Al voltant de 70 ciutadans, principalment persones majors de 60 anys i estudiants, empreses i professionals de l’àmbit sociosanitari, van participar a la jornada “Com faries una ciutat més cuidadora?”, un espai d’ideació organitzat en el marc del PECT «Mataró-Maresme: ecosistema d’innovació per a les ciutats cuidadores». L'objectiu era trobar solucions innovadores que ajudin a construir una ciutat més cuidadora, amb especial èmfasi en cuidar a les persones grans.

L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde de Mataró, David Bote, que va donar la benvinguda als assistents i va destacar la importància del projecte estratègic Mataró Ciutat Cuidadora, en el qual s’emmarca el PECT i que treballa per fer de Mataró una ciutat que promogui el benestar de les persones que hi viuen, posant les seves necessitats en el centre dels esforços de la ciutat.

Un cop donada la benvinguda, va començar el Dream Big Challenge, una competició d’innovació on es generen múltiples idees. Amb equips formats per tres i quatre participants, es va construir l’espai idoni per, durant tot el matí, crear i pensar solucions per fomentar un entorn urbà saludable i que cuidi millor de les persones. Per donar forma a les idees, els equips van passar per la fase d’ideació, prototipatge, validació i comunicació amb el suport de Xavier Verdaguer, fundador d’Imagine Creative Center i dinamitzador de la jornada.

D’entre tots els equips participants, es van escollir quatre finalistes, que van presentar les idees davant el jurat i la resta d’assistents a la jornada. Un jurat format per dos representants del TecnoCampus i dos representants de l’Ajuntament de Mataró va escollir la proposta guanyadora. L’equip 3.0 va ser l’equip guanyador, amb una proposta per normalitzar l’etapa de la mort i el dol, des de la infantesa i al llarg de tota la vida, a través de contes i dibuixos animats.

Per acabar la jornada, la regidora de Benestar Social i Promoció de la Salut, Laura Seijo, va fer entrega de l’obsequi a l’equip guanyador i va tancar l’acte destacant la importància de generar espais de diàleg i reflexió, a més de posar l'èmfasis en la importància que tenen totes les idees. Finalment va agrair a tots els participants la seva assistència. La jornada d’ideació “Com faries una ciutat més cuidadora?” s’emmarca en el projecte PECT de “Mataró-Maresme: ecosistema d’innovació per a les ciutats cuidadores” i està cofinançada per la Generalitat de Catalunya. Més informació sobre el projecte: www.matarociutatcuidadora.cat

Format a la Universitat Politècnica de Catalunya com a enginyer de telecomunicacions, es va doctorar en aquesta mateixa universitat i es va vincular com a docent en la llavors anomenada Escola Universitària Politècnica de Mataró. Va començar a fer-hi classes el 1995, i del 2001 al 2006 va ser-ne cap de departament. Posteriorment, va ser secretari general, director de transferència de tecnologia i responsable d’estratègia i operacions de la Fundació TecnoCampus en diversos períodes. Janer va ser una figura clau en els primer passos de la Fundació, l’organisme creat per posar en marxa el parc, inaugurat l’any 2010.

Molt apreciat pels seus alumnes i amb una forta vocació docent, va compatibilitzar les classes i la investigació amb els diversos càrrecs de gestió que va exercir a la Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme, des d’on va jugar un rol important en la definició del projecte universitari que es posaria en marxa el 2010, amb la unificació de les dues escoles universitàries que existien llavors a Mataró.

El llibre recull la trajectòria de l’entitat des de la seva creació i també tracta d’identificar els trets diferencials d’aquesta tipologia d’entitats. El llibre és fruit de la col·laboració de Caixa d’Enginyers i la Càtedra d’Economia Social.

L’acte es va desenvolupar entorn d’una taula rodona, moderada pel periodista Ramón Pellicer, on es va debatre sobre el paper de la banca cooperativa i la seva contribució a l’economia social i responsable. Hi van participar Joan Cavallé, director general de Caixa d’Enginyers; Nina Schindler, consellera delegada d'EACB (European Association of Cooperative Banks); Cristina Freijanes, secretària general d'UNACC; els dos autors del llibre; Álvaro López, director general del Tresor i Política Financera del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital; i Josep Maria Sánchez Pascual, director general de Política Financera, Assegurances i Tresor, i el president de Caixa d’Enginyers, Felix Masjuan.

