El TecnoCampus ha firmat un acord d'equipació i ús del Laboratori Gastronòmic amb l’empresa alemanya Rational, dedicada a la fabricació i innovació d’equips per a cuines professionals i líder en el mercat de la tecnologia culinària. Aquesta nova aliança permetrà disposar d’equips d’última tecnologia en restauració col·lectiva al Laboratori Gastronòmic, com és l’equip iVario Pro 2-S i el forn iCombi Pro 10-1 amb la campana UltraVent Plus. 

Això permetrà que els alumnes del Grau en Nutrició Humana i Dietètica, així com tot l’alumnat del centre que passi per aquest espai, pugui aprendre i experimentar amb aquest equipament que, actualment, es troba en la majoria de cuines professionals, ja sigui als hospitals, als menjadors escolars o al centres de gent gran, a més de disposar d’aquests equips permetrà el desenvolupament de projectes i activitats de recerca i extensió universitària que puguin sorgir. 

Per la seva banda, l’empresa Rational realitzarà demostracions del seu equipament a diferents professionals de l’àmbit de la hostaleria dins el Laboratori Gastronòmic. Així mateix, Rational durà a terme sessions de formació sobre dietètica i nutrició i sobre l’ús d’aquesta tecnologia a l’alumnat del Grau en Nutrició Humana i Dietètica. Aquest acord entre Tecnocampus i l’empresa Rational permetrà fomentar la col·laboració entre el mon acadèmic i l’empresarial així com oferir una formació de millor qualitat als estudiants i un millor equipament al Laboratori Gastronòmic.

A partir del cas asturià, el treball analitza l’economia política del desenvolupament industrial franquista i la seva influència territorial a llarg termini. Més concretament, l’article aporta una contribució rellevant als debats sobre l’origen dels clústers i, en particular, sobre el paper —directe o indirecte— de les polítiques públiques en les primeres fases de formació d’ecosistemes industrials. En concret, l’article analitza les relacions entre l’Estat i el teixit empresarial regional en el període 1939–1985, amb una atenció especial a la trajectòria del sector metal·mecànic vinculat a la siderúrgia. 

Els resultats suggereixen que Astúries presentava condicions favorables per a la formació d’un clúster des de finals del segle XVIII. No obstant això, el detonant decisiu va ser la creació d’Ensidesa el 1950, que va generar dinàmiques d’auto-reforç i externalitats indirectes capaces d’impulsar el creixement del teixit metal·mecànic local. L’article conclou que aquest procés no formava part de l’agenda industrial franquista, que va prioritzar les indústries de base estratègiques i va ignorar de manera sistemàtica les demandes de suport directe a les empreses del ram metal·mecànic. 

Aquestes decisions van acabar per llastar la posició de la regió davant la reconversió industrial, així com per condicionar-ne les capacitats productives i institucionals a l’hora de sumar-se a la reindustrialització d’Europa. La versió completa de l’article està disponible en format EarlyView des de l’1 de desembre de 2025. Enterprise & Society és una de les revistes de referència en història empresarial a escala mundial, considerada entre les cinc primeres en aquest camp i la publicació de referència de la Business History Conference. El 2024 es va situar com a Q1 als índexs JCR i SJR.

Entrevista al podcast "Todo comenzó ayer"

Antuña ha estat entrevistat al podcast divulgatiu de l’Asociación Española de Historia Económica, en la qual explica com es va formar, evolucionar i transformar el teixit industrial asturià al voltant del sector metal·mecànic al llarg de gairebé vuit dècades. Es pot escoltar aquí.

El TecnoCampus ha estat la seu del curs BIP (Blended Intensive Program) en ciberseguretat aplicada, impulsada conjuntament amb The Hague University of Applied Sciences (THUAS) i la Brandenburg University of Applied Sciences (THB).

Durant la setmana, els participants han demostrat un alt nivell d'exigència tècnica, superant reptes complexos relacionats amb sistemes operatius, xarxes i criptografia. Cal destacar la qualitat de les proves, que han inclòs simulacions avançades dissenyades per professors de la Haia i un repte final creat pel centre de recerca i2CAT amb el suport financer de l'INCIBE, en el marc de la càtedra de ciberseguretat CARISMATICA. 

