El professor de l''Escola Superior de Ciències Socials i de L’Empresa i coordinador dels estudis de logística al TecnoCampys, Jesús Martínez Marín, ha participat com president en el tribunal avaluador de la tesi doctoral titulada The transport and environmental impacts of cruise ships. Application to the case of the Port of Barcelona, defensada per l'estudiant Serio Ros Chao en el Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya. Els directors de tesi han estat Sergi Saurí i Agustí Sanchez-Archilla Conejo.  Aquest treball s'emmarca en la mateixa línia del grup de recerca GRAEFES, en el seu apartat de lgistica i negocis marítims. A causa de la pandèmia, la defensa esva fer online, amb presència de públic, directors de tesi, i els tres membres integrants del tribunal. 

En la mateixa Setmana, Jesús Martínez Marín, també  ha participat com membre del tribunal avaluador de la tesi doctoral titulada Los incidentes (near misses) en la gestión proactiva de la seguridad marítima. Modelos y marco jurídico, defensada per l'estudiant Enrique Lueje Fuente en el Departament de Ciències i Enginyeria Nàutiques de la Universitat Politècnica de Catalunya. El director de tesi ha estat Jaime Rodrigo de Larrucea i aquest treball tambè  s'emmarca en la mateixa línia del grup de recerca GRAEFES en el seu apartat de Logistica i negocis marítims. A causa de la pandèmia, la defensa es va dur a terme online amb presència de públic, director de tesi i membres integrants del tribunal. 

El professor de l'Escola Superior Politècnica Marcos Faúndez ha publicat un estudi sobre dificultats grafomotrius en nens i nenes de tercer i quart de primària. Aquest article ha estat publicat a la revista indexada de primer quartil IEEE Access. El treball forma part de la tesi doctoral de Jan Mucha, dirigida per Jiri Mekyska i Marcos Faúndez, que actualment es troba en estat de dipòsit previ a la defensa. 

Jan Mucha és eslovac i ha fet tres estades de recerca al grup de recerca de tractament del senyal i dades del Tecnocampus: d'un mes el 2017,  d'un mes el 2018 i de tot un any entre el 2018 i el 2019. 

El títol de l'article és  Analysis of Various Fractional Order Derivatives Approaches in Assessment of Graphomotor Difficulties i se centra l'anàlisi de diverses tasques grafoescriturals realitzades sobre tableta gràfica digitalitzadora. 

Les professores i investigadores Noemí Ruiz-Munzón i Alexandra Masó, professores de l’Escola Superior de Ciències Socials i de l’Empresadel TecnoCampus, i Alexandra Samper, Ana Urroz i Daniel Candil, docents a l’Escola Superior Politècnica del TecnoCampus, han presentat tres comunicacions al congrés "Nodos del conocimiento", celebrat els dies10 i 11 de desembre del 2020 en format online.L'esdeveniment ha reunit uns  2.000 ponents de 25 països.

En el "nodo" Arte y Humanidades (N04-S09), s'hi ha presentat la comunicació Repensando el espacio artístico y narrativo. La realidad virtual (RV) como alternativa expositiva y creativa en tiempos de pandemia, de Ana Urroz i Daniel Candil. En el "nodo" Educación, pedagogía y docencia, Ana Urroz ha presentat Metodologías de diseño en el proceso de enseñanza aprendizaje en aulas universitarias. La experiencia de utilizar Design Thinking con estudiantes de fisioterapia (N01-S09). Noemí Ruiz, Alexandra Samper i Alexandra Masó han presentat Think global, act local: un método de diálogo epistemológico para reducir la brecha entre universidad-empresa en el ámbito del marketing (N01-S01-E). Aquest últim treball és fruit del projecte d’innovació docent del curs 2019-20 finançat pel Tecnocampus.

Comunicat del Comitè Acadèmic del TecnoCampus en data 6/1/2021:

"Com ja vam avançar en el darrer comunicat abans de les festes de Nadal, i com confirmen les indicacions de les autoritats sanitàries fetes públiques ahir, l'inici de les classes del segon trimestre s'haurà de fer amb modalitat online, amb la presencialitat limitada a les pràctiques que es fan en espais tècnics i laboratoris, a més d'activitats de petit format com seminaris o tutories.

Volem fer de nou una crida a la responsabilitat individual i col·lectiva en aquesta fase de la pandèmia. S'han pres totes les mesures perquè els espais del TecnoCampus siguin segurs; és important que tots i cadascun de nosaltres mantinguem sempre i a tot arreu les mesures d'higiene i de distància, i fem un ús adequat de la mascareta quan ens desplacem als edificis dels campus per fer-hi alguna de les activitats permeses.

