Presentació àmbit de recerca del grup

El grup GRACIS porta molts anys treballant en l’àmbit del envelliment, la dependència i les xarxes familiars. Fruit d’aquest treball s’han desenvolupat projectes, estudis d’investigació i tesis doctorals i més recentment s’ha creat la Càtedra D’Envelliment i Qualitat de Vida.

Aquest grup format per professionals de la salut i de l’àmbit social vol aprofundir en problemes molt prevalents en la nostra societat i trobar estratègies que ens ajudin a millorar l’estat de salut i la qualitat de vida de les persones.

A Espanya, l’evolució dels principals paràmetres demogràfics porta la societat cap a un envelliment progressiu de la població. Es preveu que per a 2060 persones majors de 65 anys representaran el 30% de la població i que una de vuit persones tingués 80 anys o més. Pel que fa a la projecció de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el 2066 hi haurà més de 14 milions de persones grans, el 34,6% de la població total que arribarà als 41.068.643 habitants. D'altra banda, l'esperança de vida en néixer arriba ja als 82,87 anys, sent les dones en els 85,58 anys i en els homes en els 80,08 anys. L’esperança de vida als 65 anys a Espanya és del 21,5% i a Europa del 20% (INE 2017).

Aquest canvi important en l'estructura demogràfica exerceix una gran pressió sobre sistemes que promouen un envelliment saludable, per la qual cosa cal trobar respostes que permetin mantenir la qualitat de vida i la independència funcional, reduint la morbiditat i la dependència. En aquest sentit, és important enquadrar aquesta transició demogràfica com un repte per als professionals de la salut per a les pràctiques educatives que promoguin un envelliment actiu i saludable.

El procés d’envelliment s’associa amb el desenvolupament de malalties cròniques, l’augment progressiu de la dependència i els canvis en les estructures familiars i socials. Tot i que l’associació entre l’edat i l’estat de salut és molt variable entre la població gran, la vellesa és l’etapa de la vida en què es fa més evident el deteriorament físic de les persones; Les discapacitats múltiples i els problemes relacionats amb la salut biopsicosocial fan que sigui difícil viure un envelliment positiu.

Davant d’aquest augment de l’esperança de vida, el propòsit dels professionals de la salut és endarrerir l’aparició d’aquestes malalties i promoure l’envelliment saludable augmentant l’esperança de vida lliure de discapacitat, promocionant la salut de les persones grans per tal que puguin viure amb autonomia i aportant a la societat.

Per altra banda els professionals de la salut i de l’àmbit social hem de ser innovadors a l’hora de fer un abordatge integral envers les persones grans i els recursos dels que disposem. Actualment, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) no només afecten la forma en què la societat està organitzada, sinó també la manera en què les persones es relacionen, treballen, es comuniquen, es comprenen i interactuen entre ells.

La salut digital té molts beneficis per incidir en el pacient, en l'assistència mèdica i en el sistema de salut. El pacient ofereix potència, satisfacció i millora de l’atenció estàndard mínima, l’accés remot, el benestar individual, la consciència i la resiliència de la salut. Les TIC constitueixen una eina innovadora, creativa i pedagògica que permet generar canvis en el procés de prevenció de malalties i promoció de la salut i el coneixement obre noves possibilitats en el desenvolupament d'estratègies educatives per a pacients amb malalties cròniques o amb factors de risc.

Per aquest motiu, i tenint en compte que el sistema sanitari s'enfronta a reptes significatius tant d'increment de la demanda d'atenció com d'escassetat de recursos disponibles, és necessari desenvolupar i avaluar noves intervencions i eines tecnològiques per tal de garantir una millor qualitat de vida per al pacient; i evolucionar cap una millor atenció més eficient i sostenible. Aquesta evolució es fa més rellevant i posa de manifest la necessitat de canviar mètodes de treball en els entorns sanitaris, models de cura de la salut i la formació d’estudiants i professionals de la salut utilitzant els mètodes d’aprenentatge més innovadors.

Aquest grup de recerca està directament lligat amb el Màster Universitari en Atenció Integrada en la Cronicitat i l’envelliment (MAICE) de la Universitat Pompeu Fabra i amb l’activitat que es desenvolupa al Centre de Simulació i Innovació en Salut de l’ESCST.