La setmana ha combinat aquest intens treball acadèmic amb activitats socials i culturals, fomentant la cohesió entre els estudiants. Més enllà de l'èxit acadèmic, l'esdeveniment ha estat clau per a l'enfortiment de les relacions institucionals. 

En el transcurs d'aquestes jornades, s'ha oficialitzat la signatura d'un acord estratègic entre el TecnoCampus i la Universitat de Brandenburg, un pas decisiu que obre noves vies de col·laboració acadèmica i recerca conjunta.

La pròxima edició se celebrarà a les instal·lacions de la Universitat de Brandenburg l'any vinent, mentre que l'any següent l'amfitriona serà la universitat de La Haia, consolidant així una aliança educativa europea sòlida i de futur en l'àmbit de la ciberseguretat aplicada.

Mitjançant una revisió de la literatura acadèmica, a l’article s’examina com els sindicats es van involucrar en la recuperació empresarial liderada pels treballadors, concretament en els casos d’Espanya i Argentina. L'estudi situa aquestes dinàmiques en els moviments obrers, la propietat obrera i l'autogestió com a alternatives a les relacions laborals tradicionals. En el cas espanyol, es presta especial atenció al cas de les societats laborals, mentre que en l’argentí s’aborda el de les anomenades “empreses recuperades”. 

El treball sosté que la col·laboració estructurada d'Espanya contrasta amb la resiliència de base argentina, i es conclou que els sindicats poden tenir un paper catalitzador crucial si adopten els principis de l'autogestió, enforteixen les aliances cooperatives i fomenten nous marcs institucionals que vinculin feina, economia social i propietat democràtica. 

L'article ha estat publicat al número 115 de la Revista d’Economia Pública, Social i Cooperativa CIRIEC, de novembre de 2025, un monogràfic que porta com a títol “La participación de las personas trabajadoras en la empresa”, coordinat per Isabel-Gemma Fajardo, professora titular de Dret Mercantil de la Universitat de València.  La revista està reconeguda internacionalment com una de les millors revistes especialitzades en l'àmbit de l'economia social i es troba indexada al sistema de WOS de Clarivate (revista JCR posicionada a Q3). També es troba posicionada en quartils Q1/Q2 de SJR scimago, de Citescores i al Rànquing d'economia de Fecyt.

En aquesta edició, les presentacions van comptar amb la participació d’avaluadors externs: Albert Domingo, CEO de NexTret i business angel amb inversió en projectes del sector turístic, i Anahí Moyano, responsable d’Emprenedoria del TecnoCampus. La sessió reflecteix el compromís del TecnoCampus com a centre universitari professionalitzador, acostant l’alumnat al teixit empresarial i oferint-los l’oportunitat de contrastar els seus projectes amb experts del sector. 

Tant l’alumnat com els convidats van valorar molt positivament l’experiència, i es preveu continuar promovent la participació d’agents externs en futures activitats docents.

El CADESC té per objectiu aportar coneixement científic aplicat a la presa de decisions estratègiques i a la concepció i desplegament de polítiques públiques. Aquest propòsit es concreta en quatre objectius principals: generació de coneixement aplicat, prospectiva i innovació, desenvolupament del teixit empresarial, i articulació de xarxes de col·laboració. El seu president serà Juanjo Llopis, director general del Grup Caixa Enginyers

Segons Eloi Serrano, director del CADESC i de la Càtedra d'Economia Social del TecnoCampus, "el CADESC intenta impulsar l'economia social, aportant coneixement que orienti les polítiques públiques perquè reforci el teixit i valori el model empresarial de l'economia social. La trajectòria de la Càtedra i la col·laboració consolidada amb els promotors del think tank, representen una base molt sòlida per al llançament de la iniciativa, pionera a Espanya.” 

En un context definit pels reptes de la transició verda, la digitalització, la financerització i les tensions geopolítiques globals, la creació del CADESC respon a la necessitat de reforçar el paper de l’economia social en la consecució d’un desenvolupament econòmic inclusiu i sostenible, proporcionant a les empreses i entitats del sector una major capacitat analítica i d’incidència en l’agenda econòmica i política. Consolidació de l'ecosistema d'Economia Social del TecnoCampus 

El llançament del CADESC s'emmarca en la Càtedra d'Economia Social del TecnoCampus, que enguany es consolida amb 10 anys de trajectòria, reforçant l'aposta del centre universitari per la recerca i el foment d'aquest model empresarial.

