Fundació TecnoCampus
eCampus
Universitat Empresa
eCampus

Que estàs buscant?
Grups de recerca del TecnoCampus

Presentació

El grup GRACIS porta molts anys treballant en l’àmbit de l'envelliment, la dependència i les xarxes familiars. Fruit d’aquest treball s’han desenvolupat projectes, estudis d’investigació i tesis doctorals i més recentment, s’ha creat la Càtedra D’Envelliment i Qualitat de Vida.

Aquest grup format per professionals de la salut i de l’àmbit social vol aprofundir en problemes molt prevalents en la nostra societat i trobar estratègies que ens ajudin a millorar l’estat de salut i la qualitat de vida de les persones.

A Espanya, l’evolució dels principals paràmetres demogràfics porta la societat cap a un envelliment progressiu de la població. Es preveu que per a 2060 persones majors de 65 anys representaran el 30% de la població i que una de vuit persones tingués 80 anys o més. Pel que fa a la projecció de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el 2066 hi haurà més de 14 milions de persones grans, el 34,6% de la població total que arribarà als 41.068.643 habitants. D'altra banda, l'esperança de vida en néixer arriba ja als 82,87 anys, sent les dones en els 85,58 anys i en els homes en els 80,08 anys. L’esperança de vida als 65 anys a Espanya és del 21,5% i a Europa del 20% (INE 2017).

Les dones són majoritàries en la vellesa, superant en un 32,0% als homes. Aquest canvi important en l'estructura demogràfica exerceix una gran pressió sobre sistemes que promouen un envelliment saludable, per la qual cosa cal trobar respostes que permetin mantenir la qualitat de vida i la independència funcional, reduint la morbiditat i la dependència. En aquest sentit, és important enquadrar aquesta transició demogràfica com un repte per als professionals de la salut per a les pràctiques educatives que promoguin un envelliment actiu i saludable.

El procés d’envelliment s’associa amb el desenvolupament de malalties cròniques, l’augment progressiu de la dependència i els canvis en les estructures familiars i socials. Tot i que l’associació entre l’edat i l’estat de salut és molt variable entre la població gran, la vellesa és l’etapa de la vida en què es fa més evident el deteriorament físic de les persones; Les discapacitats múltiples i els problemes relacionats amb la salut biopsicosocial fan que sigui difícil viure un envelliment positiu.

També és cert que hi ha un altre factor relacionat amb la major esperança de vida de les dones. Viure més anys que els homes fan que tinguin una major probabilitat d'enviudar i viure més anys soles. Un problema creixent en la nostra societat és la soledat de la gent gran, i pitjor encara la soledat no desitjada. A Espanya 2 milions de persones més grans de 65 anys viuen soles i el 72% són dones i aquesta xifra augmenta en el cas de dones de més de 80 anys.

Davant d’aquest augment de l’esperança de vida, el propòsit dels professionals de la salut és endarrerir l’aparició d’aquestes malalties i promoure l’envelliment saludable augmentant l’esperança de vida lliure de discapacitat, promocionant la salut de les persones grans per tal que puguin viure amb autonomia i aportant a la societat.

Per altra banda,  els professionals de la salut i de l’àmbit social hem de ser innovadors a l’hora de fer un abordatge integral envers les persones grans i els recursos dels quals disposem. Actualment, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) no només afecten la forma en què la societat està organitzada, sinó també la manera en què les persones es relacionen, treballen, es comuniquen, es comprenen i interactuen entre ells.

La salut digital té molts beneficis per incidir en el pacient, en l'assistència mèdica i en el sistema de salut. El pacient ofereix potència, satisfacció i millora de l’atenció estàndard mínima, l’accés remot, el benestar individual, la consciència i la resiliència de la salut. Les TIC constitueixen una eina innovadora, creativa i pedagògica que permet generar canvis en el procés de prevenció de malalties i promoció de la salut i el coneixement obre noves possibilitats en el desenvolupament d'estratègies educatives per a pacients amb malalties cròniques o amb factors de risc.

Per aquest motiu, i tenint en compte que el sistema sanitari s'enfronta a reptes significatius tant d'increment de la demanda d'atenció com d'escassetat de recursos disponibles, és necessari desenvolupar i avaluar noves intervencions i eines tecnològiques per tal de garantir una millor qualitat de vida per al pacient; i evolucionar cap a una millor atenció més eficient i sostenible. Aquesta evolució es fa més rellevant i posa de manifest la necessitat de canviar mètodes de treball en els entorns sanitaris, models de cura de la salut i la formació d’estudiants i professionals de la salut utilitzant els mètodes d’aprenentatge més innovadors.

