Un article publicat al Frontiers in Psychology firmat pels professor de l'Escola Superior de Ciències Socials i de l'Empresa Josep Maria Raya, Roberto Dopeso i Josep Torres conclou que cada euro invertit al TecnoCampus té un retorn social de 2,39€.

L'article pretén mesurar el valor econòmic i social del TecnoCampus a la seva regió d’influència (ciutat de Mataró i regió del Maresme. Els resultats mostren que l’impacte del TecnoCampus té una relació socioeconòmica cost-benefici de 2,39. És a dir, cada euro invertit té un retorn social de 2.39€. La mesura de l’impacte requereix un enfocament divers. Tot i que els mètodes utilitzats no són nous, la combinació d’ells presenta un enfocament nou per mesurar l’impacte d’una institució de docència, recerca i innovació d’aquestes característiques. Hem mesurat el valor econòmic amb el model Input-Output (IO), inclosa la Matriu de Comptabilitat Social (SAM).

Per als càlculs del valor social s'ha usat l’anàlisi cost-benefici (CBA), que afegeix mesures de localització de les empreses per estimar els efectes de les externalitat de, per exemple, recerca o emprenedoria. Els principals resultats presenten un valor econòmic superior al 0,054% del PIB català, mentre que l’impacte en l’ocupació representa gairebé el 0,37% de l’ocupació total de la regió. S'estima que el multiplicador econòmic total de l'activitat del Tecnocampus és d'1,89.

El valor social del TecnoCampus genera 0,50 euros addicionals a aquest multiplicador econòmic . Aquest valor social addicional suposa un augment de la productivitat estimat en 20 milions d’euros d’ingressos operatius per a les empreses catalanes i la creació de set empreses addicionals a la regió del Maresme com a conseqüència dels vessaments de coneixement. El valor social també inclou la reducció de la sobreeducació provocada per una millor concordança entre graduats i empreses, una aplicació més directa de la investigació i un augment de l’excedent del consumidor. Finalment, l'article analitza implicacions polítiques de les conclusions extretes per promoure inversions en aquest tipus d’infraestructures.

El TecnoCampus reforça la seva aposta pel suport a l’emprenedoria i innovació en salut convertint-se en un nou membre del Barcelona Health Hub.

Des de la seva creació, ara fa 10 anys, el TecnoCampus s’ha posicionat com a campus emprenedor, caracteritzat per la interrelació entre la universitat i l’empresa. El TecnoCampus dóna suport i aporta valor a un gran nombre d’emprenedors i empreses de diferents sectors i en especial en els àmbits estratègics per al TecnoCampus com és el sector salut.

En aquest sentit, TecnoCampus es proposa el repte de consolidar un Hub al voltant del clúster de salut on es concentrin tots els agents de la cadena de valor del sector per integrar i compartir recursos d’una manera col·laborativa per esdevenir un referent en el sector i oferir millors solucions sociosanitaris a les persones.

L’acord amb el Barcelona Health Hub (BHH) reforça aquesta aposta de TecnoCampus per l’emprenedoria i innovació en el sector salut. El BHH, situat al recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, és una associació que reuneix a empreses i startups del sector tecnològic i de la salut amb l’objectiu de promoure el coneixement, divulgació i innovació en la salut digital.

La vinculació del TecnoCampus amb el BHH permetrà, entre d’altres, la col·laboració d’ambdues entitats en l’intercanvi d’iniciatives relacionades amb la innovació en salut i la promoció econòmica de Catalunya; així com augmentar la presència del TecnoCampus en l’ecosistema d’innovació en salut.

Berdac ha desenvolupat un dispensador intel·ligent de medicació que permet evitar oblits i errors en la presa de medicació. És un dispositiu que alerta als pacients de l’hora en la que s’han de prendre la medicació, i que dispensa la dosi que li pertoca en cada moment. El pacient només ha de prémer un botó per a retirar la medicació. A més, el sistema disposa de sensors que permeten detectar i enregistrar els oblits de medicació per tal d’avisar a familiars i/o cuidadors.

L’empresa, constituïda al 2019, ja ha rebut més de 0.6M € en finançament públic i privat, i ha estat reconeguda com a empresa emergent innovadora i d’alt impacte en el sector salut. Mentre que ja va ser premiada amb els Premios Emprendedor XXI de CaixaBank en la categoria Sénior, aquest any ha rebut també el 3er premi en la categoria de salut i biotecnologia dels premis Expansión Startup 2020. Seguint els protocols de seguretat sanitària, l’acte va reunir a un centenar d’emprenedors, directius de grans empreses i altres membres rellevants de l’ecosistema. Un altre reconeixement important per a una empresa d’alt impacte en el sector salut.
 