Juanjo Llopis, director del Grup Caixa Enginyers i president del CADESC, va apuntar: “Vull agrair la confiança de Tusgsal, Cooperativa Àuria i del TecnoCampus de Mataró, a través de la Càtedra d’Economia Social per haver-me escollit com a president del CADESC, una iniciativa molt necessària per impulsar l’economia social amb la recerca d’excel·lència i acompanyament expert, aportant coneixement que orienti les polítiques públiques i enforteixi el teixit empresarial a tot el territori.”

Ambdues institucions comparteixen un fort compromís amb una educació orientada a l’aplicació i basada en competències, així com amb la internacionalització. Les seves fortaleses acadèmiques s’alineen en disciplines clau com ara empresa, gestió i emprenedoria, informàtica, mitjans, audiovisuals, videojocs, així com enginyeria i salut/medicina—camps que tenen un paper crític en la preparació dels graduats per a un món professional en constant canvi. 

En els darrers anys, la col·laboració entre la Brandenburg University of Applied Sciences i el TecnoCampus ja ha produït una varietat d’iniciatives amb impacte. Més enllà dels intercanvis regulars d’estudiants, han treballat estretament en docència i formats d’aprenentatge basats en projectes. Un d’aquests formats és l’International Media Camp, impartit conjuntament pel professor Stefan Kim, el professor Francisco José Pinel Cabello, Luca Saavedra Todd i el professor Marco Antonio Rodríguez. “Reunint estudiants de les dues universitats per treballar en grups interdisciplinaris, l’International Media Camp els anima a expressar les característiques culturals de les dues regions sòcies mitjançant tècniques mediàtiques. D’aquesta manera, els estudiants també aprenen els uns dels altres i desenvolupen una comprensió de les respectives cultures de les seves regions d’origen,” afirma el professor Stefan Kim. 

Expansió de la cooperació: docència, recerca i desenvolupament institucional 

Amb el nou acord de partenariat estratègic, ambdues institucions es comprometen a aprofundir encara més la seva cooperació. Els plans inclouen: ampliar la mobilitat virtual i híbrida, explorar oportunitats de recerca conjunta (especialment en àrees on les fortaleses acadèmiques s’alineen), així com oferir oportunitats de desenvolupament professional i d’intercanvi per a estudiants, professorat i personal. 

L’acord de partenariat és un marc sòlid que ajudarà a agilitzar processos administratius i permetrà compartir expertesa i innovació institucional, donant suport activament a l’intercanvi de coneixement en múltiples nivells. Com a resultat, ambdues institucions aspiren a fomentar l’aparició de sinergies i noves solucions que abordin els reptes regionals i globals compartits del món de demà. 

Josep Lluís Checa López, director general del TecnoCampus, i la professora Vera Meister, vicepresidenta de Docència i Afers Internacionals de la Brandenburg University of Applied Sciences, subratllen la importància del partenariat estratègic per a ambdues universitats: “Unir-nos en aquest partenariat estratègic és un gran pas endavant en el nostre camí per créixer internacionalment. Treballar amb el TecnoCampus ja ha demostrat quant poden guanyar estudiants i professors quan creem i innovem junts. Amb aquest acord, redoblem la nostra promesa de construir espais vius i preparats per al futur en aprenentatge, recerca i desenvolupament”, afirma la professora Vera Meister. Josep Lluís Checa López afegeix: “El focus en les ciències aplicades fa del TecnoCampus un centre universitari únic a Catalunya, amb un fort compromís amb l’emprenedoria i la innovació en totes les titulacions que ofereix. L’aliança amb la Brandenburg University of Applied Sciences és una gran oportunitat en un dels pilars clau del nostre Pla Estratègic 2027: la internacionalització. Estem entusiasmats de compartir projectes i mètodes en educació superior, així com de promoure intercanvis entre els nostres estudiants.” 

