El FineArt d’Igualada celebra del 25 de febrer al 20 de març la desena edició, i el TecnoCampus hi serà present un cop més a través de treballs fotogràfics d´estudiants del Grau en Mitjans Audiovisuals. 

Enguany les sèries fotogràfiques realitzades dins de l’assignatura optativa de quart curs Fotografia Documental I,  impartida pel professor Cristòfol Casanovas, que actúa com a comisari de l’exposició, i per la docent Maria Luna Rassa versen sobre dos temàtiques diferents. D’una banda sobre “la insertessa”, amb quatre panels i quatre autors : “Esta incertidumbre errante”, de Susana Kaiana Aizpurúa; “Això no és Pictorialisme”,  d’Aina Comas; “En el túnel”, de Carlos Renard; i “La inceridumbre del ser”, de Javier Flores. Tots aquests treballs proporcionen una mirada polièdrica, subjectiva, sobre els temps difícils del confinament pel covid-19. 

També s’exposen dos panels amb imatges relacionades amb els cinc sentits, exercici sobre percepció, dels cursos 20-22, amb imatges de diferents estudiants. El panel del curs 20-21 presenta imatges d'Eric Serra: “El tacte”; Francesc Santos: “L’oïda;  Eric Pomar, “L’olfacte” i “El gust”; i Laura Llobet : “La vista”. Les imatges del curs 21-22 son de Albert Miquel: “La vista”; Clara Dueñas: “L’oïda”; Arancha Silva: “L’olfacte” i “El tacte; i Daniel Lainz: “El gust”.

També es presenta el trebal de Fi de Grau “L’autoretrat posfotogràfic: ficcions construïdes”de Víctor Rodríguez  "Un treball inspirat en Cristina de Middle, Joan Fontcuberta i Stanley Kubrick, on s'utilitza l'astronauta com a metàfora de l'aïllament social degut a la pandèmia del C0-19 i com a eina per realitzar el viatge de l'autoconeixement i retrobament amb l'espai. Gràcies a la construcció fotogràfica podem aparentar ser algú que no som."

Els coordinadors del Grau en Mitjans Audiovisuals, Jordi Roquer i Rafael Suárez, consideren que col·laborar en iniciatives com FineArt Igualada és una magnífica manera d’apropar els estudiants al món de l'audiovisual i de la cultura, reconeixent també el seu talent i capacitat com a creadors. En aquest sentit, la participació a FineArt permet als universitaris donar visibilitat a les seves obres i al TecnoCampus posar en relleu la qualitat dels estudis i el talent dels seus estudiants, al mateix temps que continua enfortint la relació del grau amb el territori.

Durant vint i quatre dies, els espais de la ciutat d'Igualada mostraran fotògrafs de tot el món, escoles de fotografia i aficionats. Juntament amb la mostra fotogràfica s'organitzen activitats culturals entorn de la temàtica: xerrades, taules rodones, visites guiades i tallers per a adults i nens.
 

Ho ha fet via el 4YFN, un esdeveniment referent internacional a l’ecosistema emprenedor, al mateix espai que la fira Mobile World Congress, en un recinte firal on han conviuen durant uns dies les empreses del futur, liderades per emprenedors i emprenedores amb gran talent i  creativitat.