Aquest grup de recerca està directament lligat amb el Màster Universitari en Atenció Integrada en la Cronicitat i l’envelliment (MAICE) de la Universitat Pompeu Fabra i amb l’activitat que es desenvolupa al Centre de Simulació i Innovació en Salut del Departament de Salut TecnoCampus.

 

Línies de recerca

 

  • Atenció Integral en la Longevitat
  • Innovació en Salut
  • Salut Mental i Emocional: Gènere, Resiliència i Benestar
  • Activitat Física i Exercici Terapèutic en la Cronicitat i la Diversitat

Membres del grup

Dra. Esther Cabrera Torres

Coordinadora del Grup 

Infermera.

ORCID ID: 0000-0002-7353-0542
RESEARCHID: B-7591-2015

CONTACTE

Dra. Carolina Chabrera Sanz

Infermera. 

ORCID ID: 0000-0002-1661-7916

CONTACTE

Dra. Ester Mateo Aguilar

Infermera. 

ORCID ID: 0000-0003-2036-0444

CONTACTE

Dra. Meritxell Puyané Oliva

Psicòloga. 

ORCID ID: 0000-0003-4900-7249

CONTACTE

Dr. Carlos Martinez Gaitero

Infermer. 

ORCID ID: 0000-0003-0899-353X 

CONTACTE

Dra. Carme Planas Campmany

Infermera. 
 

ORCID ID: 0000-0001-9840-0982

CONTACTE

Dra. Esther Limón Ramírez

Metge especialista en medicina familiar i comunitària.

ORCID ID: 0000-0003-3530-3960

CONTACTE

Dr. Marc Terradellas Fernández

Fisioterapeuta. 

ORCID ID: 0000-0001-7512-5826

CONTACTE

Dra. Laura Curell Ferrer

Infermera. 

ORCID ID: 0000-0001-5363-9666

CONTACTE

Dra. Anabel Casanovas Alvarez

Fisioterapeuta. Especialitzada en linfologia i flebologia. 

ORCID ID: https://orcid.org/0000-0003-2348-6042

CONTACTE

Sr. Carles Garcia López

Graduat en mitjans audiovisuals. Doctorand.

ORCID ID: 0000-0001-6909-4365

CONTACTE

Sra. Gemma Garreta i Parés

Infermera i Antropòloga.  Doctoranda

ORCID ID: 0009-0004-8100-2370

CONTACTE

Dra. Cristina Surís Palou

Infermera.

ORCID: 0000-0002-0178-7648

CONTACTE

 

Dr. Àlex Castan Delshorts

Fisioterapeuta.

ORCID ID: 0000-0002-2135-5383
RESEARCHID: IAR-7048-2023

CONTACTE

 

Dra. Sonia Sevilla Guerra

Infermera. 

ORCID ID: 0000-0002-1322-8907

CONTACTE

Dra. Cindy E. Frías Torres

Infermera. 

ORCID ID: 0000-0001-6927-573X

CONTACTE

Dra. Adelaida Zabalegui Yárnoz

Infermera.

ORCID ID: 0000-0003-1205-3997

CONTACTE

Sr. Nelson Rodrigues Machado

Infermer. Doctorand

ORCID ID: 0000-0001-8874-5645

CONTACTE 

Sra. Chaimae Lamrani Benslaiman

Infermera. Doctoranda.

CONTACTE

Sra. Diana Flaqué Pascual

Psicòloga. Doctoranda

CONTACTE

Línies de recerca

Responsable: Dra. Esther Cabrera  

Investigador/es: Dra. Esther Limón, Dr. Marc Terradellas, Dra. Carolina Chabrera, Dra. Meritxell Puyané, Dra. Carme Planas, Dra. Ester Mateo, Dra. Adela Zabalegui, Dra. Sonia Sevilla, Sra.Chaimae Lamrani, Sra.Diana Flaqué. 

La línia de Longevitat i Atenció Integrada a la Cronicitat del grup GRACIS té com a objectiu generar coneixement i desenvolupar solucions innovadores per donar resposta a un dels grans reptes socials i sanitaris del nostre temps: l’augment de la longevitat i l’envelliment de la població. Aquesta realitat planteja nous desafiaments per als sistemes de salut i de cures, especialment en relació amb la cronicitat, la fragilitat i les situacions de vulnerabilitat.

