Que estàs buscant?
El Comitè Acadèmic del TecnoCampus ha informat la comunitat educativa que el segon trimestre del curs 2020-2021 s'haurà d'iniciar, previsiblement, amb la presencialitat limitada a les pràctiques que es fan en espais tècnics i laboratoris, a més d'activitats de petit format com seminaris o tutories.
Catalunya no va entrar el passat dilluns 7 de desembre al tram 2 del “Pla d’obertura progressiva d’activitats”, ja que les autoritats sanitàries van considerar que no es reunien les condicions epidemiològiques per fer-ho. Això fa pensar que difícilment el 7 de gener s'assolirà el tram 4, que és el moment en què les universitats podran tornar a la presencialitat.
El Comitè Acadèmic ha reiterat la voluntat del TecnoCampus de retornar a la presencialitat de la docència el més aviat possible, ja sigui de la manera tradicional o seguint el model híbrid presencial i virtual en el cas que encara persisteixin restriccions. Sigui com sigui, la institució està preparada per garantir una docència de qualitat i per acompanyar els estudiants amb les millors condicions en el seu procés d’aprenentatge.
Recentment, Sycai Medical ha estat reconeguda com el millor projecte amb impacte social en els Premis Creatic, organitzats pel TecnoCampus i l'Ajuntament de Mataró.
El premi està dotat amb 6.000 euros i estada bonificada en la incubadora del parc empresarial del TecnoCampus. La companyia també va participar en l'edició d'aquest any del programa StartHealth per a startups de salut.
Sycai Technologies és una empresa especialitzada a oferir solucions de visió artificial que apoderin al personal sanitari, principalment als radiòlegs, encara que tenen algun projecte per a altres professionals.
“Creiem que la tecnologia ha de servir abans de res per a millorar la vida de les persones. En un any com aquest hem estat molt conscients de l'importants que són els nostres sanitaris. Volem oferir-los eines que els permetin ajudar als pacients i millorar la seva qualitat de vida”, afirma Sara Toledano Sáez, CEO de l'empresa. Juntament amb Javier García López (CTO), Júlia Rodríguez Comas (CSO), i Julia Arribas Anta (Medical Advisor) lideren aquesta companyia que, a més d'ajudar en el diagnòstic de malalties, també prediu l'evolució dels pacients.
Sycai Medical és una aplicació que ajuda els radiòlegs a detectar lesions que poden ser precursores de càncer de pàncrees i les classifica en funció de la seva probable evolució.
“És un programari que s'integra en els sistemes de l'hospital per a estalviar temps als radiòlegs i ajudar-los a extreure informació dels TACs i ressonàncies de manera senzilla”, apunta Toledà.
Aquest dijous 17/12/2020, a les 16h, segueix online pel canal de YouTube del TecnoCampus la presentació del projecte Demola.
Demola Catalunya té com a finalitat incorporar de manera sistemàtica les eines d’innovació oberta per tal d’afavorir un canvi de mentalitat que permeti, d’una banda, la connexió entre l’acadèmia i el sector productiu i econòmic, així com la creació d’ocupació i la incorporació d’activitats innovadores en les pimes.
El programa es desenvoluparà inicialment amb una prova pilot que es farà durant aquest curs 2020-2021 al Tecnocampus amb la voluntat d’estendre’s a tot Catalunya en edicions posteriors. Per impulsar aquest projecte, el Govern de la Generalitat, mitjançant la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement, ha confiat en la plataforma Demola, una metodologia avalada internacionalment en l’àmbit de la innovació oberta entre universitats i empreses que ja està implementada a 18 països.
L’objectiu del llançament d’aquest pilot és testejar aquesta metodologia de cocreació, identificar les bones pràctiques i assentar les bases per a un desenvolupament posterior del programa a tot el sistema universitari català. El model Demola proporciona les eines i els processos de cocreació per adoptar un model d’innovació col·laborativa on el talent i la motivació dels estudiants universitaris permet oferir respostes innovadores als reptes plantejats per empreses i organitzacions.
