El TecnoCampus ha celebrat la sessió inicial amb les empreses participants en la prova pilot del programa Demola a Catalunya, que es posa en marxa per encàrrec de la Generalitat i la Universitat Pompeu Fabra amb la idea que més endavant es faci extensiu al conjunt de les universitats catalanes.

Les empreses participants en aquesta prova pilot de Demola són deu, entre elles institucions i empreses de Mataró i del TecnoCampus com l’Ajuntament de Mataró, Som Mobilitat, Torrent i Fills i Unisport. La resta d’empreses són de la província de Barcelona com Girbau, Picvisa, Simon, Fede Swich & light i Pebble analytics.

En la sessió de benvinguda, el director general del TecnoCampus, Josep Lluís Checa, ha destacat la importància del projecte Demola del TecnoCampus “pel que té d’innovador en el que el TecnoCampus sempre defensa, el compromís ferm a unir la universitat i l’empresa perquè treballin conjuntament”. Checa ha defensat que les noves metodologies i l’enfoc globalitzador són elements molt importants d’aquesta iniciativa que tenen un retorn en coneixement i noves idees.

Ville Kairamo, CEO de Demola, ha assenyalat que la unió de diferents punts de vista i àrees de coneixement és una excel·lent notícia. Kairamo ha explicat que els darrers anys l’organització que dirigeix ha implementat la seva metodologia en diversos països, i simultàniament hi participen en aquest moment 60 estudiants de 34 universitats de 13 països. “Curiositat i ment oberta són elements clau per afrontar amb èxit el projecte”, ha recomanat a empreses i estudiants.

Pel que fa als estudiants, aquesta setmana ha començat també l’assignatura de manera interna a mode de presentació de la metodologia i àmbits de treball dels reptes (digitalització i dades empreses, economia circular i benestar de les persones). La setmana que ve arrenquen les vuit setmanes d’execució previstes en el programa Demola, en què participaran els disset estudiants inscrits.

Es tracta d’accions acordades per la Taula i desenvolupades per l’Ajuntament de Mataró per combatre els efectes de la pandèmia a la ciutat, tant des de l’àmbit de benestar social i salut, com des de l’àmbit de promoció econòmica. Les accions s’han finançat amb les partides del Pla de reconstrucció i una part de les mesures socials també han rebut finançament extern.

Llegiu la notícia aquí.

El TecnoCampus, l’Ajuntament de Mataró i la cooperativa Som Mobilitat, amb el suport com a patrocinador de l'empresa Adevinta i de diverses entitats col·laboradores, organitzen els dies 16, 17 i 18 d’abril una nova edició –la cinquena- de la “Som Hackathon”, centrada en aquesta ocasió en la construcció de solucions tecnològiques per al consum local i responsable. En aquesta edició, l'empresa Adevinta ha esta la patrocinadora de l'esdeveniment.. La iniciativa compta amb el suport de la Diputació de Barcelona i s’adreça a estudiants universitaris i de centres de secundària. Donada la situació de pandèmia, l’edició d’aquest any serà 100 % online.

La pandèmia de la COVID-19 ha alterat molts dels nostres hàbits. Les mesures extraordinàries adoptades per controlar la COVID-19 han paralitzat bona part de l’economia i de la interacció social i  han posat de manifest el caràcter essencial de determinats serveis bàsics, però també la gran dependència que el nostre model de producció i consum té del transport de mercaderies i les grans plataformes de distribució, i l’impacte negatiu que això té sobre el medi ambient.

Aquestes mesures estan tenint greus efectes socials i econòmics, com ara la desaparició de teixit productiu, la destrucció d’ocupació i l’augment de la vulnerabilitat social d’amplis sectors de la població. Aquests efectes són especialment severs en sectors altament dependents de la interacció social o de la mobilitat, com ara el turisme, la restauració, la cultura o el comerç, i afecta de forma especial les petites i mitjanes empreses.

Hem vist  com és una ciutat sense activitat comercial de proximitat, buida, avorrida i deshumanitzada. I és que el comerç, a més de funcionar com a motor de les economies locals -tant pel seu dinamisme com per l’ocupació que genera- també actua com a espai de dinamització i interacció ciutadana, i contribueix a la cohesió social del municipi.

Què és el consum local i responsable? 

El consum local i responsable significa  la realització de compres més racionals i equilibrades i optar per béns i serveis socialment útils i ambientalment respectuosos. Com a persones que consumim, les nostres decisions de compra i/o disminució del què consumim són cabdals a l’hora de garantir un desenvolupament sostenible i compromès amb la societat.

