Aquest llistat, bastat en perfils de Google Scholar i ORCID, té com objectiu visibilitzar el rol de les dones en l’àmbit de la investigació i fomentar la ciència oberta. La professora Cabrera compta amb una trajectòria consolidada en recerca, docència i lideratge acadèmic en l’àmbit de l’envelliment i la cronicitat. Actualment, és catedràtica al Centre Universitari TecnoCampus, directora de la Càtedra Envelliment i Qualitat de Vida, i directora acadèmica del Màster universitari en Atenció Integrada en la Cronicitat i l’Envelliment. La seva producció científica s’ha consolidat amb més de 80 articles en Ciències Socials i de la Salut, 54 indexats a JCR, 27 en el primer quartil, amb un índex h de 22 i més de 1.300 citacions. 

Noemí Ruiz és una investigadora consolidada en didàctica de les matemàtiques en l'àmbit de la Teoria Antropològica del Didàctic. La seva trajectòria s'ha centrat en la innovació educativa i la recerca aplicada en els nivells d’ensenyament secundari i universitari. Destaca la seva aportació a la introducció de l’àlgebra i a l’ús de metodologies d'indagació, anomenats, Recorreguts d'Estudi i Investigació. Col·labora amb diferents grups de recerca, com el Grup de Recerca Aplicada a l’Entorn Financer, Econòmic i Social (GRAEFES-Tecnocampus), el Grup Analytics, simulations and inquiry in stem and business education (ASISTEMBE) i més recentment amb el Grup Didàctica de les Matemàtiques i Formació del professorat en STEM i Interdisciplinarietat (DIFISTEM), amb investigadores i investigadors de la UB, de l'EUSS i de la UPC.

El Fòrum, adreçat especialment a aquelles persones i col·lectius interessats a entendre i debatre els canvis socials, polítics i culturals que configuren el nostre temps, ha comptat amb la intervenció de José Maria Lassalle, filòsof i professor universitari que el 2016 va ser secretari d’estat d’Agenda digital i que és actualment director del Fòrum d’Humanisme Tecnològic d’ESADE. 

Autor de llibres com Ciberleviatan (Arpa Editorial, 2019) o Civilització artificial (Arpa Editorial, 2024), sota el títol ‘Intel·ligència Artificial i Europa: reptes i límits’ Lasalle ha centrat el seu speech a posar en valor la capacitat humana amb relació a la intel·ligència artificial. Així, ha emfatitzat la necessitat d’establir un marc regulador i de la voluntat europea per crear una eina que es relacioni amb sentit amb el continent, en contraposició de la mirada capitalista americana i autoritària de la Xina. 

També ha mirat enrere, afirmant: “Veiem la tecnologia de manera tecnooptimista, creient que sempre ens ajudaria i que no calia regular-la, però l’afany de poder humà ha capgirat la situació”. Finalment, i amb mirada a futur, ha afegit que “si eduquem l’humà amb límits -que tenen a veure amb la condició humana com a valor afegit del treball que ens pot donar la IA- no serem substituïbles; serem complementaris i necessaris”. 

Un cop acabada la conferència, Carles Prats, periodista de TV3, que moderava l’acte, ha donat el tret de sortida a la taula rodona de reflexió i debat. Albert Sabater, professor Serra Húnter de Sociologia Computacional a la Universitat de Girona i director de l’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya, ha posat el focus en el terme ‘Intel·ligència Artificial’: “Realment estem parlant d’automatitzar processos que crèiem que s’apropen a la nostra intel·ligència”, i s’ha desmarcat d’una visió grandiloqüent. En aquesta línia ha afegit que s’ha de treballar en aquelles tecnologies que generen un impacte en la vida de les persones i ha recordat que el reglament europeu no permet que la IA prengui decisions automatitzades, davant la pregunta del periodista en relació sobre qui recau la responsabilitat de les decisions que pren la màquina. 

Per la seva banda, Elisa Sayrol, doctora en Enginyeria de Telecomunicació i actual directora acadèmica del TecnoCampus, experta en visió per computador i aprenentatge profund, ha enfocat les seves aportacions des de l’àmbit de l’educació i ha defensat l’alfabetització en aquesta eina. Sayrol ambé ha destacat la importància dels valors europeus i de crear models propis basats en aquests. “Si no posem límits, la intel·ligència artificial pot canviar el nostre esquema de valors”, ha assegurat.