Les startups de l’estand del TecnoCampus els dies 2 i 3 de març  són Leads Finanzas, una fintech que ha desenvolupat un sistema propi de captació de leads al  sector financer;  MyHealthWatcher,  una plataforma intel·ligent de promoció d'hàbits saludables; Elsetic, que presentarà el seu nou projecte Helzy , una app que mitjançant una smartband permetrà monitoritzar constants vitals a persones grans que viuen soles, per una major tranquil·litat de cuidadors i familiars;  Appat delivery, un app de servei de menjar a domicili, que es diferencia per ser proper, ètic i sostenible; Datali Group, la gestoria especialitzada en Amazon, marketplaces, e-commerce i negocis digitals, i que actualment treballa en el desenvolupament del SaaS Accountali;  Winahost, una agència online dedicada al home sharing i al lloguer turístic i de temporada, que es connecta bidireccionalment amb  Airbnb, Booking, Trypadvisor entre d’altres; Inviertis, una plataforma on vendre i comprar immobles amb llogater per invertir amb rendibilitat des del primer dia; JDE Payment, una app per al servei de la restauració que digitalitza el procés d’atenció i cobrament de les comandes a clients; i Coresyshealth, amb solucions innovadores en els monitors de pacients per a UCIS i sales d’operacions, integrant tecnologies de medició cerebral i cardíaca. 

Totes elles presentaran solucions centrades en els àmbits fintech, health, mobile i TIC, i podran connectar-se amb inversors, altres emprenedors i futurs socis i clients, tant nacionals com internacionals.

L’Ajuntament i el TecnoCampus han signat avui, 8 de febrer, un conveni marc per a la creació del Club Esportiu TecnoCampus amb l’objectiu de promoure l’esport i els hàbits saludables entre la comunitat universitària. En el marc d’aquest conveni s’inclouen els acords amb diferents entitats i clubs esportius de la ciutat per oferir els seus serveis als estudiants universitaris amb unes condicions favorables.

En aquests moments hi ha acords amb els clubs i entitats de la ciutat perquè la comunitat universitària pugui fer busseig amb tub, les activitats del Sorrall, snorkel, apnea, escalada, rem i lligues de futbol i bàsquet. L’objectiu és ampliar el nombre de convenis perquè l’oferta esportiva sigui el més variada possible, interessant i vinculada al territori.Tota l’oferta es pot trobar en un espai web on al clicar a l’esport s’indiquen les condicions horàries i les tarifes.

Aquest conveni marc per a la creació del Club Esportiu TecnoCampus també inclou altres acords com el de la creació d’una nova categoria en la Nit de l’Esport que s’anomenarà “Esport Universitari” així com la creació per part de TecnoCampus de 6 beques per a esportistes d’alt nivell per valor de 1.500 € per curs (750 € a càrrec de TecnoCampus i 750 € a càrrec del club o entitat vinculada). També hi ha l’aportació de 3.000 € del TecnoCampus al Servei d’Esport de l’Ajuntament per a promoure els valors socials de l’esport. El Club Esportiu TecnoCampus és un projecte que potencia, millora i engloba altres iniciatives anteriors que perseguien el mateix objectiu que és el foment de l’esport i els hàbits saludables entre les persones joves. Aquest club va dirigit a tots els estudiants del TecnoCampus, tant de Graus com de Màsters i Postgraus, que en aquests moments són uns 3.600.

L'acte de presentació de l'acord ha estat presidit per l'alcalde i president del TecnoCampus, David Bote, que ha estat acompanyat per representants dels clubs de la ciutat implicats en el projecte. Bote ha destacat que, amb aquest acord, es potencien les sinergies entre el TecnoCampus i el teixit associatiu i econòmic de la ciutat.

Les ofertes i condicions per als estudiants es donaran a conèixer en aquest portal web.

En l'enttrevista, s'apunta que en relació al sòl pelvià i el gran tabú que hi ha, i hi ha hagut, en relació amb disfuncions que hi estan relacionades.

Les disfuncions del sòl pelvià, a més de desencadenar dificultats físiques, els quals les persones associen com a problemes naturals a causa de l'edat, al ser tan normalitzades com a conseqüències naturals degudes l'envelliment, les persones afectades resten
importància al tema i en gran part prenen la decisió de no informar al sistema sanitari  ni rebre cap mena de tractament o ajuda professional. Segons Bouallalene, moltes d'aquestes disfuncions es poden arribar a tractar sense haver d'arribar a l'extrem d'intervencions quirúrgiques i un d'aquests possibles tractaments és mitjançant la fisioteràpia.