En el marc del projecte pilot, es crearan una desena de grups de treballs als quals se’ls plantejaran reptes de partida que es corresponguin a les necessitats del teixit industrial de l’entorn del Tecnocampus i que s’alineïn amb les estratègies europees de transició energètica i digital, sostenibilitat i intel·ligència artificial.
El model Demola
La plataforma Demola va ser creada a la regió de Tampere (Finlàndia) el 2008 i, al llarg d’aquests dotze anys s’ha estès per universitats de tot el món. Actualment, proporciona l’expertesa de la implementació del seu model a 18 països diferents i ha posat en contacte més de 50 universitats, 750.000 estudiants i centenars d’empreses de tot el món. Aquest programa ha estat reconegut per l’OCDE i per la Comissió Europea com un dels programes d’innovació oberta per universitats més potents i de major impacte.
En motiu de les setmanes d'exàmens finals del primer trimestre d'aquest curs 2020-21, la Biblioteca obre les portes amb limitació d'horaris, aforament i serveis, fins al 21 de desembre.
L’horari és de dilluns a divendres de 9:30 a 14 hores i de 15 a 18 hores.
L’accés a la Biblioteca es fa pel Carrer Tordera i és exclusiu per la comunitat universitària. Cal mostrar la identificació del TecnoCampus al taulell de la Biblioteca.
L'entrada i ocupació es realitza presencialment sempre i quan hi hagi lloc; també amb cita prèvia a través del formulari de la web o via telefònica. Es poden ocupar les sales generals en un 50% de l'aforament i els espais d'estudi són d'ús individual i amb preferència per al professorat. No està permès el treball en grup ni asseure's de costat, s'han d'utilitzar només les cadires i taules marcades com a disponibles. Les sales d'ordinadors i les impressores romanen tancades.
L'accés a les prestatgeries està restringit al personal de la Biblioteca i cal sol·licitar els llibres al taulell. Un cop consultats, es deixen al carro en quarantena durant 48 hores.
El servei de préstec, devolucions i PUCs funcionen amb normalitat però amb algunes limitacions de quarantena. Podeu accedir alsserveis en línia, a través de l’eCampus dins de «Serveis del campus» en l’apartat Biblioteca/CRAI pots accedir des de casa a les bases de dades i al servei d’obtenció de documents, per demanar articles a revistes no disponibles a les bases de dades i també al Repositori digitaldel TecnoCampus a través de la pàgina web de la Biblioteca.
L’ús de la mascareta és obligatori durant tota l’estada a la Biblioteca.
L'accés als lavabos està obert només per als usuaris que romanguin a la Biblioteca en aquell moment, la màquina d'aigua està fora de servei.
Cal seguir les intruccions de senyalètica i mantenir les distància de seguretat per al correcte flux d’entrada i sortida de la Biblioteca, com per l’espera al taulell.
Podeu consultar el Protocol de Reobertura de les portes de la Biblioteca-CRAI a aquí.
Per a més informació i/o suggeriments, podeu adreçar-vos a biblioteca@tecnocampus.cat.
El professor de l''Escola Superior Politècnica Marcos Faúndez Zanuy ha participat en el tribunal avaluador de la tesi doctoral titulada "Strengths and Weaknesses of Gait Recognition", defensada per l'estudiant Pablo Fernández López en el departament d 'enginyeria elèctrica, electrònica i automàtica de la Universidad Carlos III de Madrid. Els directors de tesi han estat Raúl Sánchez Reíllo i Judith Liu Jimenez Aquest treball s'emmarca en la mateixa línia del grup de recerca en Tractament del senyal i dades del TecnoCampus. A causa de la pandèmia, la defensa estat online amb presència de públic, directors de tesi, i els tres membres integrants del tribunal. La defensa es va dur a terme el dimecres 25 de novembre de 2020
El TecnoCampus organitza demà de manera virtual la segona Trobada d'Economia Social, dedicada aquest any a "La compra pública responsable: reptes i oportunitats pel sector de l'economia social". Comptarà amb la presència de Sergi Morales, regidor d'ocupació i empresa de l'Ajuntament de Mataró, i de Santiago Lesmes, expert en contractació pública responsable. El moderador serà el professor Ismael Hernández, professor coordinador de la Càtedra d'Economia Social?.
