La jornada va oferir un espai perquè cada institució presentés les línies d’investigació i projectes que actualment té en marxa en el marc de l’eix de recerca del CareCityLab. En aquest context, el TecnoCampus hi va exposar onze projectes de recerca vigents. El projecte WATERWRITTEN, projecte centrat en la seguretat de senyals manuscrits digitals, va obrir la participació del TecnoCampus dins el primer bloc. Seguidament es van donar a conèixer eVoiceNet, xarxa europea dedicada al desenvolupament de biomarcadors vocals; NOLCFA-S, sobre avaluació de la fatiga coordinativa en l’esport; NOT ALONE, que analitza la soledat no desitjada en dones grans; la col·laboració amb la secció de triatló del Centre Natació Mataró; així com la col·laboració realitzada amb EURECAT per la validació d’un vestit de resistència desenvolupat per una de les empreses participants en el projecte Reimagine Textile.

En l’àmbit de projectes futurs, el TecnoCampus va destacar GEPE-HES, orientat a incorporar la perspectiva de gènere en la formació sanitària; un estudi sobre els serveis socials i l’atenció de llarga durada a Catalunya; una recerca sobre la predicció del risc de caigudes mitjançant l’anàlisi del moviment que es desenvolupa en col·laboració amb la Universitat Chicago-illinois; el projecte StrongArm per a la validació d’una nova pròtesi orientada a la pràctica de l’exercici físic; i la nova Càtedra CARISMATICA, focalitzada en la ciberseguretat en l’àmbit sanitari. 

La participació del TecnoCampus en aquesta jornada consolida el seu compromís amb la recerca col·laborativa i la transferència de coneixement, contribuint a impulsar projectes que generen impacte en la salut i el benestar de la ciutadania.

El número aborda les diverses formes en què la música es manifesta en diferents contextos, amb especial atenció a les xarxes socials i els entorns multimèdia, concebuts com a espais propicis per al desenvolupament de la creativitat interconnectada dels productors i productures de música i els seus públics.

Inclou articles de Juan Bermúdez, Thomas Michel (Université Paris Cité, França), Elizabeth Falade (University of Groningen, Països Baixos), Paula Aguilera Martínez (Universitat Autònoma de Barcelona), Beatriz Medeiros (Universidad Mayor, Santiago de Xile), Lucas Bazzara (Universidad de Buenos Aires, Argentina) i Ariel Grez Valdenegro (Universidad de Santiago de Chile), i ressenyes de Maritxu Alonso (Universidad de Oviedo), Ana Sedeño-Valdellós (Universidad de Málaga) i Cande Sánchez-Olmos (Universitat d’Alacant). JoSSIT 9 (PDF i EPUB).

En un acte que va reunir un centenar de persones al Foyer, el TecnoCampus va lliurar ahir al migdia les beques i reconeixements acadèmics de diversos tipus que premien l’excel·lència acadèmica d’estudiants de grau, màster, així com els millors treballs de final de grau del curs passat. 

Després de la benvinguda protocolària a càrrec del director general del TecnoCampus, Josep Lluís Checa, i del vicerector de la Universitat Pompeu Fabra Pablo Pareja, es va iniciar el repartiment de diplomes corresponents a les beques Talent, que s’atorguen als millors expedients d’entre tots els que accedeixen als diversos graus i dobles graus del TecnoCampus. 

A continuació, es van lliurar les beques Impulsa i Procare, en aquest cas per a màsters universitaris, així com les beques que es financen totalment o parcialment gràcies a les aportacions d’empreses i institucions: Aquahotel, Fecunmed, Tusgsal, Fundació Caixa Enginyers, Club Esportiu Futsal Mataró, Centre Natació Mataró, CB Boet i Club Hoquei Mataró. 

En la segona part de l’acte, es van lliurar els premis als millors Treballs de Final de Grau (TFG) de diversos àmbits. Aquest curs s’han lliurat per primer cop dos premis que reconeixen la trajectòria de dos docents del TecnoCampus. Per una banda el Premi Léonard Janer, professor de l’àmbit de la tecnologia, i, per l’altra, el Premi Núria Fernández, de l’àmbit de l’economia i l’empresa. 

Els diplomes als guanyadors d’aquests dos premis els van lliurar familiars dels dos professors, que van destacar que mitjançant aquests guardons es preserva la seva memòria i l’empremta que van deixar en diverses promocions d’estudiants universitaris. 