La recerca d’aquesta línia se centra en comprendre els determinants que influeixen en la salut, la funcionalitat i el benestar al llarg del procés d’envelliment. Entre els àmbits d’interès destaquen la fragilitat, l’autonomia funcional, la qualitat de vida, els processos d’adaptació a la cronicitat i fenòmens emergents com la soledat no desitjada, especialment en dones grans. Els estudis combinen enfocaments epidemiològics, qualitatius i de modelització predictiva per identificar factors de risc i de protecció i orientar intervencions preventives i comunitàries.

Aquesta línia es desenvolupa en estreta vinculació amb la Càtedra d’Envelliment i Qualitat de Vida del TecnoCampus, que actua com a plataforma de transferència i col·laboració amb administracions locals, serveis de salut i entitats socials. Aquest marc facilita la generació de models d’atenció integrada centrats en la persona i en la comunitat, contribuint a promoure un envelliment saludable, actiu i socialment inclusiu en una societat cada vegada més longeva.

Responsable: Dra. Carolina Chabrera  

Investigador/es: Dr. Carlos Martinez, Dr. Carles Garcia, Dra. Esther Cabrera, Dra. Laura Curell, Dra. Adela Zabalegui, Dra. Cristina Surís, Dra. Sonia Sevilla, Sra. Gemma Garreta.

La línia d’Innovació en Salut del grup GRACIS té com a finalitat impulsar la millora contínua de l’atenció a la cronicitat mitjançant l’estudi, el disseny, el desenvolupament i l’avaluació d’intervencions innovadores que generin canvis significatius i sostenibles en la pràctica assistencial. Entenem la innovació en salut com un procés integral i transformador orientat a optimitzar la qualitat de l’atenció, l’experiència de l’usuari, els resultats en salut i la sostenibilitat del sistema, amb criteris d’equitat.

Aquesta línia se centra en el desenvolupament de competències professionals, habilitats relacionals i treball transversal, així com en la transformació digital, el redisseny dels processos assistencials i la implementació de models d’atenció integrats i centrats en la persona, el seu cercle i la comunitat. La recerca és aplicada, col·laborativa i participativa, basada en la co-creació amb professionals, ciutadania i altres agents del sistema de salut i social.

El treball de la línia facilita el disseny i l’avaluació de solucions tecnològiques, organitzatives i formatives adaptades a contextos reals, amb l’objectiu de generar canvis reals en la pràctica assistencial i contribuir a uns serveis de salut i socials més humans, pròxims i sostenibles.

Responsable: Dra. Meritxell Puyané   

Investigador/es: Dra. Carme Planas, Dra. Cindy Frias, Sra. Gemma Garreta, Sr. Nelson Rodrigues, Sra. Diana Flaqué. 

La línia de “Salut Mental i Emocional” del grup GRACIS aborda un dels grans reptes globals reconeguts per l’Agenda 2030 (ODS 3: Salut i Benestar) i per l’Organització Mundial de la Salut com a prioritat estratègica per garantir el benestar i la qualitat de vida. L’augment de trastorns com l’ansietat, la depressió o la soledat no desitjada requereix recerca rigorosa i solucions innovadores centrades en la persona.

Els projectes d’aquesta línia se centren en comprendre i millorar la salut mental i emocional al llarg de les diferents etapes de la vida, integrant la perspectiva de gènere com a factor estructural que interactua amb determinants socials, psicològics i biològics. Els estudis inclouen qüestions com l’estrès acadèmic, la depressió postpart, la ideació suïcida i la soledat en persones grans.

La recerca és participativa i aplicada, amb l’objectiu de generar coneixement científic que contribueixi a polítiques i pràctiques més humanes, inclusives i equitatives. Aquesta perspectiva permet avançar cap a intervencions que responguin als reptes globals en salut mental amb rigor científic, sensibilitat social i enfocament inclusiu.

Responsable: Dr. Àlex Castan

Investigador/es: Dra. Anabel Casanovas, Dr. Marc Terradellas, Dra. Ester Mateo.

La línia “Activitat Física i Exercici Terapèutic en la Cronicitat i Diversitat” té com a objectiu analitzar, avaluar i desenvolupar el paper de l’activitat física i l’exercici com a estratègies clau per a la promoció del benestar, la qualitat de vida i la funcionalitat de persones amb condicions de salut cròniques i de col·lectius diversos en contextos heterogenis.

Aquesta línia adopta una concepció transversal del moviment, que inclou l’exercici físic recreatiu i terapèutic, la mobilitat funcional i l’activitat vinculada a l’estil de vida o l’àmbit ocupacional. Es posa especial èmfasi en la diversitat de col·lectius, considerant factors com la diversitat funcional, el context socioeconòmic, cultural i comunitari, i les trajectòries de vida, per dissenyar intervencions inclusives i centrades en la persona.

