La càtedra d'empresa "Habitatge i Futur" de la Universitat Pompeu Fabra, dirigida pel professor del TecnoCampus Josep Maria Raya, i l'Associació de Promotors de Catalunya (APCE) ha presenat el monogràfic "Estimació de la demanda solvent d'habitatge nou a Catalunya i les seves províncies", elaborat per l'equip de treball de la càtedra format per Catalina Llaneza Hesse, Josep Maria Raya i Jaume Garcia Villar, vinculats al Departament d'Economia i Empresa de la UPF.

El document se centra en l'anàlisi de la demanda efectiva d'habitatge en propietat a Catalunya segmentada per províncies fins a l'any 2025, per estudiar-ne l’evolució en els últims anys i treballar amb diferents escenaris, del més optimista al més pessimista. L'estudi se centra en l'anàlisi de la demanda efectiva d'habitatge en propietat a Catalunya segmentada per províncies fins a l'any 2025, per estudiar-ne l’evolució en els últims anys i treballar amb diferents escenaris La presentació de l'estudi ha tingut lloc el 12 de maig, al matí, a la seu del TecnoCampus de Mataró, a càrrec del professor de la UPF Josep Maria Raya, coordinador de l’equip de treball i director de la Càtedra Habitatge i Futur, acompanyat del president de l'APCE, Xavier Vilajoana, i del director general de la Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme, Josep Lluís Checa. 

El monogràfic realitza una estimació de la demanda potencial d'habitatge principal a partir dels escenaris de creació de noves llars estimades per l'Idescat per al període 2021-2025. Així, es poden observar diferents escenaris que fan referència a la projecció de llars per a Catalunya el 2025 desglossat per províncies. D'una banda, l'escenari més optimista (escenari alt) estima una taxa de creació de noves llars entre el 2021 i el 2025 del 7,85%, la qual cosa equival a 237,85 mil noves llars a Catalunya. D'altra banda, l'escenari més pessimista (baixa de població), estima un creixement a Catalunya en el mateix període de 89,04 mil llars. Si s'analitzen les dades a nivell provincial, s'observa que, independentment de l'escenari, Barcelona, Girona i Tarragona experimentarien un creixement de les llars que seria d'entre 74,67 i 178,51 mil a Barcelona, entre 12,18 i 30,32 mil a Girona i entre 5,16 i 24,15 mil a Tarragona. Per la seva banda, Lleida registra una estimació negativa en l'escenari més pessimista, amb una caiguda d'aproximadament 3 mil llars, mentre que en l'escenari més optimista creixeria en 4,87 mil llars.

Les preferències personals de la població en matèria d'habitatge han anat evolucionant amb els anys, tot adaptant-se a la situació econòmica existent en cada època. Així, fa 70 anys, l'habitatge de lloguer constituïa la meitat del mercat, un percentatge que va anar minvant amb els anys a causa de diferents aspectes com ara les constants polítiques públiques dissenyades per promoure l'habitatge de propietat en detriment de l'habitatge de lloguer privat i públic.

Barcelona és la província que més oferta requereix, amb 61,52 mil habitatges, seguida de Girona i Tarragona, amb una demanda potencial de 10,77 mil i 8,97 mil respectivament. Per contra, en el cas de Lleida la projecció és molt menor, amb una estimació de 1.520 unitats.  En aquest sentit, la nova oferta necessària per cobrir la demanda de l'any 2025 a Catalunya seria d'aproximadament 80 mil nous habitatges.

D'altra banda, el monogràfic presenta l'escenari de baixa de població, el més pessimista, respecte a la demanda efectiva d'habitatge en règim de propietat per al mateix període. 

Així, segons l'escenari de baixa població, per satisfer la demanda d'habitatge de noves llars per a l'any 2025 a Catalunya l'oferta d'habitatges hauria d'augmentar en unes 43 mil unitats aproximadament.  En el cas de Barcelona es projecta una demanda d'habitatge de 36,58 mil unitats, seguida per Girona, amb uns 6 mil habitatges, i Tarragona, amb 3 mil habitatges. En el cas de Lleida s'estima una pèrdua de 500 llars en règim de propietat i, per tant, una demanda d'habitatges negativa.

