El director general d’Estratègia i Desenvolupament de Renfe, Manel Villalante, acompanyat per l’alcalde de Mataró, David Bote, i pel director general de la Fundació TecnoCampus, Lluís Checa, han visitat aquest matí les instal·lacions d’Antena TrenLab, on aquesta setmana comença un complet programa d’acceleració de sis mesos de projectes innovadors al servei de la mobilitat.

Villalante, Bote i Checa han recorregut les instal·lacions de l’espai d’Antena TrenLab que ja estan preparades per acollir les diverses startups que, el passat mes de novembre, van ser guanyadores dels primers premis Antena TrenLab. Aquest espai constitueix la primera antena de Renfe o punt de trobada de la innovació oberta i l’emprenedoria, amb un important caràcter social i educador per a la transmissió de tot el coneixement i valores generats.

Amb aquesta primera antena, Renfe, en col·laboració amb diferents entitats locals i regionals, ha iniciat la creació d’una xarxa a nivell estatal d’Antenes TrenLab. En aquest context, els emprenedors comptaran amb experts i mentors especialitzats que els acompanyaran en el creixement de la seva solució, no només per al sector ferroviari, sinó amb impacte en l’àmbit de la mobilitat i, en aquest cas, de la comarca del Maresme.

Aquesta iniciativa respon a l’afany de Renfe de continuar apostant per la creació de nous coneixements, amb l’objectiu d’impulsar la creació de solucions innovadores que contribueixen a la transformació digital de la companyia ferroviària. Aquest propòsit és compartit per les altres dues entitats que formen part de la primera antena TrenLab, l’Ajuntament de Mataró i el TecnoCampus, al qual s’afegeix la creació d’ocupació local i la implicació de la ciutadania de la comarca en la creació de nous models de mobilitat i de valors orientats a les millores mediambientals associades al transport.

Amb l’inici del programa d’acceleració de les startups, també a partir d’avui i durant tot el 2023, es desenvoluparà un conjunt d’activitats per involucrar les entitats locals i regionals en el projecte, que permeti una major permeabilitat dels avanços que s’aconsegueixin en l’àmbit de la mobilitat i el transport, incorporant-hi més actors a l’ecosistema d’innovació.

Amb una dotació de 150.000 euros per edició, la convocatòria té com a objectiu impulsar solucions innovadores que resolguin els desafiaments del sector ferroviari. Cada any s'escullen quatre projectes emprenedors que entren en un programa d'acceleració de sis mesos que inclou la possibilitat de testejar la solució al territori de Mataró i el Maresme. Aquesta iniciativa neix de l’experiència de Renfe amb l’acceleradora de starups TrenLab on durant les quatre convocatòries, s’han accelerat un total de 15 startups, de les quals 4 eren catalanes, una xifra que representa que el 26% de l’impuls neix i s’activa a Catalunya.

Reptes i startups seleccionades:

