la Fundació Maresme, forma part de la VIII Convocatòria per al desenvolupament de programes universitaris de formació per a l'ocupació adreçada a joves amb discapacitat intel·lectual, del desenvolupament i/o de l'espectre autista inscrits al Sistema Nacional de Garantia Juvenil. Unidiversidad 2024-2025. 

La formació ha estat impulsada i finançada per la Fundació ONCE i el Fons Social Europeu. El curs, que es va dur a terme al TecnoCampus de setembre a juny amb una durada total de 330 hores, va incloure classes magistrals i inclusives amb els graus de salut i empresa, tallers, tutories i pràctiques en empreses com Carrefour, Belles Arts Rovira Viñas, Vilaazari, Tecnopicking, i-Dositecno, Trepat Diet, Amazonic Souvenirs, Arxiu Comarcal del Maresme, Alcampo, Natur Center, Residència Llar Santa Maria, Fundació Centre de Formació i Prevenció, Espai Mataró Connecta i JD Sprinter. 

Aquesta formació ha contribuït a millorar l'ocupabilitat dels joves participants dotant-los de competències transversals, com habilitats socials i emocionals, i específiques, com coneixements tècnics necessaris per a les seves futures professions. A més de la formació acadèmica, el curs ha inclòs activitats de vida universitària i una trobada interuniversitària amb altres universitats catalanes a la ciutat de Tarragona, permetent tant a l’alumnat com al professorat compartir experiències sobre els diferents programes. 

Durant l'acte de cloenda, van intervenir Elisa Sayrol, directora acadèmica del TecnoCampus; Clara Díaz, Tècnica de Programes amb Universitats i Promoció del Talent Jove de la Fundació ONCE; Laia Serras, Referent Tècnica de la Fundació Maresme; Laura Seijo, regidora de Ciutat Inclusiva i Saludable, Barris i Comunitats de l'Ajuntament de Mataró; i Miguel Guillén, coordinador acadèmic del curs d'especialització. 

La regidora Laura Seijo va ser l’encarregada de cloure l'acte, dedicant unes paraules d’enhorabona als alumnes. Després de l'acte, estudiants, famílies i ponents van celebrar amb un aperitiu. Ja estan obertes les inscripcions per a la pròxima edició del curs I-Talent 2025-2026

Campus d’estiu del programa UniDiversidad de la Fundación ONCE 

Per altra banda, aquest mes de juliol, Mataró es converteix en l’epicentre de la inclusió universitària catalana. Durant deu dies, acull l’únic campus d’estiu del programa UniDiversidad de la Fundación ONCE i el Fons Social Europeu que es desenvolupa a Catalunya.

Es tracta d’una experiència intensiva que reuneix 30 joves amb discapacitat intel·lectual i/o del desenvolupament, amb certificat de discapacitat igual o superior al 33%, de diferents punts del territori, amb l’objectiu de promoure competències i habilitats transversals. 

El campus iTalent+ està coordinat per la Fundació El Maresme, amb el suport acadèmic del TecnoCampus i la dinamització d’oci a càrrec de l’Associació Entramat. El programa no te cap cost per a les persones participants, ja que està 100% finançat per Fundación ONCE i el Fons Social Europeu, i inclou una estada de 10 dies a Mataró amb allotjament, activitats de lleure, esportives i culturals adaptades, així com un itinerari formatiu pràctic i creatiu. 

L’objectiu: fomentar les competències i habilitats comunicatives transversals, així com el desenvolupament emocional i la convivència real. Enguany, el projecte es desplega en 14 campus repartits per 14 ciutats de l’Estat, amb la participació de 19 universitats i 21 entitats socials.

En dotze de les disset titulacions de grau (tenint en compte que les enginyeries industrials al TecnoCampus tenen una única via d’accés) i doble grau, la demanda en primera preferència supera l’oferta de places, motiu pel qual tenen nota de tall. Això succeeix, concretament, en les següents titulacions: 

• Infermeria (8,932).
• Fisioteràpia (8,887). 
• Fisioteràpia i Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (8,346). 
• Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (8,245). 
• Administració d’Empreses i Gestió de la Innovació (7,688). 
• Administració d’Empreses i Gestió de la Innovació en anglès (7,628). 
• Administració d’Empreses i Gestió de la Innovació i Màrqueting (7,546).
• Informàtica i Gestió de Sistemes (7,236).
• Enginyeries industrials -Mecànica, Electrònica i Organització Industrial- (6,980).
• Màrqueting (5,876).
• Logística (5,802). 
• Nutrició (5,040). 

