Aquest acord estableix un marc de col·laboració entre ambdues entitats per facilitar recursos i posar a disposició les seves xarxes de contactes a les empreses que vulguin explorar nous mercats o fer una primera aproximació o prospecció. Així, es comprometen a cedir un espai de treball a les seves instal·lacions i a preparar una agenda de contactes amb potencials col·laboradors, clients o proveïdors, en funció dels objectius de l’empresa interessada.

En aquest sentit, el conveni reforça el posicionament internacional de TecnoCampus i estableix les bases per a un intercanvi d'experiències i coneixements entre els dos ecosistemes d'innovació en àmbits d’especialització similars.

Sirena Startup és un programa que impulsa la internacionalització de les startups i parcs tecnològics de la regió de Nova Aquitània (França). El programa està configurat en una xarxa de 10 hubs d’innovació especialitzats en sectors com les TIC, la salut, el tèxtil i l’aeronàutica, i ofereix suport a la internacionalització a través d’una cartera de serveis que inclou missions i passarel·les internacionals per facilitar l’intercanvi d’startups i l’exploració de mercats internacionals.

Anton Gasol, exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), i Anna Estella, subdirectora d’Educació Ambiental, Natura i Societat de la Generalitat de Catalunya, han estat els encarregats de donar la benvinguda. Tots dos han coincidit en el fet que el Baròmetre d’economia circular de l’empresa catalana està consolidat i visibilitza el que fa el sector privat respecte a la circularitat de l’economia.  Recupera l'acte aquí.

Posteriorment, Ana Garcia, presidenta de la Comissió d'Economia i Sostenibilitat del CEC, ha repassat els principals resultats de la tercera edició del Baròmetre. La primera de les conclusions extretes és que el 86% de les empreses mostren un alt grau de coneixement d’economia circular i que es percep com un avantatge competitiu, de desenvolupament sostenible i d’innovació. D’altra banda, també ha remarcat que el 55% de les empreses consideren que l’economia circular té una forta influència en l’estratègia de creixement de les companyies. A més, Garcia ha posat èmfasi en algunes de les iniciatives més destacades vinculades a l’economia circular com són el reciclatge (57% de les empreses), millorar l’eficiència dels recursos (46%) i la recuperació de matèries primeres reciclades (43%). 

En una altra ordre de coses, la presidenta de la comissió ha subratllat, com a noves idees aplicades, la formació específica (30%), l’exigència de garanties ambientals a la cadena de subministrament (24%) i la substitució i recuperació dels materials crítics (9%). Tot seguit, ha posat en valor que el 66% de les empreses han fet inversions en innovacions tecnològiques, que són un facilitador clau de l’economia circular. Finalment, Garcia ha explicat que el 31% de les empreses consultades han sol·licitat els Fons Next Generation EU en matèria de circularitat i, de tots aquests, un 69% l’han rebut. 

A continuació, ha tingut lloc la taula rodona, moderada per Mireia Cañelles, responsable de desenvolupament sostenible de la Generalitat de Catalunya, on Salvador Sedó, director de desenvolupament Sostenible de Foment del Treball Nacional, ha emfatitzat que hi ha molta trava administrativa, que la normativa hauria de ser més fàcil de seguir i aplicar. “És impensable que les empreses necessitin mesos per incorporar els canvis i les adaptacions a la nova legislació”, ha conclòs. Joan Barfull, secretari tècnic de la Comissió de Sostenibilitat de PIMEC, ha relatat que han de plantejar beneficis fiscals per aquelles empreses que incorporen criteris de sostenibilitat en les seves organitzacions, augmentant així, encara més, el seguiment per part de les pimes dels criteris de l’economia circular. A més, ha mencionat que “cal apropar la circularitat a la ciutadania perquè és necessari arribar al consumidor final”. 

Finalment, Josep Lluís Checa, director general del TecnoCampus, ha subratllat que “hi ha una preocupació per disposar de talent que sigui capaç d’aplicar la transició sostenible”.

