El Banc Vermell és un projecte cultural i pacífic de prevenció, informació i sensibilització contra la violència de gènere i el feminicidi. El seu objectiu és fer reflexionar a les persones que el vegin, una mena de toc d'atenció per continuar parlant-ne cada dia de l'any, no només el 25 de novembre, Dia Internacional de l'Eliminació de Violència contra les Dones, i el 8 de març, Dia Internacional de les Dones.

Forma part d'una campanya de conscienciació contra el maltractament envers les dones que va néixer el 2016 a Itàlia per iniciativa de l'activista Tina Magenta. La instal·lació d'aquest banc al TecnoCampus significa un gest de denúncia contra la violència constant que reben les dones arreu, i vol posar de relleu l'atenció que mereixen totes les víctimes, així com fer una crida de protesta contra una plaga social que no cessa. Ha estat col·locat en múltiples institucions, no únicament les universitàries.

A Catalunya la UB i la UPF han col·locat diversos bancs vermells. La UPF n'ha col·locat un a cada campus. El color vermell s'associa a la primera manifestació de dones contra el feminicidi que va tenir lloc el 2012 a Ciudad Juárez (Mèxic). En aquella ocasió, les manifestants van exposar sabates vermelles per simbolitzar les víctimes de la violència de gènere. Aquesta campanya ha tingut molta repercussió especialment a Itàlia i a l'Argentina, però també a Mèxic, Àustria, Austràlia, Equador, etc. El banc porta escrita a frase "Quan surti al carrer no vull ser valenta, vull ser lliure", que va ser escollida d'entre diverses propostes per les membres de la Comissió d'Igualtat del TecnoCampus.

La Nit de l’Emprenedoria, celebrada al TecnoCampus, va reunir unes 300 persones per assistir al lliurament dels premis Creatic i, com a novetat, a la primera edició dels premis Antena TrenLab. Durant la vetllada s’han reconegut un total de set projectes: tres corresponents als premis Creatic i quatre als Antena TrenLab, que permetran als seus promotors gaudir d’ajuts econòmics i programes d’acceleració empresarial per dur al mercat les seves solucions.

Premis Creatic:

• Premi a la millor iniciativa empresarial en l’àmbit de la tecnologia i la innovació (12.000 euros i estada bonificada a la incubadora del TecnoCampus durant un any): Coresys Health, que treballa en el desenvolupament i fabricació de monitors per a la detecció de la sèpsia en pacients hospitalitzats. Presentat per: James Marugg i Erik Weber Jensen.
• Premi al millor projecte amb impacte social (6.000 euros i estada bonificada a la incubadora del TecnoCampus durant un any): Hoop Diabetes, un projecte enfocat al disseny de dispositius mèdics per a la millora de la qualitat de vida de les persones amb diabetis. Presentat per: David Reyes i Àxel Rico.
• Premi a la millor iniciativa liderada per dones (6.000 euros i estada a la incubadora del TecnoCampus durant un any): Sweanty , una start up que ofereix una solució per prevenir la deshidratació dels esportistes mitjançant l’anàlisi de la suor. Presentat per: Anna Llorella i Laura Ortega.

Addicionalment, es van reconèixer dos projectes presentats per estudiants. El premi a l’emprenedoria universitària va ser per Albert Loma , Aitor Garcia, Jan Cano i Eric Fradera, pel projecte White Jacket, una solució tecnològica innovadora en forma de wearable per a persones cegues o amb discapacitat visual. El millor projecte emprenedor en l’àmbit de la formació professional va recaure en les estudiants Carol Lozano, Elsa Mena i Maria Molleví,  de l’Escola Pia Santa Anna, pel projecte Iberia Discovery, un videojoc amb temàtica històrica de Espanya sobre fets transcorreguts entre els anys 1875 i 1975, aplicant la gamificació a l’aprenentatge. 

Premis Antena TrenLab:

Els  premis que donen resposta als tres reptes operatius estan dotats amb 40000€ cadascú, i al repte disruptiu amb 30.000€. Gràcies a aquesta dotació les quatre empreses participaran en un programa d’acceleració de sis mesos que inclou la possibilitat de testejar la solució al territori de Mataró i el Maresme.

