El passat dimarts 17 de juny va tenir lloc a l'Ateneu Barcelonès l'acte "Economia social en acció: reflexions sobre banca cooperativa i tradicional", organitzat per Caixa Enginyers, que va servir per presentar l'estudi "La banca cooperativa davant dels reptes contemporanis: una identitat basada en la competitivitat, la sostenibilitat, l'ètica i els valors com a garantia de futur". 

L'informe, elaborat per la Càtedra d'Economia Social del TecnoCampus mitjançant un encàrrec de la mateixa Caixa Enginyers, va ser presentat pel professor Eloi Serrano, director de la Càtedra. L'esdeveniment va comptar, en la seva obertura, amb la participació de la Consellera d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Alícia Romero, i el director general de Caixa Enginyers, Juanjo Llopis. 

Amparo Merino, secretària d'Estat d'Economia Social, també va adreçar unes paraules al públic mitjançant un vídeo. Tot seguit, va ser el torn d'Eloi Serrano, que va explicar les línies mestres de l'estudi que ha elaborat conjuntament amb un altre professor del TecnoCampus, Miguel Guillén. Serrano va fer un repàs del panorama general de la banca cooperativa europea, que compta actualment amb una quota de mercat del 22% en dipòsits i el 23% en crèdits. 

A Espanya aquesta xifra disminueix fins al 10% per als dipòsits i el 9,5% en els crèdits, amb 3,5 milions d'usuaris. El país líder en banca cooperativa al nostre continent és França, on la quota de mercat arriba fins al 63% per als dipòsits i el 64% per als crèdits, i dóna servei a 29,7 milions d'usuaris. 

Serrano també va explicar que, mentre els grans bancs havien de ser rescatats amb més de 66.000 milions d'euros després de la Gran Recessió, la banca cooperativa a Espanya no només va aguantar el tipus, sinó que li va anar millor sense rebre ajuts públics. És a dir, aquestes entitats no van tancar oficines ni acomiadar treballadors de forma massiva i, a més, van guanyar molt més negoci en comparació amb la resta del sector. 

Després de la intervenció d'Eloi Serrano va tenir lloc una taula rodona en què, a més de Serrano, van participar Maria Teixidor, directora general del Grup Clade; Anna Saltavella, directora de l'Àrea de Negoci de Caixa Enginyers; Vanessa Servera, consellera delegada de l'Institut Català de Finances (ICF); i Cristina Freijanes, secretària general de la Unió Nacional de Cooperatives de Crèdit (UNACC). Durant la taula rodona, conduïda per la presentadora Ana Boadas, es va debatre sobre la situació actual de la banca cooperativa i, en general, de l'economia social. 

L'acte va finalitzar amb unes paraules de David Bonvehí, director general d'Economia Social i Solidària i Cooperativisme de la Generalitat de Catalunya, i Félix Masjuan, president del Grup Caixa Enginyers.

Durant la jornada del 17 de juny es va desenvolupar la sessió tècnica de treball, on tres parcs convidats —entre ells, TecnoCampus— van compartir bones pràctiques en eficiència energètica i sostenibilitat. En aquest marc, el representant del parc, Carles Fillat, va exposar diverses iniciatives com l’ús d’energia 100% verda, els serveis de càrrega per a vehicles elèctrics, la certificació Biosphere dels espais congressuals, la recollida selectiva, la compra sostenible, i programes propis alineats amb la sostenibilitat.

A la tarda, en la segona taula de debat, es van abordar propostes concretes perquè els parcs tinguin un paper actiu en el desplegament de la nova Llei d’Indústria. Juntament amb Belén Talavera (FUNDECYT – PCTEX) i Javier Taibo (Tecnópole), Carles Fillat va defensar la necessitat d’impulsar programes de suport a la indústria verda, la digitalització, la col·laboració entre parcs i empreses i la formació de nous perfils professionals.

La trobada va culminar amb l’Assemblea General d’APTE del dia 18, on es va presentar el balanç d’activitat dels parcs durant 2024. També es va presentar detall de l’informe anual de la inversió en R+D dels parcs espanyols, on destaquen dades agregades d’un increment del 24% en la inversió en R+D (2.116,89 M€), una facturació global de més de 31.500 milions d’euros, i la generació de més de 168.000 llocs de treball, dels quals més de 42.000 dedicats a R+D. 

En aquesta assemblea es va convidar a participar-hi el responsable de desenvolupament estratègic del parc Dhaharan Techno Valley (DTV) d’Arabia Saudita, amb l’objectiu de signar un conveni per fomentar la col·laboració entre les empreses i entitats d’R+D d'aquest parc i de la resta de parcs d’Aràbia Saudita amb les dels parcs espanyols, així com intercanviar informació sobre esdeveniments i activitats.