En el cas del Premi Léonard Janer, dedicat a la ciberseguretat, ha comptat amb el finançament de la Fundació Incyde, mentre que en el cas del Premi Núria Fernández, ha estat la seva família qui ha aportat la dotació econòmica. A més d’aquests premis, també es van lliurar reconeixements als millors TFG’s de l’àmbit de la promoció de la salut (Campus Saludable), emprenedoria i promoció de la diversitat i la igualtat (Unitat d’Igualtat i Diversitat). 

La cloenda de l’acte va anar a càrrec de l’alcalde de Mataró i president del TecnoCampus, David Bote, que va destacar que l’acte vol donar visibilitat al talent i fer un reconeixement a l’excel·lència. Les beques i premis concedits ahir sumen un import aproximat de 120.000 euros, i formen part dels aproximadament dos milions d’euros que la Fundació TecnoCampus dedica a beques, descomptes i bonificacions a la matrícula tant de graus com de màsters o diplomes d’especialització.

Consulta el llistat de guardonats

Consulta i descarrega les fotografies de l'acte

El dimecres 17 de desembre es va celebrar al TecnoCampus la 6a Trobada d'Empreses d'Economia Social, dedicada als reptes de present i futur de l'economia social en la contractació pública estratègica i responsable. L'esdeveniment és una iniciativa de la Càtedra d'Economia Social del TecnoCampus i l'Ajuntament de Mataró, amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Miguel Guillén, coordinador de la Càtedra, va ser l'encarregat d'obrir la trobada, remarcant el paper que les entitats de l’economia social poden jugar en la contractació pública estratègica i responsable. En aquest sentit, va recordar que la Càtedra forma part, junt amb Facto Cooperativa, L’Escamot i l’Associació juvenil Ariadna, del Centre d’Estudis per l’Impuls de la Contractació Estratègica i Responsable de Catalunya (CEICERC), i que durant el seu primer any de vida s’han desenvolupat diferents activitats per al foment d’una contractació estratègica i responsable a l’administració pública, amb formacions, cursos i assessoraments. 

Després va ser el torn de Sergi Morales, segon Tinent d'Alcalde i Regidor d'Ocupació i Empresa i Economia Social de l'Ajuntament de Mataró, que va apuntar a la necessitat de millorar la consciència per part de l’administració local cap a la contractació estratègica i responsable, i va posat en valor el paper de la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS). També va explicar que cal que les entitats de l’economia social i l’administració vagin de la mà a l’hora de generar mercat, perquè cal aconseguir incrementar la facturació d’aquest tipus d’empresa. Sergi Morales va recordar que durant l’any 2026 Mataró serà la capital espanyola de l’economia social, un repte molt important i il·lusionant que representarà una oportunitat per a les entitats del territori i per a la ciutat.

A continuació, es van presentar les accions territorials que s’han desenvolupat durant el darrer any per part del citat CEICERC. En representació d’aquest centre van intervenirt Albert Papell i Laura Martínez, que van repassar les diferents activitats que han tingut lloc a diversos punts del territori català durant els darrers mesos. Papell va insistir en la necessitat que augmenti el pes de l’economia social en la contractació pública, ja que estem parlant d’un mercat ampli d’uns 9.000 milions d’euros anuals a Catalunya. Per la seva part, Laura Martínez va fer referència a accions com la presentació de l’Anàlisi de la contractació pública a Catalunya i el seu impacte a l’economia social, les quatre jornades d’intercooperació que s’han organitzat, a més de dos cursos al voltant d’aquesta temàtica. 

Per part de l’Ajuntament de Mataró, la tècnica d’economia social Sílvia Lizana va fer referència a diferents polítiques públiques que l’administració municipal ve desenvolupant en els darrers anys, com ara el contracte reservat per a la gestió del Cafè Nou, que gestiona la Fundació Maresme, o les diferents accions formatives i desenvolupament de l’economia social. 

