El dijous 5 d’octubre una comissió avaluadora de l’Agència de Qualitat Universitària de Catalunya (AQU) visita el TecnoCampus per a fer una visita emmarcada dins el procés d’acreditació dels estudis de Grau en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport.

Aquest és un procés periòdic que, en el cas dels estudis de grau, es fa cada sis anys. Durant la seva visita aquesta comissió tindrà audiències amb els diversos grups d’interès: professorat, personal d’administració i serveis, estudiants, graduat i empleadors. Si alguna persona que no hagi estat convocada a aquestes audiències vol parlar amb el comitè avaluador, ho pot fer el mateix dia entre les 15.00 i les 15.30h. a les aules 611-612 de l’edifici TCM6, en el que es coneix com audiència oberta. 

El grau que ara entra en el procés ja va ser acreditat positivament l’any 2018 i ara la comissió emetrà un informe per a la renovació d’aquesta acreditació.

Tant si es tracta d'una conversa o simplement de la presència d'algú, el suport rebut pot marcar la diferència en moltes àrees de la vida, segons un estudi publicat a la revista Management Science per Fabrizio Colella (University College London), Patricio Dalton (Universitat de Tilburg) i Giovanni Giusti (TecnoCampus).

Els investigadors analitzen a partir del cas d’en entorn específic del món del futbol (la prohibició a l’Argentina d’assistir a partits de futbol als estadis després de la mort d’un aficionat) la vinculació entre l’èxit i el suport que es rep de l’entorn. "El principal repte empíric resideix en el fet que el suport és essencialment endogen. La gent tria si oferir o demanar suport, fins a quin punt, a qui oferir-lo i a qui demanar-lo. El document aborda aquest repte aprofitant un xoc exogen negatiu sobre el suport moral provocat per un canvi de llei inesperat a la lliga argentina de futbol", explica Giusti. 

Analitzant les dades de 1.320 partits jugats tant abans com després de la prohibició, els investigadors van trobar que la probabilitat que un equip visitant perdi un partit augmenta un 20% sense els seus seguidors. El autors creuen que aquest anàlisi podria ser extrapolable en un entorn laboral on “els incentius monetaris siguin baixos”, on el rendiment augmentaria amb estímuls d’altres tipus.

L’esdeveniment reuneix experts per compartir coneixements, estratègies i tecnologies innovadores que estan transformant la gestió dels residus a tot el món, i encaminant el model de producció i consum cap a l’economia circular. Es tracta de crear un escenari internacional capaç de discutir i difondre el concepte de residu com a recurs, de parlar dels efectes de la crisis de recursos i energia en què ens trobem, i d’explicar els mecanismes i obligacions que des de les institucions públiques s’estan posant damunt la taula per afavorir una transició cap a la circularitat, com la legislació sobre descarbonització, plàstics i gestió de residus, o nous instruments econòmics i de la Indústria 4.0.

El congrés inclou dues conferències inspiradores, una sobre creixement i benestar i, l’altra, sobre emprenedoria i innovació, i un concert de música. A més, es torna a obrir el premi Alfonso Maíllo, dotat amb 1.000€, que s’atorgarà al treball més innovador sobre gestió de residus. Aquests treballs s’exposaran en forma de pòsters i en una presentació oral de 3 minuts davant de l’auditori. Serà el públic qui els votarà per escollir el treball premiat. Qui hi vulgui participar, haurà de presentar la seva solució/projecte abans del 30 de setembre del 2023 a les 23:59h.

El Consorci de Residus, la Càtedra d’Economia Circular del TecnoCampus i altres experts seleccionaran els deu treballs que s’exposaran durant el congrés. A més, aquests treballs apareixeran al catàleg Recuwaste 2023, tindran accés gratuït al congrés i durant tres mesos podran establir sinergies amb el TecnoCampus i la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat, participant en concursos, programes d’assessorament, dinàmiques per crear xarxa i jornades de finançament.

El nou president d’Aigües de Mataró és també Director de la Càtedra d’Economia Social del centre universitari TecnoCampus, adscrit a la Universitat Pompeu Fabra, on és professor d’economia al Departament d’Empresa, a més d’investigador associat al CIDOB. 

Aigües de Mataró (AMSA) és una societat de capital íntegrament propietat de l’Ajuntament de Mataró, que, d’acord amb els seus estatuts i el contracte programa amb l’Ajuntament, s’encarrega de la gestió integral de l’aigua de la ciutat. 