Finalment, Quelic Berga, artista digital, doctor en interfícies per a audiovisuals generatius i docent a la UOC i al Centre Universitari d’Arts i Disseny de Barcelona, ha expressat el seu rebuig, com a artista, a l’intent de replicació que la intel·ligència artificial fa de l’art: “Com a artista sento que amb la IA es fa un simulacre afirmant que pot fer art, però està totalment buit. No hi ha cos, no hi ha cap voluntat concreta al darrere”. També ha parlat de la presa de decisions, que es vol delegar a aquesta tecnologia, afirmant que “no hi ha res més bonic que prendre decisions i delegar-ho ens pot fer creure que no sabem discernir, i la IA sí”.

L’acte que ha començat amb la intervenció del codirector de la revista Valors, Joan Salicrú, que ha agraït l’assistència a tots els membres del públic i ha donat sentit a la trobada, “en un moment de polarització i desinformació, apostem per un espai de diàleg serè, un espai de reflexió sobre els reptes del món actual. Amb perspectiva europea”, ha finalitzat amb l’agraïment de l’alcalde de Mataró, David Bote. El socialista ha fet una reflexió política, destacant els encerts d’Europa en els últims temps i la necessitat que la IA serveixi per millorar la vida de tothom.

La Biblioteca-CRAI del TecnoCampus ha estrenat un espai anomenat "Biblioteca Emprenedora" que inclou títols dedicats a biografies emprenedores, eines per emprendre, guies per a startups, innovació, creativitat, finances, màrqueting, sostenibilitat i soft skills, entre d’altres. L'objectiu és disposar d’un fons bibliogràfic complet que permeti dotar d’eines la comunitat per desenvolupar les seves competències emprenedores i intraprenedores.

Els llibres recentment adquirits per complementar la col·lecció han estar escollits per estudiants, alumni, docents i personal vinculat a l’emprenedoria mitjançant una enquesta i es renovaran periòdicament. La secció es va inaugurar el passat dia 10 en un acte en el qual estudiants, alumni i professorat del TecnoCampus, van compartir alguns dels seus llibres preferits:, com El libro negro del emprendedor: no digas que nunca te lo advirtieron (Fernando Trías de Bes), Hábitos atómicos (James Clear), Nunca te pares (Phil Knight), Como montar una startup con 3.000 euros al 4º intento (Josep Coll) i The Lean Startup (Eric Ries). Tots aquests títols estan disponibles per préstec. 

La biblioteca és a la planta baixa de la Biblioteca a l’edifici TCM1 i també es pot consultar en el següent enllaç.

La Biblioteca Emprenedora és una iniciativa conjunta d’Emprenedoria Universitària i la Biblioteca-CRAI, amb el suport de l’àrea de Comunicació i Màrqueting del TecnoCampus.

Davant les incidències en la mobilitat que persisteixen després de l’apagada elèctrica generalitzada, es mantenen les classes però se suspenen les activitats d’avaluació universitària durant tota la setmana. 

S’insta tota la comunitat a estar atenta a les recomanacions de les autoritats pel que fa als desplaçaments i el funcionament dels sistemes públics de transport. Les instal·lacions tant del centre universitari com del parc empresarial funcionen amb normalitat, un cop restablert el subministrament elèctric. 

Ahir, durant l’emergència, els sistemes autònoms van permetre mantenir les comunicacions a les instal·lacions del TecnoCampus.

Pel que fa al personal docent i el PTGAS, qualsevol dificultat personal per desplaçar-se fins al centre de treball ha de ser comunicada als caps immediats.

Durant sis mesos, les deu start-ups o projectes seleccionats gaudiran d’assessorament expert individualitzat, formació especialitzada, connexió amb l’ecosistema innovador i accés a finançament. 

El programa Innocare ajudarà a validar la proposta de valor al mercat amb metodologies com el Lean StartUp, el Customer Discovery & Development. A més a més, l’Espai Mataró Cuida-Carecitylab, el nou centre de cures i recerca en l’àmbit sociosanitari de Mataró, facilitarà aquesta validació en entorns reals i amb usuaris finals. 

Així mateix, el programa compta amb el suport dels socis de l’espai Mataró Cuida-Carecitylab: l’Ajuntament de Mataró i la Diputació de Barcelona i la col·laboració del Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena, la Fundació El Maresme, el Consorci Sanitari del Maresme, la Fundació Privada Salut del Consorci Sanitari del Maresme, l’Institut Català de la Salut (ICS), Eurecat, la Fundació Tic Salut Social i la Fundació Institut Universitari per a la recerca a l'Atenció Primària de Salut Jordi Gol i Gurina.

Les startups interessades poden presentar les seves sol·licituds, fins al 28 d’abril, a través de la web.