• Repte Smarts Railway Station, pensada per impulsar solucions tecnològiques a les estacions que permetin oferir als clients de Renfe Rodalies més informació de valor sobre l'entorn dels seus desplaçaments. Projecte seleccionat: CACTUS.  El projecte proposa una xarxa de dispositius IoT i una plataforma tecnològica sostenibles amb la capacitat de proporcionar informació d’interès en temps real als passatgers com ara les característiques ambientals (CO2, temperatura, humitat, PMs per determinar qualitat de l’aire, VOC…), ocupació dels trens i posició en temps real d’aquests que donin informació de valor tant a l’operador del servei com als usuaris.
• Repte Customer Hapiness, destinat a la cerca de startups que ajudin a millorar la interacció constant amb el client i permetin implementar millores en el servei i en l'operativa diària de Renfe Rodalies. Projecte seleccionat: WIPASS. Wipass proposa unificar la digitalització i acompanyar l'usuari des de l'inici fins al final del seu trajecte oferint una experiència única i connectada amb Renfe. I, alhora, Renfe podrà obtenir informació rellevant sobre l'experiència, interacció i satisfacció dels viatgers, un cop finalitza el servei, així com oferir informació de valor sobre l'entorn dels seus desplaçaments, com ofertes destacades segons la seva destinació, informació turística del voltant i fins i tot oferir altres serveis. A més, durant el trajecte, l'usuari podrà rebre informació d'interès com deficiències, dades sobre la destinació o temps d'arribada mitjançant les notificacions push sense necessitat de descarregar-se una aplicació.
• Repte 3Drail Solucions per explorar com introduir la tecnologia d'impressió 3D per a la seva adopció en el sector ferroviari com a alternativa competitiva i sostenible als mètodes de fabricació tradicionals. Projecte seleccionat: DRUKATT. Es tracta d'un projecte d'integració de tots els actors necessaris perquè l'adopció de la tecnologia sigui el més ajustat a les necessitats de l'empresa, els seus serveis i el territori, i en el menor temps possible, ha presentat un projecte innovador en la fabricació de recanvis industrials a través del disseny i fabricació additiva en el menor temps possible. Vol integrar a tots els actors necessaris a través de formacions i tallers que permetin generar un procés d’aprenentatge en relació a la impressió 3D.
• Repte Keep it open!, per a startups disruptives que desenvolupin solucions encara no implementades àmpliament en el sector ferroviari basades en noves tecnologies (metavers, realitat virtual, robòtica etc.) o tendències (computació quàntica, drons, etc.). Repte seleccionat: HYPERVISOUL. Proposa un sistema de gestió de trànsit per a vehicles connectats per operar flotes de vehicles ferroviaris lleugers i automatitzats en línies ferroviàries rurals per tal d'operar serveis de transport a la demanda per a viatgers i mercaderies.

Al Maresme hi ha 25 municipis de menys de 20.000 habitants. Concentren 6.000 empreses i més de 17.000 persones autònomes. Amb l’objectiu d’assessorar-les i acompanyar-les en el procés de transformació digital, la PIMEC està desplegant una xarxa d’oficines arreu de la província de Barcelona. El TecnoCampus serà la seu de l’Oficina Acelera Pyme Rural Mataró.

Des d’aquesta nova oficina s’oferirà, tant de manera presencial com virtual, assessorament personalitzat a pimes i autònoms. I és que la transformació digital ja no és un repte de futur.

El Programa d’Oficines Acelera Pyme Rural és una iniciativa de PIMEC i la Diputació de Barcelona i compta amb el suport de Red.es.

Més informació

Les de Biel Glasses són ulleres intel·ligents que milloren la mobilitat, autonomia i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat visual. Funcionen en reconèixer i assenyalar obstacles: canvis d'alçada a terra, encreuaments de carrers i semàfors, entre d'altres. El dispositiu també millora la visió adaptant la il·luminació i fins i tot podent fer zoom; tot això aprofitant al màxim la resta visual de cada usuari mitjançant l’ús de la realitat mixta. Les ulleres combinen un sistema d'intel·ligència artificial amb tecnologia robòtica per processar les imatges que capten les lents, interpretar escenaris i generar uns estímuls visuals que l'usuari pot interpretar malgrat les capacitats visuals limitades.

Aquest aparell és útil per a patologies que comporten pèrdues de visió perifèrica i permetran a molts usuaris amb visibilitat reduïda moure's amb més independència gràcies a un sistema de Realitat Augmentada. Detallen a l'usuari on hi ha els diferents obstacles que no veu i poden arribar a constituir una amenaça per a la seva integritat.

Perquè els beneficis siguin màxims, el producte haurà de ser adaptat per òptics a les necessitats específiques de cada usuari. Les Biel Glasses no es diuen així per casualitat: el projecte en què ara s'implica Panasonic va néixer de la mà de Biel, un nen català nascut amb discapacitat visual els pares del qual, Constanza Lucero i Jaume Puig, van treballar junts per, com ells mateixos expliquen, " crear solucions avançades i assequibles per adaptar el món als seus ulls”. Ara, de la mateixa manera que van ajudar el seu fill, volen ajudar moltes altres persones en situació similar. 