Per sort, apunta, aquest tema deixa de ser un tabú, en gran part gràcies al jovent, el qual tendeix més a assistir als sistemes sanitaris que les persones d'edat avançada, les quals encara són més reticents.

 

Informem els estudiants que ha deixat de ser obligatori per als estudiants que van iniciar estudis de grau el curs 2018-19 i posteriors l'acreditació d’un nivell B2 del Marc Europeu Comú de Referència d'anglès, alemany, francès o italià com a requisit per graduar-se.

Malgrat que l'acreditació ja no sigui obligatòria, el TecnoCampous considera que la formació en llengües estrangeres dels nostres estudiants de grau és fonamental. Per aquest motiu, es vol continuar fomentant aquesta formació mitjançant l’aula oberta d’idiomes, oferint exàmens d’acreditació i cursos de llengües estrangeres com fins ara. Els estudiants que presentin un certificat que acrediti un nivell com a mínim de B2 d’acord amb el MECR d’anglès, alemany, francès o Italià continuarà constant al seu expedient acadèmic. Per a qualsevol dubte o aclariment, restem a la vostra disposició al Servei de Gestió Acadèmica.

Durant el passat mes de novembre i aquest mes de gener la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat del Tecnocampus ha participat en un cicle de webminars organitzats per l’Agència per la competitivitat de l’empresa, ACCIÓ on el focus dels seminaris ha recaigut en les eines que poden incorporar les empreses per realitzar aquesta requerida transició cap a la sostenibilitat.

El primer webminar,  “Economia Circular per impulsar la innovació” , ha estat realitzat per Sònia Llorens, directora de la Càtedra, conjuntament amb la Fundació Ellen Mac Arthur Foundation; en el webminar s’han transferit eines per assolir la circularitat a través de la innovació. Es pot recuperar aquí.

El segon webminar “Com mesurar i comunicar la sostenibilitat de la teva empresa” ha estat realitzat per Axel Ehberger i Xavier Subirats, professors col.laboradors de la Càtedra, i s’hi han presentat eines per mesurar i comunicar la sostenibilitat d'una empresa de manera real, evitant així el greenwashing. Aquest seminari s’ha realitzat conjuntament amb PwC España. Es pot recuperar aquí.

La Global Game Jam va reunir els passats dies 28, 29 i 30 de gener un total de 61 participants, que van presentar 10 projectes i 3 mencions d’honor. Aquest esdeveniment se se celebra de manera síncrona a tot el món, i per primer cop el TecnoCampus s'ha adherit a la inciiativa, en què es creen prototips de videojocs.

l format de l’esdeveniment contempla una hackathon internacional de caràcter anual, per a fomentar la innovació, l’experimentació i la creació en equips de prototips de videojocs jugables al voltant d’una sola temàtica. Aquest any la temàtica ha estat la dualitat en les creacions.

La Global Game Jam la va fundar el 2008 la IGDA (International Game Developers Association) com un projecte del SIG (Special Interest Group) d’educació. A 2020 ja contemplava 934 seus locals a 118 països amb més de 48.000 jammers  (nom que prenen els participants de la jam) que vàren crear més de 9.600 jocs durant l’esdeveniment. Aquest any, la seu local mataronina Tecnocampus GGJ22, amb 61 inscrits i 10 projectes realitzats, ha acollit el 5% de tots els participants (jammers) d’arreu del món.

L'edició 2022, de la seu de Mataró ha liderarada per personal de TecnoCampus i pels Alumni de Marco Santoro (Organitzador Principal) i Alexander Elwood (Co-organitzador) a càrrec de l’equip format per Álvaro Colom, Alessandro Bonifacio i Daniel Moreno (Operativa), Enric Tena i Sergio Rodríguez (Producció), Manel Lozano i Albert Pujante (Tècnic), i Adirán Cañas i Marc Fontanals (Marketing de la seu).