El professor Martin Wrobel, professor de la Brandenburg University of Applied Sciences i professor visitant al TecnoCampus, destaca el potencial del partenariat estratègic per arribar molt més enllà dels dos campus: “Tant la Brandenburg University of Applied Sciences com el TecnoCampus es troben en regions estretament connectades amb hubs d'startups líders com Berlín i Barcelona. Aquest partenariat reforça el nostre enfocament compartit en innovació i emprenedoria i obre noves oportunitats per als nostres estudiants.” 

Setmana Internacional de Ciberseguretat

La signatura del partenariat es va signar ahir al TecnoCampus coincidint amb la Setmana Internacional de Ciberseguretat, que és impartida conjuntament per ambdues institucions. Després de deu setmanes de seminaris en línia sobre ciberseguretat aplicada, els estudiants participants es reuneixen presencialment a Mataró per competir en un repte de ciberseguretat de cinc dies. El repte està dissenyat per desenvolupar i posar a prova les habilitats dels estudiants i per treballar amb un nou equip sota pressió. 

El professor Michael Pilgermann, de la Brandenburg University of Applied Sciences, i el professor Pere Tuset Peiró, del TecnoCampus, que van liderar el projecte docent conjunt, van destacar l’impacte d’aquests formats: “Unir estudiants de diversos països i disciplines—tant virtualment com presencialment—enriqueix les seves experiències d’aprenentatge de manera profunda. Aquesta col·laboració no només fomenta noves perspectives sinó que també cultiva el pensament crític i les habilitats de resolució de problemes, capacitant els estudiants per afrontar reptes reals amb confiança i creativitat.” 

Sota la direcció de Bruno Fernández-Valdés, professor del Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport del TecnoCampus i director del grup de recerca Tecnologia Aplicada a l’Alt Rendiment i la Salut, el projecte, titulat “Tècniques no lineals per a l’avaluació de la fatiga coordinativa en l’esport: desenvolupament, validació i implementació d’una aplicació web”, té com a objectiu desenvolupar una eina digital basada en sensors inercials (IMU) i tècniques avançades d’anàlisi del moviment per comprendre com la fatiga afecta la coordinació i el rendiment. 

El projecte és trianual i compta amb un finançament total per a aquest període de 224.000 euros per part del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Inclou 90.000 euros destinats al desenvolupament del projecte i 134.000 euros per a un contracte predoctoral FPI associat, fet que permetrà incorporar nou talent investigador al grup TAARS. L’equip investigador està format per Carla Pérez-Chirinos Buxadé, Víctor Illera Domínguez, Lluís Albesa Albiol, Xavier Font Aragonès i Víctor Toro Román (TecnoCampus), juntament amb col·laboradors de l’INEFC Barcelona, la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat Ramon Llull, la Universitat Loyola Andalusia i la Universitat del País Basc. 

El projecte culminarà amb la creació d’una aplicació web gratuïta que democratitzarà l’accés a eines avançades d’anàlisi del moviment, tant en l’àmbit esportiu com en l’educatiu. 

Aquesta iniciativa consolida la projecció científica i tecnològica del grup TAARS, impulsant la transferència de coneixement en la intersecció entre la ciència de l’esport, l’anàlisi de dades i la tecnologia aplicada.

Amb la ponència “Cap a una societat longeva: l’atenció integrada al servei de la salut i la vida”, Cabrera va analitzar els reptes d’una societat cada vegada més longeva i va destacar la necessitat d’implantar models d’atenció integrats, preventius i centrats en la persona. 

També va ressaltar el paper de la nova Agència d’Atenció Integrada de Catalunya, orientada a reforçar la coordinació entre els àmbits sanitari i social i a millorar la continuïtat assistencial. La conferència va posar el focus en tres pilars per a un envelliment saludable —nutrició, activitat física i relacions socials— i en la importància del treball interdisciplinari. 

La participació de la professora Cabrera reforça el compromís del TecnoCampus amb la recerca, la innovació i la transferència de coneixement en l’àmbit de l’envelliment, la cronicitat i els models avançats d’atenció.