 

Dra. E. Cabrera
Coordinadora Grupo GRACIS

Investigadors dels grups

GRUP DE RECERCA CONSOLIDAT: ATENCIÓ A LA CRONICITAT I INNOVACIÓ EN SALUT. GRUP GRACIS

Coordinadora del grup: Dra. Esther Cabrera.
ORCID ID. : http://orcid.org/0000-0002-7353-0542
RESEARCHID: http://www.researcherid.com/rid/B-7591-2015

Numero d’expedient: 2017 SGR 944
Nom del grup: Grup de Recerca Atenció a la Cronicitat i Innovació en Salut (GRACIS)
Nom i cognoms del/de la coordinador/a del grup: Esther Cabrera Torres
Universitat o Institució de recerca: Fundació Tecnocampus Mataró Maresme (ESCST. Centre adscrit a la Universitat Pompeu Fabra)

Components del grup:

Dra. Carolina Chabrera

Dra. Carme Rosell

Dra. E. Mur

Dra. R. Sebio

Dra. Sandra Arco

Dra. Ester Mateo

Sra. Laura Curell (doctoranda)

Sra. Griselda Manzano (doctoranda)

Sra. Meritxell Puyané (doctoranda)

Sra. Mireia Carmona (doctoranda)

Sra. Esther Moral

Sra. Eva Diago

Dr. Carlos Martinez Gaitero

Dra. Montserrat Lamoglia

Dra. Esther Limón

Rebeca Marin (doctoranda)

Línies i projectes de recerca

Aquesta línia treballa l’àmbit de les malalties cròniques i la seva repercussió en la vida de les persones que les pateixen i els seus cuidadors.

Responsable: Dra. Esther Cabrera   ecabrera@tecnocampus.cat

Projectes en actiu

  • Màster en Atenció Integrada a la Cronicitat i l’Envelliment (MAICE). 60 ECTS  Escola Superior en Ciències de la Salut. Universitat Pompeu Fabra  (MAICE). Màster amb orientació cap a la recerca on els estudiants treballen en línies de recerca vinculades a les patologies cròniques i l’envelliment. Aquests projectes estan dirigits per membres del Grup i son preparatoris del que hauran de ser les futures tesis doctorals.
     
  • Càtedra Envelliment i Qualitat de Vida TecnoCampus (CEQV). En el context del TCM, el compromís de la transferència de coneixement ha estat un actiu indissoluble de les polítiques acadèmiques. La innovació, la recerca i la transferència són les claus amb les quals el TCM vol assumir el seu lligam amb el món de l’empresa i les institucions sanitaries. La CEQV vol impulsar la recerca en models d’atenció a les problemàtiques sobrevingudes i/o derivades de l’envelliment i en la millora de la qualitat de vida de les persones grans, mitjançant la creació i consolidació de grups interdisciplinaris i multidisciplinaris d’investigació i desenvolupament al voltant de les problemàtiques de salut  amb més morbiditat i prevalença.
     
  • Projecte Mataró Ciutat Cuidadora (MCC). MCC és un projecte centrat en les persones amb malalties cròniques, en situació de soledat i pobresa i que estan en el seu final de vida, donant eines i posant en valor la seva cura i la de les persones que estan al seu voltant. Un projecte que vol transformar la ciutat perquè esdevingui un lloc amable per a viure-hi. La Càtedra EQV es la encarregada de co-liderar aquest projecte amb investigadors el Grup GRACIS que dissenyen,  implementen i avaluen projectes en relació a l’envelliment saludable i els cuidadors familiars. Participen en aquest projecte MCC  l’ Ajuntament de Matar,  la Fundació Hospital, L’Institut Català de la Salut (ICS), Consorci Sanitari del Maresme i les Farmàcies de Mataró.
     
  • COROLife Program. Multidisciplinar Intervention study in older people at cardiovascular risk. L’objectiu general d’aquest projecte és avaluar l’eficàcia d’una intervenció psicoeducativa multidisciplinar portada a terme a la comunitat i el centre de l’activitat física, la nutrició i el suport social (Programa COROLife) a les persones més grans de 65 anys amb risc de malalties cardiovasculars . La Escola de Ciències de la Salut TecnoCampus (UPF), el Parc Sanitari Pere Virgili,  l’ Institut Català de la Salut i la Universitat de Vic desenvolupen conjuntament l'estudi.  Investigadors: Esther Cabrera, Carol Chabrera, Carme Rosell, Meritxell Puyané, Alba Pardo, Esther Limón, Anna Parrado, Montse Romero, Monica Mesas, Victoria Mazo , Crisitina Udina, Maria Bartolomé.    