En definitiva, si s'assumeix l'escenari mitjà com a límit superior i el de baixa població com a límit inferior, la demanda efectiva d'habitatge en propietat  a Catalunya per a l'any 2025 es trobarà entre els 43 mil i els 80 mil habitatges. En el cas de Barcelona, l'interval serà de 37 a 62 mil habitatges,  a Girona serà de 6 a 11 mil,  a Tarragona de 3 a 9 mil i a Lleida augmentarà com a màxim en 1,5 mil habitatges.  Si a això se li suma la demanda d'inversió o d'habitatge secundari, la demanda total podria situar-se entre 104 i 150 mil habitatges el 2021-2025.

L'escenari actual se situa en una producció molt per sota de la demanda d'habitatge requerida per la població, com s'ha anat observant. A més, en els darrers anys, la construcció de nous habitatges a Catalunya oscil·la al voltant d'11 mil habitatges, fet que produeix una tensió de preus a l'habitatge nou, ja que la demanda dobla l'oferta, per tant, els preus es disparen. Una situació que es veurà encara més agreujada pel context internacional actual, amb els problemes de subministraments iniciats al segon semestre de 2021 i en l'actualitat amb el conflicte de Rússia-Ucraïna, que no faran sinó augmentar aquests costos.

L’escola Rocafonda ha presentat els espais FabLab, que són el resultat tangible de vincular les STEAM i el món maker a través de l’aliança Magnet amb el TecnoCampus.

El programa Magnet es desenvolupa a l’Escola Rocafonda en aliança amb el TecnoCampus Mataró des del curs 2018-19 a través d’un projecte de transformació educativa centrat en les STEAM (ciències, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques) i el món maker com a eixos vertebradors. L’Escola Rocafonda ha acollit la presentació dels espais FabLab, que materialitzen l’aliança Magnet amb el TecnoCampus i que ha comptat amb la participació dels representants de les institucions que l’impulsen, l’Ajuntament de Mataró, el Departament d’Educació, la Fundació Jaume Bofill, el TecnoCampus i el centre educatiu mataroní. La directora de l’Escola Rocafonda, Roser Majó, ha explicat que “els espais #FabLab que avui us presentem són fruit de l’important compromís per part de tot l’equip docent en l’educació en tot l'alumnat de l’escola, per avançar pedagògicament i respondre a les necessitats de cada alumne”. Majó ha explicat que aquests espais fomenten la creativitat, l’experimentació, la resolució de problemes i el treball en equip entre l’alumnat, i ha destacat que “La creació d’aquests espais ha fet que l’aliança amb el TecnoCampus es fes molt forta, ja que ells són els experts que ens assessoren i ens fan suggeriments de millora o de resolució de problemes”.

El partenariat amb el TecnoCampus aporta a l’Escola Rocafonda els coneixements en l’àmbit de la tecnologia, les STEAM i l’audiovisual per generar projectes motivadors per l’alumnat, docents i famílies de l’escola. El director general del TecnoCampus, Josep Lluís Checa, ha afirmat que “El TecnoCampus té un fort compromís amb la divulgació de les STEAM i veiem que l'escola Rocafonda és una font de generació de vocacions en aquest àmbit STEAM i sobretot, tenint en compte la perspectiva de gènere". De fet, l’Escola Rocafonda ha participat activament en el projecte TecnoGirl impulsat pel TecnoCampus, un projecte que pretén fomentar les vocacions tecnològiques en el col·lectiu de noies en edat compresa entre els 12 i 18 anys, per contribuir així a posar fi a la bretxa de gènere que hi ha en professions d’aquest àmbit. En aquesta línia, Checa ha afegit que “Amb el programa Magnet hem pogut aportar el nostre coneixement al projecte educatiu de l'Escola Rocafonda i veure l'impacte en l'alumnat que un dia pot estar a les nostres aules".

La cap del projecte Magnet a la Fundació Bofill, Roser Argemí, s’ha referit als dos eixos del programa, la innovació educativa i l’equitat. En aquest sentit ha destacat que: “Magnet interpel·la molt a les administracions que han de posar les mesures perquè totes les escoles de Mataró tinguin equivalència i tinguin aquest imant per a les famílies, i per tant siguin un reflex de la realitat del municipi”. Argemí ha assenyalat que “l’equip directiu i docent de l’Escola Rocafonda és una de les claus de l’èxit de magnet, un claustre que es forma i que es pregunta cada dia com fer encara millor la seva feina”.