Més informació 

El TecnoCampus ha estat escenari el dilluns 19 de desembre de la presentació de l’acceleradora de fabricació additiva ThinkIn 3D, acte al qual han assistit un centenar de persones, moltes d’elles empresaris interessats en aquesta tecnologia. El director general del TecnoCampus, Josep Lluís Checa, ha estat l’encarregat d’obrir la trobada. En la seva intervenció, Checa ha destacat que ThinkIn3D “és una infraestructura que facilita l’acompanyament de les empreses per a l’adopció de la tecnologia d’impressió 3D, sobretot en startups, pimes i micropimes”.

La incubadora és un espai de 700 m2 dins del TecnoCampus que estarà disponible a partir del mes de març i disposarà d’equipament polivalent i flexible per a diferents aplicacions. Checa ha recordat que ThinkIn3D s’ha plantejat seguint un model “en forma de T, perquè tindrà una vertical molt clara en aplicacions de l’àmbit de la salut i del benestar de les persones, però també una visió horitzontal que pretén arribar a empreses de la resta de sectors”.

Aquesta incubadora, nascuda com una aliança entre diferents entitats, busca mobilitzar recursos que tinguin impacte real, tant en les persones com en el context territorial. En aquest sentit, el director del parc tecnològic ha recordat que la fabricació additiva, que de manera informal coneixem com a impressió 3D, és una tecnologia disruptiva perquè “permet abordar models de negoci diferents, amb altres criteris de conceptualitzar i de dissenyar i amb molt de recorregut”. De fet, Checa ha recordat que un estudi desenvolupat als Estats Units entre 2016 i 2020 situa la fabricació additiva en la posició número nou dins del rànquing de les deu tecnologies amb més número de patents. Una xarxa d’incubadores d’alta tecnologia.

Per la seva banda José Luis Bonet, president de la Fundación INCYDE, ha estat l’encarregat de contextualitzar ThinkIn3D com una peça clau dins d’un ecosistema molt ric d’incubadores d’alta tecnologia. I és que actualment a Espanya existeixen 23 incubadores, 13 de les quals ja estan en funcionament per a fomentar la innovació en les micropimes. “És la xarxa més gran d’incubadores d’alta tecnologia d’Europa, i els nostres objectius són ambiciosos: l’any 2025 haurem incubat un total de 2.500 empreses de base tecnològica que hauran creat 45.000 llocs de treball directes en territori espanyol”, puntualitza Bonet.

La Fundació INCYDE és el resultat de la unió de totes les Cambres de comerç d’Espanya i té com a objectiu incentivar la creació i consolidació d’empreses. De fet, des de l’any 2000, INCYDE ha invertit més de 330 milions d’euros en acompanyar emprenedors i empreses de tot el territori apostant per la innovació i la formació com a eines centrals. Durant la seva intervenció, Bonet s’ha referit a les 3T que esdevenen claus d’èxit en moments de greu crisi com l’actual: “les persones, les empreses, les institucions i també els països que vulguin tenir èxit han de fer servir el treball, el talent i la tenacitat, i en el context actual afegiria la T de transformació”. Una aposta per a tots els sectors

L’acte de presentació també ha comptat amb un espai per a la reflexió i l’aprenentatge de la mà del director del Center for Innovation in Cities, Esteve Almirall. Durant la seva ponència, Almirall ha incidit en la importància que les empreses puguin “cavalcar en les diferents onades de canvi tecnològic, i per això és necessari parar atenció als progressos tècnics i també als processos d’adopció d’aquestes disrupcions per part de les empreses”. Segons el professor d’ESADE, “si es produeix l’adopció d’una disrupció vol dir que la prova de mercat existeix, perquè sinó les empreses no l’adoptarien, i el fet que apareguin noves possibilitats tecnològiques en un camp vol dir que aquest àmbit té recorregut.”

Almirall, que té una dilatada experiència en el sector de les TIC de negocis, ha recordat que ”moltes vegades, les polítiques d’innovació s’enfoquen a crear i accelerar empreses o a empènyer sectors concrets, però hi ha una altra manera de fer-ho que pot beneficiar molts més sectors: apostar per tecnologies d’ús general com la intel·ligència artificial, la impressió 3D, el núvol, etc.”. En aquest sentit, Almirall ha afirmat rotundament que “apostar per aquest tipus de tecnologia general vol dir apostar per tots els sectors, i el ThinkIn3D és una eina per possibilitar que això succeeixi en l’àmbit de la fabricació additiva”.