• Repte Operatiu “Smart Railway Station” CACTUS, per una proposta de xarxa de dispositius IoT i una plataforma tecnològica sostenibles amb la capacitat de proporcionar informació d’interès en temps real als passatgers. Presentat per: Israel Blanco
• Repte Operatiu “Customer Hapiness” Wipass, proposa unificar la digitalització i acompanyar l'usuari des de l'inici fins al final del seu trajecte oferint una experiència única i connectada amb Renfe. I, alhora, Renfe podrà obtenir informació rellevant sobre l'experiència, interacció i satisfacció dels viatgers, un cop finalitza el servei.  Presentat per: Mariam Ayadi.
• Repte Operatiu “3D Rail” Drukatt, que ha presentat un projecte innovador en la fabricació de recanvis industrials a través del disseny i fabricació additiva, formant i integrant els professionals del territori. Presentat per: Israel Arias.
• Repte Disruptiu “Keep it Open!”Hypervisoul proposa adaptar el seu sistema de  gestió de trànsit per operar flotes de vehicles lleugers i automatitzats en línies ferroviàries rurals i crear serveis de transport a la demanda per a viatgers-  Presentat per: José Triano Romero

El projecte i els premis Antena TrenLab són una iniciativa de Renfe, l’Ajuntament de Mataró i el TecnoCampus. Els premis Creatic, una iniciativa del TecnoCampus i l’Ajuntament de Mataró, compten a més amb el suport de diverses empreses i institucions, entre les quals cal destacar les que actuen com a mecenes: Bytemaster, Esed, Fyr Legal, Minoryx, Palobiofarma i Derecho.com. A més de les empreses que actuen com a mecenes, donen suport a la iniciativa la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, mitjançant la Secretaria de Polítiques Digitals i l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa ACCIÓ. També hi col·laboren el Grup d'Empreses de Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació de Mataró i Maresme (GENTIC), l’Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC), EURECAT, la Federació d'Associacions i Gremis Empresarials del Maresme (FAGEM), l’Associació Dona’t un impuls, la Cambra de Comerç de Barcelona, BANC i PIMEC. Així mateix, es compta amb el suport del programa europeu Start For Future, impulsat per EIT Manufacturing&Urban Mobility.

Des d'aquesta semana, ja es pot consultar la versió en línia de la memòria del curs 2021-2022, que recull les dades i els fets més rellevants del curs passat.

El document repassa els àmbits de la docència, la recerca, la transferència de coneixement, la internacionalització, la creació d'empresa o els programes de suport al teixit productiu en els quals participa el TecnoCampus.

Si vols descarregar la memòria 2021-2022 en PDF, pots fer-ho a l'apartat corresponent de la pàgina web. Està disponible també en castellà i anglès (per accedir-hi, canvia l'idioma de la pàgina).

El màster està adreçat a professionals que vulguin aconseguir un perfil d’integrador de les tecnologies de la informació en la gestió, la planificació i l’enginyeria urbana i adquirir pràctica a partir d’experiències d’empreses del sector de serveis a les ciutats.

El congrés tindrà com a repte reimaginar i reinventar la ciutat per assolir aquests canvis que són necessaris fer a les nostres ciutats i està dirigit als professionals de l’enginyeria que desenvolupen la seva activitat en l’àmbit local, als gestors municipals, a les empreses que treballen en la prestació de serveis municipals, als representants polítics de les administracions locals i a tots aquells interessats en la millora de l’eficiència en la gestió municipal a través de l’enginyeria

Aquest any, els principals eixos del congrés seran:

1. Imaginar noves formes de dissenyar la ciutat. La pandèmia i els períodes de confinament han sacsejat el concepte de ciutat que teníem fins ara.

Amb ponències com la de Lior Steinberg, Co-Founder & Urban Planner @Humankind, Xavier Matilla, Arquitecte en cap a l’Ajuntament de Barcelona,  representants de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i representants de l’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU).

2. Pensar com millorar i fer la vida fàcil als ciutadans. La ciutat és el lloc on hi ha la interacció social, on és més fàcil que passin coses, i és l’espai social per excel·lència. Taula rodona amb Ramon Gras, investigador ciència de les ciutats de l’universitat Harvard, Vicente Guallart, arquitecte urbanista amb importants projectes internacionals i Ricard Font, director general de BIMSA, principal agent execució obres ciutat Barcelona. El moderador serà Oriol Altisench, gerent de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona.

Inscripcions gratuïtes aquí.

Les XXVIII Jornades d’Investigació de les Universitats Espanyoles es van celebrar a València del dia 9 a l'11 de novembre i van reunir de manera presencial als principals responsables de la política científica i la gestió de la investigació, la transferència i la innovació de les universitats espanyoles.

El primer dia de les jornades TecnoCampus va tenir l’ocasió de participar com a ponent en la sessió paral·lela de la Xarxa OTRI “Iniciatives empresarials d’innovació oberta: un repte per les OTRIs”, presentant l’ecosistema TecnoCampus i el projecte AntenaTrenLab com un cas destacat d’innovació oberta. La presentació va anar a càrrec del director general del TecnoCampus, Josep Lluís Checa, i de la directora d’innovació de Renfe, Maria Pilar Górriz.

