Que estàs buscant?
La jornada va consistir en una sessió de projeccions al matí dels treballs nominats i, a la tarda, d’una gala de lliurament de premis, i d’una projecció dels treballs guanyadors. Els premis es van distribuir en deu categories: Ficció, No ficció, Fotografia, Guió, So, Música, Muntatge, Animació i efectes especials, Disseny i arts digitals, i Noves tecnologies.
Tots els guanyadors van rebre un guardó i un premi consistent en una subscripció trimestral a Filmin, plataforma col·laboradora de l’acte. Els Premis GMA tenen l’objectiu de posar de relleu el talent dels estudiants del grau en Mitjans Audiovisuals i, així, exhibir els treballs dels alumnes més enllà de l’aula.
Els guanyadors van ser seleccionats per un jurat format pels professors del grau Xavi Roldan, Jordi Codó, Ariadna Vázquez, Nataliya Kolesova, Rafael Suárez, Lluís de Sola, Jordi Roquer, Santos Martínez, Antoni Satué, Àngel Valverde, Roger Reig, Adrià Olea, Maider Véliz, David Minguillón, Marco Antonio Rodríguez, Luca Saavedra, Miguel Ángel Ramos, Fran Pinel, l’exestudiant Miquel Gomila (promoció 2022/23) i la professional, Elodie Mellado (Filmin).
Llista completa de guanyadors:
Startup Grind Tech Summit és una plataforma on emprenedors, inversors i apassionats de la tecnologia convergeixen per explorar les últimes tendències i desenvolupaments en el món tecnològic. El seu enfocament principal és l'emprenedoria i les noves tendències com la Intel·ligència Artificial, però en aquesta edició vol donar protagonisme també a la intel·ligència humana.
En aquest sentit, al llarg de l'esdeveniment també es tocarà el tema de l'impacte que la IA té en el món de l'empresa i es mostraran exemples de com els emprenedors la incorporen en els seus projectes. Al llarg de dues jornades, l'esdeveniment oferirà aquest any una àmplia gamma d'activitats que inclouen xerrades informals, taules rodones i una Pitch Competition.
El dia 30 de maig, l'auditori del TecnoCampus acollirà els actes principals, i es convertirà així en l'epicentre de la innovació i l'emprenedoria tecnològica. Les diverses xerrades i taules rodones abordaran temes com l'ètica tecnològica, el futur del treball i la intersecció entre la humanitat i la tecnologia. A més, els assistents podran gaudir d'una zona de networking, estands d'exposició i múltiples oportunitats per establir noves connexions.
El projecte ha estat impulsat per l’Ajuntament de Mataró i finançat amb Fons Europeus, concretament amb el PECT Mataró-Maresme: “ecosistema d’innovació per a les ciutats cuidadores”. La col·laboració de diverses administracions, entitats i organismes ha estat essencial per la definició, construcció i posada en marxa d’aquest equipament. Un exemple de col·laboració interinstitucional i innovació que s’ha concretat avui amb la signatura del conveni de col·laboració i la constitució del Consell Directiu.
L’alcalde, David Bote, en nom de l’Ajuntament de Mataró; Meritxell Puyané per la Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme; el gerent del Consorci Sanitari del Maresme, Rafael Lledó; Joaquim Casanovas de la Fundació Salut del Consorci Sanitari del Maresme; el gerent de la Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena, Alfred Batet; el director gerent de la Fundació El Maresme, Albert Vidal; Miquel Rey de la Fundació EURECAT; Cristina Bustillos de la Fundació TICSalut; Josep Basora en representació de la Fundació Institut Universitari per a la Recerca a l’Atenció Primària Jordi Gol i Gurina i Laura Conangla en nom de l’Institut Català de la Salut (ICS) han estat els signants del conveni.