Les Game Jams prenen el nom de les típiques sessions d’improvització entre músics i, tot i que la màxima és "la cooperació", la creació de jocs trencadors i el networking, com a reconeixement a l'esforç un petit jurat composat per professionals de la indústria de l’empresa Zeptolab i Gameloft (patrocinadors de l’esdeveniment) i la professora del TecnoCampus Alexandra Samper, van votar els millors projectes per a celebrarar l'acte de cloenda, que va tenir lloc el diumenge 30 de gener via la plataforma Zoom. 

La menció honorífica al joc més complet se l’emportà un grup d’alumnes de segon del Grau en Disseny i Producció de Videojocs de Tecnocampus pel projecte Zappie.

La menció honorífica al joc més innovador, se l’endú un grup d’alumnes de cinquè del Doble Grau d’Ingenieria Informàtica i Disseny i Producció de Videojocs de Tecnocampus pel projecte Ducktonic Adventures.

Es repartiren regals com ara steam cards, camisetes i swag gràcies als patrocinadors. A més, s'oferí als participants l'oportunitat d’entrevistar-se amb Zeptolab, per a optar a un lloc de pràctiques dins l’empresa.

El Tecnocampus hi participa com a partner del projecte, juntament amb la Universitat d’Aveiro (Portugal), líder del projecte, l’Strascheg Center de Munich (Alemanya), l’Institut de Tecnologia de Dundalk (Irlanda), la Fonden for den Entreprenørskab (Dinamarca), la Universitat d’Economia de Varna (Bulgària), la Josip Juraj Strossmayer University of Osijek (Croàcia) i la Czech Technical University de Praga (República Txeca). El projecte està recolzat per EIT Urban Mobility i EIT manufacturing, que donen suport a la ideació i generació d’oportunitats d’emprenedoria en aquests àmbits. En la primera fase, que s’ha dut a terme des del juliol fins al desembre del 2021, estudiants, PDI i PAS han format part del programa, establint una extensa comunitat internacional d’impuls a l’emprenedoria universitària.

L’equip del Tecnocampus està format pels professors Ester Bernadó, cap de projecte; Jaume Teodoro i Alexandra Samper, de l’Escola Superior Politècnica; Ismael Hernández, Valeria Bernardo i Giovanni Giusti, de l’Escola Superior de Ciències Socials i de l’Empresa; Anahí Moyano, responsable d’emprenedoria universitària, Ferran Huidobro, tècnic de projectes de creixement empresarial, Antonia González, cap d’emprenedoria i creixement empresarial, David Rangil, tècnic d’emprenedoria, i Marta Carceller, tècnica del projecte.

Aproximadament 220 estudiants de totes les universitats participants, entre ells 12 estudiants de Tecnocampus, han format part del programa universitari, on els equips d’estudiants treballaven un repte de mobilitat sostenible o d’innovació per a la indústria. 

Per altra banda, uns 42 professors i 29 professionals vinculats a institucions d’educació superior, 5 professors i 3 tècnics de diferents departaments del Tecnocampus, han format part del programa “Train the Trainer”, amb l’objectiu de poder debatre, aprendre i incorporar metodologies orientades a desenvolupar les competències emprenedores.

La fase 2 del projecte comença el gener del 2022 amb el  nou programa “Start for Future”, que coordina l’Strascheg Center for Entrepreneurship de Munich, el qual incorpora la incubació de propostes d’estudiants en diferents institucions europees i la co-creació amb el teixit industrial. Tres estudiants del Tecnocampus, Joan Gabarró, Pau López i Alberto Rodríguez han estat seleccionats per participar-hi.

Accedir a la Universitat en els estudis que un vol cursar ja és un repte. Fer-ho, a més, amb la millor nota d’accés d’entre tots els que cursen el grau universitari triat és, a més, una mostra de talent que el TecnoCampus i la Universitat Pompeu Fabra han volgut reconèixer avui en un acte institucional celebrat al centre de congressos del parc.  