La conferència va ser impartida a l’Auditori del TecnoCampus sota el títol “El poder (i la responsabilitat) de l’audiovisual per transformar el món”. La conferència inaugural del curs és un esdeveniment dirigit a tot l’alumnat i professorat del Grau en Mitjans Audiovisuals que té com a finalitat compartir l’experiència i el coneixement de professionals de primer ordre en l’àmbit dels Mitjans Audiovisuals.

Els estudiants que ja es trobeu al TecnoCampus, no s'han de desplaçar als llocs de residència si no es té la seguretat que no es troben afectats per les alertes del pla INUNCAT. Pel que fa als estudiants del torn de tarda, no s'han de desplaçar al TecnoCampus.

La direcció del centre universitari TecnoCampus recorda la importància de seguir les recomanacions de les autoritats en tot moment, extremar les precaucions i evitar qualsevol situació de risc.

Aquesta tarda s'emetrà un nou comunicat pel que fa a l'activitat docent per als propers dies.
 

En el marc actual, l’alimentació i els hàbits saludables cada vegada tenen més pes dins la ciutadania. Tot i així, l’accés a molta informació de procedència dubtosa, la incorporació de nous aliments d’altres cultures i la tendència a viure d’una manera accelerada fa necessari apropar a la població informació fiable i rigorosa de la mà dels experts. 

Amb aquesta idea i aprofitant el Dia Mundial de l’Alimentació, el professorat i els alumnes del Grau de Nutrició Humana i Dietètica van organitzar 5 activitats on posaven a prova el coneixement dels ciutadans i posaven llum dins de la desinformació patent en algun dels participants.

Qüestions com què hi ha d’haver en un àpat saludable, com es composa la piràmide dels aliments, quines són les millors opcions a l'hora de comprar, com organitzar la nostra nevera o fer evident la quantitat de greixos i sucres que tenen alguns productes es van resoldre. Per altra banda, en totes les activitats es va enviar un missatge sobre la importància de la sostenibilitat i la compra de productes de temporada i proximitat.

A més a més, es va posar a disposició de qui volgués una enquesta sobre alimentació i hàbits saludables per tal de conèixer la seva adherència al patró alimentari de la dieta mediterrània. L’acollida rebuda per part dels ciutadans de l’activitat en qüestió va ser un fet a destacar. 

Des d’alumnes del TecnoCampus d’altres graus, treballadors del parc, membres de l’entitat de persones amb trastorns de salut mental Tu Tries i un grup de gent gran van ser alguns dels participants de l’esdeveniment. Per altra banda, a tots ells se’ls va oferir fruita fresca proporcionada per la cooperativa La Feixa. 

El resultat obtingut posa de manifest la necessitat d’organitzar aquestes activitats per tal de promocionar la salut en tots els àmbits i més concretament en el camp de l’alimentació. D’aquesta manera s’escurça l’esquerda existent entre la població i l’evidència científica que moltes vegades queda fora de l’abast de qui més la necessita.

L’acte va tenir lloc el passat dissabte 19 d’octubre i va consistir en una explicació de l’origen del llibre i d’alguns dels seus capítols per part del professor Jorge Oter i, així mateix, en un aprofundiment en la seva aportació al volum per part de l’investigador Joan Miquel Gual. 

Després, va haver-hi temps per a preguntes i comentaris per part del públic assistent. El llibre Al voltant d’un audiovisual cooperatiu: trobades entre cinema i economia social, amb versions en català i castellà, és una publicació d’accés lliure. Va ser fruit d’una col·laboració entre la Càtedra d’Economia Social del TecnoCampus i el grup de recerca Narratives de la Resistència, i neix d’unes jornades sobre cinema i economia social organitzades els anys 2019 i 2020 dins d’aquesta col·laboració.

Dagoll Dagom celebra els 50 anys de trajectòria i el seu comiat definitiu dels escenaris amb una nova reposició del musical més emblemàtic de Catalunya: Mar i Cel. Un musical basat en l’obra d’Àngel Guimerà, amb música d’Albert Guinovart i text de Xavier Bru de Sala. Mar i Cel s'ha representat en tres ocasions (1988, 2004 i 2014) i l'han vist més d'un milió de persones. 