Finalment, David Bote, alcalde de Mataró ha estat l’encarregat de cloure l’acte. Bote ha recordat que el “TecnoCampus aporta talent i innovació, dues apostes que formen part de l’ADN de la ciutat de Mataró, i ho fa donant suport a la internacionalització, impulsant la formació per preparar-nos pel futur i posant al servei de les empreses eines per afavorir la seva competitivitat”. N’és una bona mostra la posada en marxa de ThinkIn3D, que en paraules de l’alcalde de Mataró “és un projecte transformador que garanteix el futur de la nostra ciutat per la seva capacitat d’ajudar a la innovació entre el teixit econòmic del territori”.

El Programa Start for Future) va organitzar els dies 23 i 24 de novembre el primer Co-Creation Summit, a la Universitat de Ciències Aplicades de Munic (Alemanya). L'esdeveniment va reunir estudiants, startups, universitats, incubadores, empreses i governs locals i regionals, per generar oportunitats de cocreació i connectar els ecosistemes d'innovació europeus. L'activitat va comptar amb la participació de Mariya Gabriel, comissària europea d'Innovació, Investigació, Cultura, Educació i Joventut, que va aprofundir en la Nova Agenda d'Innovació per a Europa. Així mateix, van ser-hi presents grans corporacions com Bosch i Siemens, hubs d'innovació i altres actors destacats.

En representació del TecnoCampus, van assistir-hi Anahí Moyano, responsable d'Emprenedoria Universitària, i els cinc integrants de la startup On Rails, amb la solució White Jacket: Aitor Garcia, Albert Loma, Eric Fradera i Jan Cano, estudiants del doble grau d'Informàtica i Videojocs del TecnoCampus, i Xavier Torino, alumni d'Administració i Direcció d'empreses de la Universitat Pompeu Fabra. On Rails, recent guanyador del Premi Creatic Universitari, actualment és coincubat per TecnoCampus (incubadora i programa Reimagine Textile) i l'Strascheg Center for Entrepreneurship d'Alemanya. White Jacket és una solució tecnològica innovadora en forma de wearable per a persones cegues o amb discapacitat visual severa.

Durant l'esdeveniment, van presentar el seu pitch al fòrum principal de l'esdeveniment i van comptar amb un estand que els va permetre mostrar el prototip de l'armilla i reunir-se amb inversors, proveïdors, corporacions i altres startups, a més de participar en tallers i una sessió individualitzada de coaching amb la Universitat de Ghent (Bèlgica).

Sobre l’experiència que van viure, Aitor Garcia comenta: "Gaudir d'aquesta visió internacional va canviar completament la forma en com vàrem plantejar i dimensionar el nostre projecte; en va permetre ampliar els nostres horitzons i el nostre abast". Anahí Moyano va indicar que TecnoCampus actualment està incubant cinc startups que formen part del Programa Start for Future: les locals On Rails, Cänma i Operantmerge, a més de Polymer 01, de Bulgària, i RongoDesign, de Romania, que també va ser present a l'esdeveniment i va ser finalista dels Strascheg Awards. Per Moyano, "pertànyer a aquesta aliança europea ens permet internacionalitzar els nostres equips i apropar-los a mercats d’interès. A més, ens posiciona com un centre d'incubació de referència gràcies al valor agregat de les nostres verticals, els serveis de softlanding que oferim i la ferma aposta de TecnoCampus per l'emprenedoria i la innovació".

Start for Future reuneix més de 30 universitats i entitats aliades i amb el Summit ha iniciat el camí per convertir-se en una Societat Cooperativa Europea. El Summit va ser organitzat per Start for Future Alliance juntament amb EIT HEI Initiative i EIT Urban Mobility.