L’estudi dels hàbits de moviment, incloent facilitadors i barreres a la pràctica regular d’exercici, permet dissenyar estratègies adaptades que afavoreixin la participació activa, l’autonomia i l’autogestió de la salut. Així, la línia contribueix a models d’atenció integral a la cronicitat que són inclusius, flexibles i efectius.

Producció científica

1.  Chabrera, C., Aldomà, M., Bazo-Hernández, L., Faro, M., Farrés-Tarafa, M., Gil-Mateu, E., Gómez-Ibáñez, R., Insa, I., Medel, D., Peñataro-Pintado, E., Puiggrós-Binefa, A., Rascón, C., Sarra-Guerrero, J.A., Ricart, M., Suris, C., Fernández, P., Rodríguez, E. (2024). The Use of Simulation in Nursing Education Programs: A Cross‐Sectional Interuniversity Study. Nursing Forum, 1, 1091530. https://doi.org/10.1155/2024/1091530

2.  Chabrera, C., Curell, L., & Rodríguez-Higueras, E. (2024). Effectiveness of high versus mixed-level fidelity simulation on undergraduate nursing students: A randomised controlled trial. Nurse Education in Practice, 82, 104206. https://doi.org/10.1016/j.nepr.2024.104206

3.  Lozano-Vicario, L., Robles-Raya, M. J., Del Val-Lafaja, A., Cancio-Trujillo, J. M., Sánchez-García, E., García-Meana, J., Ferrara, M. C., Bellelli, G., & Gual, N.; con el soporte del Grupo de Trabajo de Delirium de la SEGG. (2024). Estudio transversal multicéntrico sobre la prevalencia de delirium en unidades de ortogeriatría: Protocolo de «Estudio DELFRA 24» [Multicenter cross-sectional study on the prevalence of delirium in orthogeriatric units: «DELFRA 24 study» protocol]. Revista Española de Geriatría y Gerontología, 59(1), 101431. https://doi.org/10.1016/j.regg.2023.101431

4.  Surís, X., Vela, E., Larrosa, M., Llargués, E., Pueyo-Sánchez, M. J., & Cancio-Trujillo, J. M. (2024). Impact of major osteoporotic fractures on the use of healthcare resources in Catalonia, Spain. Bone, 180, 116993. https://doi.org/10.1016/j.bone.2023.116993

5.  Surís, X., Pueyo-Sánchez, M. J., Ricart, A., Naranjo, A., Casanova, T., Gómez-Vaquero, C., Duaso, E., Cancio-Trujillo, J. M., Sánchez-Martín, J., & Pérez-Mitru, A. (2024). Análisis de coste-efectividad de las Unidades de Coordinación de Fracturas en Cataluña [Cost-effectiveness analysis of fracture liaison services in Catalonia]. Journal of Healthcare Quality Research, 39(4), 205–213. https://doi.org/10.1016/j.jhqr.2024.03.004

6.  Alòs, F., Aldon Mínguez, D., Cárdenas-Ramos, M., Cancio-Trujillo, J. M., Cánovas Zaldúa, Y., & Puig-Ribera, A. (2024). La salud móvil en atención primaria. Nuevos desafíos en el desarrollo de soluciones para promover la actividad física y el bienestar [Mobile health in primary care: New challenges in the development of solutions to promote physical activity and well-being]. Atención Primaria, 56(8), 102900. https://doi.org/10.1016/j.aprim.2024.102900

7.  Olmo-Montes, F. J., Caeiro-Rey, J. R., Peris, P., Pérez Del Río, V., Etxebarria-Foronda, Í., Cancio-Trujillo, J. M., Pareja, T., Jódar, E., Naranjo, A., Moro-Álvarez, M. J., García-Goñi, M., Vergés, J., Maratia, S., Campos Tapias, I., Prades, M., & Aceituno, S. (2024). Actions to improve the secondary prevention of fragility fractures in women with postmenopausal osteoporosis: A social return on investment (SROI) study. Clinic Economics and Outcomes Research, 16, 889–901. https://doi.org/10.2147/CEOR.S480674

8.  Cancio Trujillo, J. M., & Cedeño Veloz, B. A. (2024). Eficacia y seguridad del tratamiento de la osteoporosis en el anciano. Propuesta de SEFRAOS para abordaje de la prevención secundaria de fracturas en el adulto mayor [Efficacy and safety of osteoporosis treatment in older adults: Approach for the secondary prevention of fractures in older populations. A proposal by SEFRAOS]. Revista Española de Geriatría y Gerontología, 60(3), 101611. https://doi.org/10.1016/j.regg.2024.101611

9.  Barco, I., García-Font, M., García-Fdez, A., Fraile, M., Vallejo, E., Vidal, M., González, S., González, C., Mitru, C. B., Porta, O., & Sanz, C. C. (2024). Strict versus Liberal Use of Sentinel Node Biopsy in Breast Cancer Surgery: Any Clinical Outcome Differences? A 20-Year Clinical Experience. Breast care (Basel, Switzerland), 19(1), 18–26.