Són en total setze nois i noies que tenen el millor expedient acadèmic en els estudis de secundària d’entre tots els que han començat un grau al TecnoCampus el curs 2021-2022, motiu pel qual han obtingut un descompte en el preu de la matrícula. 

Aquests són els alumnes que han rebut el reconeixement:  

• Gerard González Espinar (Enginyeria Informàtica de Gestió i Sistemes d'Informació). 
• Jordi Armengol Pradas (Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica). 
• Juan Javier Aliseda Rojas (Enginyeria Mecànica). 
• Carla Torrent Soler (Enginyeria d'Organització Industrial).  
• Mabel Gómez Alvarez (Grau en Mitjans Audiovisuals). 
• Xènia Robert Feliu (Grau en Disseny i Producció de Videojocs). 
• Júlia Ting Castro Sevilla (Doble Grau en Informàtica de Gestió i Sistemes d'Informació i Disseny i Producció de Videojocs). 
• Carla Cano Bonamusa (Grau en Administració d'Empreses i Gestió de la Innovació). 
• Nàdia Moragriega Caro (Doble Grau en Turisme i Gestió del Lleure i Administració d'Empreses i Gestió de la Innovació).  
• Marina Romero Bella (Grau en Màrqueting i Comunitats Digitals).  
• Arnau Pujadas Pascual (Grau en Logística i Negocis Marítims).  
• Arnau Güell Rastrojo (Administració d'Empreses i Gestió de la Innovació, docència en anglès).  
• Alex Padró Soto (Doble Grau en Administració d'Empreses i Gestió de la Innovació i Màrqueting i Comunitats Digitals). 
• Carla Ferrer Salor (Grau en Infermeria).  
• Marc Armengol Peyroton (doble Grau en Fisioteràpia i Ciències de l'Activitat Fisíca i de l'Esport). 
• Andrea Herrera González (Grau en Fisioteràpia). 

En l’acte d’entrega dels diplomes celebrat avui, al qual alguns dels becats no van poder assistir, tant el TecnoCampus com la Universitat Pompeu Fabra van destacar l’esforç que hi ha al darrera de la beca obtinguda. David Sancho, vicerector adjunt al rector de la Universitat Pompeu Fabra, ha apuntat que aquest tipus de beques s’atorguen al conjunt de centres de la Universitat, com una mostra de l’excel·lència que es vol impulsar i també reconèixer en els estudiants de nou accés. 

 El director general del TecnoCampus, Josep Lluís Checa, ha apuntat per la seva banda que en l’exercici 2021 la institució va dedicar al voltant d’1,3 milions d’euros a ajuts i beques, per facilitar l’accés a la Universitat a tots els col·lectius. 

EVIX, una de les empreses que formen part de la comunitat empresarial del TecnoCampus, i que ha format part del programa d'acceleració empresarial en el marc del projecte Reimagine Textile, ha aconseguit 320.000 euros d'ajuda que utilitzarà per al desenvolupament del seu sistema de coixí de seguretat cervical amb la incorporació de talent techie. Recentment, va incorporar el family office Amura al seu  capital, en què també és present CA Sports.

Més informació.

El projecte ha estat coordinat per l'empresari Jaume Ferrer i ha comptat amb la col·laboració d'Accenture. En total hi han participat prop de 100 empreses i associacions sectorials, que pertanyen a onze branques d'activitat: energia, agroalimentació, automoció, logística, construcció, turisme, tèxtil, cicle de l'aigua, ciutats, sector TIC i banca. La investigació aborda la rellevància dels models de negoci i les millors pràctiques en cadascun dels sectors a l'hora d'aplicar l'economia circular.