Pel que fa al Consell Directiu, s’ha constituït de la següent forma: El president, l’alcalde de Mataró, David Bote; la vicepresidència recau en la regidora de Ciutat Inclusiva i Saludable, Laura Seijo i la secretaria recau en la tècnica dinamitzadora del CareCityLab. La resta d’entitats i organismes compten amb un/una vocal que participaran en totes les reunions i decisions de les properes convocatòries d’aquest òrgan de direcció. El CareCityLab és el nou centre de cures i recerca en l’àmbit sociosanitari de Mataró que neix en el marc del projecte estratègic Mataró, Ciutat Cuidadora.
L’objectiu és oferir solucions i una millor qualitat de vida a la ciutadania en situació de fragilitat i dependència així com a les seves persones cuidadores. També és un centre d’innovació, recerca i transferència del coneixement en aquest àmbit estratègic de ciutat. Serveis a la Ciutadania L’Oficina de Cures és la porta d’entrada per a aquelles persones que necessiten atenció, informació i assessorament en matèria de cures sociosanitàries.
L’Oficina de Cures prioritzarà els cuidadors no professionals, oferint suport emocional i programes de mentoria. Es faran, entre d’altres, grups de suport emocional i ajuda mútua; un programa de mentoria de persones cuidadores i hi haurà espais d’intervenció individual i grupal. Recerca i Innovació L’Oficina de Recerca del CareCityLab vol esdevenir un referent al Maresme, promovent la col·laboració entre grups de recerca i d’innovació per desenvolupar projectes cooperatius en l’àmbit de la salut i l’envelliment. El pacient serà el centre de la recerca, participant activament en els projectes.
Es posarà en marxa l’Observatori de fragilitat i dependència; un programa pilot de cribatge de la fragilitat i l’aplicació de la Intel·ligència Artificial per a cribatge geriàtric. Transferència de Coneixement El CareCityLab organitzarà el treball de camp dels projectes impulsats pels grups de recerca, assegurant que tots els projectes hagin obtingut el certificat del Comitè d’Ètica del CareCityLab. Es treballarà per traslladar el coneixement a totes les esferes de la vida, centrant-se en el benestar de la ciutadania. Hi haurà tallers de formació i capacitació i espais simulats per provar noves tecnologies i serveis.
L’objectiu del programa és impulsar l’emprenedoria a la comunitat universitària aprofitant la creativitat, la iniciativa i els coneixements dels participants, tot ajudant-los a crear empreses innovadores que aportin riquesa i benestar a la societat.
Les presentacions finals del programa, en format de Pitch Competition, van tenir lloc a l’Auditori Campus de la Comunicació-Poblenou en Barcelona, el 15 de maig. L’esdeveniment va començar amb la benvinguda per part de la vicerectora de Transferència del Coneixement de la Universitat Pompeu Fabra, Vanesa Daza, i del director general del TecnoCampus, Josep Lluís Checa. Després, Felipe Ojeda, CEO de Refruiting, va compartir la seva experiència emprenedora amb inspiració i recomanacions pels equips participants. Refruiting es dedica a la distribució d'aliments saludables a oficines amb un fort impacte social.
Seguidament, la Pitch Competition va reunir dotze equips, cinc del centre universitari TecnoCampus, adscrit a la UPF: Adwisor AI, e-Clue, Startupvest, Storymakers i Yo yo, i set de diverses facultats de la UPF: Bogomates, Delfos, Discream, PrainEye, Redo, Voy Car i WeWearWise.
El jurat va a estar format per Vanesa Daza, vicerectora de Transferència del Coneixement de la Universitat Pompeu Fabra; Josep Lluís Checa, director general de TecnoCampus; Xavier Dumont, responsable de Serveis d'Emprenedoria de Barcelona Activa, i Pau Maspoch, responsable de Startups de Netmentora Catalunya.