Cal destacar que les sol·licituds en primera preferència han estat 877, si bé els assignats d’entre els que havien escollit el TecnoCampus en primera opció son 510 (com a efecte de les notes de tall). Sumant-hi segones i següents preferències, els assignats total són un total de 1.098 estudiants 

La matrícula del curs vinent per als estudiants de nou accés s'allargarà durant tot el mes de juliol i continurà el setembre amb les següents assignacions. El TecnoCampus posa a disposició dels estudiants un portal web on informar-se de tot el procés per accedir a la Universitat i rebre assessorament.

En el conjunt dels sistema universitari català, un total de 62.238 estudiants han demanat accedir als estudis de grau en alguna de les universitats públiques catalanes. És un 8,43% més respecte a l’any passat. Més del 77% dels estudiants ja tenen una plaça assignada en algun dels estudis escollits. Per primer cop, el nombre d’estudiants preinscrits supera la barrera de les 60.000 sol·licituds.

L’acte va culminar amb el lliurament dels Premis Inmove, que reconeixen projectes emergents, empreses consolidades i iniciatives col·laboratives que contribueixen a transformar el model actual de mobilitat. 

En aquesta edició, el premi a la millor start-up innovadora va ser per a Rodalinets, una empresa emergent vinculada a l’ecosistema emprenedor del TecnoCampus. Rodalinets ha desenvolupat una plataforma digital intel·ligent que connecta en temps real els usuaris del transport públic amb informació d’utilitat i serveis locals de proximitat. 

Aquesta solució té com a objectiu millorar l’experiència de desplaçament, facilitar la connectivitat urbana i promoure una mobilitat col·laborativa i més eficient. La proposta també contribueix a dinamitzar el teixit comercial local i a reduir l’impacte ambiental dels desplaçaments. 

Aquest guardó se suma al reconeixement obtingut per Rodalinets en el marc dels premis del programa Antena TrenLab Mataró, una iniciativa de Renfe en col·laboració amb TecnoCampus i l’Ajuntament de Mataró, que busca identificar i impulsar start-ups amb solucions d'alt impacte per al futur de la mobilitat ferroviària i urbana. 

White Jacket ha rebut el premi al projecte més innovador en la categoria d’Innovació Social i Urbana pel desenvolupament d’una armilla intel·ligent amb sensors hàptics que facilita la mobilitat autònoma de persones amb discapacitat visual. 

Aquesta tecnologia detecta obstacles i punts d’interès de l’entorn, i transmet la informació a través de vibracions, millorant així l’accessibilitat i la seguretat. L’empresa hi ha participat com a representant de la ciutat de Mataró per mitjà del seu fundador, Albert Loma, acompanyada del primer tinent d’alcalde, Miquel Àngel Vadell, en una jornada que ha reunit 40 municipis i els seus projectes emprenedors més destacats.

Les presentacions s’han fet en format elevator pitch, i han posat el focus en iniciatives orientades a la innovació local i el desenvolupament sostenible. Amb aquest reconeixement, White Jacket consolida el seu compromís amb la tecnologia al servei de les persones i la innovació amb impacte social.

Els dies 2, 3 i 4 de juliol ha tingut lloc la tercera edició de la Universitat d’Estiu del Cooperativisme (UESCOOP), a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Autònoma de Barcelona. Es tracta d'unes jornades en què s'aposta per aprofundir en els debats que marcaran el futur del cooperativisme, tot consolidant aliances entre el sector, l’àmbit institucional i l’universitari.

Organitzada per la Confederació de Cooperatives de Catalunya, amb el finançament de la Direcció General d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme, la UESCOOP és un espai de generació de coneixement i de pensament crític del moviment cooperatiu que enguany es basa en un programa al voltant de grans àmbits temàtics com la democràcia econòmica, la transició ecosocial, la innovació i la tecnologia, l’habitatge i les cures, la cultura i les comunitats i la recerca i el món acadèmic, entre d’altres. 

El lema de l'edició d'enguany ha estat "Persones al centre, de què?", que ha plantejat un interrogant per reforçar els continguts col·lectius que sustenten el moviment cooperatiu. Davant la generalització del discurs de “posar les persones al centre”, la UESCOOP ha proposat revisar críticament el paper que aquestes han d’assumir en la transformació social, i fer-ho des del cooperativisme com a eina col·lectiva i emancipadora. 