 
Projectes desenvolupats

  • Projecte ADAC. Import concedit: 43.760€. Durada: des de/d’ 01/07/2013 fins a 30/06/2014. 2015-2016. Dotació econòmica 27.180 €.  Suport a la Dependència i l'atenció al cuidador. Estudi d'una intervenció psicoeducativa cuidadors de persones dependents. 2015-2016: Projecte ADAC. Ajuda a la Dependència i atenció al Cuidador. Estudi d'1 intervenció psicoeducativa a cuidadors de persones dependents. Projecte Finançat per La Caixa a la Convocatòria "Promoció de l'autonomia i l'atenció a la discapacitat i la Dependència 2015". Investigadora principal: Dra. Esther Cabrera. Investigadors: Dra. C. Chabrera, Carmen Rosell. Col·laboren Consorci Sanitari del Maresme i Fundació Maresme.

Responsable: Dra. C. Chabrera cchabrera@tecnocampus.cat

Projectes en actiu

  • Títol del projecte: Digital Toolbox for Innovation in Nursing Education (I-BOX). Entitat finançadora: Erasmus+. Key Action 2 - Cooperation for Innovation and Exchange of Good Practices. Coordinadores del projecte: Cabrera E, RN. PhD / Chabrera C. RN. PhD. Col·laboradors/es: Pajnkihar M – Štiglic G (University of Maribor, Faculty of Health Sciences, Slovenia), Pallauf M – Schulc EM (University of Health Sciences, Medical Informatics anf Technology –UMIT, Austria), Isotalo A (Turku University of Applied Sciences -Turku AMK, Finland). I-BOX és un projecte coordinat pel Grau en Infermeria de L’Escola Superior de Ciències de la Salut TecnoCampus on participaran  5 institucions d’educació superior que ofereixen estudis d’ infermeria a Eslovènia, Rússia, Finlàndia i Àustria. El seu objectiu principal és crear i desenvolupar materials audiovisuals d'accés obert, relacionats amb procediments i tècniques d’ infermeria en un entorn de simulació. I-BOX planteja afrontar els reptes de la formació i innovació en salut mitjançant l’aprenentatge virtual i potenciant el e-learning amb una visió integral i internacional de la formació en infermeria. El projecte té una durada de 36 mesos i inclou la mobilitat d’estudiants i professors dels 5 països.  Durada: 2019-2022. Import concedit 248.000€
  • STUDENT STRESS TRAINING e-Mobile Management. Entitat finançadora: Erasmus+. Key Action 2 - Cooperation for Innovation and Exchange of Good Practices..
  • SSTEMM està liderat per un equip de investigadors del Waterford Institute of Technology a Irlanda i participen a mes del TecnoCampus, Eslovenia, Alemania i  Irlanda. Aquest projecte liderat  a Espanya per la Dra. Rosell i la Dra.  Mateo té com a objectiu principal el desenvolupament d’una aplicació informàtica i material complementari per avaluar el estrès i la salut mental dels estudiants d’Infermeria dels països europeus. Està dotat amb 297.000€
     
  • Títol del projecte: The Use of Simulation in Nursing Education Programs. Durada: 20192020. Investigador/a principal: Dra. Carolina Chabrera i Dra. Esther Cabrera. Col·laboradors/es: N.Prlic, L.Serrant, B.Dobrowolska, R.Kane,  Christine Jackson, A.Sigurdardottir, J.Wells, A.Palese, M.Pajnkihar, M.Treslova, N.Kasimovskaya, J.Betlehem, E.Schulc
     
  • Títol del projecte: Efectivitat de la simulació d’alta fidelitat en la formació del Grau en Infermeria: Assaig Controlat aleatoritzat (RCT). Durada: 2018-2021. Investigador/a principal: Dra. Carolina Chabrera. Col·laboradors/es: Sra. Laura Curell (co-IP), Sra. Griselda Manzano, Sra. Eva Diago, Sra. Mireia Carmona, Dra. Carme Rosell. ▪ Títol del projecte: Aplicacions mòbils en salut utilitzades per professionals sanitaris durant la pràctica assistencial. Entitat finançadora: Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears – Filial del Maresme. Referència de la concessió: Convocatòria ajuts a la recerca 2016. Entitats col·laboradores: Escola Superior de Ciències de la Salut TecnoCampus. Universitat Pompeu Fabra. Corporació de Salut Maresme i la Selva. Import concedit: 3.000€. Durada: 2016-2020. Investigador/a principal: G.Manzano. Col·laboradors/es: Dra. Carolina Chabrera, Dr. Guillermo Paluzié, Sra. Mercè díaz, Sra. Ariadna Rius, Dra. Sandra Arco.