Els tres equips guanyadors van ser: •
Finalment, Ana Sagardoy, cap de la Unitat d’Innovació-UPF Business Shuttle, i Anahí Moyano, responsable d’Emprenedoria Universitària al TecnoCampus, a càrrec de la cloenda, van destacar que Start-UPFlama encara no ha acabat, perquè un membre de cada un dels dotze equips assistirà al South Summit a Madrid els dies 5 i 6 de juny i els tres equips guanyadors tindran mentoria i un espai per sis mesos a la Preincubadora del TecnoCampus, per continuar desenvolupant les seves iniciatives emprenedores.
Pròximament, es comunicarà les dades per a la convocatòria de la quarta edició d’aquest programa conjunt entre la Universitat Pompeu Fabra i el TecnoCampus.
Gallach, una periodista que ha ocupat càrrecs de responsabilitats a la UE, a l’OTAN i a l’ONU, era una de les tres participants a la taula rodona que va centrar aquesta primera edició del fòrum, celebrat poques jornades després del Dia d’Europa i un mes abans de les eleccions europees de juny.
Un centenar de persones van fer acte de presència en aquesta nova cita que pretén reforçar la reflexió sobre els grans temes de l’agenda europea i fer-ho des del municipalisme., que de fet són els grans temes globals. Els altres dos participants a la taula rodona moderada pel periodista Carles Prats van ser l’enginyer Joan Majó, que ha assessorat la Comissió Europea en diferents fòrums al llarg de la seva trajectòria professional, i Eduardo Javier Ruiz Vieytez, degà de la Facultat de Ciències Socials i Humanes de la Universitat de Deusto (País Basc), en la qual ha estat durant quinze anys director del Instituto de Derechos Humanos.
En una línia semblant a la de Gallach, Majó va assegurar en un determinat moment: “Sí que hi ha un moment de dificultat, però som la part del món amb les estructures de valors i democràtiques més fortes”. Per la seva banda, Ruiz Vieytez va admetre: “Hem avançat molt, però hi ha algun aspecte en què estem molt més endarrerits del que crèiem”.
Quins valors té Europa actualment?
Una de les qüestions que van sobrevolar la sala on es duia a terme la primera edició d’aquest fòrum anual és la persistència o no (i per quin motiu) dels valors fundacionals de la Unió Europea. En aquest sentit, Joan Majó va assegurar: “Europa està quieta perquè les últimes ampliacions han portat problemes: hem integrat països amb valors bastant diferents. Amb les ampliacions, hi ha dificultats per veure com podem combinar la unitat necessària amb el respecte a la diversitat”.
Per la seva part, Eduardo Javier Ruiz Veytez va comentar que “dels valors fundacionals de la UE, alguns tenen més bona salut que altres” i però portant-ho al terreny de l’actualitat va apuntar: “No estic tan convençut que tinguem els nostres valors tan assumits com diem. Ho focalitzem molt [la dissolució d’aquests valors] en l’extrema dreta, però m’agradaria saber què en pensen els votants dels altres partits”. De fet, va reclamar un alt més grau de coherència a la ciutadania: “El model europeu té dos problemes: el demogràfic i que la solidaritat s’acaba a la frontera. Estem disposats a pagar impostos per ajudar la gent de Cadis a qui les coses li van malament, però no de Bordeus i encara menys de Tànger”.
Per la seva banda, Cristina Gallach va reconèixer que els valors d’Europa estan “cada dia més trinxats” i ho va referenciar amb les dificultats que es troben els socis europeus per respondre a les dues guerres que tenim a tocar, la d’Ucraïna i la de Gaza. “S’ha de fer un treball diplomàtic molt intens”, va reblar. Davant les eleccions que se celebraran d’aquí a un mes, Gallach va cridar l’atenció sobre una hipòtesi que fins ara no s’ha materialitzat: “A la propera legislatura, ens podem trobar amb un col·legi de comissaris amb 6 o 7 comissaris d’extrema dreta”.