El projecte 4D té com a objectiu la creació d'una aplicació mòbil (app) individualitzada i personalitzada per a la gestió de les pràctiques curriculars que servirà tant als estudiants, tutors, supervisors i professors de cada organització que participa en aquest context d'aprenentatge.

Amb aquest aplicatiu tecnològic es pretén millorar l'experiència en l'aprenentatge basat en entorns sanitaris. Aquest projecte està coordinat pels investigadors Carlos Martínez, i Esther Cabrera i pel professor Carles García, del TecnoCampus, i compta amb la participació de la Universitat de Medicina de Lublin (Polònia), de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (Espanya), la Universitat de Tecnologia de Graz (Àustria), la Universitat de Twente (Països Baixos), Kubify BV Learning Toolbox (Països Baixos) i la Universitat de Duisburg-Essen (Alemanya).

La conferència internacional, que va comptar amb la participació de més de 100 persones de diferents països europeus, va servir per posar en valor els avantatges i les recomanacions d’incorporar eines digitals que permetin crear un pont entre les institucions sanitàries i l’entorn acadèmic. També va ser el fòrum de presentació del primer resultat del projecte, l’informe “Factors clau en la digitalització d’entorns de pràctica clínica en educació superior”.

Aquest informe, que es publicarà properament en la pàgina web del projecte, inclou diferents recomanacions obtingudes a partir dels resultats de l’estudi i que es resumeixen en el següent: 1. Les qüestions econòmiques, característiques tècniques, selecció dels dispositius, implicació d’alumnes i docents i directrius i polítiques són els cinc aspectes clau a l’hora de dissenyar una innovació per a la digitalització en pràctiques. 2. Per tal que la tecnologia es pugui implementar correctament, de forma paral·lela a l’adopció tecnològica s’han d’adoptar les següents estratègies: formació, treball en equip, cultura, implicació del personal i empoderament del pacient. 3. Després de la implementació, una vegada que la innovació ja s'ha introduït a l’entorn de les pràctiques i per tal de garantir l’ èxit de l’aprenentatge mòbil s'han de tenir en compte aspectes com el manteniment, suport tecnològic, la seguretat i l ‘accés a Internet.

Posteriorment a aquest esdeveniment, els dies 16 i 17 de març va tenir lloc la IV reunió transnacional de coordinació del projecte. Aquest projecte està finançat per la Comissió Europea en el marc del programa Erasmus+ KA220 Cooperation partnerships in higher education.

Des de l'any 2015 aquesta assignatura ha comptat amb músics professionals i ha enregistrat un gran nombre de projectes d'estudiants, disponibles al Showroom del TecnoCampus.

Enguany s'han portat a terme un total de sis projectes de composició i producció musical i s'han enregistrat a l'estudi d'àudio del TecnoCampus, inaugurat el 2022. Els treballs són de diferents estils i sonoritats. Els alumnes han pogut experimentar el procés complet de creació i producció, desde l'anàlisi d'una escena, la composició i arranjaments, i finalment l'enregistrament, edició i barreja.

El TecnoCampus organitza durant el mes d'abril les Portes Obertes per a futurs estudiants de grau i màster que vulguin matricular-se en estudis universitaris el curs 23-24. Pel que fa als estudis de grau, la data triada és el dissabte 22 d'abril. Aquest dia, en sessions de matí i tarda, es realitzaran sessions informatives dels 19 graus i dobles graus dels àmbits de tecnologia, audiovisual, empresa i salut, a càrrec dels coordinadors de les titulacions i el testimoni d'estudiants actuals. El proper curs, es posen en marxa dues noves titulacions. A més de la sessió informativa a l'aula, els visitants podran conèixer els laboratoris i espais comuns on transcorrerà la seva activitat com a estudiant de cada titulació. La visita es pot complementar amb la inscripció en alguna de les quatre sessions sobre tràmits acadèmics, finançament, serveis a l'estudiant, opcions d'allotjament o internacionalització previstes al llarg de la jornada. 