10.  Casanovas-Álvarez, A., Estanyol, B., Ciendones, M., Padròs, J., Cuartero, J., Barnadas, A., García-Valdecasas, B., González-Colom, R., Sebio-García, R., & Masià, J. (2024). Effectiveness of an exercise and educational-based prehabilitation program in patients with breast cancer receiving neoadjuvant chemotherapy (PREOptimize) on functional outcomes: A randomized controlled trial. Physical Therapy, 104(12), pzae151. https://doi.org/10.1093/ptj/pzae151

11.  Martínez-Gaitero, C., Dennerlein, S. M., Dobrowolska, B., Fessl, A., Moreno-Martínez, D., Herbstreit, S., Peffer, G., Cabrera, E., & 4D Project Consortium. (2024). Connecting actors with the introduction of mobile technology in health care practice placements (4D Project): Protocol for a mixed methods study. JMIR Research Protocols, 13, e53284. https://doi.org/10.2196/53284

12.  Herrero-Alonso, C., López-Lifante, V.-M., Costa-Garrido, A., Pera, G., Alzamora, M., Forés, R., Martínez-Ruíz, E. J., López-Palencia, J., Moizé-Arcone, L., Mateo-Aguilar, E., Rodríguez-Sales, V., Alventosa, M., Heras, A., Valverde, M., Violán, C., & Torán-Monserrat, P. (2024). Adherence to supervised and unsupervised exercise programmes in ageing population with intermittent claudication: A randomized controlled trial. Journal of Clinical Medicine, 13(13), 3690. https://doi.org/10.3390/jcm13133690

13.  Casanovas-Álvarez, A., Sebio-Garcia, R., Masià, J., & Mateo-Aguilar, E. (2024). Experiences of patients with breast cancer participating in a prehabilitation program: A qualitative study. Journal of Clinical Medicine, 13(13), 3732. https://doi.org/10.3390/jcm13133732

14.  Abat, F., Torras, J., Garcia, A., Jordán, E., Roby, M., Yáñez, R., & De la Fuente, C. (2025). Pain decrement using radiofrequency therapy after knee platelet-rich plasma injections within first 72 h in active populations with patellar chondropathy. Journal of Clinical Medicine, 14(2), 544. https://doi.org/10.3390/jcm14020544

15.  Laver, L., Filardo, G., Sanchez, M., Magalon, J., Tischer, T., Abat, F., Bastos, R., Cugat, R., Iosifidis, M., Kocaoglu, B., Kon, E., Marinescu, R., Ostojic, M., Beaufils, P., & de Girolamo, L. (2024). The use of injectable orthobiologics for knee osteoarthritis: A European ESSKA-ORBIT consensus. Part 1—Blood-derived products (platelet-rich plasma). Knee Surgery, Sports Traumatology, Arthroscopy, 32(4), 783-797. https://doi.org/10.1002/ksa.12077J

 

1. Chabrera C, Diago E, Curell L. Development, Validity and Reliability of Objective Structured Clinical Examination in Nursing Students. SAGE Open Nurs. 2023; 9:1-8. DOI: 10.1177/23779608231207217

2. Martínez-Gaitero C, Dennerlein SM, Dobrowolska B, Fessl A, Moreno-Martínez D, Herbstreit S, Peffer G, Cabrera E. Connecting actors in healthcare practice placements with the introduction of mobile technology: European 4D Project Protocol Study. JMIR Preprints. 02/10/2023:53284. http://doi.org/10.2196/preprints.53284

3. Casanovas-Álvarez A, Sebio-Garcia R, Ciendones M, Cuartero J, Estanyol B, Padròs J, García-Valdecasas B, Barnadas A, Masià J. Prehabilitation in patients with Breast Cancer Receiving Neoadjuvant Therapy to Minimize Musculoskeletal Postoperative Complications and Enhance Recovery (PREOPtimize): a protocol for a randomized controlled trial. Phys Ther 2023; 103:1-7. DOI: 10.1093/ptj/pzad062 