El director del Serveis Territorials del Maresme-Vallès Oriental al Departament d’Educació, Simó López, ha agraït l’obertura a l’entorn que ha fet tant l’Escola Rocafonda com el TecnoCampus i ha remarcat que: “L'associació de diferents institucions, en aquest cas una escola i una universitat, pensem que és bàsic per fer créixer les nostres escoles més enllà. Més enllà de tenir l'alumnat amb un èxit educatiu dins l'escola, també busquem aquest èxit fora de l'escola”. López ha destacat que l’aliança promou valors com la diversitat, la igualtat d’oportunitats i fomenta l’equitat de tot l’alumnat, més enllà de l’origen socioeconòmic i cultural d’on provingui. Per part de l’Ajuntament de Mataró, la presentació ha comptat amb la participació del regidor d’educació, Miquel Àngel Vadell, que ha manifestat que “Mataró torna a demostrar que és una ciutat educadora a partir de la Transformació Educativa, que és més necessària que mai en un context canviant com el que vivim”. Espais FabLab a l’Escola Rocafonda L’Escola Rocafonda ha creat tres espais FabLabs, que també poden ser anomenats espais maker, espais digitals o laboratoris de creació. Un és un espai electrònic, centrat en la tecnologia, l’altre un espai maker, dedicat als engranatges i construccions, i un darrer que s’anomena aula bruta, on l’alumnat pot experimentar a través del fang, pintura i altres formes d’expressió creativa.

En aquests espais l’alumnat experimenta, manipula, i prova, però també, pot planificar un projecte o idea i dur-lo a terme. L’objectiu pedagogic dels espais, és que a mesura que se’ls presentin dificultats, problemes o imprevistos comptin amb el suport de companys, adults i els continguts treballats, per solucionar-los i així enriquir el seu procés d'aprenentatge. Per aconseguir que l’alumnat aprengui fent i experimentant, a partir d’errors i encerts, requereix un claustre capaç d’acompanyar-lo i fer de guia del seu procés d’aprenentatge. En aquest sentit, la formació magnet amb Eulàlia Canet i l’acompanyament i assessorament dels professionals del Tecnocampus al claustre de l’escola Rocafonda ha estat clau. En aquest sentit, experts del Tecnocampus han format al docents de l’escola a partir de tallers de co-creació, design thinking i tallers de suport i mentoratge en la creació i dinamització dels espais FabLab. Magnet. Aliances per a l’èxit educatiu “MAGNET.

Aliances per a l’èxit educatiu” és un programa que involucra centres educatius i institucions de referència en projectes educatius innovadors i de qualitat que aplega 33 centres amb un total de 10.168 alumnes i 1.107 docents de 20 municipis de tot Catalunya. L’objectiu és acompanyar els centres educatius en el desenvolupament de projectes portats a terme en aliança amb una institució d’excel·lència. Magnet és un programa impulsat conjuntament pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Jaume Bofill i l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, en col·laboració amb ajuntaments com és el cas de Mataró, que també compta amb una altra aliança Magnet, la de l’Escola Peramàs amb el CREAF. Les institucions que hi participen són institucions capdavanteres en un camp de coneixement específic (ciència, tecnologia, disseny, art, comunicació audiovisual, etc.) que tenen un compromís educatiu amb la societat, i una gran capacitat de transferir innovació i coneixement.

El TecnoCampus ha signat un conveni de col·laboració amb InterSystems, una de les principials empreses a nivell mundial de tecnologia i sistemes software en el camp del desenvolupament, desplegament, integració i interoperabilitat de sistemes d’informació, i capdavantera en el sector sanitari. Els estudiants del Grau en Enginyeria Informàtica i Sistemes d’Informació podran rebre formació i usar aquest software amb l’objectiu que quan acabin els estudis en tinguin coneixement i això sigui un element valorable en el seu currículum.