Eloi Serrano i Miguel Guillén, professors i membres de la Càtedra d'Economia Social del TecnoCampus, van participar al XX Congrés Internacional d'Investigadors d'Economia Social de CIRIEC-Espanya, celebrat a Jaén els dies 2, 3 i 4 d'abril, on van presentar una comunicació titulada "L'accés al finançament de les cooperatives de treball a Catalunya: situació present i reptes futurs", fruit d'un treball encarregat per Caixa d'Enginyers en què han participat els també professors del TecnoCampus Ismael Hernández, Valeria Bernardo i Miguel Garau.

En aquest estudi s'analitzen les necessitats de finançament de les cooperatives de treball associat de Catalunya a partir d'una enquesta pròpia, es comparen amb els resultats de la darrera enquesta sobre accés al finançament del Banc Central Europeu i s'efectua una sèrie de propostes per tal de millorar les vies de finançament existents. 

Aquest XX Congrés Internacional d'Investigadors en Economia Social de CIRIEC-Espanya s'ha celebrat a la Universitat de Jaén sota el títol "Universitat i Economia Social: Ciència, Innovació i Coneixement per enfrontar la policrisi". A la ciutat andalusa s'han reunit les principals figures representatives i científiques de l'economia social nacional i internacional, al voltant de la interlocució entre les universitats, el coneixement científic i el sector per pal·liar la policrisi. 

El congrés ha comptat amb la participació de prop de 250 persones, procedents d'una desena de països: Espanya, Portugal, Itàlia, Mèxic, Cuba, Colòmbia, Costa Rica, Xile, Uruguai i Veneçuela.

El professor Jordi Ojeda, del Departament de Tecnologia, va impartir la conferència «Robots i intel·ligència artificial: un viatge de la ficció a la realitat» el passat divendres 14 de març, organitzat per la Biblioteca Pública Carles Rahola de Girona. 

A la xerrada, es va realitzar un recorregut, de forma cronològica, de la història de la robòtica i de la intel·ligència artificial en la ficció, fent especial èmfasi en el concepte del tractament de la criatura artificial, incloent les que tenen un origen inorgànic, orgànic o virtual (amb realitat augmentada), a més d'analitzar les conseqüències de l'ús de la tecnologia en humans, de manera invasiva o no.

Ojeda és autor del llibre Robots de cine, publicat per Diábolo Ediciones, a més de comissari de diverses exposicions relacionades amb la representació a la ficció de la robòtica i la intel·ligència artificial, des dels autòmats del segle XVIII fins a les darreres produccions audiovisuals.

El dijous dia 27 de febrer de 2025 va tenir lloc el Fòrum del Talent del Grau en Mitjans Audiovisuals, que va comptar amb la participació de representants del Clúster Audiovisual de Catalunya i de les empreses 3Cat, Cadena SER i Televisió de Mataró.

L’objectiu del Fòrum del Talent és apropar el món laboral als estudiants del Grau en Mitjans Audiovisuals del TecnoCampus, sent un punt de trobada entre empreses col·laboradores que aposten pel talent de TecnoCampus i els nostres estudiants. 

L’acte, que es va programar com una activitat dins l'assignatura de Producció Comercial Audiovisual, va començar amb una breu presentació per part de les empreses assistents i va continuar amb una taula rodona on l'alumnat va poder plantejar dubtes i intercanviar impressions amb les empreses.

Amb una trajectòria destacada en el món de la gastronomia, Joan Biel és reconegut per la seva passió per la cuina d’avantguarda i per la seva habilitat d’elevar els sabors mitjançant tècniques innovadores i productes de màxima qualitat. 

Des de Sensacions Gastronomy & Emotions, ha creat un espai on la cuina esdevé una experiència multisensorial, fusionant emoció i excel·lència culinària. El seu projecte té com a objectiu unir gastronomia i emocions en un mateix àpat, transformant qualsevol esdeveniment en una vivència memorable. 

Els estudiant de segon curs del Grau en Nutrició Humana i Dietètica han gaudit d’un showcooking on la creativitat, la tècnica i el sabor han estat els grans protagonistes.

Els passats 4 i 5 d’abril, el TecnoCampus de Mataró va acollir la Hackathon 2025, un cap de setmana d’innovació tecnològica dedicat a buscar solucions per reduir el consum d’aigua i promoure un ús més conscient i responsable d’aquest recurs. L’esdeveniment, que enguany ha comptat amb la participació de 46 estudiants de diferents centres del Maresme i del mateix TecnoCampus, es va inaugurar amb la benvinguda de l’alcalde de Mataró i president del TecnoCampus, David Bote. 