El conveni signat el passat dia 30 de novembre també inclou l'impuls d’un premi universitari, que es lliurarà en la Nit de l’Esport, que se celebrarà el proper mes de gener, i la creació de sis beques universitàries per a estudiants que són esportistes d’alt rendiment.  La signatura va reunir representants dels clubs i entitats esportius amb l'alcalde i president de la Fundació TecnoCampus, David Bote; la regidora d’Esports, Beatriz Delgado; i el director general del TecnoCampus, Josep Lluís Checa

Els clubs adherits a la iniciativa el curs 2022-2023 son el Club Aikido Mataró, C. B. Maresme Boet Mataró, Club Escalada Mataró "Bulder Planet", Club de Rem Mataró, Eurofitness Sorrall, Federació Catalana de Vela, C. E. Futsal Mataró Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques de Mataró (SPAS), Espai Laru, Club Rugbi Mataró i Centre Natació Mataró.

Un any mes es podrà gaudir de l’esport amb un ampli ventall d’ofertes i avantatges per tal de promoure la importància que té la salut, l’activitat física i el lleure dins de la comunitat universitària del TecnoCampus.

El TecnoCampus va acollir el dimecres 30 de novembre una nova edició de la Matinal de la Reempresa; un matí d’activitats i conferències destinades a persones empresàries que busquen vendre la seva empresa i a emprenedors/es que busquen agafar el relleu d’un negoci que ja està en funcionament.

L’esdeveniment, que ha reunit a prop d’una cinquantena d’assistents entre empresaris i emprenedors, s’ha coordinat conjuntament amb els punts locals de Reempresa de Mataró, Pineda de Mar i del Masnou a través de la col·laboració que mantenen la Cecot i la Diputació de Barcelona per fer arribar la Reempresa al conjunt de la demarcació de Barcelona.

Sergi Morales, tinent d'Alcalde i Regidor d'Ocupació i Empresa, Emprenedoria, Economia Social, Indústria i Polígons Industrials de l’Ajuntament de Mataró; Roger Pumares, cap de servei de Teixit Productiu de la Gerència de Serveis de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona; i Laura Sallent, directora del Centre de Reempresa de Catalunya han participat a l’acte de benvinguda de la matinal.

A la jornada també hi han assistit diversos tècnics i tècniques dels diferents punts d’atenció participants a la matinal i altres representants institucionals del territori, així com Roser Moré, presidenta de la FAGEM, representant empresarial de Reempresa al Maresme i Maria Llarás, regidora de Promoció econòmica del Masnou. Sergi Morales ha destacat el valor afegit de Reempresa, fent èmfasi en què “és un servei que permet salvaguardar llocs de treball al territori i ajuda a dinamitzar l’economia”. Per altra banda, Roger Pumares, ha agraït la feina feta per Reempresa durant aquests anys i ha destacat que ” Reempresa és un servei per a tot tipus d’empreses, ja que el seu objectiu és impulsar i poder ajudar a la compravenda d’empreses”. També ha mencionat que “el servei que ofereix Reempresa va més enllà del propi procés de compravenda perquè ajuda a focalitzar els esforços de la persona emprenedora i ofereix un servei d’acompanyament a ambdues parts, tant a persones empresàries que volen vendre un negoci com a persones emprenedores que volen començar un nou projecte”. Per altra banda, Laura Sallent ha posat en valor aquests deu anys de col·laboració amb la Diputació de Barcelona i a totes les persones que hi ha al darrera d’aquest gran projecte, així com els bons resultats de Reempresa. També ha destacat que “un cas d’èxit no és només la compravenda d’una empresa. Un cas d’èxit és, entre altres coses, un o diversos llocs de treball salvaguardats i el creixement del mercat”.

L’acte s’ha estructurat en diverses activitats: dues conferències amb l’objectiu d’assessorar interessats en el programa, un elevator pitch des d’on diferents persones que busquen vendre el seu negoci han pogut presentar la seva empresa a diferents emprenedors i un espai de matchings, on els participants han disposat de 30 minuts per poder-se entrevistar amb diferents cedents que buscaven vendre el seu negoci. L’objectiu d’aquesta última activitat era poder acostar a les persones interessades en reemprendre un negoci amb altres que buscaven cedir-lo perquè es coneguessin i aquests últims poguessin explicar de primera mà el funcionament i gestió de la seva empresa.