La societat té per objecte la gestió directa del servei públic de subministrament d’aigua potable, el sanejament i la depuració d’aigües residuals, a partir de la captació, la regulació, la conducció, el tractament, l’emmagatzematge i la distribució d’aigua potable, així com la recollida, la conducció, la depuració i l’abocament d’aigües pluvials i residuals. Des del 2020, gestiona també el servei del TubVerd.

Aquesta nova marca, que ve acompanyada d'una plataforma digital, dotarà els professionals de la salut d'informació personalitzada per optimitzar el diagnòstic i els tractaments dels pacients. 

Exheus és una spin-off de l'Institut de Recerca de l'Hospital Sant Pau, de la UPC i Summit SL incubada al Venture Builder The Collider, pionera en investigació i desenvolupament de tecnologia genètica avançada. L'empresa va participar al programa StartHealth d'acceleració d'empreses de l'àmbit de la salut que impulsa el TecnoCampus.

Exheus va resultar guanyadora, també, del Premi Creatic en la 19a edició. Amb l'aplicació d'intel·ligència artificial i de ciència de dades, l'empresa ha desenvolupat un test genètic únic al món, que permet mesurar els nivells d'expressió dels gens associats a la salut metabòlica, l'estat dels sistemes de l'organisme, la longevitat i l'estat inflamatori. 

Amb la nova plataforma digital de transcriptòmica basada en l'anàlisi d'ARNm, els professionals de la salut poden tenir el control de tota una sèrie de biomarcadors de precisió per agilitzar el diagnòstic i monitoritzar el tractament dels pacients de manera personalitzada.

Les startups de la comunitat empresarial TecnoCampus Aims Medical i Medchemfarma, són dues de les 20 startups que han aconseguit aquest ajut a fons perdut. 

AIMS Medical és una spin-off del Consorci Sanitari del Maresme que es dedica a desenvolupar tecnologies d'avantguarda que permetin als professionals mèdics millorar el diagnòstic i gestionar les malalties relacionades amb l'edat. El seu objectiu final és transformar la manera com els proveïdors de salut aborden les malalties relacionades amb l'edat, utilitzant la tecnologia per impulsar una atenció més eficaç i eficient. 

Medchemfarma, empresa fundada al 2022, té com activitat el descobriment i desenvolupament de nous tractaments contra el càncer basats en inhibidors covalents d’enzims quinases per a teràpies immunnoncològiques amb l’objectiu de millorar la seva taxa de resposta en aquests tractaments.

La comunitat del TecnoCampus, formada per professors, estudiants, alumni, personal d’administració i serveis així com empreses i institucions vinculades, ha expressat a partir de diferents canals la necessitat de celebrar un acte de record al professor Léonard Janer García, que va morir prematurament el passat mes d’abril. 

L’acte serà presidit per l’alcalde i president de la Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme, Il·lm. Sr. David Bote, i tindrà lloc el proper dimarts 3 d’octubre a les 18 h. al Foyer del TecnoCampus (accés per edifici TCM2).

Doctor enginyer superior de telecomunicació per UPC, Janer va ser professor durant 27 anys, primer a l'Escola Universitària Politècnica de Mataró i, posteriorment, al TecnoCampus, on va formar part del primer equip de gestió com a secretari general. Expert en ciberseguretat, va ser un docent molt apreciat pels milers d'estudiants que va tenir a les seves aules. 

Per assistir-hi, cal confirmar l'assistència.

El TecnoCampus segueix reforçant els vincles amb entitats i iniciatives del territori. L’alcalde i president de la Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme, David Bote, i el president de l’associació Valors, Joan Salicrú, han firmat un acord de col·laboració entre les dues entitats gràcies al qual el TecnoCampus acollirà el proper dimarts 26 de setembre l’acte de celebració dels 20 anys de la revista Valors. 

El TecnoCampus acollirà el proper dimarts 26 de setembre, a les 7 de la tarda, l’acte commemoratiu del 20è aniversari de la revista Valors. Fruit del conveni de col·laboració amb aquesta entitat, el TecnoCampus col·labora en aquest esdeveniment i esdevé patrocinador d’aquest projecte cultural que, des de la ciutat de Mataró, impulsa la reflexió i el debat sobre els grans debats que té plantejats la nostra societat. L’acte del proper dimarts 26 de setembre se celebrarà a l’Auditori del TecnoCampus (Avinguda d’Ernest Lluch, 32), i inclourà una conferència del politòleg i catedràtic de la Universitat Autònoma de Madrid Fernando Vallespín titulada “Podem predicar la universalització dels drets humans?”.