El repte d’aquesta edició, proposat per l’empresa Mica amb la col·laboració d’Aigües de Mataró, animava els participants a crear solucions tecnològiques que empoderessin la ciutadania per entendre i reduir el seu consum d’aigua. Al llarg del cap de setmana, els equips van treballar de manera intensa amb el suport de mentors i expertes del sector. El jurat va reconèixer dues propostes guanyadores.

El primer premi va ser per al projecte Dewi, una solució integral que combina hardware i software per conscienciar, gamificar i empoderar els usuaris a través d'una aplicació que analitza el consum d’aigua domèstic. El prototip inclou sensors d’infrarojos, servomotors i pantalles visuals per oferir informació en temps real, i proposa un model de negoci escalable amb diverses opcions de subscripció. 

Amb una dotació total de 4.000 euros en premis, la Hackathon 2025 ha estat una mostra de talent jove, compromís social i creativitat tecnològica al servei de la sostenibilitat.

Emprendre per crear una empresa o projecte professional és un camí que sol ser llarg i no exempt de complicacions. Si qui es planteja aquesta opció és una persona amb discapacitat, els obstacles es multipliquen de manera important. Ho sap bé la Montserrat Reyes, fundadora de Monsegur, una companyia que ofereix assegurances a persones amb discapacitat, a més de serveis de consultoria per a col·lectius que estan en risc de discriminació. “L’ecosistema emprenedor no està pensat per a nosaltres. Les ajudes i subvencions són complicades d’aconseguir, no contemplen les adaptacions que podríem necessitar i els bancs encara es miren amb recel a una persona amb discapacitat que sol·licita finançament per al seu projecte”, explica Reyes. 

L’empresària col·labora amb l’IN-LAB, un laboratori impulsat per la professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Marta López Costa, que treballa per promoure i donar suport a projectes d’emprenedoria liderats per persones amb discapacitat física i intel·lectual. L’IN-LAB s’erigeix en un espai d’intercanvi d’experiències i vol teixir una xarxa comunitària per facilitar projectes d’emprenedoria inclusius, és a dir, que creïn solucions per a persones que formen part de col·lectius vulnerables. 

“Tot i que existeixen iniciatives per fomentar l'emprenedoria, sovint no tenen en compte les necessitats específiques de les persones amb discapacitat”, assegura la professora de la UOC. “Les persones amb discapacitat s'enfronten a barreres addicionals a l'hora d'emprendre, com ara la manca d’accessibilitat a recursos i serveis, dificultats per obtenir finançament, i també han de lluitar amb la discriminació i els estereotips que hi ha sobre aquest col·lectiu. El projecte busca superar aquestes barreres i crear un entorn més inclusiu per a l'emprenedoria”, afirma López Costa, que també co-coordinadora el grup de recerca GREDU de la UOC.

Al coneixement sobre inclusió laboral de persones amb discapacitat que aporta la UOC s’hi suma l’experiència en emprenedoria del TecnoCampus, centre adscrit a la Universitat Pompeu Fabra amb seu a Mataró, que és l’altre soci col·laborador del projecte. També hi participen, com a empreses i entitats col·laboradores, Fundación ONCE, Fundación Prevent, ASEMDIS, Fundació Maresme, Fundació Catalana de Síndrome de Down i Discapebox. L’IN-LAB està subvencionat pel Departament de Recerca i Universitats, i ha rebut finançament dins la convocatòria "Ajuts per a projectes amb impacte social”.

Primera Jornada Emprenedoria IN-LAB
La primera iniciativa del projecte és la Jornada Emprenedoria IN-LAB, que es va celebrar el 4 d’abril a l’Auditori del Campus de la UOC al Poblenou (Barcelona), va servir per aportar coneixement científic i experiències sobre emprenedoria, amb un èmfasi especial en els reptes als quals han de fer front els emprenedors amb algun tipus de discapacitat. Hi van participar experts en innovació, com Sílvia Timón, de Thinknovate, un spin-off de elBullifoundation; Laia Rodríguez, del fons inversor Antai Ventures, que ha invertit en start-ups com Wallapop o Globo; Jordi Gusí, de la consultoria TandemSocial; Sabina Lobato, de la Fundació ONCE, i Marc Badia, de la Fundació Catalana de Síndrome de Down, entre altres. Durant la jornada es van presentar casos d’èxit de projectes emprenedors inclusius, com Specialisterne, integrada per professionals neurodivergents i que ofereix serveis digitals, o Batec Mobility, que crea solucions de mobilitat per a persones amb discapacitat.