 
Projectes desenvolupats

  • Títol del projecte: Disseny i implementació de l’Avaluació Clínica Objectiva i Estructurada (ACOE) en Infermeria. Entitat finançadora: Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears – Filial del Maresme. Referència de la concessió: Convocatòria ajuts a la recerca 2014. Entitats col·laboradores: Escola Superior de Ciències de la Salut. Universitat Pompeu Fabra. TecnoCampus Mataró. Import concedit: 3.000 €. Durada: des del 2014 fins al 2015. Investigador/a principal: Dra. C. Chabrera. Col·laboradors/es: Sra. Eva Diago, Dra. Carme Rosell, Dra. Susana Santos, Sra. Vanessa Vicente i Dra. Esther Cabrera. 

Responsable: Dra. Raquel Sebio rsebio@tecnocampus.cat

  • Projecte:  Eficàcia de l’exercici aquàtic versus convencional en pacients supervivents de càncer de mama: projecte AQUAFIT. Investigador/a principal: Dra. Raquel Sebio. Col·laboradors: Dra. Esther Mur, Dra. Maria del Mar Vernet, Dra. Marta Coll, Sra. Anna Yuguero, Sra. Mariona Navarro. Finançament sol·licitat al Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya i a la Societat Catalano-Balear de Fisioteràpia. Començament previst de l’estudi: Novembre 2019

Responsable: Dra. Alba Pardo apardo@escs.tecnocampus.cat

  • Projecte: Moving towards healthier lifestyle: promoting physical activity at university. Investigador/a principal: Dra. Alba Pardo, Dra. Helena Hernández. Finançament sol·licitat a Ajudes a la investigació Ignacio H. de Larramendi. Inici previst: gener 2020.

Responsable: Sra. Meritxell Puyané mpuyane@escs.tecnocampus.cat

  • Projecte: Estudi de l’actitud dels i les estudiants dels Centres Universitaris Tecnocampus (Centres adscrits a la Universitat Pompeu Fabra) respecte la igualtat home-dona i la prevenció de la violència de gènere. Investigadors: Sra. M. Puyané, Dra. E. Cabrera, Dra. M. Vilalta, Dra. A. Fernández i Dr. E. Camón. Finançament sol·licitat a Observatori Social de “La Caixa”.

Hospital Clínic Barcelona. La Marató TV3 2014. Avaluació d'una informació innovadora informativa, formació i suport social INFOSA-DEM a cuidadors principals de persones amb demència en els seus domicilis. Estudi experimental. Investigadora principal: Dra. Adelaida Zabalegui. Hospital Clínic i Provincial de Barcelona - Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica. Investigadors: Dra. Esther Cabrera (Escola Superior de Ciències la Salut TecnoCampus-UPF), Ester Risco, Silvia Roura, Rosa Segarra, Esther Blat, Dra. Marta Navarro, Dra. Naiara Puy, Teresa Fusté (H. Clínic). Dotació econòmica: 133.751,25€ Tipus col·laboració: Elaboració del disseny, ajuda a la recollida de la mostra, suport metodològic

Grup de Recerca Infermera en Simulació de Catalunya i Andorra (GRISCA).
Tipus col·laboració: compartir projectes en l’àmbit del grup de recerca i nodrir el Grup GRACIS. Projecte en actiu: “Adaptación transcultural y validación en español de la escala KidSim Team Performance scale – Escala de Evaluación de la Actuación del Equipo”. Investigador Principal: Dra. Encarna Rodríguez. Equip investigador: Dra. Carolina Chabrera, Sra. Mariona Farrés, Dra. Montse Virumbrales, Dr. Jordi Castillo i Dra. Marta Raurell. Durada: 2017-2019 (en fase de difusió).

  1. Chacón C,  Bartolomé M, Font, Cabrera E. How to Undertake Aging in a Healthy Way: Changes and Opportunities. Aquichan 2019; 19(1): e1915. DOI: 10.5294/aqui.2019.19.1.5
     
  2. Diaz Gegundez M, Manzano Monfort G, Garcia Vilchez J, Gomez de Argila I. Implementación de una Aplicación móvil para trabajar con la Historia Clínica Electrónica de los pacientes en domicilio. Hosp a Domic. 2019 Jul 31;3(3)3:203.
     