Tot seguit, va tenir lloc una taula rodona amb la participació principal d’Eva Noguera, fundadora i directora d’ESMediacio, Gestió Integral de Conflictes, entitat que es dedica a la gestió de la convivència i els conflictes aportant a la societat, i a les diferents comunitats, estratègies i eines per la millora de les relacions i la convivència des de la intervenció social i comunitària. Noguera va explicar el cas concret de la seva entitat a l’hora de concórrer a licitacions públiques al llarg dels darrers anys, i va fer referència a casos concrets de dificultats quotidianes que les empreses es troben a l’hora de participar en concursos de l’administració. Va insistir en la necessitat de saber identificar les dificultats i compartir-les, i també en l’oportunitat que representa la intercooperació i l’aliança entre entitats particularment a l’hora de concursar. 

El viatge, organitzat per l’Oficina d’Oportunitats de l’Ajuntament de Mataró amb el suport de la Diputació de Barcelona, tenia com a objectiu conèixer projectes europeus vinculats a la salut i a l’economia de les cures, cercar aliances estratègiques i reforçar el posicionament internacional de la ciutat i del seu ecosistema d’innovació. 

La delegació, encapçalada per la regidora de Ciutat Inclusiva i Saludable, Laura Seijo i l’equip tècnic de l’ajuntament (Alejandra Lara, Júlia Sánchez i Lídia Nadal), també va comptar amb la participació d’algunes de les entitats membre de l’espai Mataró Cuida – Carecitylab, entre elles TecnoCampus, amb la participació de Yolanda Fernández, responsable de creixement empresarial del departament de transferència, innovació i empresa; Carles Fradera, gerent territorial d’Eurecat; David Verde, coordinador de l’Agència d’Innovació de la Fundació Institut Universitari per a la recerca a l’Atenció Primària de Salut Jordi Gol i Gurina; i Alfred Batet, director general de la Fundació Hospital, a més de diverses tècniques de l’Ajuntament. Apropant experiències europees al model de l’espai Mataró Cuida - CareCityLab Durant el procés de construcció i disseny del futur Espai Mataró Cuida–CareCityLab, node central de l’estratègia “Mataró, Ciutat Cuidadora”, el municipi es va inspirar en diversos referents europeus de l’àmbit de l’atenció sociosanitària. La missió ha permès, ara, visitar alguns d’aquests models innovadors in situ. 

Entre les institucions visitades destaquen: el LivingLab In4Care, el Health Campus Limburg DC (Diepenbeek), l'Innovation Playground (Gant), el LiCalab (Geel), el Clúster de tecnologia sanitària provincial de Flandes o el Centre d’Expertesa en cures i benestar de la Universitat de Ciències Aplicades Thomas More Aquests espais, que combinen recerca aplicada, innovació i col·laboració entre agents públics i privats, han estat una font d’inspiració per als socis de l’Espai Mataró Cuida - CareCityLab, i la visita reforça el vincle amb centres d’innovació amb una llarga trajectòria creant impacte en la qualitat de vida i l’atenció a les persones.

Més informació.

Un dels punts centrals de la visita ha estat la presentació i validació d’SleepScan -solució de monitoratge proposada per l’empresa— a dos centres de referència: l’Hospital del Mar i l’Hospital Mútua de Terrassa. 

En aquestes sessions, professionals de les àrees d’UCI i anestesiologia han pogut conèixer de primera mà la tecnologia i aportar valoracions clíniques per a la seva futura implementació. L’agenda ha inclòs també reunions amb actors clau de l’ecosistema català d’innovació en salut, com Biocat – BioRegion of Catalonia, BCNMedicare i CRB Health Tech SGEIC. 

Aquestes trobades han permès aprofundir en els mecanismes de suport a startups internacionals, vies d’entrada al mercat i programes de finançament especialitzat. La delegació ha participat igualment en una sessió de treball al CareCityLab, el living lab urbà de salut del TecnoCampus. En paral·lel, s’ha mantingut una trobada amb Pierre Couturier, representant de Neoloji Technopole, en el marc del conveni de softlanding que facilita l’aterratge de projectes internacionals al territori. 

Aquesta immersió ha generat resultats significatius: Somno Engineering està valorant l’obertura d’una filial a Catalunya a partir de 2026, fet que reforça la posició del TecnoCampus como a porta d’entrada de talent i tecnologia al sistema català d’innovació.

El Premi Especial Indústria és una iniciativa que sorgeix de diverses empreses sòcies del Clúster Audiovisual, i que té l’objectiu de contribuir, a través dels seus serveis, a la conclusió d’una obra de no ficció. Matrescencia havia estat seleccionada al Pitching Audiovisual Universitat-Indústria, l’acte principal de la Setmana del Talent. 