El Consorci Sanitari del Maresme (CSdM) i l’Escola Superior de Ciències de la Salut del TecnoCampus, adscrita a la Universitat Pompeu Fabra, impulsen un curs pioner dirigit als professionals sanitaris de l´àmbit geriàtric del Maresme que té com a objectiu proporcionar-los coneixements i eines per millorar la capacitat d´atenció a la gent gran davant del COVID-19. El curs formarà principalment en el cribratge, valoració i/o intervenció de la insuficiència respiratòria, però també en les síndromes geriàtriques, la malnutrició, la deshidratació i la disfunció deglutòria i la rehabilitació posterior de l’estat funcional.
A més de les mesures obligatòries en vigor per a la gestió de la pandèmia a les residències, els promotors del curs consideren que els professionals d’aquests centres podran aprofitar millor els recursos i prendre millors decisions si disposen de més formació específica. “Per aquest motiu, dins de la nostra política d’abordatge integral de la malaltia, hem cregut necessari posar en marxa aquest curs intensiu i fer tantes edicions com siguin necessàries per arribar a totes les residències de la comarca” explica Ramon Cunillera, gerent del Consorci Sanitari del Maresme.
El curs, dirigit al personal d’infermeria, responsables higienicosanitaris, auxiliars d’infermeria, auxiliars de gerontologia i fisioterapeutes, és pioner a tot el país i podria ser un model escalable a tot Catalunya. “Sense entrar en el debat de si les residències han de ser considerades centres sociosanitaris, creiem imprescindible davant de l’emergència sanitària que estem vivint, facilitar eines al personal geriàtric sobre temes tan importants com la forma de detecció de la insuficiència respiratòria o les diferents modalitats de l’oxigenoteràpia”, afirma Pere Clavé, director acadèmic, de recerca i d’innovació del CSdM.
El curs serà impartit per professionals del sector sanitari i acadèmic que han estat en primera línia lluitant contra la malaltia. "Els professionals de les nostres residències necessiten aquest tipus formació. Hem de posar a la seva disposició el rigor i l'excel·lència acadèmica lligada a l'experiència professional dels nostres/as sanitaris/as i, en aquest sentit, el compromís de els/as professors/as del curs és digne de lloar" comenta Manuel Garnacho, director de l'Escola Superior de Ciències de la Salut del Tecnocampus.
Aquest curs s’emmarca en la campanya “+ Salut x a un futur millor: superem junts la Covid al Maresme” que impulsa el CSdM per lluitar contra aquesta malaltia a la comarca, i que forma part del programa Impulsem la recerca.
La Nit de l'Emprenedoria 2020 va canviar ahir de format i es va convertir en una gala televisiva retransmesa per Mataró Audiovisual i en directe pel canal de YouTube del TecnoCampus, l’entitat organitzadora juntament amb l’Ajuntament de Mataró. Només un representant de cada empresa premiada va accedir al recinte del Foyer, per ser entrevistat en directe per la periodista, Elisenda Pineda, que va conduir l’acte des d’un Auditori buit que, en altres anys i en cites com la d’ahir, s’omple de gom a gom.