4. E Muñoz-Redondo, A Morgado-Pérez, M Pérez-Sáez, J Pascual, M Tejero-Sánchez, Y. Curbelo, M Terradellas-Fernández, D Meza-Valderrama, O Vázquez-Ibar, C Annweiler, D Sánchez-Rodríguez, E Marco. New perspectives on frailty in light of the Global Leadership Initiative on Malnutrition, the Global Leadership Initiative on Sarcopenia, and the WHO's concept of intrinsic capacity: A narrative review, Maturitas, Volume 177, 2023, ISSN 0378-5122. https://doi.org/10.1016/j.maturitas.2023.107799

5. Manzano-Monfort G, Paluzie G, Díaz-Gegúndez M, Chabrera C. Usability of a mobile application for health professionals in home care services: a user-centered approach. Sci Rep. 2023;13(1):2607. DOI: 10.1038/s41598-023-29640-7

6. Barco I, Chabrera C, García-Fernández A, Fraile M, Vidal C, Mitru CB, Porta O, García-Font M. COVID-19 Incidence and Mortality in Patients Operated on for Breast Cancer. Comparison with the General Population. Clin Breast Cancer. 2023 Feb;23(2):135-142. DOI: 10.1016/j.clbc.2022.11.002

7. López-Baamonde, M; Arguis, MJ; Navarro-Ripoll, R; Gimeno-Santos, E; Romano-Andrioni, B; Sisó, M; Terès-Bellès, S; López-Hernández, A; Burniol-García, Sebio, R. et al. (2023). Multimodal Prehabilitation in Heart Transplant Recipients Improves Short-Term Post-Transplant Outcomes without Increasing Costs. Journal Of Clinical Medicine, 12(11), 3724-3724. DOI: 10.3390/jcm12113724

8.Abat, F., Alfredson, H. (2023). Sonosurgery Ultrasound-Guided Arthroscopic Shaving for the Treatment of Patellar Tendinopathy When Conservative Treatment Fails. In: Sanchis-Alfonso, V. (eds) Anterior Knee Pain and Patellar Instability. Springer, Cham. https://doi.org/10.1007/978-3-031-09767-6_26

9. Sevilla-Guerra, S., Jean, E., Kilpatrick, K., Zabalegui, A., Martínez-Gaitero, C. Contextual factors of advanced practice nursing development: A network analysis. Int J Nurs Pract. 2022;  e13114. https://doi.org/10.1111/ijn.13114

10. Mateo-Aguilar E, Martínez-Casas J.M, Pérez-Rodríguez R, Fernández-Sola C, Dobairro-Sanz I, Ruiz-Fernández M.D. Dignity in the care of people with advanced illness in emergency services from the perspective of family members: A qualitative study. Int. Emerg. Nurs. 2022; Nov 65: 101216.

11. M. Serra-Prat, M. Terradellas, I. Lorenzo et al. Effectiveness of a Weight-Loss Intervention in Preventing Frailty and Functional Decline in CommunityDwelling Obese Older People. A Randomized Controlled Trial. J Frailty Aging 2022;11(1)91-99; http://dx.doi.org/10.14283/jfa.2021.38.

12. Barco I, Chabrera C, García-Fernández A, Fraile M, Giménez N, Vallejo E, Zarco P, González S, González C, Larrañaga I, Garcia-Font M. Clinico-pathologic factors associated with the occurrence of early and late metastatic spread in a cohort of breast cancer patients. Breast Dis. 2022;41(1):365-372. DOI: 10.3233/BD-210086

13. E-Book. Title SSTeMM Manual for Trainers Subtitle Student Nurse Clinical Support Manual for Trainers .Authors/Contributors. SSTeMM (Student Stress Training e-Mobile Management) project teams: Waterford Institute of Technology School of Health Sciences; University of Maribor, Faculty of Health Sciences; TecnoCampus (FTMM) School of Health Sciences (Dra. Ester Mateo i Dra. Carme Rosell); UPMC Whitefield Hospital (EHC); IBK Management Solutions GMBH. Cover graphics .Published by SSTeMM (Student Stress Training e-Mobile Management).Publication type E-book Published August 2022. 