L’acord signat contempla altres formes de col·laboració, com la divulgació periòdica de les activitats del TecnoCampus a través de la revista. A canvi, Valors regalarà cada any sis subscripcions anuals de la revista Valors als finalistes del concurs per escollir el disseny de la carpeta del curs acadèmic que s’organitza cada any.

El TecnoCampus segueix reforçant els vincles amb entitats i iniciatives del territori. L’alcalde i president de la Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme, David Bote, i el president de l’associació Valors, Joan Salicrú, han firmat un acord de col·laboració entre les dues entitats gràcies al qual el TecnoCampus acollirà el proper dimarts 26 de setembre l’acte de celebració dels 20 anys de la revista Valors. 

El TecnoCampus acollirà el proper dimarts 26 de setembre, a les 7 de la tarda, l’acte commemoratiu del 20è aniversari de la revista Valors. Fruit del conveni de col·laboració amb aquesta entitat, el TecnoCampus col·labora en aquest esdeveniment i esdevé patrocinador d’aquest projecte cultural que, des de la ciutat de Mataró, impulsa la reflexió i el debat sobre els grans debats que té plantejats la nostra societat. L’acte del proper dimarts 26 de setembre se celebrarà a l’Auditori del TecnoCampus (Avinguda d’Ernest Lluch, 32), i inclourà una conferència del politòleg i catedràtic de la Universitat Autònoma de Madrid Fernando Vallespín titulada “Podem predicar la universalització dels drets humans?”.

L’acord signat contempla altres formes de col·laboració, com la divulgació periòdica de les activitats del TecnoCampus a través de la revista. A canvi, Valors regalarà cada any sis subscripcions anuals de la revista Valors als finalistes del concurs per escollir el disseny de la carpeta del curs acadèmic que s’organitza cada any.

El TecnoCampus inicia el proper dilluns 25 de setembre les classes del curs 2023-2024 i ho farà superant per primer cop la xifra del miler d’estudiants de nou accés (primer curs) a les titulacions de grau. Aquesta fita s’assoleix en un context d’increment de la demanda en pràcticament la totalitat dels graus que es poden cursar al centre, i de posada en marxa d’un nou grau en Nutrició Humana i Dietètica i un nou doble grau, Turisme i Gestió del Lleure+Màrqueting i Comunitats Digitals. En el conjunt de tots els cursos dels diversos graus, la xifra d'estudiants s'eleva fins als 4.000 alumnes.

La matrícula de juny es completarà amb la de setembre, en què el TecnoCampus oferirà encara algunes places vacants en els graus i dobles graus de Turisme i AdE; Turisme i Màrqueting; Logística i Negocis Marítims; Informàtica i Videojocs; Nutrició Humana i Dietètica; Ciències de l’Activitat Física i l’Esporti Fisioteràpia; Mitjans Audiovisuals. 

Entre els dies 18 i 21 de setembre se celebren les jornades de benvinguda als nous estudiants. Han consistit en una presentació del centre, dels serveis a l’abast de l’estudiant i de les activitats en les quals poden participar fora de l’aula a través de l’associació d’estudiants i les diverses comissions en què s’organitza. 

El cantant Edu Esteve, participant en la primera edició del concurs televisiu Eufòria, ha estat el convidat especial a aquesta jornades. Esteve va estudiar el doble grau en Administració d’Empreses i Gestió de la Innovació i Màrqueting i Comunitats Digitals, i, a banda d’explicar la seva experiència al centre, s’ha encarregat de conduir una dinàmica grupal en què els nous estudiants han començat a conèixer-se entre ells.

A més, els estudiants han fet sessions específiques de cada grau a l'aula, i han rebut la benvinguda a l'Auditori per part de la directora acadèmica del TecnoCampus, Elisa Sayrol. A la plaça del TecnoCampus, les diverses entitats estudiantils han explicat als nouvinguts les activitats i serveis dels quals poden gaudir a partir d'ara com a estudiants del TecnoCampus.

Un any més, el TecnoCampus ha estat patrocinador de l’IndieDevDay, fira de videojocs independent que ha celebrat la seva sisena edició en 2023 amb una ampliació de format i un canvi d’espai, a La Farga de L’Hospitalet. L’esdeveniment es va celebrar els dies 8, 9 i 10 de setembre, amb espais d’exposició de jocs, xerrades i una jornada sencera dedicada al sector professional.