D’aquesta manera, el TecnoCampus reitera la voluntat de treballar amb plataformes tecnològiques d’alt nivell, ja que Intersystems és una de les principals empreses d’integració d’operabilitat i és líder en el sector sanitari, en especial en els hospitals de Catalunya, on molts funcionen amb el seu software.

El coneixement d’aquests sistemes informàtics ofereix un salt qualitatiu en el perfil professional dels estudiants i promou la seva ocupabilitat a nivells molt alts. Actualment hi ha pocs professionals del sector informàtic amb coneixements en aquest àmbit. Gràcies a aquest conveni s’inicia una col·laboració on Intersystems facilita tant el software com personal tècnic de suport perquè els estudiants del TecnoCampus puguin utilitzar-lo. S’anirà implementant en la docència dels estudiants de 3r i 4rt curs del grau de manera paulatina.

La col·laboració amb InterSystems també inclou altres activitats: tutories de TFG’s, pràctiques a Intersystems o en els seus partners i hospitals.

El TecnoCampus convoca la 10a edició de les Beques tecnoCampus, destinades a fer front al pagament dels preus dels crèdits matriculats i a despeses no relacionades amb la prestació de serveis acadèmics, com per exemple l’adquisició de materials didàctics, manutenció o desplaçaments. Aquests ajuts estan adreçats a estudiants de nou accés, matriculats per primera vegada en el curs 2022/2023 del primer curs íntegre d’uns estudis universitaris de grau, així com també haver estat assignats a la preinscripció universitària de la convocatòria de juny. 

El programa compta amb una dotació total de 30 beques de diferents imports (2.500€, 3.500€ i 5.000€), per a períodes anuals acadèmics i fins a assolir els crèdits necessaris per a l’obtenció del títol, és a dir, que es poden renovar curs a curs.

La sol·licitud es realitzarà online a través d’un formulari que estarà obert a partir del dia  25/04/2022 i fins el dia 24/05/2022 a les 14 hores, on s’haurà d’adjuntar tota la documentació requerida a les bases de la convocatòria. Aquests ajuts es resoldran abans de la finalització del període de la preinscripció universitària. 

Per altra banda, s’ha obert la convocatòria de beques d’ajut a la matrícula als esportistes que estiguin desenvolupant activament la competició esportiva en clubs adherits al Club Esportiu TecnoCampus per al curs 2022-23 i vulguin cursar estudis universitaris de Grau. El programa compta amb una dotació total de 6 beques de 1.500€ renovables per períodes anuals acadèmics i fins a assolir els crèdits necessaris per a l’obtenció del títol, sempre i quan es doni compliment de tots els requisits establerts a les bases de la convocatòria. La  sol·licitud es podrà tramitar en línia de l'1 de setembre al 14 d'octubre de 2022 a través de l’aplicació eSecretaria dels estudiants, és a dir, un cop feta la matrícula. 

També es poden consultar altres beques ajuts -tant propis com d’altres institucions i administracions- i sobre bonificacions i préstecs per finançar la matrícula que es posen a l’abast dels estudiants del TecnoCampus.

La comunitat d'empreses del parc creix amb tres noves incorporacions d'startups a la incubadora:

• Core Sys Health: Especialitzada en solucions de monitoratge de pacients per a quiròfans i UCI.
• Innolarva: Iniciativa promoguda per entitats de l’àmbit cooperatiu, que volen donar una resposta eficient, ecològica i socialment responsable a la gestió dels residus orgànics. 
• Winahost: Agència Digital dedicada a la gestió d’apartament turístics, escalable i amb clara vocació global.

A més a més, s’han instal·lat tres noves empreses a l'edifici TCM2, totes dues ubicades a la planta 2:

• EVO Training Institute : ajuda els professionals sanitaris a desenvolupar i perfeccionar habilitat i competències en les tasques diàries de la cura de pacients, principalment les relacionades amb la mobilització i la contenció terapèutica.
• VI Limitronic: ofereix solucions per a la impressió digital en línia de l’embalatge de producte acabat.
• Epinium: ajuda marques i agències a incrementat les seves ventes a Amazon.