260 persones han participat en l'esdeveniment al llarg dels tres dies en què s'ha desenvolupat. La Càtedra d'Economia Social del TecnoCampus ha estat present a la UESCOOP, amb la participació dels professors Eloi Serrano i Miguel Guillén en dues taules rodones. Guillén ha participat, dimecres dia 2 de juliol, en la taula rodona "Cultura digital: l’impacte de la tecnologia, els algoritmes i la intel·ligència artificial en l’Economia Cooperativa Cultural", en què ha compartit debat amb Raquel Bonell (Quepo), Alejandra Gallardo (Platoniq) i Eloi Aymerich (FCTC-CulturaCoop). Per la seva banda, Serrano ha participat, dijous dia 3 de juliol, a la taula rodona "Universitat i cooperativisme: col·laboració, innovació i recerca", en què ha debatut amb Yolanda Montagut (Universitat de Lleida), Hector Sala (UAB), Simona Cerri (Arqbag), Lluïsa Serrano (FCAC) i Raquel Ríos (Premi del Treball de Final de Postgrau 2023 d’Economia Social i Solidària).

Participació en el llibre "Sociedades laborales: 40 años de innovación social”

Per altra banda, els professors Eloi Serrano i Miguel Guillén han elaborat un capítol del llibre “Sociedades laborales: 40 años de innovación social”, que acaba de ser publicat per CIRIEC-Espanya a encàrrec de la Federació Empresarial de Societats Laborals i Participades (Laborpar). El llibre va ser presentat el passat 26 de juny en un acte que va tenir lloc a Múrcia, Capital Espanyola de l’Economia Social 2025.  Aquest capítol té el títol “Las sociedades laborales en Cataluña. El caso de TUSGSAL”. El llibre va ser presentat el passat 26 de juny en un acte que va tenir lloc a Múrcia, Capital Espanyola de l’Economia Social 2025.

El volum ha estat editat per CIRIEC-Espanya, promogut des del seu nou grup de treball d'Història, i ha estat elaborat per un grup de vuit investigadors i vuit representants del moviment de les societats laborals a Espanya, coordinat per Manuel García Jiménez, professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Còrdova, i Sebastián Reyna Fernández, vicepresident de CIRIEC-Espanya i exdirector general de Cooperatives i Societats Laborals del Ministeri de Treball i Seguretat Social. 

El llibre ha estat finançat pel Ministeri de Treball i Economia Social i per Laborpar. A l'acte de presentació van assistir també la presidenta de CIRIEC-Espanya, Adoración Mozas, i el president de la Comissió Científica de CIRIEC-Espanya, Rafael Chaves.  

La professora Ester Bernadó ha presentat, conjuntament amb el professor Klaus Sailer (Strascheg Center for Entrepreneurship, Hochschule München), l’article “The Seven Steps to a Systemic, Entrepreneurial University”, que proposa un marc d’actuació estructurat per guiar les institucions d’educació superior en la seva transformació cap a universitats emprenedores. A partir d’un anàlisi de 64 casos d’estudi europeus i dades extretes d'una enquesta a 25 institucions d'educació superior, els autors identifiquen un itinerari de desenvolupament institucional en set perfils de maduresa emprenedora.

L’estudi destaca la importància de realitzar una transformació sistèmica amb accions coordinades i interrelacionades en les dimensions de la universitat emprenedora, i fa una aportació pràctica a l’estratègia institucional amb una metodologia innovadora. Per altra banda, la doctoranda i tècnica de projectes Marta Carceller ha liderat conjuntament amb la professora Ester Bernadó el workshop “Responsibility in Action: Transforming Entrepreneurship Education through the Humanities & Arts”, on es convida a explorar dilemes ètics en emprenedoria a través d’una metodologia innovadora que combina la filosofia i l’expressió artística. 

En aquest taller, els participants han analitzat un cas real utilitzant diferents perspectives filosòfiques i en segon terme han representat visualment els conflictes ètics mitjançant creacions inspirades en l’obra de Joan Miró. El resultat: una proposta educativa interdisciplinària que busca reforçar la reflexió ètica i la creativitat en la formació d’emprenedors responsables a través de les humanitats i l'art. Aquesta participació en el marc de la Conferència 3E reforça el compromís del TecnoCampus amb la recerca i la innovació pedagògica en educació emprenedora, amb una mirada humanista i transformadora.