Aquest 2024, torna l'espectacle mantenint la mateixa ànima original per última vegada. Sinopsi: Mar i Cel explica la història d’uns pirates i cristians tancats dins d'un vaixell perdut enmig del mar. Un musical sobre la intolerància i la incomprensió entre dos mons: orient i occident. 

Dues religions eternament enfrontades. Una bella història d'amor impossible entre una noia cristiana i un corsari morisc. Una història amb innombrables paral·lelismes amb el món en què vivim. Un musical basat en la pirateria de la Mediterrània del segle XVII i en l'expulsió del regne d'Espanya de 300.000 moriscos decretada per Felip III l'any 1609.

Durant la Nit de l'Emprenedoria, es farà el lliurament de la 24a edició dels Premis Creatic a les millors iniciatives empresarials en l'àmbit de la tecnologia, la innovació, i de la 3a edició dels Premis Antena TrenLab a les millors solucions innovadores per a la millora de la mobilitat territorial. 

L'acte comptarà amb la presència de l'alcalde de Mataró i president de la Fundació TecnoCampus, David Bote, i estarà conduït pel periodista i comunicador Xavier Pérez Esquerdo, que ens oferirà una vetllada dinàmica i entretinguda.

Les inscripcions ja estan obertes (places limitades).

Marcos Faúndez és catedràtic del Departament de Tecnologia de TecnoCampus i és coordinador del grup de recerca consolidat Tractament del Senyal i Dades. Les seves àrees de recerca es troben en els camps de la biometria (cara, parla, geometria mà, reconeixement de signatures en línia)  aplicada a la seguretat i la salut. A l’actualitat compta amb més de 200 articles publicats indexats en revistes d’impacte, més de 100 conferències i nombrosos llibres publicats.

Salvador Alepuz és professor titular del Departament de Tecnologia de TecnoCampus i és membre del grup de recerca en Fabricació Intel·ligent i Innovació Industrial (FI4.0.). Les seves àrees de recerca inclouen l’electrònica de potència, els convertidors multinivell de potència i les tecnologies d’energia renovable. A octubre de 2024, tenia 48 documents publicats a SCOPUS que acumulaven 2.583 citacions rebudes.

La nova edició publicada del Ranking of the World Scientists: World Top 2% Scientists, elaborat per la Universitat de Standford i la consultora Elsevier, inclou a dos investigadors del centre universitari TecnoCampus, d’entre la llista dels científics més influents del món. Els dos professors són Marcos Faúndez Zanuy, en l’àrea de coneixement “Intel·ligència Artificial i Processament d’Imatge”, i el Salvador Alepuz Menéndez, en l’àrea de coneixement “Enginyeria Electrònica”, ambdós del Departament de Tecnologia.

L'estudi es presenta el proper 7 de novembre a la 2a Jornada Científica CareCityLab 2024 a l’Hospital de Mataró. Centrant-se en la intervenció del Pla d’Activitat Física, Esport i Salut (PAFES) i emprant dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), l’estudi demostra que la prescripció d’activitat física a l’atenció primària redueix el risc de patir mala salut mental, especialment entre les dones de la població objectiu.

Els resultats són consistents amb diverses mesures de salut mental. Les autores troben que el PAFES contribueix a assolir alt nivell d’activitat física, però no afecta a les taxes de sedentarisme ni els minuts caminats per dia. L’estudi també demostra la presència d’externalitats positives de la intervenció, ja que no només millora l’activitat física i salut mental de la població objectiu, sinó també de la població adulta en general que es podria donar per la prescripció dels facultatius a població adulta i/o el boca-boca de les persones que han rebut la prescripció. 

Aquest estudi aporta evidències sòlides sobre els beneficis de la prescripció d’activitat física en salut mental, destacant la importància de les intervencions a gran escala en l’atenció primària per millorar la salut de la població amb alt risc cardiovascular, que alhora té més probabilitats de patir mala salut mental. Per tant, la prescripció d’activitat física esdevé una eina útil per preservar el benestar mental.