El curtmetratge Ayúdame, produït per Betetafilms i dirigit per Cristian Beteta, ha estat seleccionada com a candidata als XV  Premis Gaudí. Aquest curtmetratge s’ha realitzat com a treball final del Màster en Direcció de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), i ha comptat amb la participació de diversos estudiants i alumni del Grau en Mitjans Audiovisuals del TecnoCampus, entre els quals hi ha Cristian Beteta (guionista, director i productor) -a la imatge amb Patricia Pujadas, productora-, Àlex D. Sala (director de fotografia), Cris Borràs (cap de producció), Monica Castro (directora d'art), Gerard Cobos (tècnic de so), Julia Santisteban (ajudant d'art) i Jordi Planas (Gaffer).

El curtmetratge, produït el 2022, el protagonitzen Pedro Casablanc, Dafnis Balduz, Georgina Latre, César Mateo, Xavier Teixedó i Biel Rossell. Sinopsi: “Pedro és vigilant de seguretat. Està en un parc esperant que el seu company vingui a substituir-lo. Mentrestant, una persona comença a insultar i agredir altres transeünts sense motiu aparent. Pedro, malgrat tenir una cita i no voler involucrar-se en l'assumpte, es veu obligat a intervenir-hi.”

El dijous 17 de novembre una comissió avaluadora de l’Agència de Qualitat Universitària de Catalunya (AQU) visita el TecnoCampus per a fer una visita emmarcada dins el procés d’acreditació dels estudis de GRAU EN ADMINISTRACIÓ D’EMPRESES I GESTIÓ DE LA INNOVACIÓ i GRAU EN TURISME I GESTIÓ DEL LLEURE.

Aquest és un procés periòdic que, en el cas dels estudis de grau, es fa cada sis anys. Durant la seva visita aquesta comissió tindrà audiències amb els diversos grups d’interès: professorat, estudiantat, graduats/des i empleadors/es. Si alguna persona que no hagi estat convocada a aquestes audiències vol parlar amb el comitè avaluador, ho pot fer el mateix dia entre les 16.15 i les 16.45h. a l’aula 201 de l’edifici TCM1, en el que es coneix com audiència oberta. L’acreditació de titulacions és un procés periòdic que, en el cas dels estudis de Grau, es fa cada sis anys.

Els estudis que ara entren en el procés ja van ser acreditats positivament l’any 2016 i ara la comissió emetrà un informe per a la renovació d’aquesta acreditació.

L'empresa amb seu al TecnoCampus Minoryx ha arribat a un acord de cessió dels drets de comercialització del seu tractament per la malaltia minoritària X-ALD a Europa. L'acord és amb Neuraxpharm pel fàrmac Leriglitazona, especialitzat en el tractament de l'adrenoleucodistròfia lligada al cromosoma X (X-ALD). 

Neuraxpharm, companyia farmacèutica europea líder especialitzada en el tractament de trastorns de l'SNC, ha anunciat avui la firma d'un acord de llicència estratègic. Minoryx concedeix a Neuraxpharm els drets d'exclusivitat a Europa del candidat principal, leriglitazona, un nou agonista selectiu de PPAR-gamma de penetració cerebral. Com a part de l'acord, Neuraxpharm pagarà a Minoryx un import inicial significatiu de doble dígit, a més de pagaments per fites i finançament per al desenvolupament per un total de fins a 258 milions d'euros. A més, Minoryx rebrà royalties graduals de doble dígit.

La iniciativa, que tindrà lloc els dies 16, 17 i 18 de novembre, és part de la Setmana del Talent Audiovisual, un programa que engloba una sèrie d’activitats adreçades a connectar el nou talent emergent dels centres universitaris en l’àmbit audiovisual amb professionals de tot el sector.

El Pitching Audiovisual és la seva activitat principal, i acull també altres com el mercat de nous professionals, tallers, conferències i sessions de networking. A aquest pitchings, els estudiants hi presenten els seus projectes davant productors de la indústria. El format consisteix en una presentació de 7 minuts i 7 minuts de preguntes i comentaris dels productors als autors. Las sessions es realitzen davant de públic format professionals del sector, representants institucionals de l’audiovisual i l’àmbit acadèmic i estudiants de les universitats participants.

Els projectes del Grau en Mitjans Audiovisuals seleccionats són:

• Manola, de Pau Bonastre i Pau Artero.
• Efímero, de Carla Casimirio Valenzuela i Roger Galano Ramos.
  
  Els projectes del Grau en Disseny i Producció de Videojocs són:
• Marge It!, d’Alex Pascua i Pau Ruano.
• Look What I’ve Made, de Jan de Nobel i Gerard Coquard.