El TecnoCampus va rebre recentment la visita d’una delegació d’Ucraïna en el marc del programa europeu TIPS4UA (Training and Internship Programmes of Support for Ukrainian Municipalities), una iniciativa pilot impulsada pel Comitè Europeu de les Regions amb l’objectiu d’enfortir les capacitats dels governs locals ucraïnesos en matèria de governança i gestió de projectes europeus. 

La visita es va dur a terme amb el suport de la Diputació de Barcelona, una de les 20 entitats locals participants al programa. Entre el 2 i el 13 de juny, la Diputació va acollir representants municipals de les ciutats de Vinnytsia i Khmilnyk. En el marc d’aquesta estada, el TecnoCampus va comptar amb la presència de Serhiy Morgunov, alcalde de Vinnytsia, i Yanna Chaikovska, directora de l’Institute for Urban Development de l’Ajuntament de Vinnytsia. 

Durant la trobada, es va presentar el model de col·laboració públic-privat que es desenvolupa al TecnoCampus, especialment en els àmbits de l’educació superior, l’emprenedoria i la innovació. La jornada també ha servit per explorar possibles vies de col·laboració futura amb el Vinnytsia Innovation Technology Park, reforçant així el compromís amb la cooperació internacional com a motor de transformació i desenvolupament territorial.

L’acte va comptar amb la participació d’empreses catalanes i peruanes del sector del software, que van compartir experiències, identificar sinergies i explorar noves oportunitats de col·laboració internacional. 

La iniciativa es va dur a terme amb el suport de la Cambra de Comerç del Perú a Espanya (CCPE) com a espai de connexió empresarial i creixement compartit, reforçant els vincles entre Catalunya i el Perú, posant en valor el paper de la cooperació com a eina clau per afrontar nous reptes globals.

L'alcalde de Mataró i president del TecnoCampus, David Bote, va ser l'encarregat de presidir la trobada.

El TecnoCampus de Mataró ha estat l’escenari, els dies 13 i 14 de juny, de la primera edició del Congrés Internacional de Tecnologia Aplicada a l’Esport, una trobada que ha reunit al voltant de 220 professionals, investigadors, empreses i estudiants del sector esportiu per compartir els darrers avenços en tecnologia aplicada a l’entrenament, la recuperació i el rendiment esportiu.

El congrés ha comptat amb ponents de prestigi internacional que han destacat per la seva trajectòria tant en l’àmbit acadèmic com en l’alta competició. Entre ells, Iñigo Mujika, assessor del Centre d’Alt Rendiment del Japó; el Julio Tous, responsable de la preparació física del primer equip del FC Barcelona; i Carlos Ramírez, científic esportiu cap de la selecció escocesa de rugbi i investigador a la Leeds Beckett University. Les seves ponències han combinat coneixement científic i aplicació pràctica, oferint una mirada global i actual sobre la tecnologia esportiva.

A més de les conferències, el programa ha inclòs quatre tallers pràctics sobre l’aplicació de diferents tecnologies en contextos professionals, facilitant als assistents una experiència directa i aplicada. (Veure ponents i tallers)

Un dels punts destacats del congrés ha estat la presentació de 27 treballs científics per part de grups de recerca d’arreu de l’Estat, centrats en temàtiques com la monitorització de la càrrega d'entrenament i l’ús de sensors i aplicacions intel·ligents. (Consulta els abstracts)

L’esdeveniment ha estat possible gràcies al suport de diverses empreses patrocinadores i col·laboradores, que han tingut una presència activa a la zona d’expositors i han participat en els espais de networking. (Veure empreses col·laboradores)

Aquesta primera edició consolida el TecnoCampus com a espai de referència per a la formació, la transferència de coneixement i la innovació tecnològica aplicada a l’esport.

Impulsat per la Càtedra d'Economia Social del TecnoCampus i amb títol oficial de la Universitat Pompeu Fabra, aquest és el primer màster oficial d’aquest àmbit a Catalunya, i permet l'accés a programes de doctorat. 

Caixa Enginyers i TUSGSAL aporten quatre beques (tres i una respectivament) per un valor total de 12.000 euros. Les dues entitats estan molt compromeses amb l’àmbit de l’economia social i volen apostar clarament per persones que puguin estudiar en aquest camp. Les beques de la Fundació Caixa Enginyers tenen una dotació total de 9.000 €, distribuïts en tres beques de 3.000 € cadascuna, així com un Premi al millor treball final de màster per al curs acadèmic 25/26 dotat amb 1.000 euros. TUSGSAL ofereix una beca de 3.000 € per a estudiants del màster per al curs 2025-26. 

Les beques s’adrecen a estudiants admesos al màster, que hauran de presentar una carta de motivació i el certificat acadèmic. La nota d’expedient dels sol·licitants serà un aspecte rellevant en la valoració. El termini per presentar les sol·licituds per a aquestes beques finalitza el 5 de setembre de 2025 a les 14 hores. Aquestes convocatòries representen una oportunitat única per als interessats en formar-se en un àmbit amb un gran impacte social i professional.