14. Sebio-Garcia R, Dana F, Gimeno-Santos E, Lopez-Baamonde M, Ubré-Lorenzo M, Montané-Muntané, Risco R, Messagi-Sartor M, Roca J, Martínez-Pallí G. Repeatability and learning effect in the 6MWT in preoperative cancer patients undergoing a prehabilitation program. Support Care Cancer 2022. Jun 30;(6):5107-5114. DOI: 10.1007/s00520-022-06934-6

15. Torres-Pruñonosa J, Raya JM, Crespo-Sogas P, Mur-Gimeno E. The economic and social value of spa tourism: The case of balneotherapy in Maresme, Spain. PLoS One. 2022; Jan 31;17(1):e0262428.    

16. Peña-Pérez T, Mur-Gimeno E, Sebio-García R. Association between physical activity and patient-reported outcome measures in patients with lung cancer: a systematic review and meta-analysis. Quality of Life Research. 2022; Jan 21.

17. Mur-Gimeno E, Postigo-Martin P, Cantarero-Villanueva I, Sebio-García R. Systematic review of the effect of aquatic therapeutic exercise in breast cancer survivors. ): European Journal of Cancer Care (Engl). 2022; Jan;31(1):e13535.

18. Chabrera C, Dobrowolska B,  Jackson C, Kane R, Kasimovskaya N,  Kennedy S,  Lovrić R, Palese A,   Treslova M, Cabrera E. Simulation in Nursing Education Programs: Findings From an International Exploratory Study. Clinical Simulation in Nursing. 2021; 59:23-3. 

19. Rodriguez E, Chabrera C, Farré M, Castillo J, Virumbrales M, Raurell M. Adaptation and validation of a Spanish version of the KidSIM Team Performance Scale. J Prof Nurs. 2021; 37(5):795-803.

20. Gosak, L., Fijačko, N., Chabrera, C., Cabrera, E., & Štiglic, G. Perception of the Online Learning Environment of Nursing Students in Slovenia: Validation of the DREEM Questionnaire. Healthcare. 2021; 9(8): 998.   

21. Alvira, C, Cabrera, E, Kostov, B, et al. Validity and reliability of the Spanish caregiver reaction assessment scale for caregivers of people with dementia. Int J Nurs Pract. 2021; 27:e12848. 

22. Barco I, García-Font M, García-Fernández A, Fraile M, Giménez N, González S, Vallejo E, Zarco P, Gonzalez C, Larrañaga I, Chabrera C. Breast cancer patients developing distant metastasis at follow-up: Mortality-related factors. Breast Journal. 2021; 27(3):291-293.

23. Mur-Gimeno E, Sebio-García R, Solé J, Lleida A, Moras G. Short-term effects of two different recovery strategies on muscle contractile properties in healthy active men: a randomised cross-over study. Journal of Sports Sciences. 2021; Dec 1;1-9.

24. Mateo-Aguilar E, Curell-Ferrer L,  Chabrera-Sanz C. Incorporación de la herramienta NNN-Consult® dentro de la prueba ECOE del Grado en Enfermería. Asociación Española de Nomenclatura, Taxonomía y Diagnósticos de Enfermería. AENTDE. (Editores). XIII Simposium AENTDE. “La ciencia enfermera a través de los lenguajes: 25 años de AENTDE”. Barcelona. AENTDE. 2021. I.S.B.N.: 978-84-09-34802-2.

25. Cabrera E, Zabalegui A. Bologna process in European nursing education. Ten years later, lights and shadows. J Adv Nurs. 2020;00:1–3. doi: 10.1111/jan.14727. 

26. Padilla-Escobedo V, Álvarez-Carnero L, Suárez-Galvis MM, Mateo-Aguilar E, Vila-Miravet V. Presentación atípica de heterotopia gástrica en un paciente pediátrico: reporte de un caso. Atypical presentation of gastric heterotopia in a pediatric patient: a case report. Enferm Endosc Dig. 2020;7(2): 22-27.

27. Frias CE, Cabrera E, Zabalegui A. Informal Caregivers' Roles in Dementia: The Impact on Their Quality of Life. Life (Basel). 2020 Oct 23; 10(11):251. 

28. Cabrera E, Zabalegui A. Nurses workforce and competencies. A challenge for health systems more than ever. Nurse Educ Pract. 2020 Oct; 48:102858.

29. Sebio-Garcia R. Pulmonary Rehabilitation: time for an upgrade. J Clin Med 2020; 9(9) 2745; doi: 10.3390/jcm9092742

30. Mur-Gimeno E, Campa F, Badicu G, Castizo-Olier J, Palomera-Fanegas E, Sebio-García R. Changes in Muscle Contractile Properties after Cold- or Warm-Water Immersion Using Tensiomyography: a cross-over randomized trial. Sensors 2020, 20, 3193.