El passat 8 d’abril va tenir lloc al Teatre Monumental de Mataró la 67a edició de la Nit de l’Esport. Una de les novetats d’aquesta edició va ser la categoria de l’esport universitari on es va reconèixer la millor esportista a nivell individual i també al millor equip universitari. Aquests premis són fruit d’un conveni signat entre l’Ajuntament de Mataró i el TecnoCampus per la promoció esportiva entre els estudiants.

En aquesta nova categoria els guanyadors en la categoria d’equips han estat l’equip de futbol sala i l’equip masculí de futbol 11, tots dos del TecnoCampus i sots-campions de Catalunya. A nivell individual, la guanyadora ha estat la judoka Noelia Jardo, campiona de Catalunya Universitària i tercera als campionats d’Espanya Universitaris.

La jugadora de waterpolo del Centre Natació Mataró, Anni Espar, és la millor esportista de Mataró de l’any 2021. Espar va ser nomenada 2a millor jugadora d’Europa del 2021 i va ser escollida en l’equip ideals dels Jocs Olímpics de Tòquio on va aconseguir la plata i MVP de la Divisió d’Honor Femenina de Waterpolo. A més del premi a la millor esportista 2021, durant la Nit de l’Esport s’han entregat fins a 80 premis entre trofeus, diplomes i mencions especials als esportistes més destacats de cada categoria.

El president de Renfe, Isaías Táboas, l’alcalde de Mataró, David Bote i el director general del TecnoCampus, Josep Lluís Checa, han signat l’acord de col·laboració per posar en marxa l’antena de TrenLab a Catalunya, que s’ubicarà a les instal·lacions del TecnoCampus de Mataró. La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, ha presentat avui el projecte.

Renfe, l'Ajuntament de Mataró i el TecnoCampus col·laboren en aquesta iniciativa per desenvolupar solucions i projectes d'innovació ferroviària juntament amb membres de l'ecosistema innovador (startups), dins de les instal·lacions del TecnoCampus, per aprofitar i potenciar recursos empresarials , docents i metodològics, amb la finalitat d'establir el primer node de la xarxa Antena de TrenLab. L’espai on es durà a terme l’activitat s’habilitarà al llarg del 2022 en un local de 400m2 situat en un dels edificis del parc tecnològic.

El projecte s'articula com una prova pilot que permetrà a Renfe la possibilitat de desenvolupar una estratègia de llarg recorregut per ser implantada a tot el territori, mitjançant una xarxa d'antenes especialitzades en solucions i tecnologia aplicades al sector. La ubicació específica al parc tecnològic de Mataró, afegida a l'estreta vinculació ferroviària de la ciutat, converteix aquesta iniciativa en una oportunitat de col·laboració per desenvolupar nous projectes d'impuls per a la innovació.

L'establiment de l'Antena de TrenLab dins l'entorn del TecnoCampus permetrà a Renfe a la creació d'un ecosistema d'innovació oberta centrat en l'emprenedoria en tecnologies aplicades a la mobilitat, el transport i la logística. Les activitats que es desenvoluparan seran:

• Suport a l'emprenedoria en l'àmbit estratègic i de negoci de Renfe.
• Vigilància de la tecnologia en els àmbits d'interès de negoci de Renfe.
• Ubicació d'un hub d'acceleració de TrenLab amb espai de coworking per als membres de l'ecosistema innovador del programa i l'equip d'innovació de Renfe.
• Integració de l‟Antena TrenLab dins del programa d’activitats d’incubació i acceleració, formació i sensibilització de TecnoCampus.
• Disseny programes de mentoring, formació i acceleració. • Facilitar capacitat de desenvolupament de projectes en col·laboració amb centres universitaris i grups de recerca.
• Oferir accés a laboratoris, incubadores o centres d’innovació.
  
  Per part de l'Ajuntament de Mataró, es participarà en el foment de la integració ciutadana d'aquesta iniciativa, amb la possibilitat de crear living labs que comprometin la ciutadania amb les solucions obtingudes i facilitarà el desenvolupament de proves urbanes al municipi que afavoreixin la implantació de les solucions de mobilitat creades.
  