El premi amb major dotació de la nit (el Creatic a la millor iniciativa empresarial en l’àmbit de la tecnologia i la innovació, dotat amb 12.000 euros i una estada bonificada a la incubadora durant un any) va recaure en Gau3di, una empresa puntera i innovadora que porta la manufactura additiva de metall (MAM), coneguda com a impressió 3D metàl·lica, a la indústria dels motlles. L’encarregat de recollir el guardó en nom dels premiats va ser Adrián Roca, que lidera el projecte amb Daniel Flor i Pere Ferrer. Sycai Medical, el projecte d’un assistent que ajuda els radiòlegs en el diagnòstic i seguiment automàtic de lesions precanceroses abdominals, es va endur el premi al millor projecte amb impacte social (6.000 euros i estada bonificada a la incubadora. El van presentar Júlia Rodriguez, Javier García, Julia Arribas i Sara Toledano, i va ser aquesta última que va ser entrevistada en directe.
Pel que fa al Creatic a a la millor iniciativa liderada per dones, va recaure en Enigmas Tour, presentat per Anna Biosca, Isabel Vico (que va recollir el guardó) i Laura Agut. Dotat amb 6.000 euros i estada a la incubadora bonificada, aquest reconeixement es va lliurar el dia en què es commemorava el Dia Internacional de la Dona Emprenedora. La proposta d’Enigmas Tour és desenvolupar una app que permetrà als turistes conèixer una ciutat mitjançant un catàleg de jocs gratuïts, enigmes que es resoldran al llarg d’una ruta que passa pels llocs emblemàtics de cada ciutat.
Altres guardons de la nit van ser a l’emprenedoria universitària (Bizer Swimwear, presentat per les estudiants del doble grau en Administració d’Empreses i Gestió de la Innovació i Màrqueting i Comunitats Digitals Judith Fernández i Lidia Fernández) i al millor projecte emprenedor en l’àmbit de la formació professional (Prosystem, presentat pels alumnes Wilco Barranco, Guillem Garcia, Nemrod Pons i Ivan Ventura, de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró). Bizer Swimwear proposa una marca especialitzada en moda de bany ecològica reversible que permeti al consumidor escollir el material sostenible amb el qual es fabricarà la seva peça, minimitzant l’impacte mediambiental. Prosystem planteja un projecte de dispositiu de seguretat que permeti fixar les motocicletes estacionades a la via pública gràcies a una app que desbloqueja el cadenat.
El jurat dels Creatic també va voler fer ahir una menció especial al projecte B-Right, liderat per Álvaro Frias, per la seva capacitat d’aplicar la tecnologia, en concret la intel·ligència artificial, en l’àmbit de la salut mental.
Reconeixement al teixit empresarial
Durant la gala, es van projectar, enregistrats, els parlaments de l’expert en innovació Xavier Ferrás, que va destacar la importància d’iniciatives com els premis Creatic, que compleixen 20 anys, i el parc TecnoCampus, que en compleix 10, pel que tenen de motor d’innovació en el territori. Tambñe el regidor d’Empresa i Ocupació, Sergi Morales, i l’alcalde de Mataró, David Bote, van posar l’èmfasi en el reconeixement al teixit productiu de la ciutat per fer front a la pandèmia del COVID-19. També van fer breus intervencions a l’acte Eva Menor, presidenta de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç de la Diputació de Barcelona, i Joana Barbany, directora general de Societat Digital de la Generalitat de Catalunya.
Impuls dels mecenes
Com en les darreres edicions, els premis Creatic han comptat amb el mecenatge de diverses empreses i institucions. Són sis en total: Bytemaster (categoria platinum); FYR Legal, Minoryx Therapeutics i Banc Sabadell (categoria gold); Web Manager Service i Palobiofarma (categoria bronze). Amb el seu suport i el de diverses entitats públiques i privades, aquestes empreses fan possible la dotació econòmica dels premis, i mostren així el compromís amb emprenedors que fan els seu primers passos.