El TecnoCampus va comptar amb un estand on es van exposar cinc jocs desenvolupats per estudiants del Grau de Disseny i Producció de Videojocs, dins les assignatures Projectes II i Projectes III. El desenvolupament ha anat acompanyat per professors del grau que són, alhora, professionals a la indústria del videojoc: Jordi Arnal (Kaneda Games), Paolo Gambardella (Tangelo Games), Albert Ramon (Kaneda Games), Dani Candil (Alkimia Interactive), Rafa Gonzalez (Alkimia Interactive) i Javier Untoria (Alkimia Interactive).

Alguns d’aquests jocs ja van ser premiats a la darrera edició dels TecnoGames. L’IndieDevDay va tancar amb l’entrega dels IndieDevDay Awards 2023. Va ser premiat el joc fet al TecnoCampus ‘AXO’, com a Millor Joc Acadèmic. Els jocs i grups que van participar-hi són: ‘Riddle Manor’, dels alumnes Gerard Coquard, Héctor Vergel, Jan de Nobel, Lluc Parera, Cora Real, Raúl Ruiz i Pascal Sastre; ‘Bubble Heights’, dels alumnes Guillem Arrojo, Veronika Bolshakova, Alex Busquets, Pol Casas, Joan Mora, Josep Nubiola, Alex Rodríguez, Javier Sagalés i Carla Vegas; ‘AXO’, dels alumnes Marina Codony, Hodei Otegi González, Marc Lloret, Elisabeth Alzueta, Alex Romera, Víctor Hernando i Arnau Oliveras; 'Light Hope' dels alumnes Pablo Escribano, Aran Piris, Ian Roche, Grazielly Sanchez, Marc Sans; ‘Yokai: i 'Yocai Lost Tapes’, dels alumnes Anass Arrahi, Marc Badal, Arnau Carbonell, Albert Castaño, Enric Planas, Francesc Ruiz i Etna Sagüés.

A Espanya, les dones de més de 65 anys representen l'11% de la població total, en comparació del 8,4% dels homes. La major expectativa de vida no sempre significa una millor qualitat de vida; de fet, sovint les dones viuen més temps però en pitjors condicions de salut. 

El projecte "La feminització de la soledat no desitjada en persones grans; com afrontar-la (Not Alone)" aborda el fenomen de la soledat en dones de més de 65 anys. L'efecte que la solitud té en la salut física i mental de les dones grans és tan important que mereix ser estudiat i abordat de manera integral per professionals de la salut i de l'àmbit social. "Not Alone" és un projecte liderat per Esther Cabrera, coordinadora del Grup de Recerca consolidat en Atenció a la Cronicitat i Innovació en Salut i directora de la càtedra. Compta amb la participació de l’Ajuntament de Mataró. Són investigadors del projecte Meritxell Puyané, Carolina Chabrera, Ester Mateo, Ester Limón, Carme Planas, Enric Camón, Marc Terradellas, Judit Castellví i Charo Delgado. Un equip multidisciplinar de professionals infermeres, psicòlegs, treballadors socials, i metges que treballen en el camp de l'envelliment i el seu principal objectiu és aprofundir en el fenomen de la soledat no desitjada. 

El projecte ha obtingut un finançament de 100.400€, amb una durada de quatre anys. Té com a finalitat investigar la prevalença i els factors que intervenen i desencadenen la soledat entre dones majors de 65 anys a a Mataró. A més, a través d'un estudi qualitatiu, el projecte aprofundirà en les experiències, percepcions i sentiments de les dones grans que se senten soles. Les dues primeres fases de l'estudi culminaran en el desenvolupament d'un model predictiu que permeti identificar ràpidament les dones en risc d'experimentar soledat no desitjada i els seus problemes relacionats amb la seva salut física i mental. 

Fruit d’aquesta recerca es preveu que dues tesis doctorals es portin a terme en el grup GRACIS. Amb el pas del temps, la relació entre soledat i gènere canviarà. Des de la càtedra, s'apuna que "si volem entendre el fenomen de la soledat i mitigar els seus efectes en la salut de les dones des d'una perspectiva de gènere, hem d' estar al cas de tots els factors que poden afectar aquest escenari i com els professionals de la salut i de l'àmbit social poden identificar-los."