S'analitzen les necessitats en matèries com; els canvis normatius, les tecnologies clau, les competències formatives i d'ocupació, així com els estímuls i els ajuts públics necessaris per aconseguir que l'economia circular sigui més rendible que l'economia lineal tradicional motivant els actors (societat i empresa). L´objectiu d´aquesta iniciativa és contribuir a la consecució de les mesures recollides a l’Estratègia Espanyola d´Economia Circular 2030 (EEEC) anunciada pel govern espanyol.

Segons Jaime Ferrer, “les empreses coincideixen que els models d’economia circular tenen una importància diferent segons el sector; ens referim a temes com l'ecodisseny, l'ús de recursos renovables, la recuperació de materials, l'extensió de vida útil, els models de negoci de “servitització” o les plataformes de consum compartit”.

Mar Isla, investigadora de la Càtedra d'Economia Circular i Sostenibilitat del TecnoCampus, creu que: “si s'aspira a complir les metes de l'EEEC 2030, caldrà mesures que impulsin la incorporació de materials recuperats als cicles productius de tots els sectors i, a més, caldrà integrar els principis de reparació i extensió de la vida útil dels productes als models de negoci.”

Jordi Morató, investigador de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya, es mostra sorprès del nivell de consciència de les empreses a l'hora d'afrontar aquest canvi i de la claredat a l'hora d'identificar les barreres que el dificulten: “ Només assolirem els objectius de l'EEEC 2030 si la regulació i els incentius mobilitzen el capital privat per desenvolupar una xarxa estatal per a la recollida i la valorització tant de fraccions domèstiques com de residus industrials. Els fons Next Generation de la UE no seran suficients.”

Joan Batalla, director general de Funseam, recalca: “Les noves normatives impulsen les energies renovables i la recuperació de residus, però la transició cap a l'economia circular exigirà ajustaments nous, particularment en matèria d'estímuls al capital privat. Cal impulsar models de negoci que fomentin l'estalvi energètic, la valoració de residus i les xarxes de generació energètica renovable, així com els projectes de simbiosi industrial i energètica entre sectors complementaris”. El document aporta a les administracions algunes propostes per al disseny de mesures regulatòries, així com de programes d’ajuda específics davant les necessitats reals de les empreses.

Jaime Ferrer destaca, per exemple, que “les mesures de suport al vehicle elèctric hauran de ser complementades amb mesures que facilitin la reconversió industrial del sector cap a activitats com el desenvolupament de nous materials, la reconversió de vehicles de combustió interna en elèctrics i la remanufactura de components per a la seva reincorporació als processos productius de la fabricació de vehicles i altres béns industrials.” Les conclusions del projecte s'estan donant a conèixer a empreses i administracions. Han estat finalitzats els informes relacionats amb 8 sectors (energia, cicle de l'aigua, tèxtil, turisme, transport i logística, automoció i béns industrials, consum i alimentació i construcció). Està previst que a inicis del 2022 siguin publicats els 11 informes sectorials derivats de la recerca així com un informe general.

Consulta l'informe complet

La Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat, amb el suport dels seus socis fundacionals, convoca la 1a edició dels premis “Premis al millor treball de fi de grau o de màster amb perspectiva d’economia circular”, amb l’objectiu d’impulsar la integració de la formació sobre economia  circular i sostenibilitat de manera sistemàtica i interdisciplinària als estudis oferts al TecnoCampus. En aquest sentit, s’obre el concurs per als millors treballs de final de grau o de màster que aportin en el seu contingut la perspectiva de la circularitat. 

Els premis volen reconèixer aquells treballs que aportin propostes per abordar la necessitat de la transició cap a nous models de producció i consum. 

El premi està finançat per la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat, que té el suport d’Aigües de Mataró, el Consorci de Residus Sòlids del Maresme i el Consell Comarcal del Maresme, i comporta una dotació de 800 euros per a cada un dels treballs guanyadors. 

Podeu accedir a les bases en aquest enllaç.