Alguns dels principis del consum responsable són la proximitat, la cura de les persones, el bon viure, l’alimentació agroecològica, la producció sostenible, el comerç just, la prevenció de residus i el foment de l'economia social i solidària. Així, el consum no és només una acció individual, sinó una eina de canvi  per aconseguir una economia més equitativa que repercuteixi en el propi municipi, amb un menor impacte ambiental i una comunitat més rica i dinàmica.

Alguns dels àmbits clau del repte són:

• L’impacte de la digitalització en els hàbits i pràctiques de consum s'ha convertit en una realitat i un repte per a les ciutats. En aquest sentit, les noves tecnologies poden tenir un paper fonamental a l’hora de promoure models i pràctiques de consum local i responsable.
• Digitalització del comerç local: la transformació digital del comerç urbà per adaptar-se a l’economia global i als nous hàbits de consum.
• Re-significació dels productes de proximitat: la crisi provocada pel coronavirus ha fet augmentar la demanda de productes ecològics i de proximitat.
• Reducció de l’impacte de la distribució de mercaderies: l’increment del transport i distribució de mercaderies provoca problemes de contaminació, circulació, precarització laboral, etcètera. Agregar la càrrega, distribuir en proximitat amb mitjans no contaminants i reduir embalatges són solucions possibles.
• Avenç cap a la sobirania alimentària: garantir a tothom l’accés a aliments sans i produïts amb mètodes sostenibles.
• Transició cap a la circularitat: reducció, recuperació, reparació, pagar per ús i no per tenir en propietat, ecodisseny de productes i serveis, aprofitament de residus com a recursos.
• Reducció del malbaratament alimentari: es malbarata menjar al llarg de tota la cadena dels aliments (producció, indústria, transport, comerç i consum) i cal trobar solucions per evitar-ho.
• Accés a informació per al consum conscient: fer disponible la informació sobre els productes, incloent la traçabilitat (de producció i distribució), les seves propietats i vida útil o el seu impacte ambiental i social.
• El consum col·laboratiu i el consum cooperatiu: apostar per nous models d’intercanvi (ús compartit, permuta, lloguer d’objectes i serveis, etc.) on l’accés prima per davant de la propietat. Associar-se amb altres usuàries per obtenir béns i serveis en les millors condicions i garantint la responsabilitat social.

Com ho pots fer possible? Tota la informació està disponible a la web www.somhackathon.tecnocampus.cat.

Sycai Technlogies, Exheus i Breaz han aconseguit l’Startup Capital d’ACCIÓ, ajut directe altament competitiu que va adreçat a startups tecnològiques emergents que necessiten finançament per portar a terme les fases inicials del negoci, desenvolupar el seu producte o servei i validar el model de negoci per arribar al mercat. S’ha concretat en 75.000 € a fons perdut per cada una de les startups.

Sycai Technologies ha desenvolupat un software basat en deep learning i intel·ligència artificial que ajuda els radiòlegs en la detecció de lesions pancreàtiques sobre imatges de TACs.

Exheus ofereix informació en temps real a través de l’anàlisi de l’expressió dels gens (RNA) i la intel·ligència artificial que permet mesurar i controlar amb precisió els canvis que pateix el cos en funció de la nutrició i l'exercici realitzat mitjançant biomarcadors genètics, reduint els problemes de salut derivats i millorant el rendiment i la recuperació de forma personalitzada.

Breaz ha desenvolupat un dispositiu per detectar de manera precoç la malaltia respiratòria crònica, MPOC. El dispositiu està dissenyat específicament per a l’atenció primària (on hi ha la majoria de pacients no diagnosticats) com a eina per al cribratge ràpid de la malaltia pulmonar obstructiva crònica.

Totes tres start-ups van participar a la primera edició del programa d’acceleració de startups del sector Health, Starthealth. Dues d’elles, Exheus i Sycai Technologies estan actualment allotjades a la Incubadora TecnoCampus i ambdues van rebre un dels Premis Creatic de les edicions 2019 i 2020 respectivament (Exheus, primer premi i Sycai Technologies, millor iniciativa amb impacte social).

El TecnoCampus pone en marcha del 20 de abril al 17 de junio sesiones informativas online de los másters universitarios, títulos oficiales de la Universidad Pompeu Fabra. Las sesiones serán conducidas por los directores de los másters y tienen por objetivo informar y orientar a los futuros estudiantes interesados en estos estudios y resolver todas sus consultas.
Inscripciones abiertas!