Crear ocupació i generar referents

El fet que el mercat laboral no estigui adaptat a la diversitat disminueix les opcions de trobar feina per les persones amb discapacitat. És per això que emprendre a vegades esdevé una necessitat davant la manca d’altres alternatives, tal com explica Montserrat Reyes: “Quan el mercat laboral no està adaptat a la diversitat, quan les oportunitats són limitades i la discriminació encara és una realitat, sovint l’única opció viable és crear el nostre propi espai”, explica amb la veu de l’experiència. Els projectes emprenedors que porten a terme les persones d’aquest col·lectiu no només són una oportunitat de treball, sinó que “serveixen per generar referents i demostrar que és possible trencar barreres. A més, un gran nombre d’empreses creades per persones amb discapacitat tenen un fort component social i acaben donant feina a altres persones del col·lectiu que potser no haurien tingut una oportunitat en el mercat laboral convencional”, diu Reyes. 

Empreses buscant solucions: el Hackathon de l’In-Lab 
Una altra activitat de l’IN-LAB per promoure projectes d’emprenedoria és un Hackathon que tindrà lloc a l’octubre i en el qual companyies de diversos sectors econòmics, des de l’alimentació fins a l’educació, entre d’altres, plantejaran reptes a diversos equips per tal que creïn solucions amb una  perspectiva inclusiva. La Hackathó se celebrarà al TecnoCampus amb el lideratge de les docents expertes en emprenedoria Màrian Buil i Estel Paloma i la Càtedra d’Economia Social. 

Els projectes seran valorats per un jurat d’experts i els quatre guanyadors tindran l’oportunitat de ser desenvolupats en la incubadora de la UOC i el TecnoCampus durant un any. Els emprenedors rebran suport econòmic (de 8.000 a 13.000 euros), o bé recursos que els siguin útils per validar i implantar el model de negoci de la seva idea. Les persones interessades a participar-hi podran apuntar-se a la web de l’In-Lab quan es llanci la convocatòria. 

Betipo, SL: és una empresa del sector immobiliari que ha desenvolupat una plataforma tecnològica per centralitzar i automatitzar la gestió dels processos vinculats als immobles administrats per fons, servicers i immobiliàries homologades. 

Tornado: és una empresa tecnològica que desenvolupa un sistema per a la prevenció d’usurpacions en habitatges sense subministrament elèctric, utilitzant tecnologia via satèl·lit. 

Rodalinets: és una empresa especialitzada en el desenvolupament i l’anàlisi de serveis de dades en temps real aplicats a sistemes de transport i mobilitat. 

Beesafe (Lucid Product Design S.L.) és una startup enfocada en la seguretat i la protecció personal a través d’una aplicació digital que millora la seguretat en entorns urbans i en el transport públic de RENFE.

Linkkit: És una startup del sector tèxtil i moda que ha creat el primer “lego tèxtil” de la indústria, un sistema modular de teixits i fornitures encastables fabricat mitjançant tall làser i impressió 3D. 

GUAYPE: (Materia no Convencional S.L.) és una startup dedicada al disseny i fabricació de mobiliari i elements d’imatge corporativa per a empreses, amb un fort compromís amb la circularitat i la sostenibilitat. 

MOOSBY: és una marca de moda que es dedica a la venda online i retail de camises exclusives i sostenibles per a home i dona. A més, treballa en el desenvolupament i programació d’un provador virtual de roba per millorar l’experiència de compra digital.

Onemore: és una startup dedicada al desenvolupament d’accessoris esportius, amb un fort enfoc en la tecnologia, la sostenibilitat i la millora del rendiment. 

People Art Consulting, SL:és una empresa del sector dels Recursos Humans especialitzada en la consultoria i la gestió de persones.

Incòmode Films SL: és una productora audiovisual especialitzada en la creació de documentals per a televisió.

Ivoro Ventures: és un venture builder especialitzat en la creació d’spin-offs en els sectors agri-food tech i nutrició. La seva activitat es centra en transformar recerca científica en projectes empresarials innovadors i sostenibles, amb impacte global en la salut, l’alimentació i el medi ambient

Tribia: empresa tecnològica Noruega especialitzada en el desenvolupament de software per al sector de la construcció, amb un fort enfocament en solucions de col·laboració basades en la metodologia BIM (Building Information Modeling). 

Netkia: empresa d’enginyeria de software, consultoria informàtica i noves tecnologies especialitzada en el desenvolupament de solucions a mida, suport tècnic informàtic i serveis al núvol. 

Amb aquestes incorporacions, el TecnoCampus reafirma el seu compromís amb la innovació, la tecnologia i l'emprenedoria, proporcionant un entorn propici per al creixement i el desenvolupament empresarial.