  Aquesta és la primera de tot un seguit d’iniciatives que pretenen estendre l’èxit de TrenLab a més àrees del territori per tal de poder apropar els avantatges i el recolzament de Renfe a aquest entorn. Des de 2018, Renfe lidera el programa TrenLab, per a l’acceleració de start-ups on té com a objectiu fomentar la innovació oberta per la millora de solucions de mobilitat ten el sector ferroviari espanyol, basant-se en la necessitats de trobar solucions innovadores i àgils davant el nous reptes. Des del seu inici, TrenLab ha comptat amb l’interès de més 900 startups, i ja ha accelerat dotze startups, que en conjunt han rebut en rondes de finançament una suma de més de 16,5 milions d’euros i han generat 121 llocs de treball, a més de desenvolupar dos projectes pilot amb Renfe.

El Fòrum Talent de Turisme és la trobada anual en  què diverses empreses s’acosten a les aules per buscar talent entre els estudiants del doble grau en Turisme i AdE. Enguany, s’ha pogut recuperar la presencialitat, i quatre empreses han resolt les qüestions plantejades pels estudiants al voltant de les opcions laborals en el sector turístic. Beatriz Camps (Hotusa) i Domingo Valero (Enterprise), han exposat allò que busquen les empreses multinacionals i la diversitat de posicions i llocs de treball que ofereixen. Alba Roca (Turijobs) ha exposat quins són els perfils més demanats i ha posat èmfasi en les soft skill, aquelles habilitats que, al cap i a la fi, et poden diferenciar en una entrevista de feina. Finalment, Joan Sanmarti (Exum) ha exposat com una start-up tecnològica pot créixer en el sector traveltech i els motius pels quals les noves tecnologies són una pedra angular en els estudis en turisme.

Els participants han coincidit que l’acceleració en la digitalització de moltes àrees vinculades amb l’hosteleria, els allotjaments, els viatges, ... fan que aquells perfils capaços de combinar la passió i els coneixements del sector turístic amb un domini de les TIC siguin perfils molt demanats. Aquesta visió encaixa amb iniciatives com la creació del clúster TIC Turisme, el passat dia 28 de març, format per 24 empreses que facturen 253 milions d’euros en el sector traveltech. En paraules dels quatre representants de les diferents empreses, “la combinació de turisme i empresa fa que aquest perfil sigui molt valorat des del sector”. De fet, la necessitat de talent qualificat en l’àmbit del turisme va ser un dels elements destacats a la jornada, cosa que posa en valor els estudis en Turisme i AdE que es poden cursar al TecnoCampus, i que són clau per la transformació del sector.

El TecnoCampus posa en marxa una nova edició del programa de suport a la internacionalització Go Global, amb un ventall de serveis a mida de les empreses per impulsar les seves vendes internacionals. 

Com a novetat, enguany, el Go Global inclou dos itineraris, que s'inicien aquest mes de maig, adreçats a a startups i pimes que vulguin iniciar les seves vendes internacionals o que tinguin poca experiència exportadora, així com aquelles que vulguin activar nous canals online per ampliar la presència digital.  

Aquests itineraris són gratuïts i pretenen ajudar les empreses del Maresme a vendre a l’exterior amb una metodologia pautada per professionals experts en internacionalització: per una banda, l’itinerari “iniciació a l’exportació”, pensat per definir l’estratègia internacional i treballar aspectes claus a tenir en compte per sortir i seleccionar els mercats prioritaris. I, de manera complementària, el servei “venda digital internacional”, que prepara per iniciar o ampliar les vendes a través d’internet.

La metodologia emprada combina l’acompanyament per part de l’equip tècnic del TecnoCampus amb un programa de capacitació per preparar les empreses a sortir a l'exterior amb més probabilitats d’èxit. A més a més, les empreses també podran comptar amb fins a 10 hores d’assessorament personalitzat expert . Les empreses interessades poden consultar el detall de tots els serveis i inscriure-s'hi a la web del programa. 

 El TecnoCampus també posa a disposició de les empreses la seva xarxa de partners internacionals, per prospectar i explorar nous mercats, amb el suport dels socis locals del país de destí.  

 A més a més, durant tot l’any, com a complement a aquests serveis, les empreses també podran participar en sessions de sensibilització i formació sobre eines i recursos per a la internacionalització, així com jornades d’oportunitats de negoci de diferents mercats. 

