El Tecnocampus hi participa com a partner del projecte, juntament amb la Universitat d’Aveiro (Portugal), líder del projecte, l’Strascheg Center de Munich (Alemanya), l’Institut de Tecnologia de Dundalk (Irlanda), la Fonden for den Entreprenørskab (Dinamarca), la Universitat d’Economia de Varna (Bulgària), la Josip Juraj Strossmayer University of Osijek (Croàcia) i la Czech Technical University de Praga (República Txeca). El projecte està recolzat per EIT Urban Mobility i EIT manufacturing, que donen suport a la ideació i generació d’oportunitats d’emprenedoria en aquests àmbits. En la primera fase, que s’ha dut a terme des del juliol fins al desembre del 2021, estudiants, PDI i PAS han format part del programa, establint una extensa comunitat internacional d’impuls a l’emprenedoria universitària.

L’equip del Tecnocampus està format pels professors Ester Bernadó, cap de projecte; Jaume Teodoro i Alexandra Samper, de l’Escola Superior Politècnica; Ismael Hernández, Valeria Bernardo i Giovanni Giusti, de l’Escola Superior de Ciències Socials i de l’Empresa; Anahí Moyano, responsable d’emprenedoria universitària, Ferran Huidobro, tècnic de projectes de creixement empresarial, Antonia González, cap d’emprenedoria i creixement empresarial, David Rangil, tècnic d’emprenedoria, i Marta Carceller, tècnica del projecte.

Aproximadament 220 estudiants de totes les universitats participants, entre ells 12 estudiants de Tecnocampus, han format part del programa universitari, on els equips d’estudiants treballaven un repte de mobilitat sostenible o d’innovació per a la indústria. 

Per altra banda, uns 42 professors i 29 professionals vinculats a institucions d’educació superior, 5 professors i 3 tècnics de diferents departaments del Tecnocampus, han format part del programa “Train the Trainer”, amb l’objectiu de poder debatre, aprendre i incorporar metodologies orientades a desenvolupar les competències emprenedores.

La fase 2 del projecte comença el gener del 2022 amb el  nou programa “Start for Future”, que coordina l’Strascheg Center for Entrepreneurship de Munich, el qual incorpora la incubació de propostes d’estudiants en diferents institucions europees i la co-creació amb el teixit industrial. Tres estudiants del Tecnocampus, Joan Gabarró, Pau López i Alberto Rodríguez han estat seleccionats per participar-hi.

Accedir a la Universitat en els estudis que un vol cursar ja és un repte. Fer-ho, a més, amb la millor nota d’accés d’entre tots els que cursen el grau universitari triat és, a més, una mostra de talent que el TecnoCampus i la Universitat Pompeu Fabra han volgut reconèixer avui en un acte institucional celebrat al centre de congressos del parc.  

Són en total setze nois i noies que tenen el millor expedient acadèmic en els estudis de secundària d’entre tots els que han començat un grau al TecnoCampus el curs 2021-2022, motiu pel qual han obtingut un descompte en el preu de la matrícula. 

Aquests són els alumnes que han rebut el reconeixement:  

• Gerard González Espinar (Enginyeria Informàtica de Gestió i Sistemes d'Informació). 
• Jordi Armengol Pradas (Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica). 
• Juan Javier Aliseda Rojas (Enginyeria Mecànica). 
• Carla Torrent Soler (Enginyeria d'Organització Industrial).  
• Mabel Gómez Alvarez (Grau en Mitjans Audiovisuals). 
• Xènia Robert Feliu (Grau en Disseny i Producció de Videojocs). 
• Júlia Ting Castro Sevilla (Doble Grau en Informàtica de Gestió i Sistemes d'Informació i Disseny i Producció de Videojocs). 
• Carla Cano Bonamusa (Grau en Administració d'Empreses i Gestió de la Innovació). 
• Nàdia Moragriega Caro (Doble Grau en Turisme i Gestió del Lleure i Administració d'Empreses i Gestió de la Innovació).  
• Marina Romero Bella (Grau en Màrqueting i Comunitats Digitals).  
• Arnau Pujadas Pascual (Grau en Logística i Negocis Marítims).  
• Arnau Güell Rastrojo (Administració d'Empreses i Gestió de la Innovació, docència en anglès).  
• Alex Padró Soto (Doble Grau en Administració d'Empreses i Gestió de la Innovació i Màrqueting i Comunitats Digitals). 
• Carla Ferrer Salor (Grau en Infermeria).  
• Marc Armengol Peyroton (doble Grau en Fisioteràpia i Ciències de l'Activitat Fisíca i de l'Esport). 
• Andrea Herrera González (Grau en Fisioteràpia). 