  3. Gelabert, E., Gutierrez-Zotes, A., Navines. R., Labad. J., Puyané. M., Donadon, M.F., Guillamat, R., Mayoral.F., Jover, M., Canellas. F., Gratacós,. M., M. Guitart, M.,  Gornemann, I., Roca, M., Costas, J., Ivorra, J.L., Subirà, S., Diego, Y., Osorio, F.L., Garcia-Esteve, L., Sanjuan, J., Vilella, E. & Martin-Santos, R. The role of personality dimensions, depressive symptoms and other psychosocial variables in predicting postpartum suicidal ideation: a cohort study. Archives of Women's Mental Health. 2019. First Online: 04 December 2019. Doi: 10.1007/s00737-019-01007-w
     
  4. Casals, M. S., Chirveches-Pérez, E., Juvanteny, E. P., Puntí, N. N., Chabrera-Sanz, C.,  Casacuberta, M. S. Perfil y resultados del paciente frágil valorado por la Enfermera de Práctica Avanzada en un servicio de urgencias. Enfermería clínica. 2018; 28(6): 365-374.
     
  5. Cabrera E, Limón E, Font S,Palacios M, Mulet C, Bartolome M. Necesidades formativas percibidas al envejecer. Como afrontar un envejecimiento saludable. grupos focales. Index Enferm (Gran) 2018; 27(3):138-142
     
  6. Cano‐Plans, S., Lacueva‐Pérez, L., Cabrera, E., & Zabalegui, A. Knowledge expectations of orthopaedic patients. International Journal of Nursing Practice 2018; https://doi.org/10.1111/ijn.12639
     
  7. Copanitsanou P, Sourtzi , Cano S3, Cabrera E, Charalambous A, Katajisto J, Leino-Kilpi H, Papastavrou E, Valkeapää K, Zabalegui A, Lemonidou C. Empowering Education of Arthroplasty Patients' Significant Others in Three Southern European Countries. International Journal of Older People Nursing 2018 Sep;13(3):e12193. doi: 10.1111/opn.12193. Epub 2018 Mar 24.
     
  8. Costa, N., Wübker, A., De Mauléon, A., Zwakhalen, S. M., Challis, D., Leino-Kilpi, H., ... & Molinier, L. Costs of care of agitation associated with dementia in 8 European countries: results from the RightTimePlaceCare study. J Am Med Dir Assoc (JAMDA) 2018;19(1), 95-e1.
     
  9. Molina, L., Santos-Ruiz, S., Clavé, P., González-de Paz, L., & Cabrera, E. Nursing interventions in adult patients with oropharyngeal dysphagia: a systematic review. Eur Geriatr Med 2018; 9(1) 5-21.
     
  10. Farré, M., Kostov, B., Haro, J. M., Cabrera, E., Risco, E., Alvira, M., ... & Zabalegui, A. Costs and Burden Associated with Loss of Labor Productivity in Informal Caregivers of People with Dementia: Results from Spain. J Occup Environ Med. 2018 May: 60(5):449-456. doi: 10.1097/JOM.0000000000001229
     
  11. Granero‐Molina, J., Fernández‐Sola, C., Mateo‐Aguilar, E., Aranda‐Torres, C., Román‐López, P., & Hernández‐Padilla, J. M. Fundamental care and knowledge interests: Implications for nursing science. Journal of clinical nursing 2018; 27(11-12): 2489-2495.
     
  12. Granero‐Molina,J.,Mateo‐Aguilar, E. Conocimiento e interés: implicaciones metodológicas para la ciencia enfermera. Index de Enfermería 2018; 27 (1-2):47-51.
     
  13. Santos-Ruiz, Susana; Rosell, Carme; Chabrera, Carolina; Molina-Raya, Lorena; Cabrera, Esther. Desarrollo de un nuevo modelo de Practicum. Reto y oportunidad de formar en roles avanzados en el Grado de Enfermería. Index Enferm (Gran) 2017; 26(1-2):91-95
     
  14. Risco E ,  Zabalegui A, , Migue S, Farré M, , Alvira C, Cabrera E. Revisión del modelo Balance of Care en la toma de decisiones acerca del mejor cuidado para las personas con demència. Gac Sanit. 2017;31 (6):518–523
     
  15. Cano-Plans S, Lacueva-Pérez L, Cabrera-Torres E, Zabalegui A. Validación de la versión española de la escala: Expectativas y Conocimiento Recibido del Paciente Hospitalizado. Aquichan 2017; 17(3): 292-304. Doi:10.5294/aqui.
     