El que diferencia Sanitus d'altres portals d'ocupació és el seu enfocament exclusiu al sector sanitari, permetent als professionals trobar ofertes adaptades a la seva formació i experiència de manera ràpida i senzilla. "Sabem que el temps és un recurs molt valuós per als sanitaris, per això hem dissenyat una plataforma que els estalvia hores de cerca i els connecta directament amb les millors ofertes disponibles a la seva àrea d'especialització", assenyalen Adrià Tous i Artyom Mkrtchyan, cofundadors de Sanitus i exestudiants del TecnoCampus.

La plataforma no només ofereix un motor de cerca especialitzat, sinó també eines addicionals com ara la creació d'alertes personalitzades, assessorament en la redacció de currículums específics per al sector i accés a formació contínua en línia perquè els professionals puguin actualitzar els seus coneixements.

Suport al sector sanitari en temps de crisi El llançament de Sanitus.es cobra especial rellevància en un context postpandèmia on la pressió sobre els sistemes de salut continua sent alta. El projecte cerca alleujar part d'aquesta càrrega facilitant l'accés a professionals qualificats per cobrir les necessitats urgents de personal a diferents àrees.

Aquesta edició es va centrar en exemples concrets d’empreses que ja aposten per la sostenibilitat. Entre els projectes destacats, la start-up Run To Wear va presentar el seu passaport digital, una eina que permet identificar la traçabilitat de cada peça de roba, facilitant-ne la verificació de la sostenibilitat i promovent el reciclatge. Clo3D, per la seva banda, va mostrar com els Digital Twins poden agilitzar els processos de producció i optimitzar les sessions de fotografia. 

La jornada també va comptar amb la participació de Desigual, que va exposar la seva nova estratègia digital, basada en l’impacte a xarxes socials com Instagram i TikTok, i com aquesta estratègia ha transformat la marca en els darrers anys. 

Durant l’esdeveniment, es van lliurar els Premis Reimagine Textile, que reconeixen els millors projectes d’innovació en el sector tèxtil. Els guanyadors d’aquesta edició van ser: 

• Moosby, guanyador en la categoria de model de negoci digital, per la seva proposta de compra immersiva. 
• Guaype, premiat en la categoria de sostenibilitat i/o economia circular, per la seva capacitat de crear mobiliari urbà a partir de residus tèxtils. 
• Onemore, guanyador en la categoria de tèxtil funcional, per desenvolupar accessoris innovadors per al CrossFit. A més, Guaype va rebre el Premi Innovació Plus, que destaca les propostes amb una aportació significativa a la societat. 

Els guanyadors van rebre un premi de 3.000€, una subvenció del 50% per un any d’estada a la incubadora del programa Reimagine Textile, accés al Fab Lab i serveis d’assessorament d’Eurecat, així com una subscripció gratuïta d’un any com a socis d'Asegema.

La jornada Tex & Tech 2024 ha demostrat que la sostenibilitat i la digitalització són els grans reptes que el sector tèxtil ha d’afrontar, però també grans oportunitats de creixement. Les empreses participants van destacar com aquestes dues tendències estan revolucionant la manera de produir, vendre i consumir moda. L’esdeveniment també va comptar amb les demos tecnològiques de BitGenoma, Clo3D i Thinkin3D, que van mostrar solucions innovadores en tecnologia, digitalització i impressió 3D. Col·laboració público-privada per impulsar la innovació tèxtil. 

En l’acte, presidit per l’alcalde de Mataró i president del TecnoCampus, David Bote, els representants de les entitats organitzadores van coincidir a destacar la importància de la col·laboració público-privada per seguir impulsant la innovació en el sector tèxtil, amb l’objectiu de continuar convertint Mataró i el Maresme en un hub d’innovació referent, amb un enfocament clar cap a la transició ecològica i la digitalització. Reimagine Textile continua sent un projecte clau per fomentar nous models de negoci sostenibles, potenciar la innovació en materials i tecnologies, i promoure el retorn de la producció local, tot contribuint a la reindustrialització del territori.