Durant dos dies, projectes procedents d’assignatures, treballs de final de carrera i màster de centres universitaris catalans i estatals es mostren davant una taula formada per professionals del sector en les categories de ficció, no ficció, entreteniment, videojocs i noves tecnologies i experiències immersives. 

En aquesta edició, fins a cinc projectes del Grau en Mitjans Audiovisuals i del Grau de Disseny i Producció de Videojocs havien estat seleccionats per participar en aquest certamen organitzat per Clúster Audiovisual de Catalunya.

Aquesta acció, oficialment anomenada European Network to Advance the Development and Implementation of Vocal Biomarkers (COST Action CA24128), reuneix una extensa xarxa internacional d’especialistes per afrontar els principals reptes tècnics, ètics, clínics i reguladors que actualment dificulten la incorporació d’aquesta tecnologia en la pràctica sanitària. 

Els biomarcadors vocals són característiques de la veu —o d’altres sons respiratoris com la tos o la respiració— que poden estar vinculades a condicions mèdiques. Gràcies als avenços recents en intel·ligència artificial i processament del senyal, aquests biomarcadors tenen el potencial de transformar el diagnòstic, el seguiment i la gestió d’un ampli ventall de malalties, incloent-hi trastorns neurològics, problemes respiratoris, alteracions de salut mental o malalties sistèmiques. 

Tot i aquest potencial, el camp s’enfronta encara a importants reptes: manca d’estàndards, dificultats per obtenir dades de qualitat, reptes de privacitat i protecció de dades, i una limitada validació clínica. Per aquest motiu, eVoiceNet ha estat creada amb l’objectiu de construir un marc europeu sòlid que promogui la col·laboració multidisciplinària, la generació de coneixement, la disponibilitat de dades i l’harmonització de bones pràctiques en aquest àmbit.

A partir del cas asturià, el treball analitza l’economia política del desenvolupament industrial franquista i la seva influència territorial a llarg termini. Més concretament, l’article aporta una contribució rellevant als debats sobre l’origen dels clústers i, en particular, sobre el paper —directe o indirecte— de les polítiques públiques en les primeres fases de formació d’ecosistemes industrials. En concret, l’article analitza les relacions entre l’Estat i el teixit empresarial regional en el període 1939–1985, amb una atenció especial a la trajectòria del sector metal·mecànic vinculat a la siderúrgia. 

Els resultats suggereixen que Astúries presentava condicions favorables per a la formació d’un clúster des de finals del segle XVIII. No obstant això, el detonant decisiu va ser la creació d’Ensidesa el 1950, que va generar dinàmiques d’auto-reforç i externalitats indirectes capaces d’impulsar el creixement del teixit metal·mecànic local. L’article conclou que aquest procés no formava part de l’agenda industrial franquista, que va prioritzar les indústries de base estratègiques i va ignorar de manera sistemàtica les demandes de suport directe a les empreses del ram metal·mecànic. 

Aquestes decisions van acabar per llastar la posició de la regió davant la reconversió industrial, així com per condicionar-ne les capacitats productives i institucionals a l’hora de sumar-se a la reindustrialització d’Europa. La versió completa de l’article està disponible en format EarlyView des de l’1 de desembre de 2025. Enterprise & Society és una de les revistes de referència en història empresarial a escala mundial, considerada entre les cinc primeres en aquest camp i la publicació de referència de la Business History Conference. El 2024 es va situar com a Q1 als índexs JCR i SJR.

Entrevista al podcast "Todo comenzó ayer"

Antuña ha estat entrevistat al podcast divulgatiu de l’Asociación Española de Historia Económica, en la qual explica com es va formar, evolucionar i transformar el teixit industrial asturià al voltant del sector metal·mecànic al llarg de gairebé vuit dècades. Es pot escoltar aquí.

El TecnoCampus ha firmat un acord d'equipació i ús del Laboratori Gastronòmic amb l’empresa alemanya Rational, dedicada a la fabricació i innovació d’equips per a cuines professionals i líder en el mercat de la tecnologia culinària. Aquesta nova aliança permetrà disposar d’equips d’última tecnologia en restauració col·lectiva al Laboratori Gastronòmic, com és l’equip iVario Pro 2-S i el forn iCombi Pro 10-1 amb la campana UltraVent Plus. 