Cordialment,

Comitè Acadèmic del TecnoCampus."

El TecnoCampus va rebre la darrera a finals de desembre la visita del president del Clúster Nàutic de Barcelona, Toni Tió, encarregat de la posada en marxa del futur Clúster Nàutic de La Ciotat (França). Va ser rebut per Jesús Martínez Marín, responsable dels estudis universitaris de logística i negocis marítims, que el va acompanyar en una visita per les instal·lacions del TecnoCampus. Tots dos van analitzar la importància del Clúster Nàutic per a l’economia blava i les sinergies entre la universitat i el clúster en assignatures propias del Grau de logística i negocis marítims i en la jornada anual que organitza el grau. També van destacar l'impuls als premis BluAct, per part de l’Ajuntament de Mataró, juntament amb sis ciutats portuàries europees com el Pireu (Grècia), Ostende (Bèlgica), Galati (Rumanía), Matosinhos (Portugal), Burgas (Bulgaria) i Salern (Italia), amb l’objectiu de compartir bones pràctiques en emprenedoria en l'anomenada "economia blava".

El Clúster Nàutic de Barcelona ??és un referent internacional en la seva àrea i el TecnoCampus, com a membre del Clúster, hi col·labora per impulsar la relació entre la universitat i el món de l'empresa.

El Govern de la Generalitat, la Universitat Pompeu Fabra i el TecnoCampus van  presentar ahir el programa de foment de la cultura de la innovació oberta entre universitats i empreses Demola Catalunya, que té com a finalitat incorporar de manera sistemàtica les eines d’innovació oberta per tal d’afavorir un canvi de mentalitat que permeti, d’una banda, la connexió entre l’acadèmia i el sector productiu i econòmic, així com la creació d’ocupació i la incorporació d’activitats innovadores en les pimes.

L'acte de presentació d'ahir va comptar amb les intervencions, per part del TecnoCampus, del seu president i alcalde de Mataró, David Bote, i el director general, Josep Lluís Checa. Per part de la Generalitat, va intervenir el secretari d'Universitats i Recerca, Francesc Xavier Grau, i per part de la UPF, el professor Vicente Ortún. Des de Finlàndia, va fer-ho Ville Kairamo, director general de DEMOLA project. La presentació es va poder veure en directe per You Tube, on es pot recuperar la gravació.

El programa es desenvoluparà inicialment amb una prova pilot que es farà durant aquest curs 2020-2021 al TecnoCampus, centre adscrit a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), amb la voluntat d’estendre’s a tot Catalunya en edicions posteriors. Per impulsar aquest projecte, el Govern, mitjançant la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement, ha confiat en la plataforma Demola, una metodologia avalada internacionalment en l’àmbit de la innovació oberta entre universitats i empreses que ja està implementada a 18 països.

L’objectiu del llançament d’aquest pilot és testejar aquesta metodologia de cocreació, identificar les bones pràctiques i assentar les bases per a un desenvolupament posterior del programa a tot el sistema universitari català. El model Demola proporciona les eines i els processos de cocreació per adoptar un model d’innovació col·laborativa on el talent i la motivació dels estudiants universitaris permet oferir respostes innovadores als reptes plantejats per empreses i organitzacions.

La UPF i el TecnoCampus tenen un perfil òptim per al llançament d’aquest pilot ja que, d’una banda, la UPF té una clara orientació a la internacionalització, la sostenibilitat, el treball en xarxa i la interlocució amb el món productiu, mentre que el TecnoCampus té una sòlida trajectòria en projectes d’innovació, cocreació i emprenedoria. Com a elements que aporten valor en el desplegament del pilot, destaquen els tres centres universitaris del TecnoCampus i el parc tecnològic, gestionats de forma compacta per estimular les sinergies entre la universitat i l’empresa.

Cocreació per millorar la innovació 

La prova de pilot del programa Demola Catalunya es posa en marxa en el marc de les accions definides en el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC), l’objectiu principal de les quals és millorar la capacitat d’innovació de Catalunya fins que es converteixi en un dels motors principals de l’economia catalana i, en conseqüència, del benestar social. En aquesta línia, el PN@SC recull la necessitat d’enfortir la connexió entre el sistema de creació de coneixement i el d’aplicació, així com d’incloure el talent jove en aquest procés de millora.