L’estudi, titulat “Validació de paràmetres espai-temporals del dispositiu 1080sprint davant de cèl·lules fotoelèctriques en diferents situacions de càrrega”, analitza la precisió del 1080sprint, un sistema de resistència a l’esprint basat en un cable controlat per un motor elèctric i monitoritzat mitjançant ordinador.

La recerca va comparar els temps parcials i altres paràmetres rellevants per al rendiment amb els obtinguts a través de cèl·lules fotoelèctriques, en diverses condicions de càrrega, amb l’objectiu de determinar la validesa del dispositiu en contextos d’entrenament de la velocitat en atletes d’alt rendiment. 

El treball, desenvolupat conjuntament amb Ventura Ferrer Roca, biomecànic del CAR de Sant Cugat, i els professors del TecnoCampus Bruno Fernández-Valdés Vila i Víctor Illera Domínguez, posa de relleu el rigor científic i l’aplicabilitat pràctica que distingeixen els treballs finals de màster del TecnoCampus, reafirmant el seu compromís amb l’excel·lència investigadora i la innovació en l’àmbit esportiu.

El conveni signat entre el TecnoCampus i GENTIC crea un marc estable de treball conjunt amb l’objectiu de dinamitzar l’ecosistema tecnològic del Maresme. L’acord facilita l’impuls de projectes que connecten l’activitat universitària amb les necessitats del teixit empresarial, promou la innovació i consolida Mataró com a pol d’atracció de talent tecnològic. 

Per part del TecnoCampus, l’acord preveu mesures per acostar a les empreses de GENTIC els serveis de creixement empresarial. També inclou accés a la borsa de talent d’estudiants, descomptes en formació de màsters i cursos a mida per les empreses, així com el compromís de difondre les iniciatives i activitats de l’associació a través dels canals del parc. 

GENTIC es compromet a actuar com a altaveu del TecnoCampus entre les empreses del sector TIC, promovent la participació en programes, premis i activitats del parc i facilitant que estudiants universitaris puguin assistir a jornades i sessions que puguin organitzar amb les mateixes condicions que els seus associats. 

Un dels punts destacats és la realització d’una jornada anual sobre tendències tecnològiques i innovació, adreçada a empresaris, professionals i estudiants, que es convertirà en un espai de trobada per detectar oportunitats i generar sinergies en l’àmbit TIC. Aquest acord permet a TecnoCampus ampliar la col·laboració estratègica amb un agent clau del sector tecnològic del Maresme per generar un espai de cooperació estable per impulsar la competitivitat de les empreses. 

La proximitat al TecnoCampus permetrà a GENTIC connectar millor el teixit TIC amb la universitat i a impulsar projectes que aportin valor real a les empreses i professionals del territori. 

Aquest acord consolida el compromís de les dues institucions per reforçar el paper de Mataró i el Maresme com a referent en innovació, emprenedoria i tecnologies avançades.

L'exposició continua el treball del cicle Gêmu: Perspectivas sobre el videojuego japonés, comissariat per Navarro per a Fundación Japón des de 2021, i que ja ha donat lloc a dues exposicions prèvies: Gêmu: Videojuego japonés y cultura visual, a Veranos de la Villa (Madrid, 2024) i CineGêmu: Fantasía y terror en el videojuego japonés, a la Semana de Cine Fantástico y de Terror de Donostia (2025). 

L'exposició va acompanyada d'una ponència de Víctor Navarro i Alejandro Rodríguez dissabte 6 de desembrea les 18 h. a la sala Manga Academy. Per a més informació es pot consultar la web de Manga Barcelona. La presentació de l'exposició assenyala que el videojoc va arribar al Japó fa més de cinquanta anys i ràpidament es va integrar en la seva cultura popular, convivint amb altres indústries locals de l’entreteniment com les joguines, el manga i l’anime. De totes  en va aprendre i amb totes es va barrejar, absorbint-ne el sentit del visual. Després de pocs anys, el gēmu o videojoc japonès ja era una força creativa a escala mundial i, amb això, un exportador de la cultura visual del país. 

Aquesta exposició proposa un viatge per l’imaginari del gēmu, especialment en els seus diàlegs i intercanvis amb el manga, on es creuen autors, franquícies, personatges, gèneres i fins i tot llocs.