Això permetrà que els alumnes del Grau en Nutrició Humana i Dietètica, així com tot l’alumnat del centre que passi per aquest espai, pugui aprendre i experimentar amb aquest equipament que, actualment, es troba en la majoria de cuines professionals, ja sigui als hospitals, als menjadors escolars o al centres de gent gran, a més de disposar d’aquests equips permetrà el desenvolupament de projectes i activitats de recerca i extensió universitària que puguin sorgir. 

Per la seva banda, l’empresa Rational realitzarà demostracions del seu equipament a diferents professionals de l’àmbit de la hostaleria dins el Laboratori Gastronòmic. Així mateix, Rational durà a terme sessions de formació sobre dietètica i nutrició i sobre l’ús d’aquesta tecnologia a l’alumnat del Grau en Nutrició Humana i Dietètica. Aquest acord entre Tecnocampus i l’empresa Rational permetrà fomentar la col·laboració entre el mon acadèmic i l’empresarial així com oferir una formació de millor qualitat als estudiants i un millor equipament al Laboratori Gastronòmic.

Durant la setmana, els participants han demostrat un alt nivell d'exigència tècnica, superant reptes complexos relacionats amb sistemes operatius, xarxes i criptografia. Cal destacar la qualitat de les proves, que han inclòs simulacions avançades dissenyades per professors de la Haia i un repte final creat pel centre de recerca i2CAT amb el suport financer de l'INCIBE, en el marc de la càtedra de ciberseguretat CARISMATICA. 

La setmana ha combinat aquest intens treball acadèmic amb activitats socials i culturals, fomentant la cohesió entre els estudiants. Més enllà de l'èxit acadèmic, l'esdeveniment ha estat clau per a l'enfortiment de les relacions institucionals. 

En el transcurs d'aquestes jornades, s'ha oficialitzat la signatura d'un acord estratègic entre el TecnoCampus i la Universitat de Brandenburg, un pas decisiu que obre noves vies de col·laboració acadèmica i recerca conjunta.

La pròxima edició se celebrarà a les instal·lacions de la Universitat de Brandenburg l'any vinent, mentre que l'any següent l'amfitriona serà la universitat de La Haia, consolidant així una aliança educativa europea sòlida i de futur en l'àmbit de la ciberseguretat aplicada.

El CADESC té per objectiu aportar coneixement científic aplicat a la presa de decisions estratègiques i a la concepció i desplegament de polítiques públiques. Aquest propòsit es concreta en quatre objectius principals: generació de coneixement aplicat, prospectiva i innovació, desenvolupament del teixit empresarial, i articulació de xarxes de col·laboració. El seu president serà Juanjo Llopis, director general del Grup Caixa Enginyers

Segons Eloi Serrano, director del CADESC i de la Càtedra d'Economia Social del TecnoCampus, "el CADESC intenta impulsar l'economia social, aportant coneixement que orienti les polítiques públiques perquè reforci el teixit i valori el model empresarial de l'economia social. La trajectòria de la Càtedra i la col·laboració consolidada amb els promotors del think tank, representen una base molt sòlida per al llançament de la iniciativa, pionera a Espanya.” 

En un context definit pels reptes de la transició verda, la digitalització, la financerització i les tensions geopolítiques globals, la creació del CADESC respon a la necessitat de reforçar el paper de l’economia social en la consecució d’un desenvolupament econòmic inclusiu i sostenible, proporcionant a les empreses i entitats del sector una major capacitat analítica i d’incidència en l’agenda econòmica i política. Consolidació de l'ecosistema d'Economia Social del TecnoCampus 

El llançament del CADESC s'emmarca en la Càtedra d'Economia Social del TecnoCampus, que enguany es consolida amb 10 anys de trajectòria, reforçant l'aposta del centre universitari per la recerca i el foment d'aquest model empresarial.

Juanjo Llopis, director del Grup Caixa Enginyers i president del CADESC, va apuntar: “Vull agrair la confiança de Tusgsal, Cooperativa Àuria i del TecnoCampus de Mataró, a través de la Càtedra d’Economia Social per haver-me escollit com a president del CADESC, una iniciativa molt necessària per impulsar l’economia social amb la recerca d’excel·lència i acompanyament expert, aportant coneixement que orienti les polítiques públiques i enforteixi el teixit empresarial a tot el territori.”