El proper mes de febrer de 2021 comença al TecnoCampus la cinquena edició del Postgrau en Gestió de Cooperatives i Empreses d’Economia Social. Aquesta formació està impulsada i organitzada per la Càtedra d’Economia Social del TecnoCampus, amb el suport del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i el finançament del Ministeri de Treball i Economia Social del Govern d’Espanya.

L’objectiu fonamental del curs és formar professionals per realitzar les seves activitats en el camp de l'economia social i cooperativa. Per una banda, millora els nivells de capacitació dels professionals que actualment estan exercint el seu treball en aquestes d’organitzacions; per l'altra, forma joves professionals que vulguin desenvolupar la seva carrera professional en aquestes organitzacions.

El curs proporcionarà a l'alumnat les competències necessàries per crear, desenvolupar, gestionar, investigar, innovar i liderar cooperatives i empreses d'economia social, així com per facilitar la cooperació entre elles.
Es tracta d’un programa eminentment pràctic, que facilita i dóna a conèixer les eines necessàries per al bon funcionament intern de les entitats de l'economia social i les cooperatives i promou les competències emprenedores i innovadores com a motors de canvi d’aquestes organitzacions.

Per conèixer en detall el programa, accediu la pàgina web del Postgrau en Gestió de Cooperatives i Empreses d’Economia Social.

Engimas Tour,  millor iniciativa liderada per donesen els Premis Creatic, organitzats pel TecnoCampus i l'Ajuntament de Mataró,  ha desenvolupat una web app per a permetre als turistes recórrer diferents llocs a través de jocs, i a les persones locals conèixer millor les seves pròpies ciutats.El premi està dotat amb 6.000 euros i estada bonificada en la incubadora del parc empresarial del TecnoCampus

Enigmes Tour és una empresa que pretén convertir els carrers que recorrem en un enigma, en una espècie de fuita room a l'aire lliure. Va ser creada fa dos anys per Anna Biosca, CTO; Laura Agut, CEO i responsable de la part creativa i Isabel Vico, que gestiona la part comercial.

Engimas Tour ha desenvolupat una app per a permetre als turistes conèixer una ciutat a través d'un catàleg de jocs gratuïts, enigmes que es resolen al llarg d'una ruta que passa pels llocs emblemàtics de cada ciutat per a viatjar d'una forma diferent.

A més d'usar-se per a recórrer ciutats, l'app pot emprar-se en l'àmbit educatiu o dels esdeveniments. “Pot ser molt interessant per a centres educatius i centres d'esdeveniments, per a col·legis i fires…perquè podem personalitzar els enigmes i jocs”, exemplifica Biosca.

Llegir article sencer a la Vanguardia.

El Comitè Acadèmic del TecnoCampus ha informat la comunitat educativa que el segon trimestre del curs 2020-2021 s'haurà d'iniciar, previsiblement, amb la presencialitat limitada a les pràctiques que es fan en espais tècnics i laboratoris, a més d'activitats de petit format com seminaris o tutories.

Catalunya no va entrar el passat dilluns 7 de desembre al tram 2 del “Pla d’obertura progressiva d’activitats”, ja que les autoritats sanitàries van considerar que no es reunien les condicions epidemiològiques per fer-ho. Això fa pensar que difícilment el 7 de gener s'assolirà el tram 4, que és el moment en què les universitats podran tornar a la presencialitat. 

El Comitè Acadèmic ha reiterat la voluntat del TecnoCampus de retornar a la presencialitat de la docència el més aviat possible, ja sigui de la manera tradicional o seguint el model híbrid presencial i virtual en el cas que encara persisteixin restriccions. Sigui com sigui, la institució està preparada per garantir una docència de qualitat i per acompanyar els estudiants amb les millors condicions en el seu procés d’aprenentatge.

Recentment, Sycai Medical ha estat reconeguda com el millor projecte amb impacte social en els Premis Creatic, organitzats pel TecnoCampus i l'Ajuntament de Mataró.

El premi està dotat amb 6.000 euros i estada bonificada en la incubadora del parc empresarial del TecnoCampus. La companyia també va participar en l'edició d'aquest any del programa StartHealth per a startups de salut.

Sycai Technologies és una empresa especialitzada a oferir solucions de visió artificial que apoderin al personal sanitari, principalment als radiòlegs, encara que tenen algun projecte per a altres professionals.