Sesión Informativa Másters Oficiales TecnoCampus-UPF
Día: 20 de abril de 2021
Horario: de 18 a 19:30 h
Inscríbete

Máster Universitario en Logística, Cadena de Suministro y Negocios Marítimos
Día: 5 de mayo de 2020
Horario: de 18 a 19:30 h
Inscríbete

Máster Universitario en Emprendimiento e Innovación
Día: 6 de mayo de 2021
Horario: de 18 a 19:30 h
Inscríbete

Máster Universitario en Entrenamiento Personal y Readaptación Fisicodeportiva
Día: 11 de mayo de 2021
Horario: de 18 a 19: 30h
Inscríbete

Máster Universitario en Atención Integrada en la Cronicidad y el Envejecimiento
Día: 17 de junio de 2021
Horario: de 18 a 19: 30h
Inscríbete

Si no puede acceder a ninguna de estas sesiones puede ponerse en contacto con el Departamento de Formación Permanente y concertar una entrevista personal o online mediante el correo  formaciopermanent@tecnocampus.cat.
 

L'exestudiant del TecnoCampus María José Pastor ha guanyat el 2n premi d'innovación infermera del Col·legi d'infermeres i infermers de Tarragona. Segons explica Pastor, el treball consisteix en el disseny d'un protocol per a l'atenció a dones embarassades amb trastorn bipolar. Es tracta d'un protocol d'atenció estandarditzada per controlar el trastorn bipolar i el seu tractament en dones que planifiquin un embaràs, gestants o després del part. "Es tracta d'una eina clara i senzilla d'utilitzar, que pot ser extrapolada a qualsevol centre que disposi de servei d'infermera psiquiàtrica o bé de gestora de casos d'infermeria", destaca Maria José Pastor, entrevistada al diari Nació Digital.

"A causa de l'alta complexitat que suposa la fusió d'un embaràs amb un trastorn mental greu, disposar d'un recurs específic ajudarà a guanyar seguretat als professionals sanitaris que vulguin proporcionar cures en aquest àmbit", destaca la infermera, que afegeix que  "els canvis fisiològics durant l'embaràs i la lactància condicionen l'absorció, la transferència, l'excreció i el metabolisme dels psicofàrmacs, i per tant hem de sospesar sempre el risc que el tractament suposa tant per al nadó com el risc de recaigudes de la mare".

El trastorn bipolar és una malaltia mental crònica que es caracteritza per variacions en l'estat d'ànim. Es pot arribar a controlar amb el tractament i seguiment adequats, que permeten a moltes persones portar una vida normal. Es pot desenvolupar a qualsevol edat, però el pic diagnòstic es troba entre els 15 i els 25 anys. Els casos que debuten més d'hora estan més associats a factors genètics. La detecció a aquestes edats comporta l'administració primerenca de psicofàrmacs a dones en edat fèrtil i alguns tenen risc per a la salut reproductiva de la dona.

El proper 16 d’abril tindrà lloc la setena edició de la Install Party. En aquest cas, degut a les mesures derivades del covid-19, haurà de ser un esdeveniment online, però amb les mateixes ganes i energia per seguir compartint i gaudint de la tecnologia de sempre. 

Trobaràs moltes activitats tallers, xerrades, concursos i reptes.

Si vols gaudir de la tecnologia, revisa tots els continguts i inscriu-te a les propostes que et semblin més interessants.

Descobreix totes les activitats

La Càtedra d’Economia Social del Tecnocampus participa com a coorganitzadora en la iniciativa “Urban Mobility after Covid-19: Long-term strategies for the sustainable mobility transition in European cities”, promoguda per la  Fundació CIDOB.

Entre el 12 i el 14 d’abril, es debatrà sobre la mobilitat urbana sostenible. El darrer dia, hi haurà una sessió específica sobre l’aportació de l’economia social en el replantejament de la mobilitat.

Les sessions són en anglès però hi haurà traducció simultània al català. L'horari de les sessions és de 9 a 10:30 h.

Les inscripcions es poden fer a la mateixa web de la Fundació Cidob.

Foto: "byke by sunset" by Edmir Silvestre is licensed under CC BY 2.0

El professor de l'Escola Superior Politècnica del TecnoCampus Jordi Ayza ha publicat un article a La Vanguardia en què destaca la importàpancia de les tecnologies vinculades amb la Indústria 4.0, sobre les quals apunta que "hi ha un consens generalitzat per part dels organismes internacionals sobre quines seran". En destaca les vinculades a les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació): connectivitat i informàtica, analítica i intel·ligència artificial, interfície humà-màquina i transformació física digital. Aquest conjunt es completa amb d’altres com materials avançats, processos avançats de producció (en gran part potenciats per les TIC) i filosofies de producció basades en l’ús de les TIC i aplicant criteris de sostenibilitat medi ambiental i estalvi energètic.