Els Creatic i la Nit de l’Emprenedoria són una iniciativa del TecnoCampus i l'Ajuntament de Mataró. A més de les empreses que actuen com a mecenes, hi col·laboren la Diputació de Barcelona, el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública i el d'Empresa i Coneixement de la Generalitat (mitjançant Catalunya Emprèn i ACCIÓ), el Grup d'Empreses de Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació de Mataró i Maresme (GENTIC), l’Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC), la Federació d'Associacions i Gremis Empresarials del Maresme (FAGEM), l’Associació Dóna`t un impuls, la Cambra de Comerç de Barcelona,Business Angels Network de Catalunya (BANC) i Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC).
El passat dilluns 16 de novembre, Ràdio TecnoCampus va participar com a membre de ple dret en l’assemblea de l’ARU (Asociación de Radios Universitarias), organisme al qual s’ha incorporat aquest any.
A l’assemblea es van presentar els projectes de col·laboració que impulsa l’entitat, com Euroconnexión, que consisteix en fer peces radiofòniques sobre les institucions polítiques europees; Solo Podcast, un canal de l’ARU a Radio Nacional d’Espanya; o la coordinació de WCRD o World College Radio Day, que seria el Dia Internacional de la Radio Universitaria a principis d’octubre.
Ara mateix, l’ARU compta amb 36 emissores universitàries associades, de les quals, juntament amb Ràdio TecnoCampus, quatre són catalanes.
El grup de recerca en Activitat Física, Rendiment i Salut (AFIRS) del TecnoCampus ha realitzat una recerca per a determinar els efectes de la suplementació amb nitrats en el rendiment esportiu i la seva associació fisiològica amb les respostes hormonals, metabòliques i mecàniques en atletes molt entrenats de CrossFit.
L'estudi demostra que els nitrats del suc de remolatxa incrementen el rendiment de les rutines gràcies al temps de recuperació entre exercicis. Els majors canvis percebuts en els nivells de cortisol després de la ingesta de suc de remolatxa podrien haver contribuït a aquest increment del rendiment activant mecanismes per a incrementar els substrats energètics en la musculatura fatigada.
L'estudi es va realitzar íntegrament en el Laboratori d'Activitat Física, Rendiment i Salut (LARS) del TecnoCampus i va sorgir d'un TFG de l'estudiant del grau de Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport Mario Ruiz Hermosel, realitzat en el curs acadèmic 2019-20. Aquest treball ha implicat un equip multidisciplinari en el qual han col·laborat els professors de l'Escola Superior de Ciències de la Salut del TecnoCampus Noemí Serra, Xavier Viñals, Manuel Gomis Bataller, Sergio Vilches-Saez i Manu Garnacho, a més de col·laboradors de la Universitat de Barcelona (Teresa Carbonell); de l'Hospital de Mataró (Eulogio Pleguezuelos) i del Campus Docent de Sant Joan de Deu (Lorena Molina).
El treball, titulat “Understanding the effects of beetroot juice intake on CrossFit performance by assessing hormonal, metabolic and mechanical response: a randomized, double-blind, crossover design” ha estat publicat en la revista indexada en la Web of Science “Journal of the International Society of Sports Nutrition”. En una revista de primer quartil amb un factor d'impacte de 5,025 i, actualment, és la revista nº6 en el rànquing de Medicina de l'Esport.
Hem entrevistat l’Adriana Collado, Alumni del TecnoCampus.
L’Adriana va estudiar el Grau en Ciències Empresarials, l’actual Administració d’Empreses i Gestió de la Innovació, i es va graduar tot just fa 10 anys, quan l’Escola Universitària del Maresme es traslladava al nou edifici del TecnoCampus.
Hem parlat amb ella de la seva dilatada experiència en el món laboral, i és que en només 10 anys al món laboral, ha treballat a empreses com Google, Rakuten o BlaBlaCar, i actualment és directora de màrqueting a l’empresa internacional Free Now.