“Creiem que la tecnologia ha de servir abans de res per a millorar la vida de les persones. En un any com aquest hem estat molt conscients de l'importants que són els nostres sanitaris. Volem oferir-los eines que els permetin ajudar als pacients i millorar la seva qualitat de vida”, afirma Sara Toledano Sáez, CEO de l'empresa. Juntament amb Javier García López (CTO), Júlia Rodríguez Comas (CSO), i Julia Arribas Anta (Medical Advisor) lideren aquesta companyia que, a més d'ajudar en el diagnòstic de malalties, també prediu l'evolució dels pacients.

Sycai Medical és una aplicació que ajuda els radiòlegs a detectar lesions que poden ser precursores de càncer de pàncrees i les classifica en funció de la seva probable evolució.

“És un programari que s'integra en els sistemes de l'hospital per a estalviar temps als radiòlegs i ajudar-los a extreure informació dels TACs i ressonàncies de manera senzilla”, apunta Toledà.

Llegeix article sencer a la Vanguardia. 

Aquest dijous 17/12/2020, a les 16h, segueix online pel canal de YouTube del TecnoCampus la presentació del projecte Demola.

Demola Catalunya té com a finalitat incorporar de manera sistemàtica les eines d’innovació oberta per tal d’afavorir un canvi de mentalitat que permeti, d’una banda, la connexió entre l’acadèmia i el sector productiu i econòmic, així com la creació d’ocupació i la incorporació d’activitats innovadores en les pimes.

El programa es desenvoluparà inicialment amb una prova pilot que es farà durant aquest curs 2020-2021 al Tecnocampus amb la voluntat d’estendre’s a tot Catalunya en edicions posteriors. Per impulsar aquest projecte, el Govern de la Generalitat, mitjançant la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement, ha confiat en la plataforma Demola, una metodologia avalada internacionalment en l’àmbit de la innovació oberta entre universitats i empreses que ja està implementada a 18 països.

L’objectiu del llançament d’aquest pilot és testejar aquesta metodologia de cocreació, identificar les bones pràctiques i assentar les bases per a un desenvolupament posterior del programa a tot el sistema universitari català. El model Demola proporciona les eines i els processos de cocreació per adoptar un model d’innovació col·laborativa on el talent i la motivació dels estudiants universitaris permet oferir respostes innovadores als reptes plantejats per empreses i organitzacions.

En el marc del projecte pilot, es crearan una desena de grups de treballs als quals se’ls plantejaran reptes de partida que es corresponguin a les necessitats del teixit industrial de l’entorn del Tecnocampus i que s’alineïn amb les estratègies europees de transició energètica i digital, sostenibilitat i intel·ligència artificial.

El model Demola
La plataforma Demola va ser creada a la regió de Tampere (Finlàndia) el 2008  i, al llarg d’aquests dotze anys s’ha estès per universitats de tot el món. Actualment,  proporciona l’expertesa de la implementació del seu model a 18 països diferents i ha posat en contacte més de 50 universitats, 750.000 estudiants i centenars d’empreses de tot el món. Aquest programa ha estat reconegut per l’OCDE i per la Comissió Europea com un dels programes d’innovació oberta per universitats més potents i de major impacte.

En motiu de les setmanes d'exàmens finals del primer trimestre d'aquest curs 2020-21, la Biblioteca obre les portes amb limitació d'horaris, aforament i serveis, fins al 21 de desembre.

Horari i accés

L’horari és de dilluns a divendres de 9:30 a 14 hores i de 15 a 18 hores.

L’accés a la Biblioteca es fa pel Carrer Tordera i és exclusiu per la comunitat universitària. Cal mostrar la identificació del TecnoCampus al taulell de la Biblioteca.

L'entrada i ocupació es realitza presencialment sempre i quan hi hagi lloc; també amb cita prèvia a través del formulari de la web o via telefònica. Es poden ocupar les sales generals en un 50% de l'aforament i els espais d'estudi són d'ús individual i amb preferència per al professorat. No està permès el treball en grup ni asseure's de costat, s'han d'utilitzar només les cadires i taules marcades com a disponibles. Les sales d'ordinadors i les impressores romanen tancades.

L'accés a les prestatgeries està restringit al personal de la Biblioteca i cal sol·licitar els llibres al taulell. Un cop consultats, es deixen al carro en quarantena durant 48 hores.

Serveis presencials i en línia

El servei de préstec, devolucions i PUCs funcionen amb normalitat però amb algunes limitacions de quarantena. Podeu accedir alsserveis en línia, a través de l’eCampus dins de «Serveis del campus» en l’apartat Biblioteca/CRAI pots accedir des de casa a les bases de dades i al servei d’obtenció de documents, per demanar articles a revistes no disponibles a les bases de dades i també al Repositori digitaldel TecnoCampus a través de la pàgina web de la Biblioteca.