En l’acte d’entrega dels diplomes celebrat avui, al qual alguns dels becats no van poder assistir, tant el TecnoCampus com la Universitat Pompeu Fabra van destacar l’esforç que hi ha al darrera de la beca obtinguda. David Sancho, vicerector adjunt al rector de la Universitat Pompeu Fabra, ha apuntat que aquest tipus de beques s’atorguen al conjunt de centres de la Universitat, com una mostra de l’excel·lència que es vol impulsar i també reconèixer en els estudiants de nou accés. 

 El director general del TecnoCampus, Josep Lluís Checa, ha apuntat per la seva banda que en l’exercici 2021 la institució va dedicar al voltant d’1,3 milions d’euros a ajuts i beques, per facilitar l’accés a la Universitat a tots els col·lectius. 

EVIX, una de les empreses que formen part de la comunitat empresarial del TecnoCampus, i que ha format part del programa d'acceleració empresarial en el marc del projecte Reimagine Textile, ha aconseguit 320.000 euros d'ajuda que utilitzarà per al desenvolupament del seu sistema de coixí de seguretat cervical amb la incorporació de talent techie. Recentment, va incorporar el family office Amura al seu  capital, en què també és present CA Sports.

Més informació.

El projecte ha estat coordinat per l'empresari Jaume Ferrer i ha comptat amb la col·laboració d'Accenture. En total hi han participat prop de 100 empreses i associacions sectorials, que pertanyen a onze branques d'activitat: energia, agroalimentació, automoció, logística, construcció, turisme, tèxtil, cicle de l'aigua, ciutats, sector TIC i banca. La investigació aborda la rellevància dels models de negoci i les millors pràctiques en cadascun dels sectors a l'hora d'aplicar l'economia circular.

S'analitzen les necessitats en matèries com; els canvis normatius, les tecnologies clau, les competències formatives i d'ocupació, així com els estímuls i els ajuts públics necessaris per aconseguir que l'economia circular sigui més rendible que l'economia lineal tradicional motivant els actors (societat i empresa). L´objectiu d´aquesta iniciativa és contribuir a la consecució de les mesures recollides a l’Estratègia Espanyola d´Economia Circular 2030 (EEEC) anunciada pel govern espanyol.

Segons Jaime Ferrer, “les empreses coincideixen que els models d’economia circular tenen una importància diferent segons el sector; ens referim a temes com l'ecodisseny, l'ús de recursos renovables, la recuperació de materials, l'extensió de vida útil, els models de negoci de “servitització” o les plataformes de consum compartit”.

Mar Isla, investigadora de la Càtedra d'Economia Circular i Sostenibilitat del TecnoCampus, creu que: “si s'aspira a complir les metes de l'EEEC 2030, caldrà mesures que impulsin la incorporació de materials recuperats als cicles productius de tots els sectors i, a més, caldrà integrar els principis de reparació i extensió de la vida útil dels productes als models de negoci.”

Jordi Morató, investigador de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya, es mostra sorprès del nivell de consciència de les empreses a l'hora d'afrontar aquest canvi i de la claredat a l'hora d'identificar les barreres que el dificulten: “ Només assolirem els objectius de l'EEEC 2030 si la regulació i els incentius mobilitzen el capital privat per desenvolupar una xarxa estatal per a la recollida i la valorització tant de fraccions domèstiques com de residus industrials. Els fons Next Generation de la UE no seran suficients.”