L’EANS Summer School, que se celebra del 30 de juny a l’11 de juliol, és un programa formatiu de tres anys destinat a doctorands en ciència de la infermeria. A través de conferències magistrals, sessions de networking, debats i presentacions de pòsters, els participants aprofundiran en temàtiques com la recerca en salut pública, l’ètica i les tecnologies aplicades a la pràctica clínica. 

Els darrers dies de la trobada, concretament el 9 i 10 de juliol, se celebrarà la conferència científica anual d’estiu de l’EANS, que inclourà conferències, tallers, ponències i una sessió de pòsters. Es tracta d’una trobada científica de primer nivell que permetrà visibilitzar la recerca en infermeria realitzada des de Catalunya i reforçar el lideratge del territori en l’àmbit europeu. Amb el lema "Salut mental i benestar: el paper de la infermeria en resposta als reptes globals", la conferència posarà el focus en un dels grans desafiaments de salut pública actuals: la salut mental. 

La iniciativa la lidera Esther Cabrera, coordinadora del grup GRACIS i directora de la Càtedra d’Envelliment i Qualitat de Vida del TecnoCampus, i compta amb un ampli equip organitzador format per docents i investigadors del grau en infermeria de TecnoCampus. A més del programa acadèmic, l’esdeveniment inclourà diversos actes institucionals i socials. El dilluns 7 de juliol, tindrà lloc una recepció oficial a la Nau Gaudí, presidida per l'alcalde de Mataró, David Bote, amb representants de la Universitat i membres del Comitè directiu l’EANS. 

El 10 de juliol, se celebrarà el tradicional sopar de gala de l’acadèmia a Mas Pujol (Cabrera de Mar). Amb aquesta acollida, el TecnoCampus reforça el seu compromís amb la recerca aplicada i la projecció internacional del coneixement generat en l’àmbit de la salut, alhora que consolida Mataró com a ciutat universitària i científicament activa.

El passat dimarts 17 de juny va tenir lloc a l'Ateneu Barcelonès l'acte "Economia social en acció: reflexions sobre banca cooperativa i tradicional", organitzat per Caixa Enginyers, que va servir per presentar l'estudi "La banca cooperativa davant dels reptes contemporanis: una identitat basada en la competitivitat, la sostenibilitat, l'ètica i els valors com a garantia de futur". 

L'informe, elaborat per la Càtedra d'Economia Social del TecnoCampus mitjançant un encàrrec de la mateixa Caixa Enginyers, va ser presentat pel professor Eloi Serrano, director de la Càtedra. L'esdeveniment va comptar, en la seva obertura, amb la participació de la Consellera d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Alícia Romero, i el director general de Caixa Enginyers, Juanjo Llopis. 

Amparo Merino, secretària d'Estat d'Economia Social, també va adreçar unes paraules al públic mitjançant un vídeo. Tot seguit, va ser el torn d'Eloi Serrano, que va explicar les línies mestres de l'estudi que ha elaborat conjuntament amb un altre professor del TecnoCampus, Miguel Guillén. Serrano va fer un repàs del panorama general de la banca cooperativa europea, que compta actualment amb una quota de mercat del 22% en dipòsits i el 23% en crèdits. 

A Espanya aquesta xifra disminueix fins al 10% per als dipòsits i el 9,5% en els crèdits, amb 3,5 milions d'usuaris. El país líder en banca cooperativa al nostre continent és França, on la quota de mercat arriba fins al 63% per als dipòsits i el 64% per als crèdits, i dóna servei a 29,7 milions d'usuaris. 

Serrano també va explicar que, mentre els grans bancs havien de ser rescatats amb més de 66.000 milions d'euros després de la Gran Recessió, la banca cooperativa a Espanya no només va aguantar el tipus, sinó que li va anar millor sense rebre ajuts públics. És a dir, aquestes entitats no van tancar oficines ni acomiadar treballadors de forma massiva i, a més, van guanyar molt més negoci en comparació amb la resta del sector. 