El paper d’Europa en el món i les ampliacions properes
Joan Majó, que també intervé en el número especial sobre Europa editat per Valors aquest mes de maig i que també es presentava dilluns al gran públic, va reclamar un rol molt més rellevant de la Unió Europea en el context mundial: “Hem d’unificar, sobretot en política exterior: no podem anar a la ONU amb 27 veus. Hi ha d’haver una veu europea”. Per a això, va cridar sense embuts a sumar nous membres a l’organització paneuropea: “Si no fem ampliacions, Europa desapareix i cap dels estats europeus pintarà res al món”. Va recordar, a més, que “a la UE hi viu més gent que als Estats Units i té un PIB més gran, però no té la unitat dels EUA”.
En relació amb això Cristina Gallach va voler subratllar com ha canviat el món des que es va crear la Unió Europea, formalment el 1993: “Quan Delors dirigia la UE, el PIB de la Xina i l’Índia sumats era del 4% global, ara és del 26%. Són mons totalment diferents”. I va advocar també per seguir amb la dinàmica de l’ampliació a nous membres, malgrat els dubtes que això pugui ocasionar: “Ara ja fa 20 anys de la gran ampliació, preparada per Jacques Delors. Una ampliació que ens ha fet més grans, més forts i més diversos. Ara, això és indubtable: evidentment és més complex gestionar una família de 27 que de 15”. També va advertir en relació a la propera ampliació, prevista pel 2030, que hauria d’acollir els països dels Balcans Occidentals que encara no són membres de la UE com Bòsnia, Sèrbia, Kosovo, Macedònia del Nord i Montenegro així com Ucraïna, Moldàvia i potser Geòrgia: “Aquesta serà molt més dura perquè hi ha Rússia” al seu costat.
Presència de quatre exalcaldes i un expresident de la Generalitat
Entre els assistents a l’acte hi havia els exalcaldes de Mataró Manuel Mas i Joan Mora, així com l’actual alcalde i president del TecnoCampus, David Bote. A més, un dels ponents era Joan Majó, que va exercir l’alcaldia de la capital del Maresme de 1979 a 1982, de manera que la cita va congregar quatre dels cinc alcaldes vius que la ciutat ha tingut en els 45 any de restauració democràtica. A més a més, l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol també va acudir a la cita, en la seva condició de subscriptor de la revista des dels seus inicis.
La cloenda de l'acte va anar a càrrec del director general del TecnoCampus, Josep Lluís Checa, que va destacar la posada en marxa d'aquest fòrum com el fruit de la voluntat de crear espais de debat en els quals participi com a impulsor el parc tecnològic i universitari de la ciutat.
Crònica de Ramon Radó per a la revista Valors.
Fruit d’una col·laboració entre la Càtedra d’Economia Social, el Departament d’Empresa, i el grup de recerca Narratives de la Resistència, vinculat al grau en Mitjans Audiovisuals del Departament d’Indústries Culturals del centre universitari TecnoCampus, veu la llum el volum Al voltant d’un audiovisual cooperatiu: trobades entre cinema i economia social, que atén les relacions entre el cinema i l’economia social.
Es tracta d’un llibre col·laboratiu en què han participat els experts Joan Miquel Gual, Belén Sola i Sàgar Malé, i que compta amb una presentació per part del coordinador de la Càtedra, el professor Ismael Hernández, i d’un text introductori de l’editor del llibre i membre del dit grup, el professor Jorge Oter.
Els capítols de l’obra, editada en versió catalana i castellana i d’accés lliure, recorren els vincles entre el cooperativisme i la no-ficció creativa (Gual) i estudien els casos del laboratori lleonès de creació col·laborativa LAAV_ (Sola) i del projecte activista Mapasonor (Malé).
L’origen de la publicació se situa en les jornades sobre cinema i economia social celebrades els anys 2019 i 2020 al TecnoCampus i organitzades com a col·laboració entre la càtedra i el grup de recerca, amb el finançament de la Diputació de Barcelona.
Segons el Director Gerent de l'Associació, Bostjan Nachbar, "hi ha molts elements que influeixen en la carrera d'un esportista com la preparació física, la nutrició, la rehabilitació, la recuperació, la psicologia esportiva o la traumatologia. EPIC va d'això: ajunta totes aquestes peces perquè els esportistes ho puguin fer bé".