El programa Demola Catalunya posa el focus en la Generació Z per tal que el talent i les aportacions dels líders i consumidors del futur siguin una font d’innovació, creativitat i modernització per a les empreses i les organitzacions catalanes que els permeti integrar nous conceptes, serveis i/o productes.

Aquest programa, inclòs en el Pla per a la Reactivació Econòmica i Protecció Social (CORECO), és una oportunitat per, gràcies a la cocreació, generar valor en entorns d’alta diversitat, un element clau amb un paper rellevant en la reactivació del sector productiu i econòmic del país en aquests temps complexos i incerts en plena crisi per la pandèmia de Covid-19. Incideix també en l’esperit emprenedor del jovent, a més d’afavorir una major ocupació i autoocupació juvenil per la participació activa de l’estudiantat.

El programa Demola Catalunya

El programa Demola Catalunya està dissenyat per implementar processos de cocreació en els quals participin estudiants de les universitats catalanes, així com estudiants internacionals gràcies a les aliances pròpies dels centres catalans i de la xarxa internacional Demola. El model es basa en la formació d’equips internacionals i multidisciplinaris que, sota la supervisió d’experts, donen resposta als reptes plantejats per les empreses i organitzacions locals que participen en el projecte. Des del 2008, aquest model s’ha erigit com a un instrument eficaç per a la innovació ja que en el 80% dels casos les empreses i organitzacions validen les solucions presentades pels equips d’estudiants, que passen a posteriors fases de desenvolupament. 

En aquest sentit, el programa Demola Catalunya d’innovació oberta té com a objectius:

• •        Impulsar la competitivitat del teixit industrial de Catalunya incorporant el talent format a les universitats en els seus processos innovadors.
• •        Impulsar una relació més estreta entre universitat i empreses i altres organitzacions, per millorar les competències de l’estudiantat de formació universitària.
• •        Preparar les empreses de Catalunya pels reptes globals.
•  
• El programa també permetrà potenciar la identitat i les habilitats professionals dels estudiants universitaris i augmentar-ne l'ocupabilitat, impulsar la innovació oberta entre universitats i empreses, augmentar les capacitats d’aquestes empreses per generar oportunitats amb nous productes i serveis més preparats per al futur.
•  
• En definitiva, el programa vol crear condicions per a la creació de noves empreses (start-ups establertes pels equips dels projectes), nous llocs de treball als sectors empresarials de Catalunya, contribuir a les estratègies d’especialització intel·ligent a través de la interacció entre universitats i empreses, connectar Catalunya amb una xarxa de hubs innovadors seguint l’estratègia dels ecosistemes d’innovació que impulsa la Comissió Europea, contribuir a la internacionalització del nostre sistema d’innovació, i respondre des de la cocreació i la generació de noves idees a la recuperació de la crisi postcovid. 
•  
• El projecte pilot 
• En el marc del projecte pilot, es crearan una desena de grups de treballs als quals se’ls plantejaran reptes de partida que es corresponguin a les necessitats del teixit industrial de l’entorn del TecnoCampus, incorporin la capacitat d’aquest centre adscrit a la UPF, i que s’alineïn amb les estratègies europees de transició energètica i digital, sostenibilitat i intel·ligència artificial. Des de la UPF i Tecnocampus, activaran la participació d’estudiants, investigadors i empreses de l’entorn, als quals se’ls hi sumarà la xarxa internacional de Demola. El procés estarà en tot moment supervisat per professionals en innovació i cocreació. 
•  
• El model Demola 
• La plataforma Demola va ser creada a la regió de Tampere (Finlàndia) el 2008  i, al llarg d’aquests dotze anys s’ha estès per universitats de tot el món. Actualment,  proporciona l’expertesa de la implementació del seu model a 18 països diferents i ha posat en contacte més de 50 universitats, 750.000 estudiants i centenars d’empreses de tot el món. Aquest programa ha estat reconegut per l’OCDE i per la Comissió Europea com un dels programes d’innovació oberta per universitats més potents i de major impacte.

El proper mes de febrer de 2021 comença al TecnoCampus la cinquena edició del Postgrau en Gestió de Cooperatives i Empreses d’Economia Social. Aquesta formació està impulsada i organitzada per la Càtedra d’Economia Social del TecnoCampus, amb el suport del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i el finançament del Ministeri de Treball i Economia Social del Govern d’Espanya.

L’objectiu fonamental del curs és formar professionals per realitzar les seves activitats en el camp de l'economia social i cooperativa. Per una banda, millora els nivells de capacitació dels professionals que actualment estan exercint el seu treball en aquestes d’organitzacions; per l'altra, forma joves professionals que vulguin desenvolupar la seva carrera professional en aquestes organitzacions.