Aquest reconeixement posa en valor la trajectòria acadèmica, docent i investigadora del professor Fernández-Valdés, així com la seva contribució al desenvolupament del sistema universitari català. 

L’acreditació de catedràtic és el màxim reconeixement que concedeix l’AQU en el marc del sistema universitari i suposa una important garantia d’excel·lència i lideratge acadèmic. Bruno Fernández-Valdés és professor permanent al Centre Universitari TecnoCampus en l’àrea de les ciències de l’activitat física i l’esport i és coordinador del grup de recerca Tecnologia Aplicada a l’Alt Rendimient i la Salut (TAARS). 

És autor de 25 articles de recerca en revistes indexades al Web of Science, 13 de les quals en el primer quartil i les seves publicacions han rebut en conjunt més de 750 citacions. També té experiència en la participació i lideratge de projectes de recerca i de transferència amb empreses i entitats. La seva àrea de recerca són les ciències de l'esport, focalitzada en l’anàlisi de la variabilitat del moviment, la valoració i control de l’entrenament de la força i la validació de sistemes tecnològics. 

D’acord amb les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya l’any 2023 només un 7,41% de docents del sistema universitari públic disposen d’aquesta acreditació.

Durant el fòrum, diversos experts del sector van compartir la seva visió sobre les competències més valorades, les oportunitats laborals emergents i els reptes de futur de la professió. 

Hi van participat Núria Domènech (FisioSalut Mataró), Francesc Montoya (Meditrauma Mataró), Òscar Hernández (IntegroSalus) i Ramon Aiguadé, degà del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya. La jornada ha combinat les intervencions de les persones convidades en format taula rodona i un torn obert de preguntes que ha permès un diàleg enriquidor entre estudiants i professionals.

Durant l’acte es van abordar qüestions clau per al futur dels nous fisioterapeutes, com ara les habilitats més valorades a l’hora d’accedir a un lloc de treball, la importància de la iniciativa i la responsabilitat en entorns reals, i la necessitat de potenciar competències transversals des de la Universitat. 

També es va posar el focus en la trajectòria professional dins del sector, les possibilitats d’emprenedoria, especialment en l’àmbit digital, i les oportunitats de creixement en un mercat cada cop més exigent i diversificat.

De la mà de Jorge Cabezas (Larian Studios), Daniel Candil (Alkimia Interactive), Gonzalo Granizo (King), Miquel Reverté (Tilting Point) i Joan Viladomat (Job Fluent) el passat 4 de juny es va celebrar el Fòrum del Talent del Grau en Disseny i Producció de Videojocs.

Aquesta professionals, amb la presència del coordinador del grau, Joan Josep Pons com a moderador, van poder explicar als alumnes aspectes importants del sector de videojocs, tals com les fases de selecció i filtre per contractar, com són les empreses o com és el seu funcionament o com s’organitzen, com trobar feina.

Després de l'explicació, els alumnes van comptar amb la disponibilitat de poder fer preguntes. Amb les conferències realitzades, es va obrir el període de la taula rodona, que consistia en el fet que cada empresa es dividia en les taules i els alumnes podien parlar amb ells sobre els seus interessos i com poder millorar el seu currículum o diversos consells que poden aportar per accedir a una empresa.

Es celebra la 1a reunió del Consell Assessor de Titulacions del Departament d'Indústries Culturals del TecnoCampus, integrat per representants d’empreses i entitats dels sectors audiovisual i dels videojocs. El consell inclou una àmplia representació d’agents de l’ecosistema: des d’institucions públiques i mitjans de comunicació fins a productores locals, nacionals i internacionals, incubadores, organitzadors d’esdeveniments i estudis de videojocs independents i triple A. 

Aquesta iniciativa neix amb la voluntat d’enfortir la col·laboració entre l’àmbit acadèmic i el món professional, tot aportant mirades diverses i expertes a l’evolució de les titulacions. En aquest context, i amb motiu de la constant revisió i millora dels graus en Mitjans Audiovisuals i en Disseny i Producció de Videojocs, el Consell Assessor esdevé un espai clau de reflexió col·lectiva. 

L’objectiu és revisar els perfils de sortida i l’adequació dels plans d’estudis a les necessitats actuals i futures del sector, així com explorar col·laboracions mútues que permetin acostar encara més la formació universitària a la realitat professional. Les aportacions recollides a través d’aquest consell contribuiran a ajustar l’oferta formativa als reptes presents i futurs del sector audiovisual i dels videojocs, i a reforçar la preparació i la inserció laboral dels futurs professionals. 