Un cop ja s'ha definit el quadre de la Final Four de Berlín, el bàsquet continental centra ara les seves mirades en la salut dels jugadors. La saturació del calendari ha provocat que la preocupació entre els professionals de l'esport sigui molt alta i que cada vegada més es posi l'accent en què es pot fer per millorar la qualitat de vida dels jugadors. I més, en un curs que va començar amb la disputa del Mundial a Filipines, Japó i Indonèsia i s'acabarà amb un Preolímpic i els Jocs a París.
Les conclusions seran analitzades pel Comitè d'Experts de la mateixa Associació de Jugadors. En total, són14 ponències amb l'avantguarda europea del rendiment esportiu en el món del bàsquet. Pel TecnoCampus de Mataró hi intervenen representants de l'Eurolliga, el Sindicat de Jugadors de l'NBA, el Barça, l'Efes d'Istanbul, l'Olímpia de Milà o el Baskonia. El món acadèmic tampoc n'ha quedat al marge i l'EPIC comptarà amb la presència de docents de la Universitat de Zagreb, l'INEFC, la UTAD de Portugal o del mateix TecnoCampus. Concretament, per part del TecnoCampus hi intervindran Mar Rovira i Víctor Illera, docents vinculats al grau de Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport, cosa que demostra la forta vinculació del grau amb l'esport professional.
"La idea és presentar les últimes tendències en el rendiment esportiu acostar-les a tota aquella gent que potser no hi té accés", subratlla Nachbar. Hi ha uns 400 inscrits entre assistents on-site i on-line. Mataró agafa el relleu de l'edició que es va fer l'any passat a Césena (Itàlia). Segons Nachbar, "té tot el sentit del món que vinguéssim aquí. Catalunya és terra de bàsquet. Hi ha més de 400 clubs i n'hi ha per tot arreu. Tant l'Ajuntament de la Ciutat com el TecnoCampus ens han rebut amb els braços oberts i estem molt contents de ser aquí". L'alcalde de Mataró, David Bote, va oferir la dijous al vespre una recepció als organitzadors del Congrés en un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, la Nau Gaudí.
A la imatge, Nachbar amb el director general del TecnoCampus, Josep Lluís Checa, i la regidora d'Esports de Mataró, Beatriz Delgado, en la signatura del conveni que ha permès qure TecnoCampus aculli el congrés.
El parc tecnològic i universitari TecnoCampus i l'Associació Cultural Valors, amb el patrocini de Pous Grup i Aliança Mataró, impulsen aquest mes de maig el primer Fòrum Mataró-Europa. Una trobada de debat i reflexió sobre els grans reptes de l'Europa del present i del futur que tindrà caràcter anual, sempre pels voltants del Dia d'Europa.
La voluntat de la proposta és generar un espai de pensament permanent sobre els grans temes del moment, que passen indefectiblement pel marc europeu, des de l’òptica de les ciutats. Per fer-ho, l’escenari escollit és l’equipament que vincula Mataró amb el futur: el seu parc tecnològic i universitari, el TecnoCampus, impulsat per l’Ajuntament de la ciutat.
En aquesta primera ocasió, el dilluns 13 de maig a les 19 h. -poques jornades després del Dia d'Europa i un mes abans de les eleccions al Parlament Europeu-, es durà a terme una taula rodona al foyer del parc tecnològic, on en la qual participaran la periodista Cristina Gallach, l’enginyer i expolític Joan Majó i el professor de la Universitat de Deusto Eduardo Javier Ruiz Vieytez. L’acte el moderarà Carles Parts, periodista de TV3 i excorresponsal a París i Brussel·les.