Reempresa és el mercat de compravenda de petites i mitjanes empreses de Catalunya. Una iniciativa de la patronal Cecot i d’Autoocupació amb el suport de la Diputació de Barcelona. Des de la seva posada en marxa, Reempresa ha viscut un gran creixement, arribant a salvaguardar més de dues empreses al dia de mitjana a Catalunya.

Estudiants becats i familiars seus han omplert la Sala de Graus en un acte en el qual han intervingut l’alcalde de Mataró i president del TecnoCampus, David Bote; el director general del TecnoCampus, Josep Lluís Checa; el vicerector adjunt al rector de la Universitat Pompeu Fabra, David Sancho; i el president del consell d’administració d’Aquahotel, Joaquim Pons. Tots ells han destacat que les beques premien l’esforç fet en l’etapa preuniversitària i en el primer curs de la Universitat, i demostren la voluntat de reconèixer l’excel·lència per part d’empreses i institucions. Les beques consisteixen en una bonificació del preu de la matrícula.

Els estudiants reconeguts amb una beca Talent són:

• Alex Garuz Lanau (Grau en Enginyeria Informàtica de Gestió i Sistemes d'Informació).
• Jaume Gibert Rangel (Grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica).
• Judith Carlota Velasco (Grau en Mitjans Audiovisuals).
• Laia Benages Gómez (Grau en Disseny i Producció de Videojocs).
• Martí Sanchez Rulo (Doble Grau en Informàtica de Gestió i Sistemes d'Informació/ Grau en Disseny i Producció de Videojocs).
• Miriam Troya Font (Grau en Administració d'Empreses i Gestió de la Innovació).
• Ana Rebull Carrasco (Doble Titulació  Grau en Turisme i Gestió del Lleure /Grau en Administració d'Empreses i Gestió de la Innovació).
• Carla Gazquez Sahuquillo (Grau en Màrqueting i Comunitats Digitals).
• Oscar Blanco Marin (Grau en Logística i Negocis Marítims).
• Marta Montiel Gómez (Montiel Gómez, Marta).
• Arnau Vidal i Herrera (Doble Titulació  Grau en Administració d'Empreses i Gestió de la Innovació / Grau en Màrqueting i Comunitats Digitals).
• Marc Escobar Castro (Grau en Infermeria).
• Arnau Navarro Ruiz (Grau en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport).
• Marta Tintoré Piera (Doble Titulació  Grau en Fisioteràpia / Grau en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport).
• Unai Gimeno-Bayon Guinart (Grau en Fisioteràpia).

Els estudiants reconeguts amb una beca Universitat-Empresa són:

• Adelaida Vilaró Müller.
• Carla Serrat Anaya.

TecnoChallenge va reunir prop de 50 estudiants de grau i de màster de diversos graus. En una sessió prèvia, que va tenir lloc l'11 de novembre, es van conformar deu equips multidisciplinaris, els integrants dels quals es van conèixer per primera vegada i van poder triar junts el repte que treballarien durant l'esdeveniment del cap de setmana del 19 i 20 de novembre.

Els equips van desenvolupar les solucions seguint la metodologia de Design Thinking, per presentar-les diumenge amb un pitch davant dels jurats de cada repte. Els equips guanyadors van ser:

• Repte Empresa: equip Fènix, integrat per David Alfaro i Santi Aymerich, juntament amb Linghao Feng i Kenny Wang.
• Repte Startup: equip Together Safer, format per Victor Antràs, Sebastian Reyes, Ian Roche i Roger Vidal.
• Repte Universitat: equip Jamale, amb Mario Aldabó, Jaime Blanco, Letizia Quer i Albert Verdaguer com a integrants.
  