Formen part del consel els següents professionals:  Erola Anglada Font (Mediapro), Miquel García (Gestmusic), Meritxell Abril (El Terrat), Ramon Iglesias (True Crime Factory), Carme Ponsa Monge (Consorci Promoció Turística del Maresme, Maresme Film Comission), Oriol Burgada (tvmataro), Marc Little (Zabriskie Films), Eloi Aymerich (Clack), Ester Villacampa (Cluster Audiovisual de Catalunya), Oriol Boira (3CAT), Marisol López (Direcció General d'Innovació i Cultura Digital), Jorge Cabezas (Larian Studios), Sandro Bernabé (Ubisoft Barcelona), Pere Torrents (Anchor Point Studios), Eduard López Planes (IO Interactive), Daniel Candil (Alkimia Interactive), Reinhard Pollice (Alkimia Interactive), Jangmi Baek (Melbot Studios), Yolanda Sanchez (Gameloft Barcelona),  Xavier Figueras (Scopely),  Gonzalo Granizo (King), Manuel Fernandez-Truchaud (Out of the Blue Games), Tatiana Delgado (Out of the Blue Games), Daniel Santigosa (BCN Game Fest) i Joan Francesc Bañó (GameBCN).

Durant la jornada, els alumnes de l’assignatura "Videomapping i instal·lacions interactives" van presentar una proposta immersiva oberta a la participació del públic assistent. A més, es va fer la retransmissió en streaming a càrrec dels estudiants de "Televisió: producció, realització i emissió", que va contribuir a ampliar l’abast de l’esdeveniment. 

Tots els guanyadors van rebre un guardó i un premi consistent en una subscripció trimestral a la plataforma Filmin. Els Premis GMA tenen l’objectiu de posar de relleu el talent del Grau en Mitjans Audiovisuals, exhibint els treballs dels estudiants més enllà de l’aula. 

Projectes premiats:

• Millor ficció: SAD, de Pau Bonet, Queralt Guallarte, Maria Goretti Faura, Guillem Rossendo, Guillem Sardà. 
• Millor no ficció: Iaia Lola, de Ferran Ladero, Martí Verdeguer, Sergi Ferrer i Ferran Calzado.
• Millor entreteniment: RE80BINA, de Nairee Bravo, Alejandro Fernández, Berta Prats, Laia Català, Eva Vidal, Mar Muñoz, Marina Garcia.
• Noves tecnologies: La cita peculiar, de Pau Duran, Alejandro Fernández, David Antúnez, Alba Hurtado i Delfina Garcia.
• Projecte personal: Col·lapse, de Judith Carlota i Francis Hildreth.

Dilluns 2 de juny es va presentar al TecnoCampus el Centre d'Estudis per a la Contractació Estratègica i Responsable de Catalunya, una iniciativa col·lectiva impulsada per la Càtedra d'Economia Social del TecnoCampus, Facto Cooperativa, L'Escamot i l'associació Ariadna, amb la voluntat de posicionar la contractació pública com una eina clau de transformació econòmica i social al territori. 

Amb una mirada decidida cap a la Contractació Pública Estratègica i Responsable (CPER), aquest centre treballa per fomentar-ne el valor, visibilitzar-ne el potencial i enfortir el paper de les entitats de l'Economia Social i Solidària (ESS) en aquest àmbit, promovent una economia més justa, arrelada i transformadora. 

L'acte de presentació va consistir en una jornada que va tenir lloc durant tot el matí per debatre al voltant de la Contractació Pública Estratègica i Responsable. En primer lloc, van obrir el simposi Sergi Morales, regidor d'Ocupació, Empresa i Economia Social i secretari de la Xarxa de Municipis per l'Economia Social i Solidària (XMESS), i Eloi Serrano, director de la Càtedra d'Economia Social del TecnoCampus. 

A continuació, es va presentar l'Informe de l'estat de la Contractació Pública Estratègica a Catalunya, a càrrec de Miguel Guillén, professor i coordinador de projectes de la Càtedra d'Economia Social, Laura Rafecas, responsable de l’Àrea de Consultoria i Projectes de Facto Cooperativa, i Marc Vilanova, consultor en finançament i contractació pública de Facto Cooperativa. 

A continuació, va tenir lloc una taula rodona per debatre sobre casos reals al voltant de la Contractació Pública Estratègica i Responsable. Hi van participar Albert Vidal, director gerent de la Fundació El Maresme; Roser Ramos, coordinadora de Coop Maresme (Ateneu Cooperatiu del Maresme); Lorenzo Álvarez, sotsdirector de Gestió Financera de TUSGSAL; Álvaro Porro, director d'Economia Social i Cooperatives de Barcelona Activa; Pepe Reche, soci de Musicoop, i Anna Nicolau, codirectora de l'Àrea de Desenvolupament de Servei de Suara Cooperativa.