El debat girarà entorn de set qüestions: la vigència dels valors fundacionals de la Unió Europea, la crisi de l’Estat de Dret arran de l’entrada al club de països amb passat no democràtic, l’auge de la ultradreta, l’evolució cap a un posicionament més bèl·lic dels socis europeus arran de la crisi d’Ucraïna, els efectes que pugui tenir en els valors fundacionals una nova ampliació el 2030, el realisme o la hipocresia de la política migratòria europea i el paper del Vell Continent en el món.
L’acte també servirà per presentar el número de maig de la revista Valors, que té com a títol On vas, Europa?, i en el qual s’entrevista set filòsofs i pensadors europeus i hi escriuen deu personalitats de diferents àmbits que plantegen els reptes de futur de la Unió Europea.
L'objectiu d'aquests guardons és destacar solucions enfocades en millorar la mobilitat i la seguretat, promoure la salut i fomentar conductes saludables, i impulsar iniciatives que fomentin l'envelliment actiu i millorin la qualitat de vida de les persones d'entre 55 i 75 anys.
La innovació d’Evix consisteix en un sistema de protecció cervical que per Intel·ligència Artificial detecta accidents i activa un airbag per reduir les lesions de medul·la i cervicals. En origen s'ha dissenyat per a ciclistes, però el sistema es pot integrar en qualsevol casc utilitzat en esports o transports.. Aquest producte posa de manifest el seu compromís amb la seguretat i el benestar dels usuaris, així com la seva aposta per la innovació en àmbits clau per a la societat actual.
Llegir noticia a El Referente.
Aquest finançament permetrà seguir amb el desenvolupament del prototip i la gestió de la propietat intel·lectual. L'empresa espera llançar el producte al mercat el 2027 per millorar la qualitat de vida de les persones amb diabetis. La idea va sorgir de l'experiència personal del CEO, un familiar del qual va ser diagnosticat amb diabetis tipus 1. El dispositiu promet proporcionar lectures precises i en temps real, reduint el risc d'hipoglucèmies i millorant l'estabilitat glucèmica dels pacients. L'empresa es prepara per al primer assaig clínic per validar el prototip del dispositiu.
Cal destacar també que el parc TecnoCampus va tancar el 2023 assolint la plena ocupació, amb 132 empreses allotjades, i amb l’assistència de més de 29.700 persones al centre de congressos del TecnoCampus amb l’organització de 450 esdeveniments.
Com a novetat, durant el 2023 es va posar en marxa una nova incubadora, de alta tecnologia Thinkin 3D, per a l’adopció de tecnologies additives per a la millora de la competitivitat de les empreses i projectes emprenedors. Aquest incubadora se suma a les altres 3 incubadores: la incubadora d’startups tecnològiques i innovadores, Antena Tren Lab Mataró per a projectes de mobilitat sostenible i Reimagine Textile, que allotja startups del sector tèxtil. També s’han posat en marxa dos nous programes d’especialitació vertical alineats a projectes estratègics de la ciutat de Mataró com són: el programa Innocare, orientat a l’activació del teixit empresarial i l’impuls de noves iniciatives en el sector de l’economia de les cures i la salut; i el programa Startcircular, per fomentar startups sostenibles i la incorporació d’elements sostenibles a les empreses consolidades.
Des de l’Oficina de projectes i recerca, s’han aixecat quasi 3,5 M euros per desenvolupar projectes de recerca i investigació i per la gestió dels programes d’emprenedoria, innovació i creixement empresarial, amb un notable augment de sol·licituds per a projectes europeus
D'aquesta manera, el TecnoCampus consolida un hub de recursos de valor afegit per a estudiants, emprenedors, startups i pimes del territori que engloben serveis d’acompanyament per a la posada en marxa, i creixement de l’empresa, i programes de capacitació i suport especialitzat en sectors estratègics i d’innovació, contribuint així de manera significativa al desenvolupament econòmic i social del territori.
Aquestes dades i el desglossament de les activitats i programes realitzats durant el 2023 es poden consultar a la memòria d’activitats de l’Àrea de transferència, innovació i empresa.