31. Nebreda, I. B., Chabrera, C., García‐Fernández, A., Giménez, N., Fraile, M., González, S., Vallejo, E., Lain, J.M., Vidal, M.C., González, C., Larrañaga, I., Canales, L., Pessarrodona, A., García‐Font, M. Factors associated with the development of distant metastases in breast cancer patients - A regression model predicting organ relapse. Breast Journal. 2020; 26(4):794-796.

32. Barco, I., García-Font, M., García-Fernández, A., Giménez, N., Fraile, M., González, S., Vallejo, E., Lain, J.M., Vidal, M.C., González, C., Larrañaga, I., Canales, L., Pessarrodona, A., Chabrera, C. A regression model to predict axillary high tumor burden in sentinel node-positive breast cancer patients. Breast Journal. 2020; 26(2): 322-324

33. Sebio García R., Serra-Prat M. Opinion of community-dwelling elderly obese about the barriers and facilitators to engage physical exercise. Sport Sciences For Health 2020; 16:411-418 

34. Capítol de llibre: Rodríguez E, Chabrera C. Escala de valoración de la actuación en equipo (EVAE). En: Raurell Torredà M (coord). La evaluación de competencias en profesionales de la salud mediante la metodología de la simulación. Ediciones Octaedro. Barcelona: 2019. P.39-45. ISBN: 978-84-17667-65-8.

1. Granero‐Molina, J., Fernández‐Sola, C., Mateo‐Aguilar, E., Aranda‐Torres, C., Román‐López, P., & Hernández‐Padilla, J. M. . Fundamental care and knowledge interests: Implications for nursing science. Journal of clinical nursing. 2018; 27(11-12), 2489-2495.

2. Farré M, Kostov B, Haro J, Cabrera E, Risco E, Alvira M et al. Costs and Burden Associated With Loss of Labor Productivity in Informal Caregivers of People With Dementia. Journal of Occupational and Environmental Medicine. 2018; 60(5):449-456.

3. Granero-Molina, J., & Mateo Aguilar, E. (2018). Conocimiento e interés: implicaciones metodológicas para la ciencia enfermera. Index De Enfermería, 2018; 27(1-2), 47-51.

4. Molina, L., Santos-Ruiz, S., Clavé, P., González-de Paz, L., & Cabrera, E. Nursing interventions in adult patients with oropharyngeal dysphagia: a systematic review. Eur Geriatr Med 2018; 1-17.

5. Costa, N., Wübker, A., De Mauléon, A., Zwakhalen, S. M., Challis, D., Leino-Kilpi, H., et al. Costs of care of agitation associated with dementia in 8 European countries: results from the RightTimePlaceCare study. J Am Med Dir Assoc (JAMDA) 2018; 19(1), 95-e1.

6. Delgado R, Serra-Prat M, Ramírez S, Sánchez L, Salietti A, Dilai A, Molina M, Gonzalez J, Suarez A, Terradellas M, Burdoy E. (2018) Relationship Between Pain and Frailty in Obese Community-Dwelling Elderly Subjects: A Cross-Sectional Study. J Gerontol Geriatr Res 7: 486. doi:10.4172/2167-7182.1000486.

7. Barco I, Chabrera C, García-Fernández A, Fraile M, González S, Canales L, Lain JM, González C, Vidal MC, Vallejo E, Deu J, Pessarrodona A, Giménez N, García Font M. Role of axillary ultrasound, magnetic resonance imaging, and ultrasound-guided fine-needle aspiration biopsy in the preoperative triage of breast cancer patients. Clin Transl Oncol. 2017 Jun;19(6):704-710.

8. Sutcliffe, C., Giebel, C., Bleijlevens, M., Lethin, C., Stolt, M., Saks, K., ... & Challis, D. Caring for a Person With Dementia on the Margins of Long-Term Care: A Perspective on Burden From 8 European Countries. J Am Med Dir Assoc (JAMDA) 2017 Jan;15(1):54-61.
Risco, E., Zabalegui, A., Miguel, S., Farré, M., Alvira, C., & Cabrera, E. Aplicación del modelo Balance of Care en la toma de decisiones acerca del mejor cuidado para las personas con demencia. Gaceta Sanitaria, 2017 31, 518-523.

9. Sebio García R., Yáñez-Brage MI, Giménez-Moolhuyzen E., Salorio Riobo M., Lista Paz A., Borro Mate JM. Preoperative exercise training prevents functional decline after lung resection surgery: a randomized single-blind controlled trial. Clin Rehab 2017; 31(8): 1057–1067