  Sebastian Reyes, estudiant del màster en Emprenedoria i Innovació, va comentar sobre l'esdeveniment: "Va ser una experiència enriquidora, que vam gaudir com a equip i que ens va permetre fer networking i motivar-nos més". Per la seva banda, Mario Aldabó, estudiants del Grau en Administració en Empreses i Gestió de la innovació amb docència en anglès, va apuntar: "L'esdeveniment ens ajudarà en el camí de ser professionals del futur".
  
  Daniel Ayala, d'Ambisort va destacar: "Com a empresari ha estat molt enriquidor participar al TecnoChallenge i constatar el gran talent que puja i com proposen solucions als reptes proposats". Les jornades van estar dinamitzades per l'experta Ana Rodera, amb Javier Pérez i Borja Fernández d'Evoluciona. L'esdeveniment va ser possible gràcies a la col·laboració del Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona, de l'Ajuntament de Mataró i del Programa Europeu Start for Future.
  
  Cadascun dels equips va guanyar 500 euros i la possibilitat d'implementar la seva solució juntament amb els amos dels reptes, in situ o des de la preincubadora del TecnoCampus. Les jornades van estar dinamitzades per l'experta Ana Rodera, amb Javier Pérez i Borja Fernández d'Evoluciona. L'esdeveniment va ser possible gràcies a la col·laboració del Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona, de l'Ajuntament de Mataró i del Programa Europeu Start for Future.

El Banc Vermell és un projecte cultural i pacífic de prevenció, informació i sensibilització contra la violència de gènere i el feminicidi. El seu objectiu és fer reflexionar a les persones que el vegin, una mena de toc d'atenció per continuar parlant-ne cada dia de l'any, no només el 25 de novembre, Dia Internacional de l'Eliminació de Violència contra les Dones, i el 8 de març, Dia Internacional de les Dones.

Forma part d'una campanya de conscienciació contra el maltractament envers les dones que va néixer el 2016 a Itàlia per iniciativa de l'activista Tina Magenta. La instal·lació d'aquest banc al TecnoCampus significa un gest de denúncia contra la violència constant que reben les dones arreu, i vol posar de relleu l'atenció que mereixen totes les víctimes, així com fer una crida de protesta contra una plaga social que no cessa. Ha estat col·locat en múltiples institucions, no únicament les universitàries.

A Catalunya la UB i la UPF han col·locat diversos bancs vermells. La UPF n'ha col·locat un a cada campus. El color vermell s'associa a la primera manifestació de dones contra el feminicidi que va tenir lloc el 2012 a Ciudad Juárez (Mèxic). En aquella ocasió, les manifestants van exposar sabates vermelles per simbolitzar les víctimes de la violència de gènere. Aquesta campanya ha tingut molta repercussió especialment a Itàlia i a l'Argentina, però també a Mèxic, Àustria, Austràlia, Equador, etc. El banc porta escrita a frase "Quan surti al carrer no vull ser valenta, vull ser lliure", que va ser escollida d'entre diverses propostes per les membres de la Comissió d'Igualtat del TecnoCampus.

La Nit de l’Emprenedoria, celebrada al TecnoCampus, va reunir unes 300 persones per assistir al lliurament dels premis Creatic i, com a novetat, a la primera edició dels premis Antena TrenLab. Durant la vetllada s’han reconegut un total de set projectes: tres corresponents als premis Creatic i quatre als Antena TrenLab, que permetran als seus promotors gaudir d’ajuts econòmics i programes d’acceleració empresarial per dur al mercat les seves solucions.

Premis Creatic:

• Premi a la millor iniciativa empresarial en l’àmbit de la tecnologia i la innovació (12.000 euros i estada bonificada a la incubadora del TecnoCampus durant un any): Coresys Health, que treballa en el desenvolupament i fabricació de monitors per a la detecció de la sèpsia en pacients hospitalitzats. Presentat per: James Marugg i Erik Weber Jensen.
• Premi al millor projecte amb impacte social (6.000 euros i estada bonificada a la incubadora del TecnoCampus durant un any): Hoop Diabetes, un projecte enfocat al disseny de dispositius mèdics per a la millora de la qualitat de vida de les persones amb diabetis. Presentat per: David Reyes i Àxel Rico.
• Premi a la millor iniciativa liderada per dones (6.000 euros i estada a la incubadora del TecnoCampus durant un any): Sweanty , una start up que ofereix una solució per prevenir la deshidratació dels esportistes mitjançant l’anàlisi de la suor. Presentat per: Anna Llorella i Laura Ortega.