Normes de seguretat

L’ús de la mascareta és obligatori durant tota l’estada a la Biblioteca.

L'accés als lavabos està obert només per als usuaris que romanguin a la Biblioteca en aquell moment, la màquina d'aigua està fora de servei.

Cal seguir les intruccions de senyalètica i mantenir les distància de seguretat per al correcte flux d’entrada i sortida de la Biblioteca, com per l’espera al taulell.

Podeu consultar el Protocol de Reobertura de les portes de la Biblioteca-CRAI a aquí.

Per a més informació i/o suggeriments, podeu adreçar-vos a biblioteca@tecnocampus.cat.

El professor de l''Escola Superior Politècnica Marcos Faúndez Zanuy ha participat en el tribunal avaluador de la tesi doctoral titulada "Strengths and Weaknesses of Gait Recognition", defensada per l'estudiant Pablo Fernández López en el departament d 'enginyeria elèctrica, electrònica i automàtica de la Universidad Carlos III de Madrid. Els directors de tesi han estat Raúl Sánchez Reíllo i Judith Liu Jimenez Aquest treball s'emmarca en la mateixa línia del grup de recerca en Tractament del senyal i dades del TecnoCampus. A causa de la pandèmia, la defensa estat online amb presència de públic, directors de tesi, i els tres membres integrants del tribunal. La defensa es va dur a terme el dimecres 25 de novembre de 2020

El TecnoCampus organitza demà de manera virtual la segona Trobada d'Economia Social, dedicada aquest any a "La compra pública responsable: reptes i oportunitats pel sector de l'economia social". Comptarà amb la presència de Sergi Morales, regidor d'ocupació i empresa de l'Ajuntament de Mataró, i de  Santiago Lesmes, expert en contractació pública responsable. El moderador serà el professor Ismael Hernández, professor coordinador de la Càtedra d'Economia Social?.

 

El Consorci Sanitari del Maresme (CSdM) i l’Escola Superior de Ciències de la Salut del TecnoCampus, adscrita a la Universitat Pompeu Fabra, impulsen un curs pioner dirigit als professionals sanitaris de l´àmbit geriàtric del Maresme que té com a objectiu proporcionar-los coneixements i eines per millorar la capacitat d´atenció a la gent gran davant del COVID-19. El curs formarà principalment en el cribratge, valoració i/o intervenció de la insuficiència respiratòria, però també en les síndromes geriàtriques, la malnutrició, la deshidratació i la disfunció deglutòria i la rehabilitació posterior de l’estat funcional.

A més de les mesures obligatòries en vigor per a la gestió de la pandèmia a les residències, els promotors del curs consideren que els professionals d’aquests centres podran aprofitar millor els recursos i prendre millors decisions si disposen de més formació específica. “Per aquest motiu, dins de la nostra política d’abordatge integral de la malaltia, hem cregut necessari  posar en marxa aquest curs intensiu i fer tantes edicions com siguin necessàries per arribar a totes les residències de la comarca” explica Ramon Cunillera, gerent del Consorci Sanitari del Maresme.

El curs, dirigit al personal d’infermeria, responsables higienicosanitaris, auxiliars d’infermeria, auxiliars de gerontologia  i fisioterapeutes, és pioner a tot el país i podria ser un model escalable a tot Catalunya.  “Sense entrar en el debat de si les residències han de ser considerades centres sociosanitaris, creiem imprescindible davant de l’emergència sanitària que estem vivint, facilitar eines al personal geriàtric sobre temes tan importants com la forma de detecció de la insuficiència respiratòria o les diferents modalitats de l’oxigenoteràpia”, afirma Pere Clavé, director acadèmic, de recerca i d’innovació del CSdM.

El curs serà impartit per professionals del sector sanitari i acadèmic que han estat en primera línia lluitant contra la malaltia. "Els professionals de les nostres residències necessiten aquest tipus formació. Hem de posar a la seva disposició el rigor i l'excel·lència acadèmica lligada a l'experiència professional dels nostres/as sanitaris/as i, en aquest sentit, el compromís de els/as professors/as del curs és digne de lloar" comenta Manuel Garnacho, director de l'Escola Superior de Ciències de la Salut del Tecnocampus.                                            

Aquest curs s’emmarca en la campanya “+ Salut x a un futur millor: superem junts la Covid al Maresme” que impulsa el CSdM per lluitar contra aquesta malaltia a la comarca, i que forma part del programa Impulsem la recerca.

Més informació.