El curs proporcionarà a l'alumnat les competències necessàries per crear, desenvolupar, gestionar, investigar, innovar i liderar cooperatives i empreses d'economia social, així com per facilitar la cooperació entre elles.
Es tracta d’un programa eminentment pràctic, que facilita i dóna a conèixer les eines necessàries per al bon funcionament intern de les entitats de l'economia social i les cooperatives i promou les competències emprenedores i innovadores com a motors de canvi d’aquestes organitzacions.

Per conèixer en detall el programa, accediu la pàgina web del Postgrau en Gestió de Cooperatives i Empreses d’Economia Social.

El Comitè Acadèmic del TecnoCampus ha informat la comunitat educativa que el segon trimestre del curs 2020-2021 s'haurà d'iniciar, previsiblement, amb la presencialitat limitada a les pràctiques que es fan en espais tècnics i laboratoris, a més d'activitats de petit format com seminaris o tutories.

Catalunya no va entrar el passat dilluns 7 de desembre al tram 2 del “Pla d’obertura progressiva d’activitats”, ja que les autoritats sanitàries van considerar que no es reunien les condicions epidemiològiques per fer-ho. Això fa pensar que difícilment el 7 de gener s'assolirà el tram 4, que és el moment en què les universitats podran tornar a la presencialitat. 

El Comitè Acadèmic ha reiterat la voluntat del TecnoCampus de retornar a la presencialitat de la docència el més aviat possible, ja sigui de la manera tradicional o seguint el model híbrid presencial i virtual en el cas que encara persisteixin restriccions. Sigui com sigui, la institució està preparada per garantir una docència de qualitat i per acompanyar els estudiants amb les millors condicions en el seu procés d’aprenentatge.

Un article publicat al Frontiers in Psychology firmat pels professor de l'Escola Superior de Ciències Socials i de l'Empresa Josep Maria Raya, Roberto Dopeso i Josep Torres conclou que cada euro invertit al TecnoCampus té un retorn social de 2,39€.

L'article pretén mesurar el valor econòmic i social del TecnoCampus a la seva regió d’influència (ciutat de Mataró i regió del Maresme. Els resultats mostren que l’impacte del TecnoCampus té una relació socioeconòmica cost-benefici de 2,39. És a dir, cada euro invertit té un retorn social de 2.39€. La mesura de l’impacte requereix un enfocament divers. Tot i que els mètodes utilitzats no són nous, la combinació d’ells presenta un enfocament nou per mesurar l’impacte d’una institució de docència, recerca i innovació d’aquestes característiques. Hem mesurat el valor econòmic amb el model Input-Output (IO), inclosa la Matriu de Comptabilitat Social (SAM).

Per als càlculs del valor social s'ha usat l’anàlisi cost-benefici (CBA), que afegeix mesures de localització de les empreses per estimar els efectes de les externalitat de, per exemple, recerca o emprenedoria. Els principals resultats presenten un valor econòmic superior al 0,054% del PIB català, mentre que l’impacte en l’ocupació representa gairebé el 0,37% de l’ocupació total de la regió. S'estima que el multiplicador econòmic total de l'activitat del Tecnocampus és d'1,89.

El valor social del TecnoCampus genera 0,50 euros addicionals a aquest multiplicador econòmic . Aquest valor social addicional suposa un augment de la productivitat estimat en 20 milions d’euros d’ingressos operatius per a les empreses catalanes i la creació de set empreses addicionals a la regió del Maresme com a conseqüència dels vessaments de coneixement. El valor social també inclou la reducció de la sobreeducació provocada per una millor concordança entre graduats i empreses, una aplicació més directa de la investigació i un augment de l’excedent del consumidor. Finalment, l'article analitza implicacions polítiques de les conclusions extretes per promoure inversions en aquest tipus d’infraestructures.

Aquest dijous 17/12/2020, a les 16h, segueix online pel canal de YouTube del TecnoCampus la presentació del projecte Demola.

Demola Catalunya té com a finalitat incorporar de manera sistemàtica les eines d’innovació oberta per tal d’afavorir un canvi de mentalitat que permeti, d’una banda, la connexió entre l’acadèmia i el sector productiu i econòmic, així com la creació d’ocupació i la incorporació d’activitats innovadores en les pimes.