Addicionalment, es van reconèixer dos projectes presentats per estudiants. El premi a l’emprenedoria universitària va ser per Albert Loma , Aitor Garcia, Jan Cano i Eric Fradera, pel projecte White Jacket, una solució tecnològica innovadora en forma de wearable per a persones cegues o amb discapacitat visual. El millor projecte emprenedor en l’àmbit de la formació professional va recaure en les estudiants Carol Lozano, Elsa Mena i Maria Molleví,  de l’Escola Pia Santa Anna, pel projecte Iberia Discovery, un videojoc amb temàtica històrica de Espanya sobre fets transcorreguts entre els anys 1875 i 1975, aplicant la gamificació a l’aprenentatge. 

Premis Antena TrenLab:

Els  premis que donen resposta als tres reptes operatius estan dotats amb 40000€ cadascú, i al repte disruptiu amb 30.000€. Gràcies a aquesta dotació les quatre empreses participaran en un programa d’acceleració de sis mesos que inclou la possibilitat de testejar la solució al territori de Mataró i el Maresme.

• Repte Operatiu “Smart Railway Station” CACTUS, per una proposta de xarxa de dispositius IoT i una plataforma tecnològica sostenibles amb la capacitat de proporcionar informació d’interès en temps real als passatgers. Presentat per: Israel Blanco
• Repte Operatiu “Customer Hapiness” Wipass, proposa unificar la digitalització i acompanyar l'usuari des de l'inici fins al final del seu trajecte oferint una experiència única i connectada amb Renfe. I, alhora, Renfe podrà obtenir informació rellevant sobre l'experiència, interacció i satisfacció dels viatgers, un cop finalitza el servei.  Presentat per: Mariam Ayadi.
• Repte Operatiu “3D Rail” Drukatt, que ha presentat un projecte innovador en la fabricació de recanvis industrials a través del disseny i fabricació additiva, formant i integrant els professionals del territori. Presentat per: Israel Arias.
• Repte Disruptiu “Keep it Open!”Hypervisoul proposa adaptar el seu sistema de  gestió de trànsit per operar flotes de vehicles lleugers i automatitzats en línies ferroviàries rurals i crear serveis de transport a la demanda per a viatgers-  Presentat per: José Triano Romero

El projecte i els premis Antena TrenLab són una iniciativa de Renfe, l’Ajuntament de Mataró i el TecnoCampus. Els premis Creatic, una iniciativa del TecnoCampus i l’Ajuntament de Mataró, compten a més amb el suport de diverses empreses i institucions, entre les quals cal destacar les que actuen com a mecenes: Bytemaster, Esed, Fyr Legal, Minoryx, Palobiofarma i Derecho.com. A més de les empreses que actuen com a mecenes, donen suport a la iniciativa la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, mitjançant la Secretaria de Polítiques Digitals i l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa ACCIÓ. També hi col·laboren el Grup d'Empreses de Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació de Mataró i Maresme (GENTIC), l’Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC), EURECAT, la Federació d'Associacions i Gremis Empresarials del Maresme (FAGEM), l’Associació Dona’t un impuls, la Cambra de Comerç de Barcelona, BANC i PIMEC. Així mateix, es compta amb el suport del programa europeu Start For Future, impulsat per EIT Manufacturing&Urban Mobility.

Des d'aquesta semana, ja es pot consultar la versió en línia de la memòria del curs 2021-2022, que recull les dades i els fets més rellevants del curs passat.

El document repassa els àmbits de la docència, la recerca, la transferència de coneixement, la internacionalització, la creació d'empresa o els programes de suport al teixit productiu en els quals participa el TecnoCampus.

Si vols descarregar la memòria 2021-2022 en PDF, pots fer-ho a l'apartat corresponent de la pàgina web. Està disponible també en castellà i anglès (per accedir-hi, canvia l'idioma de la pàgina).