Pel que fa a màsters i postgraus, serà el 13 d'abril quan la unitat encarregada de la formació permanent, HUB4T, acompanyarà els interessats en la visita als espais del parc. Els assistents tindran l’oportunitat de conèixer els cinc màsters que s’impartiran en el pròxim curs, a més d'ampliar tota la informació del programa que més els interessi, conèixer als directors acadèmics i informar-se sobre el procés d’admissió, beques i finançament, entre d’altres.

El repte superat pels estudiants Emma Comas Vidal, Jordi Pérez i Esclarin, Andrea Reche Pérez, Maria Salvaña Grajera i Enric Tafalla Izuel per accedir a la final consistia a dissenyar un nou concepte o servei innovador que l’hotel pogués oferir als seus clients. A més, la proposta havia de considerar una d’aquestes àrees: turisme sostenible, experiències en destinació, turisme de salut/benestar o noves tendències de negoci.

Afrontar aquest repte real ha permès als estudiants posar en pràctica els coneixements acadèmics obtinguts i les seves competències emprenedores i innovadores. Ara l'equip finalista, que ja ha superat una fase prèvia, participarà en un workshop que tindrà lloc entre abril i maig. 

L’esdeveniment es desenvoluparà al llarg d’un cap de setmana amb jornades de treball impartides per experts que permetran als estudiants acabar de completar els seus projectes. Les sessions de treball conclouran amb una presentació final per part de tots els grups i la proclamació de l’equip guanyador.

Aquesta és la màxima acreditació existent actualment i possibilita que el docent i investigador pugui accedir a una plaça de catedràtic en qualsevol universitat espanyola. Antonio José Planells és professor permanent a TecnoCampus en el Grau de Disseny i Producció de Videojocs, on imparteix les assignatures d'introducció al disseny de jocs i narrativa. També és el director del grup de recerca emergent "Cultura i Tecnologia Lúdica" (CTL), reconegut per la Generalitat de Catalunya, i dirigeix, juntament amb el professor Víctor Navarro el projecte de recerca "Ludomythologies", finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació.

Planells és autor de més de 23 articles de recerca indexats, 11 capítols de llibre i 6 monografies publicades en editorials de reconegut prestigi. Les seves línies de recerca principals són els arguments universals en els videojocs, la teoria de la ficció i els mons ludoficcionals i les metàfores estructurals en el joc analògic. D’acord amb les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya corresponents a l’any 2021, només un 8,25% de docents del sistema universitari públic disposen d’aquesta acreditació.

El curtmetratge col·laboratiu que ha realitzat al llarg d'aquest trimestre per part del Grau de Mitjans Audiovisuals ha estat seleccionat en el prestigiós Festival d'Inheritance d'Irlanda. El curtmetratge d'animació, anomenat ''Extinction'', ha estat seleccionat per a participar en el Festival d'Inheritance - Spring edition, que tindrà lloc a les ciutats Dublín, Belfast, Brighton, Sheffield i Kent.

Aquesta obra audiovisual ha estat realitzada pels alumnes de l'assignatura Dibuix i animació 2D, utilitzant la tècnica de la rotoscòpia. A través d'aquesta obra d'animació, es fa una crida d'atenció sobre perill de la desaparició de la fauna, un crit d'alarma per a la defensa del medi ambient. 

La zona d’activitat empresarial té espais d’oficina i de reunió que s’adapten a les necessitats de les empreses incubades, mentre que la zona d’activitat divulgativa i social està pensada per desenvolupar accions expositives, de capacitació i divulgació. L’espai més diferencial, però, és el TechLab, la zona de laboratori de fabricació on ja s'ha instal·lat l’equipament de primer nivell per a la fabricació additiva, que inclou tant maquinària per al disseny, com també per a la impressió, el tall i la neteja dels prototips.

Durant l’acte d’inauguració, Josep Lluís Checa, director general del TecnoCampus, ha destacat el fet que “la incubadora és un projecte emblemàtic i singular que aprofita les sinergies d’integrar-se en l’ecosistema d’innovació del TecnoCampus i que incorpora maquinària puntera per acostar la impressió 3D a la realitat de les empreses de l’entorn”.

Per la seva banda, el director general de la Fundación Incyde, Javier Collado, ha volgut recordar que ThinkIn 3D “reforçarà l’eficiència de sectors consolidats com el de la salut, l’automoció, la indústria tèxtil i molts altres amb gran presència i tradició a Catalunya”. La inauguració també ha comptat amb la participació de David Bote, alcalde de Mataró, que ha posat de relleu “l’empenta que els darrers anys la ciutat ha volgut donar als projectes que impulsen una nova mirada envers la sostenibilitat empresarial”.