Després de la intervenció d'Eloi Serrano va tenir lloc una taula rodona en què, a més de Serrano, van participar Maria Teixidor, directora general del Grup Clade; Anna Saltavella, directora de l'Àrea de Negoci de Caixa Enginyers; Vanessa Servera, consellera delegada de l'Institut Català de Finances (ICF); i Cristina Freijanes, secretària general de la Unió Nacional de Cooperatives de Crèdit (UNACC). Durant la taula rodona, conduïda per la presentadora Ana Boadas, es va debatre sobre la situació actual de la banca cooperativa i, en general, de l'economia social. 

L'acte va finalitzar amb unes paraules de David Bonvehí, director general d'Economia Social i Solidària i Cooperativisme de la Generalitat de Catalunya, i Félix Masjuan, president del Grup Caixa Enginyers.

Durant la jornada del 17 de juny es va desenvolupar la sessió tècnica de treball, on tres parcs convidats —entre ells, TecnoCampus— van compartir bones pràctiques en eficiència energètica i sostenibilitat. En aquest marc, el representant del parc, Carles Fillat, va exposar diverses iniciatives com l’ús d’energia 100% verda, els serveis de càrrega per a vehicles elèctrics, la certificació Biosphere dels espais congressuals, la recollida selectiva, la compra sostenible, i programes propis alineats amb la sostenibilitat.

A la tarda, en la segona taula de debat, es van abordar propostes concretes perquè els parcs tinguin un paper actiu en el desplegament de la nova Llei d’Indústria. Juntament amb Belén Talavera (FUNDECYT – PCTEX) i Javier Taibo (Tecnópole), Carles Fillat va defensar la necessitat d’impulsar programes de suport a la indústria verda, la digitalització, la col·laboració entre parcs i empreses i la formació de nous perfils professionals.

La trobada va culminar amb l’Assemblea General d’APTE del dia 18, on es va presentar el balanç d’activitat dels parcs durant 2024. També es va presentar detall de l’informe anual de la inversió en R+D dels parcs espanyols, on destaquen dades agregades d’un increment del 24% en la inversió en R+D (2.116,89 M€), una facturació global de més de 31.500 milions d’euros, i la generació de més de 168.000 llocs de treball, dels quals més de 42.000 dedicats a R+D. 

En aquesta assemblea es va convidar a participar-hi el responsable de desenvolupament estratègic del parc Dhaharan Techno Valley (DTV) d’Arabia Saudita, amb l’objectiu de signar un conveni per fomentar la col·laboració entre les empreses i entitats d’R+D d'aquest parc i de la resta de parcs d’Aràbia Saudita amb les dels parcs espanyols, així com intercanviar informació sobre esdeveniments i activitats.

El TecnoCampus va rebre recentment la visita d’una delegació d’Ucraïna en el marc del programa europeu TIPS4UA (Training and Internship Programmes of Support for Ukrainian Municipalities), una iniciativa pilot impulsada pel Comitè Europeu de les Regions amb l’objectiu d’enfortir les capacitats dels governs locals ucraïnesos en matèria de governança i gestió de projectes europeus. 

La visita es va dur a terme amb el suport de la Diputació de Barcelona, una de les 20 entitats locals participants al programa. Entre el 2 i el 13 de juny, la Diputació va acollir representants municipals de les ciutats de Vinnytsia i Khmilnyk. En el marc d’aquesta estada, el TecnoCampus va comptar amb la presència de Serhiy Morgunov, alcalde de Vinnytsia, i Yanna Chaikovska, directora de l’Institute for Urban Development de l’Ajuntament de Vinnytsia. 

Durant la trobada, es va presentar el model de col·laboració públic-privat que es desenvolupa al TecnoCampus, especialment en els àmbits de l’educació superior, l’emprenedoria i la innovació. La jornada també ha servit per explorar possibles vies de col·laboració futura amb el Vinnytsia Innovation Technology Park, reforçant així el compromís amb la cooperació internacional com a motor de transformació i desenvolupament territorial.

L’acte va comptar amb la participació d’empreses catalanes i peruanes del sector del software, que van compartir experiències, identificar sinergies i explorar noves oportunitats de col·laboració internacional. 

La iniciativa es va dur a terme amb el suport de la Cambra de Comerç del Perú a Espanya (CCPE) com a espai de connexió empresarial i creixement compartit, reforçant els vincles entre Catalunya i el Perú, posant en valor el paper de la cooperació com a eina clau per afrontar nous reptes globals.

L'alcalde de Mataró i president del TecnoCampus, David Bote, va ser l'encarregat de presidir la trobada.