Circular Economy Club Barcelona va reunir actors clau dels sectors públic i privat a Barcelona Circular City amb la finalitat de promoure sinergies i contribuir a la recuperació econòmica, circular i resilient de la ciutat. Durant la primera jornada es va celebrar una trobada digital sobre les oportunitats econòmiques i casos d'èxit de l'economia circular; i en la tercera jornada es van posar en marxa una sèrie de tallers amb l'objectiu de consolidar BCC com una plataforma col·laborativa per a accelerar la transició de la ciutat cap a una economia circular.

Els tallers es van organitzar des de la perspectiva de quatre grans àrees: Indústria alimentària, mobilitat, construcció, i moda i tèxtil. Es va treballar en col·laboració per a identificar solucions circulars per a la ciutat i es van identificar nous desafiaments provocats per la pandèmia, coordinats per les professores Sònia Llorens i Marian Buil.

Durant tota la jornada es van treballar els desafiaments del sector, on els participants van poder conjuminar esforços i definir idees per a establir les bases per a una moda més circular i sostenible a Barcelona. En aquest taller sectorial van participar-hi, entre altres, representants d’Agència de Residus de Catalunya, Barcelona Activa, Desigual, LEITAT Technological Center, Matex 05, Solidança, Triturats la Canya, Col&Bri Partners, Filatures Ferre.

Entre els quatre tallers es van identificar més de 80 solucions i estratègies que ara estan disponibles en un informe descarregable de manera gratuïta. S'espera que aquest informe sigui una eina per a tots els actors de la ciutat i que fomenti la inspiració i sobretot, l'acció. BCC 2021 va tenir lloc durant la Circular Cities Week, l'esdeveniment global organitzat pel Circular Economy Club en ciutats de tot el món. Entre els socis de BCC 2021 es troben Barcelona Activa, Eco Intelligent Growth, S.L., inèdit, FACTUAL i el TecnoCampus.

La directora de l’Escola Superior de Ciències de la Salut va donar la benvinguda a tots els assistents convidats i posteriorment va presentar el projecte en termes generals. A continuació, va introduir a la investigadora Marie Carey de l’Institut Tecnològic Waterford d’Irlanda (Institució sòcia), qui es va connectar via videoconferència on va parlar sobre la gestió de l’estrès “CBT” durant les pràctiques dels estudiants d’infermeria. Seguidament, les investigadores principals del projecte, Carme Rosell i Ester Mateo, van realitzar diverses presentacions, entre d’elles, donar a conèixer les darreres actualitzacions de la aplicació mòbil SSTeMM, un manual dirigit als tutors clínics, recursos i material digital (infografies i vídeos) complementari per avaluar i ajudar a gestionar l'estrès i la salut mental dels estudiants del grau en infermeria a Europa treballats aquest darrer temps.

Al llarg de tot el matí es van presentar resultats preliminars de l'enquesta realitzada en 3 països europeus sobre el nivell d'estrès dels estudiants d'infermeria, en la qual han participat gairebé 600 estudiants. Després d’una breu pausa, es va oferir una formació destinada a les professionals d’infermeria, on van tractar temes com referents a la utilització de la aplicació, els recursos disponibles i la aplicabilitat. Una vintena de professionals de la salut ens van acompanyar. La trobada va servir per rebre feedback de les eines aplicades i debatre possibles millores a tenir en compte en aspectes específics de l'app.

Més informació.

La pel·lícula, rodada a Màlaga, Madrid, Barcelona i Anglaterra l’any 2020, aprofundeix en un dels casos més mediàtics de l’Estat espanyol. L’any 1999, la jove de 19 anys Rocío Wanninkhof va ser assassinada. Dolores Vázquez, exparella de la seva mare, ingressà a la presó sense proves sòlides que demostressin la seva culpabilitat. Influïda per una forta campanya discriminatòria, l’opinió pública espanyola vol trobar un culpable. Quan el 2003 apareix el cos sense vida d'una altra adolescent, Sonia Carabantes, la policia atrapa el veritable assassí. “El caso Wanninkhof-Carabantes" és una aposta fílmica que cobreix les múltiples perspectives del cas: judicial, política, mediàtica i de gènere.