Programes d’acceleració adaptats a cada realitat
La incubadora ofereix diferents tipus de programes, que tenen intensitats diferents i un potencial transformador específic per tal de contribuir a la innovació en les operacions, els processos productius i els models de negoci, sempre responent de manera individualitzada al repte que cada empresa es plantegi assolir. El Programa d’alt rendiment emprenedor i tecnològic, amb la màxima intensitat de transformació, s’adreça tant a empreses de nova creació que basen la seva idea de negoci en la fabricació additiva com a empreses tradicionals que mai han fet servir aquesta tecnologia però volen evolucionar el seu model de negoci. Per altra banda, el programa d’acceleració tecnològic vol arribar a pimes i micropimes consolidades en el seu respectiu sector donant un impuls al procés productiu. Finalment, els serveis tecnològics del ThinkIn 3D cobreixen qualsevol iniciativa empresarial amb una necessitat o repte específic que vulgui experimentar en fabricació additiva.

Fa anys que l'Ajuntament treballa amb TecnoCampus i el Campus Can Ruti en el disseny d'un projecte que es va presentar el passat 16 de març. Durant l'acte, totes les parts implicades van signar un protocol d'intencions en què es concretaran els compromisos i les fases de desenvolupament del projecte.

L'acte va comptar amb la participació de Marc Almendro, alcalde d'Alella; Jordi Ara, gerent de l'ICS metropolitana Nord; Josep Lluís Checa, director general del TecnoCampus; Javier Lafuente, Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona i Jordi Barretina, director de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol. La cloenda la va fer Joaquim Nadal, conseller de Recerca i Universitats.

Àgora Alella-La Miralda es projecta com un espai d'innovació, recerca, formació i emprenedoria en l'àmbit de la salut i el benestar comunitari. Un espai generador de coneixement i creador de sinergies entre la ciència, el teixit empresarial, l'administració pública, l'àmbit acadèmic i l'acció social. Un projecte multidisciplinar per abordar de forma transversal els rectes en matèria de salut i benestar de la comunitat actuant en la prevenció, promoció de la salut, assistència i intervenció i rehabilitació.

El nou estand s'ha remodelat en la part superior per donar més visibilitat a la marca des de qualsevol lloc del pavelló de Fira de Barcelona on s'ubica el Saló de l'Ensenyament. D'aquesta manera, el visitant pot localitzar fàcilment un estand situat just al costat del de la Universitat Pompeu Fabra, a la qual està adscrit el centre universitari TecnoCampus. Dimecres dia 15, la rectora de la UPF,  Laia de Nadal, va visitar l'estand acompanyada del director general , Josep Lluís Checa, i la directora acadèmica, Elisa Sayrol.

Una vintena d'estudiants dels diversos graus són els encarregats d'explicar als interesats en les 19 titulacions que es poden cursar al TecnoCampus tot allò que necessitin saber sobre l'accés a la universitat. Es calcula que milers de nois i noies que actualment cursen batxillerat o cicles formatius visitarà el Saló de l'Ensenyament, una cita clau en el calendari promocional dels graus. El TecnoCampus ha hablitat, a més, un espai web dedicat a futurs estudiants, que he hi poden trobar, agrupada, tota la informació sobre l'accés a la Universitat.

El TecnoCampus posa en marxa el curs 2023-2024 dues noves ofertes de titulacions de grau: s’estrenen el nou grau en Nutrició Humana i Dietètica i la doble titulació de Turisme i Gestió del Lleure / Màrqueting i Comunitats Digitals per completar l’oferta formativa del centre. S’acaba de perfilar, d’aquesta manera, una oferta amb el segell de la Universitat Pompeu Fabra, a la qual està adscrit el centre universitari TecnoCampus. Una oferta que es complementa amb un ampli ventall de màsters, postgraus i cursos d’especialització vinculats a la formació permanent. 

La propera cita clau per als interessats en els estudis universitaris del TecnoCampus és la Jornada de Portes Obertes, el proper 22 d'abril, cita per a la qual ja s'han obert les inscripcions.