  16. Sutcliffe, C., Giebel, C., Bleijlevens, M., Lethin, C., Stolt, M., Saks, K., ... & Challis, D. Caring for a Person With Dementia on the Margins of Long-Term Care: A Perspective on Burden From 8 European Countries. J Am Med Dir Assoc (JAMDA) 2017 Jan;15(1):54-61.
     
  17. Copanitsanou, P., Valkeapää, K., Cabrera, E., Katajisto, J., Leino‐Kilpi, H., Sigurdardottir, A. K., ... & Lemonidou, C. Total Joint Arthroplasty Patients’ Education on Financial Issues and Its Connection to Reported Out‐of‐Pocket Costs—A European Study. Nurs Forum. 2017; Apr; 52 (2):97-106. doi: 10.1111/nuf.12171
     
  18. São Romão-Preto, L., Dias-Conceição, MdC., Martins-Figueiredo,T., Pereira-Mata, M.A., Barreira-Preto, P.M., Mateo-Aguilar, E. Fragilidad, composición corporal y estado nutricional en ancianos no institucionalizados. Enfermería clínica 2017; 27(6): 339-345.
     
  19. Risco, E., Cabrera, E., Alvira, C., Farré, M., Miguel, S. Zabalegui, A. (2016) . Risk factors related to the admission of people with dementia into a long-term care institution in Spain: an explorative study’, Ageing and Society 2016; Sep 28:1–20doi: 10.1017/S0144686X16000970
     
  20. S. Miguel, M. Alvira, M. Farré, E. Risco, E. Cabrera, A. Zabalegui, RightTimePlaceCare consortium. Quality of life and associated factors in older people with dementia living in long-term institutional care and home care. Eur. Geriatr. Med. July 2016; 7(4): 346-351
     
  21. Zabalegui A, Galisteo M, Navarro MM , Cabrera E. INFOSA intervention for caregivers of the elderly, an experimental study.Geriatr Nurs. 2016 Jul 29.  DOI: 10.1016/j.gerinurse.2016.06.001
     
  22. Risco E ,  Zabalegui A, , Migue S, Farré M, , Alvira C, Cabrera E et al. Aplicación del modelo Balance of Care en la toma de decisiones acerca del mejor cuidado para las personas con demencia. Gac Sanit. 2016. http://dx.doi.org/10.1016/j.gaceta.2016.07.006.
     
  23. Tucker, S., Brand, C., Sutcliffe, C., Challis, D., Saks, K., Verbeek, H., Cabrera E. ... & Soto, M. E. (2016). What Makes Institutional Long-Term Care the Most Appropriate Setting for People With Dementia? Exploring the Influence of Client Characteristics, Decision-Maker Attributes, and Country in 8 European Nations. J Am Med Dir Assoc (JAMDA) 2016 Jan; 15(1):54-61.
     
  24. Farre M, Haro JM, Kostov B, Alvira C, Risco E, Miguel S, Cabrera E, Zabalegui A. Direct and indirect costs and resource use in dementia care: A cross-sectional study in patients living at home. Int J Nurs Stud.  2016; 55: 39-49. doi:10.1016/j.ijnurstu.2015.10.012
     
  25. Koekenbier KLeino-Kilpi HCabrera EIstomina NJohansson Stark ÅKatajisto JLemonidou CPapastavrou ESalanterä SSigurdardottir AValkeapää KEloranta S. Empowering knowledge and its connection to health-related quality of life: A cross-cultural study: A concise and informative title: Empowering knowledge and its connection to health-related Appl Nurs Res. 2016 Feb; 29: 211-6.
     
  26. Dobrowolska B, McGonagle I., Kane R., Jackson Ch, MPhil R.,Kegl B., Bergin M., Cabrera E., Cooney D., Di Cara V.,, Dimoski Z., Kekus D., Pajnkihar M., Prlić N., Sigurðardóttir A., Wells J., Palese A. Patterns of clinical mentorship in undergraduate nurse education: a comparative case analysis of eleven EU and non-EU countries. Nurse Educ Today. 2016 Jan; 36:44-52. doi:10.1016/j.nedt.2015.07.010.