El programa es desenvoluparà inicialment amb una prova pilot que es farà durant aquest curs 2020-2021 al Tecnocampus amb la voluntat d’estendre’s a tot Catalunya en edicions posteriors. Per impulsar aquest projecte, el Govern de la Generalitat, mitjançant la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement, ha confiat en la plataforma Demola, una metodologia avalada internacionalment en l’àmbit de la innovació oberta entre universitats i empreses que ja està implementada a 18 països.

L’objectiu del llançament d’aquest pilot és testejar aquesta metodologia de cocreació, identificar les bones pràctiques i assentar les bases per a un desenvolupament posterior del programa a tot el sistema universitari català. El model Demola proporciona les eines i els processos de cocreació per adoptar un model d’innovació col·laborativa on el talent i la motivació dels estudiants universitaris permet oferir respostes innovadores als reptes plantejats per empreses i organitzacions.

En el marc del projecte pilot, es crearan una desena de grups de treballs als quals se’ls plantejaran reptes de partida que es corresponguin a les necessitats del teixit industrial de l’entorn del Tecnocampus i que s’alineïn amb les estratègies europees de transició energètica i digital, sostenibilitat i intel·ligència artificial.

El model Demola
La plataforma Demola va ser creada a la regió de Tampere (Finlàndia) el 2008  i, al llarg d’aquests dotze anys s’ha estès per universitats de tot el món. Actualment,  proporciona l’expertesa de la implementació del seu model a 18 països diferents i ha posat en contacte més de 50 universitats, 750.000 estudiants i centenars d’empreses de tot el món. Aquest programa ha estat reconegut per l’OCDE i per la Comissió Europea com un dels programes d’innovació oberta per universitats més potents i de major impacte.

En motiu de les setmanes d'exàmens finals del primer trimestre d'aquest curs 2020-21, la Biblioteca obre les portes amb limitació d'horaris, aforament i serveis, fins al 21 de desembre.

Horari i accés

L’horari és de dilluns a divendres de 9:30 a 14 hores i de 15 a 18 hores.

L’accés a la Biblioteca es fa pel Carrer Tordera i és exclusiu per la comunitat universitària. Cal mostrar la identificació del TecnoCampus al taulell de la Biblioteca.

L'entrada i ocupació es realitza presencialment sempre i quan hi hagi lloc; també amb cita prèvia a través del formulari de la web o via telefònica. Es poden ocupar les sales generals en un 50% de l'aforament i els espais d'estudi són d'ús individual i amb preferència per al professorat. No està permès el treball en grup ni asseure's de costat, s'han d'utilitzar només les cadires i taules marcades com a disponibles. Les sales d'ordinadors i les impressores romanen tancades.

L'accés a les prestatgeries està restringit al personal de la Biblioteca i cal sol·licitar els llibres al taulell. Un cop consultats, es deixen al carro en quarantena durant 48 hores.

Serveis presencials i en línia

El servei de préstec, devolucions i PUCs funcionen amb normalitat però amb algunes limitacions de quarantena. Podeu accedir alsserveis en línia, a través de l’eCampus dins de «Serveis del campus» en l’apartat Biblioteca/CRAI pots accedir des de casa a les bases de dades i al servei d’obtenció de documents, per demanar articles a revistes no disponibles a les bases de dades i també al Repositori digitaldel TecnoCampus a través de la pàgina web de la Biblioteca.

Normes de seguretat

L’ús de la mascareta és obligatori durant tota l’estada a la Biblioteca.

L'accés als lavabos està obert només per als usuaris que romanguin a la Biblioteca en aquell moment, la màquina d'aigua està fora de servei.

Cal seguir les intruccions de senyalètica i mantenir les distància de seguretat per al correcte flux d’entrada i sortida de la Biblioteca, com per l’espera al taulell.

Podeu consultar el Protocol de Reobertura de les portes de la Biblioteca-CRAI a aquí.

Per a més informació i/o suggeriments, podeu adreçar-vos a biblioteca@tecnocampus.cat.

El professor de l''Escola Superior Politècnica Marcos Faúndez Zanuy ha participat en el tribunal avaluador de la tesi doctoral titulada "Strengths and Weaknesses of Gait Recognition", defensada per l'estudiant Pablo Fernández López en el departament d 'enginyeria elèctrica, electrònica i automàtica de la Universidad Carlos III de Madrid. Els directors de tesi han estat Raúl Sánchez Reíllo i Judith Liu Jimenez Aquest treball s'emmarca en la mateixa línia del grup de recerca en Tractament del senyal i dades del TecnoCampus. A causa de la pandèmia, la defensa estat online amb presència de públic, directors de tesi, i els tres membres integrants del tribunal. La defensa es va dur a terme el dimecres 25 de novembre de 2020