Ens ha deixat alguns consells sobre sortides laborals per als estudiants de l’Escola Superior de Ciències Socials i de l’Empresa del TecnoCampus, però també d’altres generals sobre el seu pas per la universitat per a la resta d’estudiants del TecnoCampus.
Et vas graduar en Ciències Empresarials tot just fa 10 anys. Com recordes el teu pas per la universitat?
Vaig fer la diplomatura d’empresarials a la EUM (antiga ESCSET) i va ser una gran experiència, amb grans professors i un edifici molt especial al costat de la platja.
Si haguessis d’escollir un record del teu pas pel TecnoCampus, quin seria?
Hi ha tants que no em podria quedar amb un. Records a l'aula amb el professor Mariño, que ens enrecordem molt d'ell; al bar, que en aquell moment era el xiringuito de la platja; a la peixera de la biblioteca, on passàvem hores i hores preparant treballs i estudiant;... tots i cadascun d'ells van fer que gaudís la meva estada a la EUM, i que si tornés enrere repetiria.
Has tingut una trajectòria professional molt dilatada tot i fer només 10 anys des que et vas graduar: quina valoració en fas, també? Imagino que estàs satisfeta i orgullosa.
Tenint en compte que quan vaig començar la universitat no tenia clar què volia fer, crec que a poc a poc em vaig anar enfocant en el que em podia agradar. Estic molt contenta de la trajectòria que estic tenint i les oportunitats que se m’han donat a diferents empreses, on m’he pogut formar i aprendre cada dia.
Com recordes els primers passos com a graduada i quines diferències hi veus amb la teva feina actual?
Al principi, en no saber molt bé el que volia fer, vaig provar diferents departaments: finances, ventes... fins que vaig arribar al màrqueting. Quan comences, moltes vegades no tenim molt clar on volem arribar i mica en mica vas veient el que et va agradant. Actualment, tinc clar quin és el meu objectiu, on vull treballar, què vull fer i a quins sectors o empreses.
Tot i la trajectòria, com dèiem, ets una persona molt jove. Creus que el món laboral valora positivament a les noves incorporacions en el món del màrqueting?
Sí. El màrqueting evoluciona cada dia i s’ha d’estar actiu per entendre els nous canals i les noves eines que apareixen. Sobretot a la part digital els joves acostumem a donar una visió diferent, ja que hem crescut amb aquest canvi i acostumem a ser més actius en aquesta part.
Actualment ets la responsable de Màrqueting a Espanya de Free Now, una empresa internacional. Quines són les teves funcions i què és el que t’agrada més de la teva feina?
Sóc la responsable de l’estratègia de màrqueting (online, offline i pr), decisió de pressupostos i coordinació amb altres equips, tant locals com amb l’equip central, i de l’equip de màrqueting.
Realment m’agrada quasi tot el que faig, però el que més m’agrada es la part d’estratègia, pensar quines campanyes són les que millor poden funcionar i treballar amb les agencies i l’equip per aconseguir els objectius que ens proposem, de nous usuaris o recurrència dels usuaris actuals, i sobretot m’agrada la part d’analitzar les campanyes. Veure els resultats d’una campanya és un dels millors moments, tant si ha funcionat com si no; òbviament sempre és més satisfactori quan la campanya ha funcionat i has arribat als objectius.
Durant la teva experiència com a estudiant, vas marxar d’Erasmus a Dublín i també vas treballar al Regne Unit. Com d’importants van ser per a tu aquestes experiències? Què et van aportar? Ho agraeixes ara, en el teu dia a dia?
L’Erasmus va ser la millor experiència que he tingut a la vida! Sempre que algú que està a la universitat em pregunta si val la pena, hi contesto:“No ho dubtis!” No només per la part social, aprendre l’idioma o sortir del país, que per a molta gent és la primera vegada que viu sol, sinó que et dona una experiència i un aprenentatge que t’ajuda en el futur. Fa anys parlar anglès era un punt a favor, actualment tenir l’anglès com a idioma és indispensable.