Joan Batalla, director general de Funseam, recalca: “Les noves normatives impulsen les energies renovables i la recuperació de residus, però la transició cap a l'economia circular exigirà ajustaments nous, particularment en matèria d'estímuls al capital privat. Cal impulsar models de negoci que fomentin l'estalvi energètic, la valoració de residus i les xarxes de generació energètica renovable, així com els projectes de simbiosi industrial i energètica entre sectors complementaris”. El document aporta a les administracions algunes propostes per al disseny de mesures regulatòries, així com de programes d’ajuda específics davant les necessitats reals de les empreses.

Jaime Ferrer destaca, per exemple, que “les mesures de suport al vehicle elèctric hauran de ser complementades amb mesures que facilitin la reconversió industrial del sector cap a activitats com el desenvolupament de nous materials, la reconversió de vehicles de combustió interna en elèctrics i la remanufactura de components per a la seva reincorporació als processos productius de la fabricació de vehicles i altres béns industrials.” Les conclusions del projecte s'estan donant a conèixer a empreses i administracions. Han estat finalitzats els informes relacionats amb 8 sectors (energia, cicle de l'aigua, tèxtil, turisme, transport i logística, automoció i béns industrials, consum i alimentació i construcció). Està previst que a inicis del 2022 siguin publicats els 11 informes sectorials derivats de la recerca així com un informe general.

Consulta l'informe complet

La Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat, amb el suport dels seus socis fundacionals, convoca la 1a edició dels premis “Premis al millor treball de fi de grau o de màster amb perspectiva d’economia circular”, amb l’objectiu d’impulsar la integració de la formació sobre economia  circular i sostenibilitat de manera sistemàtica i interdisciplinària als estudis oferts al TecnoCampus. En aquest sentit, s’obre el concurs per als millors treballs de final de grau o de màster que aportin en el seu contingut la perspectiva de la circularitat. 

Els premis volen reconèixer aquells treballs que aportin propostes per abordar la necessitat de la transició cap a nous models de producció i consum. 

El premi està finançat per la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat, que té el suport d’Aigües de Mataró, el Consorci de Residus Sòlids del Maresme i el Consell Comarcal del Maresme, i comporta una dotació de 800 euros per a cada un dels treballs guanyadors. 

Podeu accedir a les bases en aquest enllaç.

A passat 3 de desembre, la Agencia Nacional Española (ANE) per al desenvolupament i gestió del programa Erasmus+ de la Unió Europea en matèria d'educació i formació (SEPIE) va comunicar la concessió del projecte 4D in the Digitalisation of Learning in Practice, liderat pels professors del Grau en Infermeria de l’Escola Superior de Ciències de la Salut del TecnoCampus Carlos Martínez i Esther Cabrera (a la imatge), amb la participació de Carles Garcia (SQAI) i Anna Gabriel i Marta Carceller (servei de projectes i suport a la recerca de TecnoCampus)

Es tracta d'un un projecte  on participen la Know-Center GmbH, Graz University of Technology and Business Development (Àustria), la Faculty of Nursing and Health Sciences Lublin (Polònia), la Faculty of Medicine of the University of Duisburg-Essen (Alemanya), l’empresa tecnològica Kubify -Learning Toolbox (Holanda) i l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol.

El projecte 4D té com a objectiu dissenyar una tecnologia mòbil que millori l'aprenentatge en la pràctica clínica i afavoreixi la comunicació entre l’entorn sanitari i l'universitari amb un doble repte de determinar els factors influents en l'aprenentatge en períodes de pràctiques dels estudiants de la branca de salut (en els àmbits de la infermeria, la medicina, la fisioteràpia i la psicologia, entre d'altres) i de digitalitzar els entorns de pràctica.  

Aquest projecte coordinat per TecnoCampus es presentava a la convocatòria ERASMUS plus Call 2021 Round 1 KA220-HED - Cooperation partnerships in higher education i competia amb un total de 108 projectes a tot l'Estat. Finalment, ha estat seleccionat juntament amb cinc projectes més de tot Catalunya, i ocupa el quart  lloc en finançament atorgat dels 34 seleccionats a nivell estatal (un total de 377.840 €).  