La Càtedra d'Economia Circular i Sostenibilitat del TecnoCampus ha atorgat a l'estudiant Àlex Pelegrín Núñez un premi pel treball “Projecte per al seguiment i control del minvament en una màquina Hotmelt”, dirigit pel professor Francisco Flores Salgado. Es tracta d’una proposta d’economia circular per reduir el consum i el rebuig tant de l’adhesiu termo-fusible aplicat en roba com de la pròpia roba. El lliurament del premi es va fer el 26 d’octubre a la seu de la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat, en un acte al qual va assistir el director general del TecnoCampus, Josep Lluís Checa, i el vicepresident del Consell Comarcal del Maresme, Joaquim Arnó (a la fotografia, tots dos amb el premiat).

El guardó s'emmarca en els premis anuals de la càtedra, que es convocaran de nou aquest curs 2022-2023 amb la intenció de reconèixer aquells treballs de final de grau i màster que aportin propostes per abordar la necessitat de la transició cap a nous models de producció i consum. S'han establert les següents categories: àmbit de la recerca, àmbit de l'emprenedoria i la innovació, àmbit de millores i millor treball de final de grau o màster.

Els premis tenen el suport d’Aigües de Mataró, el Consorci de Residus Sòlids Urbans del Maresme i el Consell Comarcal del Maresme, i comporta una dotació de 800 euros per a cada categoria.

La metodologia anomenada eHEI (entrepreneurial Higher Education Institutions) es construeix sobre la plataforma HEInnovate, desenvolupada per la Comissió Europea i l’OCDE, que defineix una taxonomia de la universitat emprenedora en vuit dimensions: lideratge i governança; capacitat organitzacional; ensenyament i aprenentatge de l’emprenedoria; suport als emprenedors; transferència de coneixement; internacionalització; digitalització; i mesura d’impacte

La metodologia eHEI defineix un procés que va des de la reflexió i anàlisi del desenvolupament emprenedor de la universitat, la definició de la missió i visió de la universitat, la detecció d’oportunitats, la generació d’idees, l’elaboració d’una estratègia i pla d’acció, així com la identificació i mesura de l’impacte. Per a seguir aquest procés, eHEI ha creat un conjunt d’eines de suport com són les targes d’acció (action cards), que faciliten la generació d’idees i la creació del pla d’acció.

La metodologia eHEI és el resultat del treball d’un consorci d’universitats format per la Universitat d’Aveiro (Portugal) -com a líder del projecte-, Dundalk Institut (Irlanda), LUT University (Finlàndia), Strascheg Center for Entreprenurship (Alemanya), a més del TecnoCampus. El projecte anomenat "Towards HEInnovate 2.0: From assessment to action" (THEI2.0), es va iniciar l’any 2020 i ha comptat amb el finançament de la Comissió europea a través del programa Erasmus+. La metodologia s’ha testejat i validat amb més de deu universitats d’arreu d’Europa. Així mateix, ha rebut reconeixement internacional amb la realització d’un taller a Amsterdam el passat 16 de juny, en el marc del congrés UIIN 2022 (University Industry Innovation Network) i la posterior disseminació en la xarxa HEInnovate suportada per la Comissió Europea.

L’equip de treball del TecnoCampus està liderat per Ester Bernadó i integrat pel també professor Jaume Teodoro, i Ferran Huidobro, tècnica de l'àrea de Transferència, Innovació i Empresa, així com la participació d’Anna Gabriel i Marta Carceller, del sevei de projectes i recerca, i Anahí Moyano, responsable d’emprenedoria universitària.

El Tecnocampus ha obert la convocatòria perquè la comunitat d'empreses del parc, formada per més de cent companyies, pugui optar a tenir presència al saló 4YFN, que se celebrarà a Barcelona en el marc del Mobile World Congress.

Se seleccionaran deu empreses que podran exposar el seu projecte en l’estand de TecnoCampus els dies 1 i 2 de març de 2023 i obtenir així visibilitat i connectar-se amb inversors, socis o clients de tot el món. Aquesta convocatòria està adreçada a startups tecnològiques o digitals, especialment dels àmbits Health, fintech, blockchain, intel·ligència artificial, IOT, big data, mobile, tèxtil o les TIC.

En l'edició de 2022, les startups tecnològiques participants van ser  Leads Finanzas, MyHealthWatcher,, Elsetic, Appat delivery, Datali Group, Winahost, JDE Payment, Coresyshealth i Inviertis. Totes van valorar molt positivament l’experiència, que els ha permès connectar amb inversors i clients potencials i explorar oportunitats de col·laboracions i negoci