Treballar al Regne Unit va ser una oportunitat per treballar a l’estranger, allà vaig estar a un departament de finances i és on em vaig adonar que m’estava equivocant enfocant la meva carrera a les finances, però va ser una gran experiència i vaig poder millorar l’idioma.
Crec que les dues experiències em van donar avantatge a les primeres empreses i a més vaig créixer a nivell personal.
Els nostres estudiants d’Ade i/o de Màrqueting també poden acabar treballant a empreses com Google o Rakuten. Què se sent quan reps una oferta d’una multinacional d’aquest prestigi?
El primer que sents és vertigen i respecte, i més quan acabes de sortir de la universitat. A mi em va passar amb Google, no tenia experiència en marquèting i va ser tot un repte. El més important és com enfoques aquesta oportunitat i fer-ho amb ganes per treure-li el màxim partit.
Recordo el meu primer dia a Google i a la primera reunió amb el meu cap em va dir: “Pren-te aquesta oportunitat no com una beca, sinó com que això per a tu serà un màster”, i quanta raó tenia! Treballar en aquestes empreses, si ho fas amb tota la teva energia, es converteix en un aprenentatge que t’ajuda a obrir les següents portes sens dubte.
Una de les empreses a les quals vas treballar és BlaBlaCar, coneguda per ser una empresa d’economia col·laborativa. Com funciona i què vas aprendre?
BlaBlaCar és una empresa a la que li tinc molt de carinyo. No només per l’equip que el forma, sinó també pel servei que donen a la societat. Qualsevol persona que vulgui anar d’una ciutat a una altra té l’opció de posar el seu cotxe a l’app i aconseguir passatgers i estalviar en el viatge, o bé o a la inversa, un passatger pot buscar una persona que fa el mateix viatge que ell i hi reserva una plaça.
A BlaBlaCar va ser la primera vegada que vaig començar a treballar el màrqueting offline, abans només havia estat enfocada a digital i mòbil. Durant el temps que vaig estar formant part de l’equip vaig poder afegir al meu coneixement la part offline, això va fer que em convertís en una especialista on era capaç de veure com una campanya podia aplicar-se a tots els canals.
Els estudiants que acaben els estudis universitaris s’enfronten en un món laboral cada cop més canviant i, en el cas d’empresarials, a un ventall de sortides professionals molt ampli. Quin consell o recomanació els hi fas?
Que provin! Que parlin amb gent que treballa en llocs de treball o empreses on els hi agradaria estar, que entenguin quin és el dia a dia de cada rol.
Jo vaig començar per finances perquè el que millor se’m donaven eren els números i la comptabilitat, i m’encantava, però quan em vaig veure treballant d’això em vaig adonar que no era el que volia per la meva vida professional. Mai hagués pensat que en el màrqueting hi havia tanta analítica i que seria la part de l’empresa que més m’agradaria.
Actualment formes part del Consell Alumni, que és una manera de seguir vinculat a la universitat. Consideres que és important seguir mantenint el vincle? Per què?
Crec que és bo i crec que és una forma d’ajudar als nous professionals. A més, els que estem ja en el món laboral podem ajudar a la universitat donant una visió del què busquem quan necessitem contractar.
I per acabar, pensant en el teu futur, quins reptes professionals tens per endavant?
Fa poc que vaig ascendir a Directora de màrqueting, per tant a curt/mig termini el meu repte està enfocat en el lideratge de l’equip. Crec que una de les coses més complicades és ser un bon manager, ja que no es tracta d’aprendre com funciona una eina o com optimitzar una campanya, és gestionar persones i això significa aprendre a treure el màxim de cadascuna d’elles i ajudar-los a créixer i a que es sentin realitzats. A llarg termini tinc clar que seguiré el meu camí com a “marquetiniana”, però he après que els reptes van apareixent poc a poc i de vegades fem un gir inesperat.