Ayza assenyala que "a l’Escola Superior Politècnica de Tecnocampus, ens vam plantejar com podíem fer front al repte de proporcionar aquest perfil competencial d’Enginyer 4.0 als nostres titulats d’Enginyeria Industrial, en qualsevol de les especialitats, per tal de que poguessin ajudar a les empreses a avançar en la transformació que comporta l’adopció de la Indústria 4.0." En aquest sentit, l'escola ha posat en marxa la Menció en Fabricació Intel·ligent en la Indústria 4.0., inclosa en els graus oficials d’Enginyeria en Mecànica, Electrònica Industrial i Automàtica, i en Organització Industrial.
 

El Departament de Salut de la Generalitat durà a terme els propers dies una estratègia de cribatge massiu a les universitats catalanes, com a part del seguiment i control de la covid-19.

L’objectiu és detectar persones asimptomàtiques, trencant així cadenes de transmissió, fer un seguiment de l’evolució de la transmissió en poblacions concretes. El TecnoCampus serà un dels centres on es duran a terme aquestes proves.

El cribratge és voluntari i adreçat a tota la comunitat (estudiants, PDI i PAS, empresaris), sempre i quan es tracti de persones asimptomàtiques i que no estiguin vacunades. Les persones que presentin clínica compatible o suggestiva de Covid-19 no podran participar-hi, i se’ls dirigirà al seu centre d’atenció primària.

En el cas del TecnoCampus, les proves es duran a terme els dies 8, 9, 12 i 13 d’abril de les 9 hores a les 19 hores.

La prova es realitzarà a l’edifici TCM1, a la zona de bar-restaurant (actualment tancat), i la cua caldrà fer-la a l’exterior.

En els punts de cribratge, les persones podran fer-se les proves següents:

1. PCR mitjançant automostra nasal.
2. Test serològic ràpid (amb sang capil·lar).

El participant podrà decidir si es realitza ambdues proves o només una. En el cas d’optar per les dues proves, es durà a terme primer la PCR i, després, la serologia.

Un cop finalitzada l’obtenció de la mostra de sang per realitzar l’estudi serològic, es convidarà el participant, per evitar aglomeracions i no haver d’esperar els resultats, a consultar-los a la carpeta “La Meva Salut”.

Jesús Martínez y Agustín Montori, profesores de los estudios de logística y negocios marítimos del TecnoCampus, son entrevistados por la Vanguardia, en calidad de expertos, por el accidente del Buque Ever Given, que mantuvo el Canal de Suez bloqueado, poniendo en jaque a la economía, durante varios días. Martínez y Montori son capitanes de marina mercante y coautores de libros relacionados con el transporte y negocio marítimo.

Pots llegir l'article aquí. Foto: Vyacheslav Argenberg (Creative Commons)

La comunicació constitueix un instrument terapèutic essencial, no només en la transmissió de males noticies, sinó en tot el procés d’atenció dels professionals de la salut als pacients i les seves famílies. Sense unes bones habilitats comunicatives, es fa difícil poder donar i rebre la informació terapèutica bàsica per tal d'oferir un bon recolzament emocional o qualsevol altre procés que requereixi compartir informació.

Així doncs, i davant d’aquest fet cabdal, i entenent que la comunicació va més enllà del simple fet de transmetre informació, la unitat de formació de l’Institut Català d'Oncologia  i el Centre de Simulació i Innovació en Salut de TecnoCampus han creat el Laboratori d’Habilitats de Comunicació per tal de fomentar la formació i la recerca estudiants i professionals de la salut en aquest àmbit. Hi participaran alumnes del Grau en Infermeria, del Màster Universitari en Atenció Integrada en la Cronicitat i l’Envelliment i de diversos postgraus qiue s'impartieixen a l'Escola Superior de Ciències de la Salut del TecnoCampus. 

El Laboratori d’Habilitats de Comunicació té dos objectius principals: formació i recerca. Per una banda, i a nivell formatiu, es volen desenvolupar els programes o models curriculars de formació en habilitats de comunicació a través de la metodologia docent de “Formació de formadors”. Per altra banda, a nivell de recerca, volen mostrar les millores de les competències psicosocials i habilitats dels participants en els programes de formació.

A més, també s’avaluaran les millores en la comunicació i la conversa amb els pacients i els seus familiars durant el procés de tractament. Tot plegat servirà per a donar resposta a les necessitats docents i acadèmiques a través de la simulació clínica que proporciona un nou mètode d’aprenentatge i entrenament a través del coneixement, les habilitats comunicatives i els valors humans.

Per altra banda, el laboratori desenvoluparà les “Guies de Conversa” perquè ajudin el personal sanitari a donar una millor atenció, als pacients i a les seves famílies, centrada en les seves preferències, valors i objectius amb el propòsit de fomentar centres sanitaris que promoguin models científics i de cures.