Una comissió externa de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya visitarà el TecnoCampus el mes de març per emetre un informe de qualitat del Grau en Infermeria i el Màster Universitari en Atenció Integrada en la Cronicitat i l’Envelliment de l’Escola Superior de Ciències de la Salut. Es tracta d’un procediment habitual que es duu a terme cada sis anys en el cas dels graus universitaris i cada quatre anys en el cas dels màsters universitaris. 

L'Escola ha de redactar de manera prèvia a la visita un autoinforme sobre tota l’activitat relacionada amb els estudis. L’autoinforme ha estat elaborat per una comissió de l’escola amb representació dels estudiants, el Personal Docent i Investigador (PDI) i el Personal d’Administració i Serveis (PAS) amb l’objectiu d’elaborar un document que reculli diferents punts de vista. 

L'autoinforme es pot consultar aquí, i fins al dijous 16 de desembre tothom pot proposar millores al contingut de l’autoinforme. Les propostes es poder fer arribar a través de la bústia oberta.

El congrés DIGRAES21 pretén ser el punt de trobada dels grups d’investigació i doctorands del país que investiguen el fenòmen lúdic, ja sigui des de la vessant social, humanista o tecnològica. La temàtica del congrés, sota el lema “El mapa i el joc. Els Game Studies a Espanya” busca establir una xarxa de coneixement centrada tant en les persones que s’hi dediquen (grups de recerca, doctorands i investigadors), com en la situació de la pròpia disciplina i els estudis i línies de recerca existents al territori.  

En aquest sentit, comptarà amb 44 presentacions de 68 autors que es focalitzen en les diferents formes de joc, ja siguin analògics o digitals, així com sobre fenòmens relacionats amb la dimensió lúdica i el seu context. A més, el congrés comptarà amb tres ponents principals amb gran trajectòria internacional: Susana Tosca (Universitat de Roskilde, Dinamarca), Clara Fernández Vara (NYU Game Center de la Universitat de Nova York) i Nelson Zagalo (Universitat d’Aveiro, Portugal).

Des del passat octubre, la Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme, encarregada de la gestió del parc, és partner network d’EIT Health Spain, comunitat de coneixement i innovació del sector impulsada per la Unió Europea a través de l’Institut d’innovació i Tecnologia (EIT). El repte que es planteja és consolidar un hub al voltant del clúster de salut on es concentrin tots els agents de la cadena de valor del sector per integrar i compartir recursos d’una manera col·laborativa per esdevenir un referent en el sector i oferir millors solucions sociosanitaris a les persones.

El TecnoCampus disposa de la Càtedra d’envelliment i qualitat de vida, que té com a missió avançar en la recerca i implementació de nous models d’abordatge i atenció a les problemàtiques derivades de l’envelliment de la població i el foment de la millora de la qualitat de vida. EIT Health permetrà a TecnoCampus obrir-se a l’ecosistema europeu en connexió amb aproximadament 150 organitzacions associades i amb els seus líders del món dels negocis, la recerca i l’educació.

EIT Health és el principal organisme europeu per a la innovació en salut i té com a missió donar resposta a els grans reptes sanitaris que afronta Europa en vida saludable i envelliment actiu per a la millora de la qualitat de vida de les persones.

El passat mes de juliol, el Clúster Audiovisual de Catalunya va llençar una convocatòria oberta per buscar joves graduats o estudiants que volguessin partipar en el projecte del Pacte del Talent. Després d’un procés de selecció, hi han participat un total de 26 persones, tres de les quals són graduats recents o estudiants del darrer curs del Grau en Mitjans Audiovisuals.

El Pacte del Talent és una iniciativa del Clúster Audiovisual de Catalunya que va néixer amb l’objectiu d’ajudar el talent emergent a professionalitzar-se i a connectar-se amb els àmbits de les arts escèniques i audiovisual. Ofereix una primera experiència de professionalització a estudiants i recentment graduats en l’àmbit de l’audiovisual. Amb la tutorització de professionals del sector, s'han realitzat projectes audiovisuals, clips promocionals, en connexió amb projectes emergents d’arts escèniques, per als quals el resultat esdevindrà una eina de promoció i visibilització dels seus treballs. Per a la selecció de projectes d’arts escèniques s’ha comptat amb la col·laboració de les institucions que ofereixen formació superior en aquest terreny: l’Institut del Teatre (IT), ESEM del Taller de Músics i el Centre de les Arts del Circ Rogelio Rivel. S'han treballat 4 projectes de dansa contemporània, dos de teatre, un de música i un de circ.

El proper dimarts 30 de novembre, a les 17h a la Sala Raval del CCCB i en el marc dels actes que formen part de la Setmana del Talent Audiovisual es mostrarà el resultat dels treballs. La presentació anirà acompanyada de la xerrada-debat "Nous escenaris digitals per a les arts en viu", amb la participació de Narcís Puig (adjunt a la direcció artística del Festival Temporada Alta), Georgina Oliva (Directora de programació i continguts del Teatre Lliure) i Jordi Oriol (actor, autor i director teatral) i que estarà moderada pel periodista Manuel Pérez i Muñoz.

El concurs de fotografia organitzat per la Càtedra d’Envelliment i Qualitat de Vida del TecnoCampus i la Unitat d’Atenció a la Comunitat Universitària ja té guanyadors! El passat 1 d’octubre es va llançar el concurs de fotografia “La meva persona gran” a tota la comunitat (estudiants, PS di PDI) per promoure, visibilitzar i celebrar el dia Dia Internacional de les Persones Grans.

Aquest dilluns es va fer el lliurament dels premis atorgats pel jurat un cop valorades les 17 fotografies participants. Els guanyadors/es són:

• 1r Premi: Pol Aguilar Grau, amb la fotografia titulada “ETERN”.
• 2n premi: Delia Raya, amb la fotografia titulada “LA PRESENCIA DE LA AUSENCIA”.
• 3r premi: Anabel Casanovas Alvarez, amb la fotografia titulada “EL MAPA DE LA VIDA”.
• Accèssit: Marina Boza Soltero, amb la fotografia titulada “GENERACIONS”
  
  Enhorabona a tots ells!

Aquest novembre, l’editorial Males Herbes ha publicat Marginàlia, el darrer llibre del professor del Grau en Mitjans Audiovisuals Joan Jordi Miralles.  

La marginàlia és l’art de comentar, assenyalar i dibuixar als marges d’un llibre, per fer ressaltar tot allò que es troba en el text de manera implícita però soterrada. A través d’aquest concepte, Joan Jordi Miralles agrupa tres narracions llargues, escrites a foc lent i estrictament realistes. Són històries quotidianes que situen els protagonistes al llindar d’una frontera moral a punt de trencar-se, a la fina línia que separa les bones intencions dels resultats inesperats.

Joan Jordi Miralles ha publicat les novel·les L’Altíssim (Premi Andròmina, Edicions Tres i Quatre, 2005), L’úter de la balena (Premi Vila de Lloseta, Editorial Moll, 2010), Una dona meravellosa (LaBreu, 2014) i Aglutinació (Premi Joanot Martorell, Edicions 62, 2018), a més del volum de relats llargs La intimitat de les bèsties (premi Marian Vayreda, Empúries, 2017). Els seus relats han participat en diversos mitjans i antologies, entre elles Punts de Fuga (Males Herbes, 2015) i Sangassa (AdiA, 2017). En teatre, ha publicat les obres Això és Àustria (premi de Teatre Mediterrani Pare Colom, Lleonard Muntaner, 2012) i Els nens feliços (Males Herbes, 2016). Actualment, és cap de continguts i guionista del programa de nou format televisiu El retorn de les lluernes, que s’emetrà l’any vinent al Canal 33.

Dijous 25 de novembre, a les 19h, Joan Jordi Miralles conversarà amb Manel Ollé al jardí de La Central del Raval. Més informació al web de la llibreria.